Arverns
 | |
| Tipus | grup ètnic històric |
|---|---|
| Part de | gals |
| Grups relacionats | vel·lavis |
| Geografia | |
| Originari de | Gergovia (França) (en)   |
| Estat | Gàl·lia |
Els arverns (llati Arverni) foren una de les principals tribus de la Gàl·lia que van rivalitzar amb els hedus per la supremacia. La seva capital fou Augustonemetum (cal no confondre-la amb la ciutat que Estrabó anomena Nemossus), és l'actual Clarmont d'Alvèrnia (capital de la regió que els deu el nom, Alvèrnia).
El seu territori estava limitat pel Cévennes i limitaven per aquest costat amb els helvis, però entremig hi havia els vel·lavis i els gabals. A l'est tenien els hedus, a l'oest els lemovices, al nord-oest els bitúrigs i al sud-oest els cadurcs. Posseïen també la vall de l'Alier i una part del centre de la Gàl·lia.
Etimologia[modifica]
El significat del seu etnònim suscita debat. Per a la majoria dels historiadors, estaria compost pel prefix gal are («prop de», «davant») i de verno o uerno («vern» o «vernedes»).[1]
Així doncs, de la mateixa manera que els Armoricans eren «els qui viuen prop del mar», els Arverns serien «els del país de la Verneda»,[2] «els qui viuen davant de terres plantades de verns», o fins i tot «els qui viuen davant de terres cultivades».[3] Tanmateix, altres especialistes diuen que el nom significaria «els qui són superiors»[4][5] format a partir del radical ver-: «sobre, superior», i aquesta superioritat podria ser d'altitud, referida al fet que els Arverns vivien «per sobre» dels seus veïns.
Més recentment, s'ha avançat una hipòtesi que suggereix que el nom Are-vernos, traduït per "Davant de vern", evoca per metonímia, els escuts de vern emprats pels guerrers arverns.[6] Aquesta tesi es reforça pel fet que hi ha altres pobles amb un nom inspirat per les seves armes, com ara els Gaesatae, dits així en referència a una javelina particular, el gaesum.
Història[modifica]
El 122 aC Fabius Maximus va fer una expedició contra els gal·lits (calis) i el rei dels arverns, Bituitis, fill de Luer, va demanar un tractat al senat, però fou detingut de per vida; el 121 aC els hedus i els al·lòbroges estaven en guerra i els darrers tenien als arverns i als rutens com aliats, però foren derrotats per Fabius a la confluència del Roine i l'Isère i els al·lòbroges van esdevenir súbdits de Roma, però els arverns i rutens van conservar el seu territori.
En temps de Cèsar els arverns eren aliats als sèquans i van demanar l'ajut del germànic Ariovistus contra els hedus, aliats de Roma. Cèsar va derrotar els sèquans el 58 aC pe, però va entrar a territori dels arverns. El 52 aC els carnuts es van revoltar; van seguir els arverns sota la direcció de Vercingetòrix, i en aquest moment els cadurcs, gabals i vel·launis o vel·lavis els hi estaven sotmesos; en aquest moment la capital era Gergòvia on els arverns van rebutjar l'atac romà. Altres pobles gals es van unir a l'aixecament general. La guerra va acabar amb la batalla d'Alesia on els gals foren derrotats i Vercingetòrix fou capturat i portat a Roma on fou executat.
El 27 aC el territori dels arverns fou inclòs dins la província d'Aquitània.
Pobles dependents[modifica]
Els arverns varen ser un dels pobles més poderosos de la Gàl·lia. La seva influència arribava a molta distància i va fer que, amb els anys, teixissin una extensa xarxa d'aliances i domini sobre altres tribus que va arribar a incloure, entre d'altres, aquestes:
- Pobles escindits: Vellavi
- Pobles clients i vassalls: Cadurci, Ruteni, Gabali, Helvii, Segusiavi
- Pobles aliats: Carnutes, Bituriges Cubi i Lemovici
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arverns |
- ↑ Editions Errance. La Langue gauloise, 1994.
- ↑ J.-M. Pailler, « Les Rutènes, peuple des eaux vives », Pallas, 76, 2008, p. 349
- ↑ Pierre Charbonnier, "Histoire de l'Auvergne, des origines à nos jours", De Borée, 1999, p. 44
- ↑ Pierre-Yves Lambert, La langue gauloise, éditions errance 1994, p. 200
- ↑ Bernard Sergent, Les indo-européens, Payot, Paris (1995), 2005, p. 217
- ↑ Jacques Lacroix, Les noms d'origine gauloise : la Gaule des combats, éditions Errance, 2012, deuxième édition revue et augmentée
Tribus de l'edat del ferro a la Gàl·lia | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Belgica (*) "Belgae" |
|  | ||||
| Celtica | ||||||
| Aquitania (*) |
| |||||
| Narbonensis (*) |
| |||||
*En cursiva, tribus no celtes | ||||||
