Català matarranyenc

Català matarranyenc
Tipus	dialectes del català i parlar de transició
Dialecte de	català tortosí
Transició	català nord-occidental ⇔ valencià
Ús
Parlat a	Matarranya
Estat	Espanya
	Isoglosses fonològiques al Matarranya segons Joaquim Rafel
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües indoeuropees; llengües itàliques; llengües romàniques; llengües romàniques occidentals; llengües gal·loibèriques; llengües gal·loromàniques; llengües occitanoromàniques; català; català occidental; català nord-occidental; català tortosí

El català matarranyenc és la parla comarcal de la conca hidrogràfica del riu Matarranya i forma part de les parles de transició entre català nord-occidental i el valencià. Es distribueix per l'Alt Matarranya (oficialment, la comarca de Matarranya) i pel Baix Matarranya (avui en dia inclòs oficialment a la comarca del Baix Aragó - Casp). L'Atles Lingüístic i Etnogràfic de l'Aragó, Navarra i la Rioja (ALEANR) hi figuren els municipis de Faió, Calaceit, Vall-de-roures i Pena-roja.^[1]

És possible que l'origen de la llengua catalana en la zona del Matarranya sigui la repoblació feta pels cristians arribats dels Pirineus (del Pallars i la Ribagorça principalment. Un cop Alfons II va reconquerir el Matarranya, aquest territori va ser annexat al regne aragonès i va ser repoblat per catalans.^[2]

Variants

No hi ha una gran diferenciació amb les parles de la Terra Alta i del Baix Ebre, a la província de Tarragona, ni amb les parles dels Ports i del nord de Castelló, però tot i això sí que hi ha una gran diferència entre el català matarranyenc i les parles de Mezquín-Guadalop. Valljunquera pertany a aquest últim grup.

Les parles del Matarranya són homogènies, tret dels casos de La Freixneda, Favara de Matarranya i, sobretot en la parla maellana, aquesta última amb traces ribagorçanes.

Característiques

Les traces més generals mostren les característiques del català nord-occidental, com l'article lo, o el present del subjuntiu i és més similar al català nord-occidental que no al fragatí o al ribagorçà. No obstant això, hi ha alguna traça meridional o valenciana, com ara el passat imperfet del subjuntiu, que fan que la parla matarrenyesa es classifiqui com a parlar de transició entre el català nord-occidental i el valencià, igual que el tortosí. La influència lingüística del català metropolità amb la construcció els hi arriba des de Tortosa i Gandesa.

Hi ha una reduïda presència d'antics aragonesismes en comparació als hispanismes moderns o als neologismes d'origen francès i anglès propis de la modernitat. Artur Quintana i Font va fer enquestes lèxiques en tots els indrets del Matarranya i va descobrir el mot plantaina a Maella, Massalió i Fórnols.^[3] Altres aragonesismes presents són ligallo, txirigallo i tartir. La presència d'aragonesismes és més gran en el maellà, on es fa servir el vocatiu fillo.

Referències

↑ (castellà) Manuel Alvar: Atlas lingüístico y etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja. Institución Fernando El Católico. Departamento de Geografía Lingüística, Institución Fernando el Católico de la Excma. Diputación Provincial de Zaragoza, 1983. Tomo I, Lamina 3, Mapa nº 3.
↑ Moret Oliver, María Teresa; Giralt Latorre, Javier. LA DOCUMENTACIÓ NOTARIAL DELS ARXIUS MATARRANYENCS: ALGUNES CONSIDERACIONS LINGÜÍSTIQUES. Aragonés y catalán en el pasado. Diacronía y variación lingüística en documentación de los siglos XIV y XV ubicada en archivos aragoneses. Universitat de Saragossa.
↑ (català) Artur Quintana i Font: El parlar de la Codonyera, resultats d'unes enquestes: resumen de la tesis presentada para aspirar al grado de Doctor en Filosofía y Letras. Universidad de Barcelona, 1974[1]

[1] (castellà) Manuel Alvar: Atlas lingüístico y etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja. Institución Fernando El Católico. Departamento de Geografía Lingüística, Institución Fernando el Católico de la Excma. Diputación Provincial de Zaragoza, 1983. Tomo I, Lamina 3, Mapa nº 3.

[2] Moret Oliver, María Teresa; Giralt Latorre, Javier. LA DOCUMENTACIÓ NOTARIAL DELS ARXIUS MATARRANYENCS: ALGUNES CONSIDERACIONS LINGÜÍSTIQUES. Aragonés y catalán en el pasado. Diacronía y variación lingüística en documentación de los siglos XIV y XV ubicada en archivos aragoneses. Universitat de Saragossa.

[3] (català) Artur Quintana i Font: El parlar de la Codonyera, resultats d'unes enquestes: resumen de la tesis presentada para aspirar al grado de Doctor en Filosofía y Letras. Universidad de Barcelona, 1974[1]

[1]

[2]

[3]