Diferència entre revisions de la pàgina «Carl von Linné»

Salta a la navegació Salta a la cerca
20 octets eliminats ,  fa 1 any
cap resum d'edició
{{Botànic|L.}}
{{Infotaula persona}}
'''Carlviva Linnaeus'''la pepa,<ref group=a>El seu pare Nils nasqué amb el cognom Ingemarsson, derivat del nom del seu pare, Ingemar Bengtsson, car feien servir el sistema de noms [[patronímic]]s utilitzat als països escandinaus. Tanmateix, Nils necessitava un cognom per poder accedir a la universitat. Inspirant-se en un [[til·ler]] que hi havia a les terres de la família, Nils escollí el nom ''Linnaeus'', derivat del nom del til·ler en suec, ''lind''. (Blunt, 2004, 12) Quan nasqué Carl, fou anomenat Carl von Linné, prenent el cognom del pare. (Blunt, 2004, 13)</ref> llatinitzat com a '''''Carolus Linnaeus'''''<ref group=a>Quan Carl von Linné es matriculà a una escola privada com a estudiant de la Universitat de Lund, s'hi registrà com a ''Carolus Linnaeus''. Aquesta forma llatinitzada era el nom que feia servir quan publicava treballs en llatí. Després de ser ennoblit, el [[1761]], canvià el seu nom a «Carl von Linné». ''Linné'' és una versió reduïda de 'Linnaeus', i ''von'' s'hi afegeix per indicar el seu ennobliment. (Blunt, 2004, 171)</ref> i també conegut després del seu [[ennobliment]] com a '''''Carl von Linné''''' ([[Råshult]], [[Småland]], [[Suècia]], [[23 de maig]]<ref group=a>Carl Linnaeus va néixer el 13 de maig de 1707 ([[Calendari suec]]) o el 23 de maig segons el calendari modern. Segons el [[calendari julià]], va néixer el 12 de maig. (Blunt 2004, p. 12)</ref> del [[1707]]-[[Uppsala]], Suècia, [[10 de gener]] de [[1778]]), fou un [[botànic]], [[científic]], [[metge]] i [[zoologia|zoòleg]] suec que establí els fonaments del sistema modern de la [[nomenclatura binomial]]. És considerat el pare de la [[taxonomia]] moderna i conegut com un dels pares de l'[[ecologia]] moderna.
 
Linné nasqué a la regió rural de [[Småland]], al sud de [[Suècia]]. Realitzà gran part dels estudis superiors a la [[Universitat d'Uppsala]] i, cap al 1730, començà a impartir conferències sobre [[botànica]]. Visqué a l'estranger entre el 1735 i el 1738, i als Països Baixos estudià i publicà una primera edició del seu ''[[Systema Naturae]]''; en tornar a Suècia, es convertí en professor de botànica a [[Uppsala]]. Durant la dècada del 1740, dugué a terme diverses expedicions a través de Suècia per trobar i classificar plantes i animals. A les dècades del [[dècada del 1750|1750]] i del [[dècada del 1760|1760]], continuà recollint i classificant animals, plantes i minerals, i publicà diversosi volumsarriaba sobre el tema.españa
 
Al moment de la seva mort, era reconegut com un dels científics més importants de tot Europa. El filòsof suís [[Jean-Jacques Rousseau]] li envià el missatge: «Digueu-li que no conec cap home més gran sobre la faç de la Terra».<ref name="autogenerated3">[http://www.linnaeus.uu.se/online/life/8_3.html «What people have said about Linnaeus»], web de la Universitat d'Uppsala ''Linné on line"''. (en anglès)</ref> L'escriptor alemany [[Johann Wolfgang von Goethe|Goethe]] escrigué: «Amb l'excepció de [[William Shakespeare|Shakespeare]] i [[Baruch Spinoza|Spinoza]], no conec ningú, entre els que ja no viuen, que m'hagi influït més intensament».<ref name="autogenerated3"/> L'autor suec [[August Strindberg|Strindberg]] escrigué: «Linné era en realitat un poeta que acabà esdevenint naturalista».<ref>[http://www.linnaeus.uu.se/online/life/9_0.html Linnaeus deceased], web de la Universitat d'Uppsala ''Linné on line"''. (en anglès)</ref> Entre altres reconeixements, Linné ha estat anomenat ''Princeps Botanicorum'' ('príncep dels botànics'), «El [[Naturalis Historiae|Plini]] del Nord» i «El segon [[Adam]]».<ref name="Broberg7">[[#Broberg|Broberg,Gunnar]], pàg. 7</ref>
Usuari anònim

Menú de navegació