Coca (vaixell)
.jpg)
La coca (del flamenc kok, petxina) és un vaixell marítim d'aparell caire ( també anomenat aparell rodó) , desenvolupat al segle x i que es va usar àmpliament del segle xii al segle xiv.[1] Tenien una capacitat d'unes seixanta tones.[2]
La coca, d'influència atlàntica, es feia servir per al transport de mercaderies i tropes, principalment pels flamencs, anglesos i normands, i apareixen a la Mediterrània al segle xiii.
Aquesta embarcació incloïa una tripulació de cent a cent cinquanta mariners. L'aparell era rodó i solia tenir només un sol arbre. Podia tenir més d'una coberta i tenia castells a proa i a popa. Al cim de l'arbre hi havia la gàbia.
Aquest vaixell disposa de diverses innovacions en les tècniques de construcció naval respecte a dissenys anteriors deguts als canvis que es produeixen en la navegació,[3] ja que els vaixells no naveguen en paral·lel a la costa, sinó que comencen a endinsar-se en la mar, necessitant augmentar les seves dimensions per a encabir més càrrega i provisions, i alhora necessiten més propulsió i, per tant, augmenten el nombre de pals, i els bucs deixen de fer-se amb planxes de fusta sobreposades per fer-se llisos i oposar menys resistència a l'aigua, i es varia la posició i la forma del timó.
L'anomenada coca baionesa així com la coca catalana, tenien el timó de codast.[4]
Es conserva una coca original que es va descobrir enfonsada a Bremen, al Museu Marítim alemany,[5] i un exvot català del segle xv, la coca de Mataró es conserva al Maritime Museum de Rotterdam.[6]
Una coca de dos pals
[modifica]El document més antic que esmenta una coca de dos arbres a la Mediterrània és un contracte de construcció català de l'any 1353.[7][8]
Pel que fa a les naus, el document més antic que en mostra una de tres pals és un dibuix de 1409 en el “Libre d'Ordinacions de l'administrador de les places” de Barcelona.[9]
Peci Svaelget 2
[modifica]- L'any 2021 es produí un troballa en aigües daneses d’una gran coca enfonsada. El vaixell, anomenat modernament Svaelget 2, fou construït cap al 1421 i l’estat de conservació és molt bo. Amb 28 m d’eslora (llargària) podia transportar una càrrega de 300 tones.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «coc2». A: Diccionari etimològic. 4a edició 2004, 1996, p. 221. ISBN 9788441225169.
- ↑ Terryn, Caroline «De Lievebermen in Moerkerke en Damme [Les bermes del Lieve entre Moerkerke i Damme]» (pdf) (en neerlandès). Rond de poldertorens, 4, 2016, pàg. 112.
- ↑ Cusachs i Corredor, Manuel «La coca: Un valuós vaixell petit». Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 53, 1995, pàg. 31-33.
- ↑ Bolòs, Jordi. 'Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Barcelona: Edicions 62, abril 2000 (El Cangur / Diccionaris, núm. 284). ISBN 84-297-4706-0.|pàgina= plana 77}}
- ↑ Museu Marítim alemany: La coca de Bremen Arxivat 2010-08-23 a Wayback Machine.
- ↑ «Het Mataró Model» (en neerlandès). Maritiem Museum Rotterdam. [Consulta: 28 novembre 2024].
- ↑ Horden, Peregrine; Kinoshita, Sharon. A Companion to Mediterranean History. Wiley, 2014, p. 193–. ISBN 978-1-118-51933-2.
- ↑ Gardiner, Robert; Unger, Richard W. Cogs, Caravels, and Galleons: The Sailing Ship, 1000-1650. Naval Institute Press, 1994. ISBN 978-1-55750-124-0.
- ↑ Mott, Lawrence V. The Development of the Rudder: A Technological Tale. Texas A&M University Press, gener 1997, p. 144–. ISBN 978-0-89096-723-2.
- ↑ «World's largest cog discovered in Danish waters: Archaeologists reveal a medieval super ship». Museum for vikingernes skibe og søfart. [Consulta: 23 gener 2026].
Enllaços externs
[modifica]
