Frans Eemil Sillanpää

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrans Eemil Sillanpää

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 setembre 1888 Modifica el valor a Wikidata
Hämeenkyrö (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 juny 1964 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Hèlsinki (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióJumesniemi Church School (en) Tradueix
Tampereen lyseon lukio (en) Tradueix
Haukijärvi School (en) Tradueix
Universitat de Hèlsinki Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, novel·lista, poeta Modifica el valor a Wikidata
Activitat1916 Modifica el valor a Wikidata –
Nom de plomaEemil Syväri
Taata Sillanpää Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeSigrid Salomäki (en) Tradueix
Anna von Hertzen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0798072 TMDB.org: 1202100
Musicbrainz: 1b5b80a9-28db-40d1-99f8-a64ad636bc42 Discogs: 1515370 Find a Grave: 130952844 Project Gutenberg: 43826 Modifica el valor a Wikidata

Frans Eemil Sillanpää pronunciació en finès pronunciació en finès (pàg.) (Hämeenkyrö, Finlàndia, 16 de setembre del 1888 - Hèlsinki, 3 de juny del 1964) fou un escriptor finlandès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1939.

Biografia[modifica]

Va néixer el 16 de setembre del 1888 a la ciutat de Hämeenkyrö, població a la província de Finlàndia occidental. D'origen humil, els seus pares van aconseguir els diners necessaris per enviar Sillanpää a estudiar a Tampere i, posteriorment, a la Universitat de Hèlsinki. En aquesta universitat, va estudiar medicina i va relacionar-se amb Eero Järnefelt, Jean Sibelius, Juhani Aho i Pekka Halonen. L'any 1913, va retornar a la seva vila natal, i es dedicà a l'escriptura.

Morí el 3 de juny del 1964 a la seva residència de la ciutat de Hèlsinki.

Obra literària[modifica]

Els seus escrits són exposicions de la vida senzilla de gent senzilla de la Finlàndia rural i, en els primers relats, Elämä ja aurinko (La vida i el sol, 1916) i Ihmislapsia elämän saatossa (Els fills de l'home en el seguici de la vida, 1917) es manifesten influències de Knut Hamsun i Maurice Maeterlinck. Els seus personatges experimenten el seu destí, sovint una pèrdua lenta, amb una resignació passiva o una indiferència serena. La vida i una natura evocades d'una manera lírica ofereixen alguns períodes de remissió i de felicitat curta.

Els esdeveniments polítics ocorreguts entre 1917 i 1918 el van inspirar per escriure la novel·la Hurskas kurjuus (Santa misèria, 1919).

L'any 1939, fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, l'únic escriptor en finès a aconseguir-ho, per la seva comprensió profunda del camp rural del seu país i per l'art exquisit amb el qual ha retratat el seu modus de vida i la seva relació amb la natura.

Obra publicada[modifica]

  • 1916: Elämä ja aurinko
  • 1917: Ihmislapsia elämän saatossa
  • 1919: Hurskas kurjuus
  • 1919: Rakas isänmaani
  • 1923: Hiltu ja Ragnar
  • 1923: Enkelten suojatit
  • 1924: Omistani ja omilleni
  • 1924: Maan tasalta
  • 1925: Töllinmäki
  • 1928: Rippi
  • 1930: Kiitos hetkistä, Herra...
  • 1931: Nuorena nukkunut
  • 1932: Miehen tie
  • 1933: Virranpohjalta
  • 1934: Ihmiset suviyössä
  • 1936: Viidestoista
  • 1941: Elokuu
  • 1945: Ihmiselon ihanuus ja kurjuus

Reconeixements[modifica]

En honor seu, s'anomenà l'asteroide (1446) Sillanpää descobert el 26 de gener del 1938 per l'astrònom i físic Yrjö Väisälä.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frans Eemil Sillanpää