Fia-Faia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Fia faia)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'esdevenimentFia-Faia
La Fia-faia Baga Sant Julia.jpg
Tipus festival
Lloc Bagà i Sant Julià de Cerdanyola
Estat Espanya
Modifica dades a Wikidata

La Fia-Faia de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà) és una tradició nadalenca d'origen precristià que se celebra el 24 de desembre. El 16 de novembre de 2010 fou declarada festa patrimonial d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.[1][2]

La festa consisteix en la crema d'unes torxes, les faies, el capvespre de la nit de Nadal, a partir del tradicional "Toc d'Oració". Abans d'iniciar-se la crema general, s'encén una foguera a la muntanya, al lloc on es pon el sol, i des d'allà el foc és transportat a la població per un grup de fallaires en una vistosa davallada nocturna. Els portadors, en arribar, reparteixen el foc a la resta de fallaires.

Aquest moment s'acompanya pel següent càntic: Fia-faia, que nostro senyor ha nascut a la paia.

Orígens de la festa[modifica | modifica el codi]

La festa, d'arrels precristianes, és possiblement un ritual relacionat amb el solstici d'hivern. La Fia-Faia vindria a ser una pregària col·lectiva per tal d'aturar l'escurçament dels dies. L'inici de la tradició és desconegut, amb tot, és segur que aquesta celebració del solstici d'hivern i el naixement de Crist, se celebra a Bagà des de la constitució de la vila, a mitjans del segle XIV.[3]

Variants locals del ritu[modifica | modifica el codi]

Bagà[modifica | modifica el codi]

Al capvespre s'encén una foguera visible des de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola. S'encenen les faies en i són dutes al poble (per l'anomenada carretera plana) Les faies són rebudes davant l'església. Al toc d'oració les faies són conduïdes a la Plaça Catalunya on són rebudes per la resta de "faiers", les faies dels quals són enceses. Amb les Faies a mig cremar aquestes són dutes pel carrer major fins a la plaça Porxada. Quan les faies estan a punt de consumir-se són llençades formant petites fogueres. La mainada salta sobre les petites fogueres cridant Fia-faia, que nostro senyor ha nascut a la paia Amb la brasa que resta es fan torrades les quals són untades amb all i oli de codony.

Sant Julià de Cerdanyola[modifica | modifica el codi]

Al capvespre s'encén una foguera visible des de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola. S'encenen les faies en i són dutes al poble (per l'anomenada carretera plana) Les faies són rebudes davant l'església. Al toc d'oració les faies són conduïdes a la Plaça Catalunya on són rebudes per la resta de "faiers", les faies dels quals s'encenen. Les faies són cremades a la plaça de l'església.

Les Faies[modifica | modifica el codi]

Les faies són fetes amb una herba anomenada Cephalaria leucanta, a la que s'hi atribueixen certs poders purificadors i que s'ha anat a recollir al bosc una setmana abans. L'herba és trenada formant unes toies d'un a quatre metres de llarg i un gruix, de si fa o no fa, un pam (de 15 a 30 centímetres).

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El terme "fia" prové del verb irregular fieri què, entre altres significats té els de "ésser produït", "celebrar-se", "tenir lloc", "acomplir-se un sacrifici, una festa als déus". El mot "faia" és possiblement una derivació de falla, branques seques, estelles o pila de matèria combustible que hom encén per fer claror o per anar a calar foc. Cal tenir en compte que en català antic els baganesos no empraven la lletra LL, substituint-la per la I. (vegeu iodització)[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

Carrera Escude, Manel. http://www.festes.org/media.php?id_media=1921. Barcelona: Botarga Produccions, 2012, p. 256. ISBN 978-84-616-1624-4.


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fia-Faia Modifica l'enllaç a Wikidata