|
|
Línia 10: |
Línia 10: |
|
L''''àcid aspàrtic''', (símbols Asp i D). Un dels vint-i-un [[aminoàcid]]s amb què les [[cèl·lules]] formen les [[proteïnes]]. Els seus codons són GAU o GAC. Presenta un grup carboxil (-COOH) en l'extrem de la cadena lateral. |
|
L''''àcid aspàrtic''', (símbols Asp i D). Un dels vint-i-un [[aminoàcid]]s amb què les [[cèl·lules]] formen les [[proteïnes]]. Els seus codons són GAU o GAC. Presenta un grup carboxil (-COOH) en l'extrem de la cadena lateral. |
|
|
|
|
|
* A [[pH]] fisiològic té carrega negativa, pel que també és denominat aspartat. |
|
* A [[pH]] fisiològic té càrrega negativa, pel que també és denominat aspartat. |
|
* Pertany al grup d'aminoàcids amb cadenes laterals polars carregades. |
|
* Pertany al grup d'aminoàcids amb cadenes laterals polars carregades. |
|
* Pot ser sintetitzat pels [[humans]]. |
|
* Pot ser sintetitzat pels [[humans]]. |
Àcid aspàrtic |
Substància química | tipus d'entitat química |
---|
Massa molecular | 133,038 Da |
---|
Trobat en el tàxon | bolet de la palla, Abies balsamea, camperol, all, Alpinia galanga, Alpinia purpurata, Archontophoenix alexandrae, Palmera d'areca, Artemia salina, Artemisia absinthium, colza, Byrsonima crassifolia, Cassia obtusifolia, floravia, Chrysophyllum roxburghii, cocoter, Cucurbita foetidissima, Cycas circinalis, Cyperus aromaticus, pastanaga, Dendrobium crumenatum, Dieffenbachia reginae, Donax grandis, jacint d'aigua, flammulina, Gloriosa superba, soia, Hydrilla verticillata, Indigofera hirsuta, Indigofera pilosa, Indigofera schimperi, Juniperus scopulorum, guixera, Morchella angusticeps, Morchella crassipes, Morchella deliciosa, Múrgola, tabaquera, Oncidium, Panax, Peliosanthes violacea, Pentaclethra macrophylla, Picea glauca, Picea mariana, pícea pungent, Pinus contorta, Pinus densiflora, pi ponderosa, Pseudotsuga menziesii, Psophocarpus tetragonolobus, Ramalina fraxinea, Sagittaria sagittifolia, Sida hermaphrodita, acàcia del Japó, Stangeria eriopus, Tacca cristata, Thymus transcaucasicus, Treculia africana, Tsuga heterophylla, valeriana vera, Verpa bohemica, Chlamydomonas reinhardtii, ésser humà, Streptomyces platensis, Abutilon indicum, Allium rotundum, Conillets, castanyer, Colchicum trigynum, Onobrychis kachetica, Puccinia graminis, Morró, Streptomyces akiyoshiensis, vesc, Onobrychis michauxii, Cannabis sativa, Caenorhabditis elegans, api, pruenga de jardí, gira-sol, Beta vulgaris, espinac, col, Phaseolus vulgaris, fava, Oryza sativa, cirerer, Santalum album, àrnica, Gossypium hirsutum, betònica, Chia, prunera, pèsol, Tacca integrifolia, Juniperus occidentalis, Bolet de greix, Epipremnum pinnatum, Ripariosida hermaphrodita, Pandanus dubius, Pandanus odorifer, Aranja grossa, Citrus grandis, poncem, escheríchia coli, aràcies i Rhynchospora colorata
|
---|
Rol | Aromatitzant |
---|
|
Fórmula química | C₄H₇NO₄ |
---|
|
SMILES canònic | |
---|
SMILES isomèric | N[C@@H](CC(O)=O)C(O)=O
|
---|
Identificador InChI | Model 3D |
---|
|
PKa | 3,86 |
---|
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () |
L'àcid aspàrtic, (símbols Asp i D). Un dels vint-i-un aminoàcids amb què les cèl·lules formen les proteïnes. Els seus codons són GAU o GAC. Presenta un grup carboxil (-COOH) en l'extrem de la cadena lateral.
- A pH fisiològic té càrrega negativa, pel que també és denominat aspartat.
- Pertany al grup d'aminoàcids amb cadenes laterals polars carregades.
- Pot ser sintetitzat pels humans.
- La seua biosíntesi té lloc per transaminació de l'àcid oxalacètic, un producte intermedi del cicle de Krebs.
Vegeu també