Paul Robin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgPaul Robin
Paul-robin.jpg
Naixement 3 d'abril de 1837
Toló
Mort 1 de setembre de 1912(1912-09-01) (als 75 anys)
París
Alma mater École Normale Supérieure
Ocupació pedagog, autor i figura pública
Modifica dades a Wikidata
Retrat per Félix Vallotton

Paul Robin (Toló, 3 d'abril de 1837 - París, 31 d'agost de 1912) fou un pedagog anarquista francès difusor del neomalthusianisme.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer en una família catòlica de classe mitjana. Fou un estudiant brillant de matemàtiques i física a l'Escola Normal Superior de París, on esdevingué darwinista i ateu. Treballà com a professor d'ensenyament mitjà (1861 - 1865), però aviat s'enfrontà a les autoritats educatives per qüestions com l'educació popular. El 1865 marxà a Bèlgica, on participà activament en l'Associació Internacional de Treballadors (AIT), als congressos de Brussel·les, Ginebra, París i Londres, recolzant Mikhaïl Bakunin enfront Karl Marx, per la qual cosa serà expulsat de la Internacional. Fou expulsat de Bèlgica per donar suport una vaga, raó per la qual va traslladar-se a viure a Suïssa, a França (on fou detingut el 1870) i a Anglaterra. Col·labora en el setmanari suís L'Egalité (1868-1872) de l'AIT fins que al gener de 1870, són expulsats d'ella els partidaris de Bakunin.

El 1879 tornà a [`França]+ i fou nomenat inspector d'ensenyament primari per Ferdinand Buisson, director d'ensenyament primari del ministre Jules Ferry. Robin també col·laborà al Dictionnaire de pédagogie de Ferdinand Buisson. Gràcies a Buison entre 1880 i 1894 treballa a l'Orphelinat de Cempuis (Oise), assajant algunes de les seves teories educatives com la coeducació de sexes, l'ateisme i l'internacionalisme, cosa que li va valdre una campanya virulenta contra ell i ser-ne expulsat el 1894. Els seus principis pedagògics van influir en Francesc Ferrer i Guàrdia, el creador de l'Escola Moderna.

Partidari de l'alliberament de la dona, en 1889 crea a París el que pot ser un dels primers centres de planificació familiar on s'informava i s'expedien productes anticonceptius. El 1896 la Lliga de la Regeneració Humana, d'orientació neomalthusiana. El seu president d'honor va ser Charles Drysdale, germà de George Drysdale, autor d'Elements de Ciència Social, de 1854, llibre de referència dels neomalthusians hispano-francesos, a la qual s'incorporen a partir de 1902 Sébastien Faure, Eugen Humbert, Jeanne Dubois, Luis Bulffi de Quintana i altres, publicant articles i assaigs. El 1908 es produí la ruptura entre Paul Robin i Eugen Humbert, provocant una aguda crisi en l'organització.[1] Això va delmar les seves forces i el 1912 decidí suïcidar-se provant en si mateix els efectes d'un verí.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • C. Demeulenaere-Douyère,« Cempuis. Un idéal d’éducation libertaire », Barricade, n° 4, février 2012, p. 32-34.
  • C. Demeulenaere-Douyère,« Cempuis ou l’éducation libertaire aux champs (1880-1894) », dans A. Baubérot et Fl. Bourillon (dir.), Urbaphobie. La détestation de la ville aux XIXe et XXe siècles, Conseil général du Val-de-Marne-CRHEC-Éditions Bière, 2009, p.183-194 (http://www.univ-paris1.fr/fileadmin/CRHXIX/UrbaphobieWeb.pdf).
  • C. Demeulenaere-Douyère, Paul Robin et l’éducation intégrale : principes et expérimentation, What's new: 25 January 2005, compte-rendu par Ronald Creagh d’un exposé présenté aux Rencontres de Bieuzy (1999). Hommage à Ferrer (http://raforum.info/spip.php?article1004).
  • C. Demeulenaere-Douyère,« Buisson et l’Orphelinat Prévost de Cempuis », dans L.Loeffel(dir.), Ferdinand Buisson. Fondateur de la laïcité, militant de la paix, actes du colloque commémorant le 70e anniversaire de la disparition de Ferdinand Buisson, Grandvilliers, Oise (septembre 2002), Amiens, CRDP, 2004, p.89-96.
  • C. Demeulenaere-Douyère, « Un précurseur de la mixité : Paul Robin et la coéducation des sexes », dans Coéducation et mixité, CLIO, Histoire, Femmes et Sociétés, 2003, 18, p. 125-132 (consultable sur http://clio.revues.org/index615.html).
  • B. Lechevalier, Paul Robin, in Quinze pédagogues, Paris, Armand Colin, 1997.
  • C. Demeulenaere-Douyère, Paul Robin. Un militant de la liberté et du bonheur, Paris, Publisud, 1994.
  • N. Brémand, Cempuis : une expérience d'éducation libertaire à l'époque de Jules Ferry, 1880-1894, Paris, ed. du ML, 1992.
  • N. Brémand, « Paul Robin et son expérience à l’orphelinat de Cempuis (1880-1894) » in L’affaire Ferrer : les expériences libertaires en France en matière d'éducation au début du siècle, Actes du colloque organisé à Castres le 14 octobre 1989, sous la direction de Madeleine Rebérioux, Castres, Centre national et musée Jean-Jaurès, 1991, p. 49-62.
  • M. Dommanget, Paul Robin, in Les grands socialistes et l'éducation, A. Colin (Coll. U).
  • J. Humbert, Une grande figure, Paul Robin, 1837-1912, La Ruche ouvrière, 1967.
  • G. Giroud, Paul Robin, sa vie, ses idées, son action, Paris, 1937.
  • P. Robin, Manifiesto a los partidarios de la educacion integral: (un antecedente de la escuela moderna), J.J. de Olaneta, 1981.
  • P.Robin: le suicide 1901

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul Robin Modifica l'enllaç a Wikidata
Vegeu texts en català sobre Paul Robin a Viquitexts, la biblioteca lliure.