Costa d'Ivori

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
République de Côte d'Ivoire
Bandera Escut
Lema nacionalUnitat, disciplina i treball
HimneL'Abidjanaise
Capital Yamoussoukro (oficial), Abidjan (de facto)
06° 51′ N, 05° 18′ O / 6.850,-5.300Coord.: 06° 51′ N, 05° 18′ O / 6.850,-5.300
Major ciutat Abidjan
Idiomes oficials Francès
Gentilici Ivorià, ivoriana
Govern República
  President
Primer Ministre
Alassane Ouattara
Daniel Kablan Duncan
Independència
 
de França
el 7 d'agost de 1960 
Superfície
 -  Total 322,460 km2 
 -  Aigua (%) 1,4
Població
 -  Est. jul. 2010 21.058.798  (57è)[nb 1]
 -  Cens 1975 6.700.000 
 -  Densitat 54 /km2 (118è)
Moneda Franc CFA de l'Àfrica Occidental (XOF)
Fus horari (UTC0)
 -  Estiu (DST) no (UTC0)
Domini internet .ci 
Codi telefònic 225
  1. Dades del World Factbook

La Costa d'Ivori (en francès Côte d'Ivoire, únic nom oficial del país) és una república de l'Àfrica Occidental que limita a l'oest amb Libèria i Guinea, al nord amb Mali i Burkina Faso, a l'est amb Ghana i al sud amb el golf de Guinea. La capital és Yamoussoukro, tot i que la ciutat principal és l'antiga capital, Abidjan. És un dels països més pròspers de l'Àfrica occidental, si bé el seu desenvolupament econòmic ha estat afectat per una convulsa vida política, agreujada per la corrupció oficial i el refús a adoptar les reformes necessàries.

Antiga colònia francesa, va obtenir la independència el 1960.

Com que el país tenia un nom diferent en cada idioma, a causa de la traducció literal del nom francès (Ivory Coast en anglès, Costa de Marfil en espanyol, Elfenbeinküste en alemany, Costa d'Avorio en italià, etc.), el govern ivorià va voler posar-hi fi de manera oficial i l'octubre de 1985 va demanar que el país fos conegut arreu i en qualsevol llengua com a Côte d'Ivoire. I de fet, segons la llei nacional, el nom de l'estat no pot ser traduït del francès.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom li va ser donat pels colons francesos pel fet que a la regió es practicava un intens comerç d'aquest material, l'ivori, extret dels ullals de l'elefant africà. En els anys vuitanta, el govern del país va demanar que s'utilitzés el nom francès, Costa d'Ivori, en tots els idiomes, per evitar la confusió causada per la diversitat dels exònims (Ivory Coast, Costa de Marfil, Elfenbeinküste, Norsunluurannikko, etcètera).

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Costa d'Ivori

El territori està habitat des del paleolític superior, com proven algunes restes trobades, malgrat les dificultats per a l'arqueologia per les condicions del terreny i per la manca de tradició d'excavacions al país. A l'època antiga al nord es van establir pobles saharians i al sud els Krus, vinguts de Libèria. Els diferents pobles es van organitzar en ciutats-estat que sobrevivien gràcies a les rutes comercials i sense límits precisos.

Els primers colonitzadors europeus van ser els portuguesos, qui van batejar el país per la quantitat d'ivori que hi van trobar. A finals del segle XVIII va iniciar-se el colonialisme francès, amb la conversió al catolicisme dels principals líders tribals, tot i que no va esdevenir propietat oficial de França fins al 1893.

Els africans van ajudar França durant la Segona Guerra Mundial i després van exigir drets polítics i una certa autonomia, que va anar transformant-se en una independència pacífica, oficialitzada el 1960. El 1990 es van permetre els partits polítics, si bé les crítiques sobre la manca de democràcia encara perduren pel control del règim sobre les eleccions. La fi de l'auge econòmic continuat va ser una de les causes de la guerra civil que esclatà el 2002 i que va acabar el 2007. La lenta recuperació de les institucions encara no està consolidada.

Política[modifica | modifica el codi]

Casa dels diputats a Yamussoukro.

Des del 1983, la capital oficial de Costa d'Ivori és Yamussoukro; Abidjan, però, segueix sent la capital econòmica i seu de totes les delegacions diplomàtiques. La població segueix patint a causa d'una guerra civil en curs. Les organitzacions internacionals de drets humans han apuntat problemes amb el tracte de no combatents captius per ambdós bàndols i la reaparició de l'esclavitud infantil entre els treballadors en la producció de cacau.

El 19 de setembre de 2002 va esclatar una guerra civil, i la part nord del país va ser presa pels rebels, les FN (Forces Nouvelles). L'octubre de 2005 s'esperava celebrar una nova elecció presidencial. No obstant això, aquesta nova elecció no va poder celebrar-se a temps a causa dels retards en els preparatius i va ser posposada primer a l'octubre de 2006, i després a l'octubre de 2007, després d'assolir un acord entre els partits rivals.

El 29 de juny de 2007 el primer ministre, Guillaume Soro, va sobreviure a un atemptat a l'Aeroport Internacional de Bouaké.

Des de les eleccions de novembre de 2010, s'ha produït una situació de tensió similar a la de l'any 2002. El Consell Nacional Electoral va proclamar president a Alassane Ouatarra, sent reconeguda la seva victòria pels governs dels Estats Units i França, així com per les Nacions Unides. No obstant això, el Tribunal Constitucional va proclamar guanyador a Laurent Gbagbo, que havia guanyat la primera volta.

L'ONU i els organismes regionals han reconegut, per als partidiaris de Gbagbo, de manera precipitada, el triomf de Ouatara. El primer ministre de Gbagbo, Guillem Soro, cap dels rebels que van fer la guerra civil de 2002-2004, i va assolir un acord de pau amb el President, canvià de bàndol i es va passar a les files d'Ouatarra, prestant-li la seva col·laboració armada.

El Consell de Seguretat de l'ONU, ha ordenat mesures per treure al president Gbagbo. Forces franceses, tal com l'any 2004, han intervingut al país africà amb les seves armes.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Costa d'Ivori.

Per a efectes comparatius, la superfície de Costa d'Ivori és comparable a la de Noruega o la de Nou Mèxic. Costa d'Ivori ofereix una gamma variada de paisatges, des de la sabana desèrtica al nord fins a la selva verge. El límit sud el marquen extenses platges. Aquesta zona, més plujosa, es caracteritza per les grans plantacions de productes d'exportació: cafè, cacau i banana. Al nord el paisatge es veu conformat per un altiplà granític recobert de sabanes. En aquesta àrea petits propietaris conreen sorgo, blat de moro i cacauet.

Segons WWF, el territori de Costa d'Ivori es reparteix entre sis ecoregions:

  • Sabana sudanesa occidental, al nord.
  • Mosaic de selva i sabana de Guinea, al centre.
  • Selva guineana oriental, al sud-est.
  • Selva guineana occidental de terres baixes, al sud-oest.
  • Selva montana guineana, a les muntanyes de l'oest.
  • Manglar guineà, en alguns punts de la costa

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Costa d'Ivori

Mantenint llaços propers amb França des de la independència el 1960, la diversificació de l'agricultura per a l'exportació, i l'estímul de les inversions estrangeres, ha fet de Costa d'Ivori un dels països tropicals africans més pròspers. No obstant això, en anys recents Costa d'Ivori s'ha vist subjecta a més competència i el descens dels preus en el mercat global dels seus cultius agrícoles principals: cafè i cacau. Això, juntament amb una alta corrupció interna, fa la vida difícil per als cultivadors i aquests que exporten a mercats estrangers.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Família ivoriana.

L'any 2007, Costa d'Ivori té una població de 18.000.000 d'habitants. L'esperança de vida és de 49 anys. La mitjana de fills per dona és de 4.43. El 50.9% de la població està alfabetitzada. Es calcula que el 7.0% de la població està infectada amb el virus de VIH (sida).

El 77% de la població són considerats ivorians. Ells representen diversos pobles diferents i grups lingüístics. Es parlen uns 65 idiomes al país. Un dels més comuns és el dioula, que s'usa com a idioma per comerciar així com un idioma comunament parlat per la població musulmana. El francès, l'idioma oficial, s'ensenya a les escoles i serveix com una lingua franca a les àrees urbanes (particularment a Abidjan).

D'ençà que Costa d'Ivori s'ha establert com un dels països més pròspers d'Àfrica occidental, al voltant del 20% de la població consisteix de treballadors dels països veïns Libèria, Burkina Faso i Guinea. Aquest fet ha creat una tensió constantment creixent en els anys recents, especialment ja que la majoria d'aquests treballadors són musulmans mentre la població d'origen nadiu és en gran part cristiana (principalment catòlics ) i animista. El 4% de la població és d'ascendència no africana. Molts són ciutadans francesos, libanesos, Vietnamites i espanyols, així com missioners protestants dels Estats Units i del Canadà. El novembre de 2004, al voltant de 10.000 francesos i altres ciutadans estrangers van evacuar Costa d'Ivori a causa d'atacs de joves milícies pro-govern.

Evolució demogràfica[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica, xifres de la FAO del 2005.
  • 1900-1.500.000.
  • 1950-2.700.000.
  • 1970-5.300.000.
  • 1975 (cens) - 6,7 milions.
  • 1988 (cens) - 10,9 milions.

2000 - 16 milions.

  • 2010-23.000.000.
  • 2020-30.000.000.
  • 2030-37.000.000.
  • 2050-44.000.000.

Organització político-administrativa[modifica | modifica el codi]

Costa d'Ivori està dividida en 19 regions (régions) i 58 departaments (départements). Les regions són:

Organització político-administrativa de Costa d'Ivori
  1. Agnéby
  2. Bafing
  3. Bas-Sassandra
  4. Denguélé
  5. Dix-Huit Montagnes
  6. Fromager
  7. Haut-Sassandra
  8. Lacs
  9. Lagunes
  10. Marahoué
  11. Moyen-Cavally
  12. Moyen-Comoé
  13. N'zi-Comoé
  14. Savanes
  15. Sud-Bandama
  16. Sud-Comoé
  17. Vallée du Bandama
  18. Worodougou
  19. Zanzan

Llengües[modifica | modifica el codi]

La llengua oficial de Costa d'Ivori és el francès. Segons el SIL International, hi ha 78 llengües llistades a Costa d'Ivori, de les que dues estan extintes: [1]

També hi ha documentades les llengües extintes:

  • Esuma: Al cens del 1988 hi havia una població ètnica de 164 esumes, a la zona d'Adiake.
  • Tonjon: Es parlava al departament Dabakala.

A més a més, a Costa d'Ivori també hi ha parlants de bissa (63.000), dogoso, karaboro oriental (5.605), glaro-twabo, khe, maasina fulfulde (1200), malba birifor, mòoré, nafaanra, siamou, sìcìté sénoufo, toussià meridional, turka i vietnamita.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llengües de Costa d'Ivori a l'Ethnologue.com

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]