14 de juliol: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 23:08, 10 maig 2016

<<	Juliol 2024					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
1r	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31
Tots els dies

El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs. Queden 170 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1932 - Barcelona: es publica el primer número del setmanari "L'Intransigent".
1979 - Terrassa (Vallès Occidental): fa la seva presentació, en una ciutat sense cap mena de tradició en l'art d'aixecar castells humans, la colla castellera Minyons de Terrassa. De seguida aquesta nova colla destacarà pel seu ràpid i fulgurant progrés tècnic que, en pocs anys, els durà a ocupar els llocs capdavanters del fet casteller.
1983 - Barcelona: el Parlament de Catalunya promulga la Llei 19/1983 per la qual es refunda el cos de Mossos d'Esquadra com a Policia de la Generalitat de Catalunya.

Resta del món

1789 - París (França): els revolucionaris assalten la Bastilla i n'alliberen els presos. Fou l'inici dels canvis polítics produïts per la pressió popular, la qual seria permanent durant tota la Revolució Francesa.
1958 - Bagdad (Iraq): cop d'estat de l'exèrcit iraquià, conegut com a Revolució del 14 de juliol. El general Abdul Karim Qassim destrona el rei Faisal i estableix una dictadura militar.
1968, Almonacid de Zorita, Província de Guadalajara, Espanya: La Central nuclear José Cabrera es connecta a la xarxa elèctrica.^[1]
1995 - Nuremberg (Alemanya): MP3. La Societat Fraunhofer tria el nom mp3 per al nou format d'àudio digital comprimit (còdec) que farà possible la gran expansió de la distribució de música per Internet.

Naixements

Països Catalans

1574 - Riudellots de la Selva: Dalmau Ciurana, frare dominic. Per la seva vida religiosa, és considerat venerable.
1925 - Barcelona: Assumpció Català i Poch, astrònoma i matemàtica.
1948 - Bellpuig, l'Urgell: Isidor Cònsul i Giribet, editor i crític literari i escriptor català (m. 2009).

Resta del món

1862 - Viena, Imperi Austrohongarès: Gustav Klimt, pintor simbolista i expressionista austríac (m. 1918).
Lekeitio - 1873: Buenaventura Zapirain Uribe, compositor i organista basc.
1889 - Bradina, Bòsnia: Ante Pavelić, cap dels ústaixes, dictador de l'Estat independent de Croàcia.
1896 - Lleó, Espanya: Buenaventura Durruti, sindicalista i revolucionari anarquista espanyol, que tingué un paper destacat en la Guerra Civil Espanyola, i que formà la Columna Durruti (m. 1936).
1904 - Leoncin, Imperi Rus: Isaac Bashevis Singer, escriptor polonès que va rebre el Premi Nobel de Literatura l'any 1978 (m. 1991).
1910 - Melrose (Nou Mèxic), Estats Units: William Hanna, animador, director i productor de cinema animat, cofundador dels estudis Hanna-Barbera.
1916 - Palerm (Itàlia): Natalia Ginzburg, escriptora italiana (m. 1991).
1918 - Uppsala, Suècia: Ingmar Bergman, director de cinema, de teatre i guionista suec (m. 2007).
1944 - Bilbao, Euskadi: Txabi Etxebarrieta, primer militant d'ETA responsable de la mort d'un ciutadà i el primer membre d'aquesta organització en ser mort per les forces de l'ordre.

Necrològiques

Països Catalans

1803 - València: José Camarón Boronat, pintor, gravador i il·lustrador valencià (n. 1731).
1968 - Barcelona: Adolf Florensa i Ferrer, arquitecte restaurador d'edificis monumentals.
2003 - Barcelona: Roberto Bolaño, novel·lista i poeta xilè (n. 1953).

Resta del món

1435 - Foligno (Itàlia): beata Angelina de Marsciano, cofundadora del Tercer Orde Regular de Sant Francesc.
1816 - San Fernando (Cadis): Francisco de Miranda, general veneçolà, precursor de l'emancipació americana de l'Imperi espanyol (n. 1750).
1827 - Ville-d'Avray, Illa de França: Augustin Jean Fresnel, físic francès, fundador de l'òptica moderna, pare dels fars moderns.
1935 - Grenoble (França): Francisco Cepeda, ciclista.basc, primera víctima mortal del Tour de França (n. 1906).
1939 - Ivancice (Moràvia): Alfons Mucha, pintor i artista gràfic txec.
1954 - Galapagar,(Espanya): Jacinto Benavente, escriptor espanyol, Premi Nobel de Literatura de 1922 (n. 1866).
2008 - Ukkel (Bèlgica): Gaston Compère, escriptor, filòleg, poeta, dramaturg i músic való (n. 1924).
2010 - Londres (Anglaterra): Charles MacKerras, director d'orquestra australià (n. 1925).
2014 - Johannesburg, Sud-àfrica: Nadine Gordimer, escriptora sud-africana en llengua anglesa Premi Nobel de Literatura, 1991 (n. 1923).

Festes i commemoracions

Festa nacional de França

Santoral^[2]

Església Catòlica^[3]

Sants al Martirologi romà (2011): Optacià de Brescia, bisbe (s. V); Markhelm de Deventer (s. VIII); Francisco Solano, frare al Perú (1610); Camil de Lellis, fundador de l'Orde de Clergues Regulars Ministres dels Malalts (1614); Nicodem d'Athos, monjo i místic (1809); Joan Wang Guixin, màrtir (1900).
- Beats: Vicenç Madelgari de Waldetrudis (ca. 677); Hroznata de Teplá, premonstratenc màrtir (1217); Toscana de Verona, monja (1344); Angelina de Marsciano, cofundadora del Tercer Orde Regular de Sant Francesc (1435); Gaspar de Bono, mínim valencià (1604); Richard Langhorne, màrtirs (1679); Kateri Tekakwitha, religiosa iroquesa (als Estats Units; a la resta del món, el 17 d'abril) (1680); Ghebre Miquel, monjo màrtir a Etiòpia (1855).
Sants: Focas de Sinope, màrtir (117); Lupercil·la de Roma, màrtir (233); Hèracles d'Alexandria, bisbe (247); Cir de Cartago, bisbe llegendari, potser Cebrià de Cartago; Cebrià de Poitiers, màrtir; Just de Fidarta, monjo (s. V); Idus de Leinster, bisbe (s. V); Marcià de Frigento, bisbe (s. V); Landeric de Séez; Deusdedit de Canterbury, bisbe (667); Cynllo, rei; Goswin o Llibert de Sint-Truiden, màrtir (835); Ulric de Zell, abat; Guillem de Breteuil, abat (1130); a Bayeux: Exuperi, Llop i Vigor de Bayeux, bisbes.
Beats: Bonifaci de Canterbury, bisbe (1270); Humbert de Romans, religiós (1277); Raffaele de Barletta, servita (1566).
Venerables Roland de Chézery, abat (1200).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Jordi de Llúria, frare (1339).

Església Copta

7 Abib: Xenuda, arquimandrita de Xandavil; Ignasi de Roma, bisbe màrtir (107).

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

Se celebren els corresponents al 27 de juliol del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants de l'1 de juliol del calendari julià.

Sants: Potit de Nàpols, màrtir (s. II); Cosme i Damià, màrtirs (282); 2000 màrtirs; Nerses, arquebisbe; Gal de Clarmont, bisbe (551); Pere Patrici, monjo de Constantinoble (854); Pere el Just i Lleó el Just; translació de les relíquies de Joan de Rila (946); Leonci de Rădăuţi (s. XV); Angelina de Sèrbia, princesa (s. XVI); Nicodem de l'Athos, monjo (1809); Arkadij, prevere màrtir (1918); Alexei, diaca màrtir (1942)

Església Ortodoxa Grega

25 Màrtirs de Nicomèdia; Maurici, màrtir; Basili de Strom (s. X); Constantí el Taumaturg, màrtir a Xipre; Lleó l'Eremita.

Església Evangèlica d'Alemanya

Karoline Utriainen, laica (1929).

Esglésies anglicanes

John Keble, prevere i poeta (1866)

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 14 de juliol

↑ «La central nuclear José Cabrera». A: Economic integration of nuclear power stations in electric power systems (en castellà). Agència Internacional de l'Energia Atòmica, 1971, p.281.
↑ «Kalender - 14. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
↑ Santi, beati e testimoni.

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:14 de juliol.

[1] «La central nuclear José Cabrera». A: Economic integration of nuclear power stations in electric power systems (en castellà). Agència Internacional de l'Energia Atòmica, 1971, p.281.

[2] «Kalender - 14. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.

[3] Santi, beati e testimoni.

[1]

[2]

[3]

@@ Línia 4: / Línia 4: @@
 == Esdeveniments ==
 ;Països Catalans:
-* [[1932]] - [[Barcelona]]: s'hi publica a el primer número del setmanari "[[L'Intransigent]]".
+* [[1932]] - [[Barcelona]]: es publica el primer número del setmanari "[[L'Intransigent]]".
 * [[1979]] - [[Terrassa]] ([[Vallès Occidental]]): fa la seva presentació, en una ciutat sense cap mena de [[tradició]] en l'art d'aixecar [[casteller|castells humans]], la colla castellera [[Minyons de Terrassa]]. De seguida aquesta nova [[Colla castellera|colla]] destacarà pel seu ràpid i fulgurant progrés tècnic que, en pocs anys, els durà a ocupar els llocs capdavanters del fet casteller.
 * [[1983]] - [[Barcelona]]: el [[Parlament de Catalunya]] promulga la Llei 19/1983 per la qual es refunda el cos de '''Mossos d'Esquadra''' com a [[Mossos d'Esquadra|Policia de la Generalitat de Catalunya]].