Constel·lació del Sextant

Sextant
Nom en llatí	Sextans
Abreviatura	Sex
Genitiu	Sextantis, Sextansis
Simbologia	el Sextant
Ascensió recta	10
Declinació	0
Àrea	314 graus quadrats Posició 47
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed	0
Estel més brillant	(α Sex) (4,49m)
Meteors	Sextàntides
Limita amb	Leo Hidra Crater
Visible a latituds entre +80° i −80°. Durant el mes d'abril a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

El Sextant (Sextans) és una constel·lació de l'hemisferi sud, es troba entre les constel·lacions del Lleó, la de la Copa i la de l'Hidra Femella. Conté 38 estels visibles a ull nu i l'astre més brillant és α Sextantis, amb una magnitud aparent de +4,48.

Història

Aquesta constel·lació va ser creada per l'astrònom polonès Johannes Hevelius (1611 – 1687) a la seva obra Prodromus Astronomiae, datada el 1687 i publicada pòstumament per la seva esposa l'any 1690. Hevelius li va donar aquest nom en record del sextant que havia perdut durant l'incendi que l'any 1679 va destrui el seu observatori.

Estels notables

La constel·lació del Sextant només conté cinc estels visibles a ull nu (α, β, γ, δ i ε) i tots ells es mouen allunyant-se de nosaltres.

α Sextantis (α Sex): és un estel gegant, de tipus espectral A0III, situat a uns 287 anys llum de la Terra i s'allunya a una velocitat de 7,1 km/s. Tot i ser el més brillant de la constel·lació, la seva magnitud aparent és només de +4,48. Aquest estel era a l'hemisferi nord, però el desembre de l'any 1923 va passar a l'hemisferi sud a causa d'una variació de l'obliqüitat de l'eclíptica de la Terra.

β Sextantis (β Sex): és un estel de la seqüència principal de tipus B6, es troba a uns 345 anys llum de la Terra i s'allunya a una velocitat de 11,6 km/s. És un estel variable de tipus α CV, la seva magnitud aparent varia entre +5,0 i +5,1.

γ Sextantis (γ Sex): és un sistema múltiple situat a uns 262 anys llum de la Terra. El 22 de febrer de 1787, William Herschel va notar que l'estel tenia un company, més tard, l'abril de 1852, Alvan Clark va poder observar que l'estel primari també era doble. La seva màxima separació entre l'estel principal i el seu company més proper es produeix cada 77,82 anys. La magnitud aparent de l'estel principal (γ Sex A) és de +5,63, la de la seva parella (γ Sex B) +6,11 i la de l'estel més allunyat (γ Sex C) +12,3, la magnitud aparent combinada és de +5,11.

δ Sextantis (δ Sex): és un estel de tipus entre B9 i B8 situat a 300 anys llums de la Terra, la seva magnitud aparent és de +5,18.

ε Sextantis (ε Sex): és un estel groc de tipus F2, entre els visibles de la constel·lació és el més tènue, amb una magnitud aparent de +5,25, i el més proper a la Terra, està situat a uns 183 anys llum.

AY Sextantis: és un sistema binari format per un estel similar al Sol i un púlsar, anomenat J1023+0038, amb una massa d'una cinquena part la del Sol, es troba a uns 4.400 anys llum de nosaltres. L'any 2013 es va observar per primer cop un fenomen de canvi de comportament sobtat d'un púlsar, el cessament de l'emissió de ràdio al mateix temps que el sistema augmentava la seva brillantor en raigs gamma cinc vegades. Els dos astres es troben tan a prop que un corrent de gas flueix de l'estel gran vers el púlsar, aquest acabarà evaporant al seu company. La ràpida rotació del púlsar i el seu intens camp magnètic són la causa de les emissions de ràdio i del vent de púlsar. Mentre l'emissió de ràdio és detectable el vent de púlsar manté el corrent de gas allunyat, però en cessar el corrent arriba al púlsar i es provoca la potent emissió gamma.

Objectes de l'espai profund

NGC 3115: És una galàxia lenticular (S0) que es troba a uns 22 milions d'anys llum de la Terra, fou descoberta el 23 de febrer de 1787 per William Herschel., al seu centre hi ha un forat negre supermassiu.

Grup de galàxies NGC 3166: És un grup de galàxies que està lligat gravitacionalment. Està format per la galàxia lenticular barrada NGC 3166, que dona nom al grup, situada a uns 70 anys llum de la Terra, amb una magnitud aparent de +10,4. La galàxia espiral NGC 3169 de magnitud aparent +10,2 molt propera a la NGC 3166, se suposa que la proximitat modifica la forma o la massa a causa de la interacció gravitatòria. Aquestes dues galàxies tenen un nucli galàctic de tipus LINER. Les altres galàxies del grup són més fosques, NGC 3156 és una galàxia espiral de magnitud aparent +12,3 i NGC 3165 és una galàxia lenticular de magnitud aparent +13,9.

UGCA 193: És una galàxia de color blavós amb l'aparença d'una cascada. El color blau indica que els estels són calents, amb temperatures que excedeixen 6 vegades la del Sol.

El projecte COSMOS

Atès que la constel·lació del Sextant es troba allunyada de la banda central de la nostra Via Làctia, i facilita l'observació de l'univers distant, una regió d'aquesta constel·lació va ser escollida per al projecte COSMOS (Cosmic Evolution Survey), destinat a estudiar com afecta a les galàxies les seves pròpies característiques físiques i el medi que les envolta.

COSMOS-AzTEC3: És un cúmul de galàxies descobert en el marc del projecte COSMOS. Un proto-cúmul de galàxies en creixement als inicis de l'univers, es troba a uns 12,6 bilions d'anys llum i s'estima que l'edat de l'univers és de 13,7 bilions d'anys. El seu nom fa referència al projecte COSMOS i a la càmera AzTEC utilitzada al telescopi James Clerk Maxwell.

• 
• 
• 

Bibliografia

• Schilling, Govert. Constellations. The story of space told through the 88 known patterns in the night sky (en anglès). Black Dog & Leventhal Publishers. Hachette Book Group, 2019. ISBN 978-0-316-48389-6. 
• Bagnall, Philip M. The Star Atlas Companion. What you need to know about the Constellations (en anglès). Springer, 2012. ISBN 978-1-4614-0829-1. 
• O'Meara, Stephen James. The Caldwell Objects (en anglès). Cambridge University Press, 2002. ISBN 0-521-82796-5. 
• Argyle, Bob; Swan, Mike; James, Andrew. An Anthology of Visual Double Stars llengua=anglès, 2019. ISBN 978-1-316-62925-3. 
• Finlay, W.H.. Concise catalog of deep-sky objects astrophysical information for 500 galaxies, clusters, and nebulae (en anglès). Springer-Verlag, 2003. ISBN 1–85233–691–9.