Vés al contingut

Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.
Infotaula d'organitzacióCentre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques
lang=ca
Vestibul del Museu de les Arts Escèniques Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtMAE Modifica el valor a Wikidata
Tipusbiblioteca especialitzada
arxiu
museu Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1923, Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Àmbitarts escèniques
Governança corporativa
Seu
Gerent/directorAnna Valls Pasola
Part deInstitut del Teatre Modifica el valor a Wikidata
Altres
Transport públicL3- Estació de Poble Sec
Lloc webcdmae.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: MaeArtsEsceniques X: cdmae_it Instagram: museuartsesceniques Youtube: UC1q_Bhk6bbWyW9a_mZTawfQ Modifica el valor a Wikidata

El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de l'Institut del Teatre (MAE) és una institució museística de Barcelona, que pertany a l'Institut del Teatre i que està especialitzada en teatre, dansa, òpera, sarsuela, varietats, màgia, circ i manifestacions parateatrals.[1] Disposa d'un dels fons bibliogràfics i documentals més importants d'Europa. Entre les seves col·leccions destaquen les d'àmbit català i del Segle d'Or espanyol. També disposa d'altres col·leccions notables (cartells i programes de mà, fotografies, teatrins, esbossos escenogràfics i figurinisme) que es difonen a través d'un petit espai expositiu permanent, mitjançant el catàleg virtual Escena Digital i potenciant les exposicions temporals. El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques aplega un arxiu, un museu i disposa de tres biblioteques: una a Barcelona, una altra a Terrassa i una tercera a Vic. L'any 2017 van visitar-les un total de 11.532 persones i 24.224 a través de la pàgina web.

El museu és membre de SIBMAS (Société Internationale des Bibliothéques et des Musées des Arts du Spectacle), i participa en el Projecte Europeu ECLAP.[2] En l'àmbit català, participa en diferents projectes del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya i al projecte PRAEC (Projecte de Recerca sobre les Arts Escèniques Catalanes).[3]

Al juliol de 2016 el MAE va iniciar el projecte de participació ciutadana anomenat Te'n recordes? que es basa en documentar i identificar els artistes en fotografies des de finals del segle xix fins a l'actualitat. Aquest projecte busca l'especial col·laboració de professionals, afeccionats, crítics del món de l'espectacle i dels espectadors entre altres. Posteriorment s'han afegit al projecte objectes de les tipologies d'escenografia, figurinisme i art.[4]

Història

[modifica]

Els orígens del museu es deuen a Marc Jesús Bertran, crític teatral i musical, qui va idear un Museu del Teatre el 1912 i va presentar un projecte a l'Ajuntament de Barcelona i a la Mancomunitat el 1912. Sense obtenir permís de les institucions, Bertran ja va començar pel seu compte a recollir objectes i documents relacionats amb el món de les arts escèniques. Un any més tard, el 1913, es va crear l'Escola Catalana d'Art Dramàtic, fundada en el marc de la política cultural impulsada per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba.[5]

Deu anys més tard, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar el projecte i va crear el Museu del Teatre, la Dansa i la Música, nomenant primer director a Bertran, a qui va cedir un espai al Palau de les Belles Arts.[6]

Després de diverses converses amb Adrià Gual, llavors director de l'ECAD -que seria la llavor de l'actual Institut del Teatre- Bertran va proposar a l'Ajuntament l'adscripció del Museu a l'Escola, proposta que es formalitzaria el 1923, però no duraria gaire. Bertran i el seu Museu sortiren de l'Escola en diverses ocasions fins que l'any 1934, mort ja Bertran, el Museu s'integrà de forma definitiva a l'Institut.[5]

El 1936 es va inaugurar un espai d'exposició permanent a la Casa de la Misericòrdia del carrer Elisabets de Barcelona, que va estar en actiu fins al 1945, quan es va traslladar juntament amb la Biblioteca històrica al Palau Güell, quedant a la Casa de la Misericòrdia la que fou anomenada biblioteca escolar al servei d'alumnes i professors.[5]

Durant aquells anys tant el museu com la Biblioteca van anar incrementant els seus fons, a base de tota mena de llegats i donatius. Van ingressar milers de peces documentals: manuscrits inèdits, esbossos escenogràfics, fotografies, cartells, programes de mà i figurins entre d'altres.[7] Cal destacar la incorporació el 1968 de la biblioteca i el fons documental d'Artur Sedó (1881-1965), un bibliòfil i empresari català provinent del món del tèxtil. Aquest fons, amb més de 90.000 títols, va fer que el museu es convertís en un dels centres més importants d'Europa pel que fa a fons bibliogràfics teatrals, on destacaven especialment el fons de teatre català de finals del segle xix i inicis del XX i de teatre del segle d'or espanyol.[8]

Petita exposició al hall de l'Institut del teatre.

Més endavant a partir del 1970, sota la direcció de Xavier Fàbregas, es va plantejar la idea de crear un Centre de Documentació, amb la intenció de fusionar biblioteca i museu en una única institució operativa. Un cop creat, es va centrar a catalogar i documentar la multitud de fons que es van anar incorporant a la col·lecció. També va donar suport a campanyes de divulgació de la cultura escènica organitzant conferències, exposicions i premis teatrals entre altres activitats. El 1975 la Biblioteca-Museu va adoptar el nom oficial de Centre d'Estudis i Documentació de les Arts de l'Espectacle i la Comunicació (CEDAEC), i més endavant el va adaptar per Centre de Documentació de l'Institut del Teatre (CDIT).[9]

L'any 2000 es va inaugurar el nou edifici, on es van ajuntar el Museu, la Biblioteca històrica i la Biblioteca docent, tot adoptant l'actual denominació: Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE). Des de llavors el museu s'ha centrat a documentar els fons i iniciar la seva digitalització. L'any 2017 hi havia 111.500 imatges disponibles a internet.[10][11]

El mes de març de 2011 es va signar un acord entre l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona[12] pel qual l'Ajuntament cediria l'edifici de la Casa de la Premsa, obra de l'arquitecte Pere Domènech i Roura, construït per l'Exposició Internacional de 1929 per tal instal·lar-hi l'exposició permanent del museu.[13] Un any després, l'agost de 2012, la coordinadora de Cultura de la Diputació de Barcelona, Rosa Serra, va dir que es paralitzava el projecte "per prudència".[14] El 2015 es va anunciar que s'estudiaria la reforma del Teatre Arnau, de titularitat municipal, per tal de situar-hi el museu, incorporant els arxius i peces històriques de l'Institut del Teatre.[15][16] Posteriorment, el canvi de govern de l'Ajuntament de Barcelona va descartar la proposta.[17] Finalment, l'any 2017, la plataforma Recuperem l'Arnau van aconseguir, a través d'un procés participatiu, que l'Ajuntament de Barcelona acceptés convertir el Teatre Arnau en un museu del Paral·lel i espai comunitari.[18][19]

Historial de seus del museu

Objectiu

[modifica]

L'objectiu del museu és preservar la memòria de les arts escèniques de Catalunya, recollint tota la documentació associada (textos, programes de mà, esbossos escenogràfics, figurins, vestits…), donant suport a la docència i la recerca que s'imparteix als diferents centres docents de l'Institut del Teatre, difondre i preservar els fons bibliogràfics, museístics i d'arxiu; i donar resposta a les demandes d'informació sobre les arts escèniques catalanes.[5]

També ha col·laborat al projecte Teatre Auri dins la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, que tracta de difondre la literatura dramàtica amb una selecció d'obres completament digitalitzades dels segles xvi i xvii.[20]

Col·lecció

[modifica]

El MAE disposa d'un fons molt divers pel que fa a tipologia i col·leccions, amb més de 500.000 peces i documents que ha anat incorporant al llarg de la seva història. Actualment hi consten 130.446 registres a la biblioteca, 24.649 al museu i a l'arxiu i s'han dut a terme un total de 55.684 digitalitzacions.[21]

Orígens

[modifica]

Dels objectes que formaven part de la col·lecció fundacional, cal destacar els esbossos i teatrins dels escenògrafs Maurici Vilomara, Salvador Alarma, Sebastià Carreras i Oleguer Junyent; així com els figurins de Francesc Soler i Rovirosa, Apel·les Mestres i Lluís Labartra; les fotografies d'Audouard i Amadeu per al teatre català i els llegats dels actors Lleó Fontova i Mareca i Iscle Soler. Entre 1955 i el 1970 es van incorporar d'altres llegats i donatius, entre els quals destaquen els d'Alexandre Nolla, els germans Enric i Jaume Borràs, Antònia Mercè, Carmen Tórtola Valencia i Maria Morera.[5]

Més endavant, entre els 70 i el 1990, es van incorporar al fons, entre d'altres, la col·lecció de miniatures de Jaume Respall, els arxius d'Adrià Gual i d'Enric Giménez, els fons escenogràfics de Ramon Batlle, Joan Morales, Artur Carbonell, Bartolí i Amadeu Asensi, així com diversos objectes dels titellaires Anglès i Didó, les marionetes de Harry Tozer i l'arxiu fotogràfic de Pau Barceló.[5]

En els últims anys també s'han incorporat figurins de Maria Araujo, les castanyoles de José de Udaeta, els fons de Fabià Puigserver, els vestits de Victòria dels Àngels,el llegat d'Aurora Pons, els arxius fotogràfics de Pilar Aymerich i Colita, la col·lecció d'indumentària de Gelabert Azzopardi i la donació de l'arxiu de la Fura dels Baus.[22]

Fons

[modifica]
Ballarina Clàssica de Harry Vernon Tozer.
  • Programes de mà: Formada per prop de 21.239 impresos dels espectacles que es representen als teatres de Barcelona, de Catalunya, la resta de l'Estat i l'estranger des de 1860 fins a l'actualitat. Destaca la col·lecció de programes de teatres del Paral·lel durant la postguerra (1940-1970).

Peces destacades

[modifica]

Entre les múltiples col·leccions destaquen algunes peces:

  • Secreter del despatx d'Àngel Guimerà de Gaspar Homar. 1908 ca., Fusta, 174x94x40 cm
  • Vestit i barret per a l'estrena absoluta de "Doña Rosita la soltera, o el lenguaje de las flores" de Federico García Lorca estrenada al Teatre Principal l'any 1935, utilitzats per Margarida Xirgu. Indumentària confeccionada per Manuel Fontanals. 1935, teixit de seda, tul i flors artificials.
  • Vestit i complements de "Radamés" per Aida de Giuseppe Verdi al Gran Teatre del Liceu, utilitzats per Francesc Viñas. Anònim. 1903, teixit de seda, cotó i fils metàl·lics.
  • La Commedia dell'Arte de Marià Andreu i Estany. 1926, oli sobre tela, 129 x 122 cm[27]
  • Ànec d'Ezequiel Vigués (Didó). Titella de cartró i fusta. 58 x 38 x 16 cm
  • Retrat de Maria Riquelme de Santiago Rusiñol. 1895, oli sobre tela, 185 x 90 cm
  • Tórtola Valencia a "Danza oriental" de Josep Viladomat. 1919 ca., estàtua de bronze, 46x14x15 cm
  • Esbós per a l'obra Nausica. Acte I d'Adrià Gual pel Teatro Eldorado de Barcelona. 1921 esbós d'escenografia, tècnica mixta.
  • De la terra al sol. Acte I per l'opereta de màgia de J.Moles i N. Manent al Teatre Tívoli, de Francesc Soler i Rovirosa. 1879, teatrí d'aquarel·la.
  • Figurins de Cinta per a "Un lloc entre el morts" al Teatre Lliure de Fabià Puigserver. 1980, sèrie de figurins en tècnica mixta.
  • Enric Borràs com a Manelic a Terra baixa de Ramon Casas. 1897 ca., oli sobre tela, 200 x 120 cm.
  • Vestit oriental de Tórtola Valencia. 1913-1920 ca., teixits originaris de l'Índia en seda, cotó, brodat amb fil de seda, lluentons, miralls, fil metàl·lic, serrell de granets de vidre, boles de fusta i baquelita.
  • Cavaller "Tranquil o Pericu" de Jaume Anglès, 1927 ca., fusta, 43 x 47 x 8 cm.
  • Litografia signada i os de la mà de Calderon de la Barca d'Antonio Gómez Cross. 1840, 49 x 32,5 cm (amb marc).[28]
  • Peces destacades al MAE
  • Secreter del despatx d'Àngel Guimerà de Gaspar Homar
    Secreter del despatx d'Àngel Guimerà de Gaspar Homar
  • Vestit per a l'estrena absoluta de "Doña Rosita la soltera, o el lenguaje de las flores", utilitzat per Margarida Xirgu
    Vestit per a l'estrena absoluta de "Doña Rosita la soltera, o el lenguaje de las flores", utilitzat per Margarida Xirgu
  • Barret per a l'estrena absoluta de "Doña Rosita la soltera, o el lenguaje de las flores", utilitzat per Margarida Xirgu
    Barret per a l'estrena absoluta de "Doña Rosita la soltera, o el lenguaje de las flores", utilitzat per Margarida Xirgu
  • Vestit de "Radamés", utilitzat per Francesc Viñas
    Vestit de "Radamés", utilitzat per Francesc Viñas
  • Vestit de "Radamés", utilitzat per Francesc Viñas
    Vestit de "Radamés", utilitzat per Francesc Viñas
  • La Commedia dell'Arte de Marià Andreu i Estany
    La Commedia dell'Arte de Marià Andreu i Estany
  • Ànec d'Ezequiel Vigués (Didó)
    Ànec d'Ezequiel Vigués (Didó)
  • Retrat de Maria Riquelme de Santiago Rusiñol
    Retrat de Maria Riquelme de Santiago Rusiñol
  • Tórtola Valencia a "Danza oriental" de Josep Viladomat
    Tórtola Valencia a "Danza oriental" de Josep Viladomat
  • Esbós per a l'obra Nausica. Acte I d'Adrià Gual
    Esbós per a l'obra Nausica. Acte I d'Adrià Gual
  • De la terra al sol. Acte I de Francesc Soler i Rovirosa
    De la terra al sol. Acte I de Francesc Soler i Rovirosa
  • Figurí de Cinta per a "Un lloc entre el morts"
    Figurí de Cinta per a "Un lloc entre el morts"
  • Enric Borràs com a Manelic a Terra baixa de Ramon Casas
    Enric Borràs com a Manelic a Terra baixa de Ramon Casas
  • Vestit oriental de Tórtola Valencia
    Vestit oriental de Tórtola Valencia
  • Cavaller "Tranquil o Pericu" de Jaume Anglès
    Cavaller "Tranquil o Pericu" de Jaume Anglès
  • Litografia signada i os de la mà de Calderon de la Barca d'Antonio Gómez Cross
    Litografia signada i os de la mà de Calderon de la Barca d'Antonio Gómez Cross

Exposicions

[modifica]

El Museu de les Arts Escèniques organitza les exposicions temporals i permanents. A més a més, el museu presta les seves exposicions itinerants a altres entitats que vulguin acollir-les o presentar-les. També s'exposen a vegades exposicions d'entitats col·laboradores. Entre d'altres, destaquen:

  • La Memòria de les Arts Efímeres (2015-actualitat)[29][30]
  • Josep M. Benet i Jornet. Descripció d'un paisatge (gener del 2018).[31]
  • Escola de Mim i Pantomima de l'Institut del teatre (maig 2017).[32]
  • L'aventura nord-americana de 'Maria Rosa' de Guimerà (octubre del 2016).[33]
  • Adrià Gual. L'escenògraf de la modernitat. (febrer 2013).[34]
  • Fabià Puigserver. Teatre d'art en llibertat (octubre del 2012).[35]
  • Mostra de cartells modernistes (2009). [36]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Bordes, Jordi «La Barcelona de les grans il·lusions». El Punt [Barcelona], 30-10-2007, p.2. Arxivat de l'original el 2017-02-01 [Consulta: 19 gener 2017]. Arxivat 2017-02-01 a Wayback Machine.
  2. ↑ ECLAP, que pretén crear una xarxa entre els teatres, els arxius teatrals i en general les institucions d'aquest àmbit per seleccionar, digitalitzar i fer accessible un conjunt substancial de material referent al món de les arts escèniques a través d'Europeana. El projecte el formen més d'una vintena d'institucions de 13 països de la Unió Europea. El projecte es va iniciar el setembre de 2010 i té una durada de 3 anys. El MAE hi participa amb l'aportació de més de 30.000 objectes de les col·leccions del seu fons. Consultable a: www.eclap.eu
  3. ↑ «Es presenta el PRAEC, una enciclopèdia digital de les Arts Escèniques | Teatralnet». Teatralnet, 15-04-2013. Arxivat de l'original el 2018-10-18 [Consulta: 18 octubre 2018]. Arxivat 2018-10-18 a Wayback Machine.
  4. ↑ «L'Institut del Teatre engega el projecte ‘Te'n recordes?’». Arxivat de l'original el 2018-10-18. [Consulta: 18 octubre 2018].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «Centre de Documentacio i Museu de les Arts Escèniques - Institut del Teatre». [Consulta: 22 octubre 2018].
  6. ↑ Permanyer, LLuís «La Diputación tiene un museo oculto». La Vanguardia [Barcelona], 13-11-2008, p.10. Arxivat de l'original el 2017-02-01 [Consulta: 19 gener 2017]. Arxivat 2017-02-01 a Wayback Machine. PDF
  7. ↑ Pérez, Manuel. “Figurinisme : Vestir Teatre”. TeatreBCN (Núm. 103), gener 2009. Pàgines 46-49
  8. ↑ Cortés, Josep Maria «El legado de los Sedó». La Vanguardia, 11-10-2009, pàg. 12-13. Arxivat de l'original el 2014-02-24 [Consulta: 19 gener 2017]. Arxivat 2014-02-24 a Wayback Machine.
  9. ↑ Bordes, Jordi «Punt i a part. Embrió escènic a la nevera». Vilaweb [Barcelona], 09-01-2007.
  10. ↑ Bordes, Jordi «Teatre sobre paper i, ara, en xarxa». El Punt [Barcelona], 09-01-2007, pàg. 2. Arxivat de l'original el 2017-02-01 [Consulta: 19 gener 2017]. Arxivat 2017-02-01 a Wayback Machine.
  11. ↑ «El fons bibliogràfic i documental de l'Institut del Teatre, a un clic». Ara, 03-02-2011.
  12. ↑ Serra, Laura «El museu del teatre arrenca sense la Generalitat». Ara, 09-03-2013.
  13. ↑ Serra, Laura «El Museu de les Arts Escèniques s'ubicarà a l'edifici de la Casa de la Premsa». Ara, 08-03-2011.
  14. ↑ «El futur Museu d'Arts Escèniques de Barcelona, paralitzat per la crisi». EuropaPress. [Consulta: 20 octubre 2012].
  15. ↑ «Balanç de mandat 2011-2015». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 26 juliol 2015].
  16. ↑ «El teatro Arnau se perfila como sede del Museu d'Arts Escèniques de Barcelona» (en castellà), 16-02-2016. [Consulta: 19 gener 2017].
  17. ↑ «El Teatre Arnau serà enderrocat i construït de nou». Ara.cat.
  18. ↑ «Un procés participatiu decidirà el futur del Teatre Arnau». Ara.cat.
  19. ↑ «El Teatre Arnau ho serà tot: teatre, museu del Paral·lel i espai comunitari». Ara.cat.
  20. ↑ «Teatre Auri. Projecte de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes i el MAE». [Consulta: 19 gener 2017].
  21. ↑ Dades consultades a dia 10 d'octubre de 2018.
  22. ↑ «Firma de la donación del archivo de La Fura en el Institut del Teatre» (en castellà), 09-02-2015. [Consulta: 19 gener 2017].
  23. ↑ Rumbau, Toni. Els titelles Anglès de l'Institut del Teatre. Dins: Putxinel·li, 5 juliol 2012
  24. ↑ «Fons Colita - Museu de les Arts Escèniques». [Consulta: 10 octubre 2018].
  25. ↑ «Arxius de Fons Manel Gausa». Museu de les Arts Escèniques. [Consulta: 7 març 2020].
  26. ↑ «Nova exposició del MAE dedicada al fotògraf Josep Aznar». Institut del Teatre, 03-02-2020 [Consulta: 6 febrer 2020].
  27. ↑ Aquesta obra es troba en préstec al Museu Guggenheim de Bilbao
  28. ↑ Ginart, Belén «Un tesoro en el sótano». El País [Barcelona], 30-08-2005.
  29. ↑ PDF Mancomunitat de Catalunya
  30. ↑ «L'Institut del Teatre recupera l'escenografia del passat | Barcelona Cultura». [Consulta: 17 octubre 2018].
  31. ↑ «L'Institut del Teatre homenatja Benet i Jornet amb una exposició retrospectiva». La Vanguardia.
  32. ↑ Teatre, Institut del. «MAE. Exposició temporal "L'Escola de Mim i Pantomima de l'Institut del Teatre", a Badalona». [Consulta: 18 octubre 2018].
  33. ↑ «L'aventura nord-americana de ‘Maria Rosa’ de Guimerà». Núvol.
  34. ↑ «Adrià Gual, l'escenògraf de la modernitat». Time Out Barcelona.
  35. ↑ «Fabià Puigsever. Teatre d'art en llibertat». Time Out Barcelona.
  36. ↑ «Exposició cartells modernistes». Time Out Barcelona.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Centre_de_Documentació_i_Museu_de_les_Arts_Escèniques&oldid=34176923»