Bielorússia al Festival de la Cançó d'Eurovisió

Bielorússia
Estació membre
Final Nacional	Eurofest
Aparicions	16 (6 finals)
Primera aparició	2004
Millor resultat
Final	6è 2007
Semifinal	4t 2007
Pitjor resultat
Final	24è 2010, 2019
Semifinal	25è 2019
Enllaços externs
	Pàgina de BTRC
	Pàgina de Bielorússia en Eurovision.tv

Bielorússia és un dels participants al Festival de la Cançó d'Eurovisió. Després de la seva primera aparició al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior, en 2003, va debutar en la versió adulta al Festival de 2004, edició en què es van implementar les rondes semifinals per determinar qui competeix en la final. El país aconseguiria classificar-se per primera vegada en 2007.^[1]

Fins al moment, Bielorússia només ha aconseguit passar a la final en 2007, 2010, 2013, 2014, 2017 i 2019. En 2017 va ser representada per NaviBand amb «Historyja majho žyccia», la qual va ser la primera vegada que el país enviava una cançó composta en bielorús.

De totes les seves participacions, només en 2007 va aconseguir el TOP-10, quan va obtenir la sisena posició amb «Work your magic».^[2]

Participacions[modifica]

Llegenda

Guanyador

Segona posició

Tercera posició

Quarta o cinquena posició (Top 5)

Última posició

Any	Seu	Artista	Cançó (Música / Lletra)	Final	Punts	Semifinal	Punts
2004	Istanbul	Aleksandra & Konstantin	«My Galileo»^[3] (Aleksandra and Konstantin / Aleksey Solomaha)	No es va classificar		19	10
2005	Kíev	Angelica Agurbash	«Love me tonight»^[4] (Nikos Terzis / Nektarios Tyrakis)			13	67
2006	Atenes	Polina Smolova	«Mum» (Sergey Sukhomlin / Andrey Kostiugov)			22	10
2007	Hèlsinki	Dmitry Koldun	«Work your magic» (Philip Kirkorov / Karen Kavaleryan)	6	145	4	176
2008	Belgrad	Ruslán Aliajno	«Hasta la vista» (Taras Demchuk / Eleonora Melnik)	No es va classificar		17	27
2009	Moscou	Petr Elfimov^[5]	«Eyes that never lie»^[6] (Petr Elfimov & V. Prokhozhy)	No es va classificar		13	25
2010	Oslo	3+2 & Robert Wells	«Butterflies»^[7] (Maxim Fadeev & Robert Wells / Malka Chaplin)	24	18	9	59
2011	Düsseldorf	Anastasia Vinnikova	«I love Belarus»^[8] (Evgeny Oleynik / Evgeny Oleynik & Svetlana Geraskova)	No es va classificar		14	45
2012	Bakú	Litesound	«We Are the Heroes» (Dmitriy Karyakin & Vladimir Karyakin)	No es va classificar		16	35
2013	Malmö	Alyona Lanskaya	«Solayoh» (Marc Paelinck / Martin King)	16	48	7	64
2014	Copenhaguen	TEO	«Cheesecake» (Yuri Vashchuk / Dmitry Novik)	16	43	5	87
2015	Viena	Uzari i Maimuna	«Time» (Uzari / Gerylana, Maimuna)	No es va classificar		12	39
2016	Estocolm	Ivan	«Help You Fly» (Victor Drobysh / Aleksandr Ivanov, Timofei Leontiev & Mary Susane Applegate)	No es va classificar		12	84
2017	Kíev	NaviBand	«Historyja majho žyccia (Story of My Life)» (Гісто́рыя майго́ жыцця́) (Artem Lukyanenka)	17	83	9	110
2018	Lisboa	Alekseev	«Forever» (Kyrylo Pavlov, Evhen Matyushenko)	No es va classificar		16	65
2019	Tel Aviv	Zena	«Like it»^[9] (Viktor Drobysh, Yulia Kireeva / Yulia Kireeva)	24	31	10	122
2020	Rotterdam	VAL	«Da Vidna» (Да відна)	Festival cancel·lat
2021	Rotterdam	Galasy ZMesta	«Ya Nauchu Tebya (I'll Teach You)» (Я Научу Тебя)	Desqualificat
No hi va participar entre 2022 i 2023

Polèmiques[modifica]

Bielorússia s'ha vist embolicada en certes polèmiques quant a l'elecció del seu representant o la cançó.

L'any 2010, el triat va ser el grup 3+2. Al principi, la cançó que els representaria era «Far away», que ja havia estat publicada abans que fossin triats representants de Bielorússia. En incomplir una norma, es va haver de triar una altra: «Butterflies».
L'any 2011 es va descobrir que «I am Belorussian» va ser publicada abans de l'1 de setembre de l'any anterior, quelcom prohibit pel reglament. Es va optar, finalment, per enviar la cançó «I love Belarus», publicada el 14 de març.
L'any 2012, concretament el dia 14 de febrer, es va fer una gala amb cinc participants d'entre els quals sortiria el representant de Bielorússia per aquest any. La guanyadora va ser Alyona Lanskaya; però el dia 24 de febrer es va iniciar una recerca i van esbrinar que l'equip d'Alyona va manipular el televot perquè li donessin els dotze punts a ella, per la qual cosa Alyona va quedar desqualificada. Amb aquesta decisió, els segons, que va ser el grup Litesound, van representar Bielorússia.
L'any 2013, la triada va ser Alyona Lanskaya, la cantant que l'any anterior va ser desqualificada. Aquesta vegada la polèmica va venir causada per canviar la cançó amb què representaria Bielorússia, anomenada «Rhythm of love». Finalment, Alyona va presentar la cançó «Solayoh», amb la qual va acudir al festival.
L'any 2016, Ivan pretenia cantar la seva cançó nu i amb un llop en l'escenari, cosa que està totalment en contra de les normes, per la qual cosa al final només ho va fer virtualment.
L'any 2019, el jurat professional bielorús va desvetllar públicament les seves votacions de la primera semifinal, cosa que va en contra de les normes. Així, en la final va ser substituït per una mitjana dels resultats obtinguts en els jurats de la seva mateixa zona geopolítica, és a dir, Armènia, Azerbaidjan, Geòrgia i Rússia. A l'hora d'anunciar els punts del jurat, a causa d'un error humà, aquesta votació es va obtenir al revés, és a dir, el "jurat bielorús" va atorgar 12 punts a Israel, 10 a Estònia i 8 a Alemanya, en comptes d'atorgar el 12 a Malta, el 10 a Macedònia del Nord o el 8 a Xipre. Quatre dies després, la Unió Europea de Radiodifusió va solucionar l'error i va publicar la classificació definitiva. Espanya va ser un dels països afectats, ja que va perdre 6 punts, encara que la seva posició no es va veure alterada.
L'any 2021, la cançó "Ya Nauchu Tebya" del grup Galasy ZMesta va ser desqualificada per contingut polític, ja que en la composició feia al·legories al règim del president Aleksandr Lukaixenko. Després de l'oportunitat de canviar la lletra o enviar una nova cançó, van ser desqualificats pel fet que el nou tema continuava tenint un caire polític.