Vés al contingut

Constel·lació del Sextant

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Sextant (constel·lació))
Infotaula constel·lacióSextant 
Nom en llatíSextans
AbreviaturaSex
GenitiuSextantis, Sextansis
Simbologiael Sextant
Ascensió recta10
Declinació0
Àrea314 graus quadrats
Posició 47
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed0
Estel més brillant(α Sex) (4,49m)
MeteorsSextàntides
Limita ambLeo

Hidra

Crater
Visible a latituds entre +80° i −80°.
Durant el mes d'abril a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

El Sextant (Sextans) és una constel·lació de l'hemisferi sud, es troba entre les constel·lacions del Lleó, la de la Copa i la de l'Hidra Femella.[1] Conté 38 estels visibles a ull nu[2] i l'astre més brillant és α Sextantis,[1] amb una magnitud aparent de +4,48.[3]

Característiques destacables

[modifica]
Constel·lació de Sextans

Sextans ocupa una regió del cel relativament fosca, amb només una estrella per sobre de la cinquena magnitud, α Sextantis, una gegant blanca de tipus espectral A0III[4] amb una lluminositat equivalent a la de 90 sols.[5] El segueix en brillant γ Sextantis, estrella binària les components del qual són dos estrelles blanques de la seqüència principal de tipus A1V i A3V bastant semblants. El període orbital d'aquest sistema és de més de 77 anys.[6] β Sextantis i δ Sextantis són estrelles blanc-blaves. La primera té tipus espectral B5IV/V i una temperatura efectiva de 14.570 K,[7] mentre que la segona, encara a la seqüència principal, té tipus B9V i una temperatura de 10.900 K.[8]

Entre les variables de la constel·lació es troba Y Sextantis, una binària de contacte de tipus espectral F5-F6.[9] En aquest tipus de binàries properes les dues estrelles estan tan properes que comparteixen les seves capes exteriors de gas, encara que en el cas de Y Sextantis el contacte és només marginal.[10] La seva brillantor fluctua entre magnitud aparent +9,83 i +10,21 al llarg del seu període orbital de 0,4198 dies (10,075 hores).[11] De diferent índole és RW Sextantis, una variable cataclísmica relativament brillant amb un període orbital encara més curt, 0,26937 dies.[12]

A Sextans hi ha diverses estrelles amb planetes extrasolars. 24 Sextantis és una subgegant taronja de tipus K1IV al voltant del qual orbiten dos exoplanetas a una distància de 1,33 i 2,08 Unitat astronòmica de l'estrella.[13] Bibha, nom oficial de HD 86081,[14] és un anàleg solar amb un planeta almenys 1,48 vegades més massiu que Júpiter.[15] Una altra estrella amb un sistema planetari és BD-08 2823, nana taronja de tipus K3V; el planeta més intern té almenys 14,4 vegades la massa de la Terra.[16] Gliese 393 és una nana vermella al voltant de la qual orbita un planeta —de tipus «superterra»— la massa del qual és un 70% major que la massa terrestre.[17]

L'estrella de Sextans més propera al sistema solar, a 14,8 anys llum, és LHS 292. És una nana vermella molt tènue, de tipus espectral M6.5V, que pot ser una binària espectroscòpica.[18]

Imatge composta amb dades del Chandra i del sistema VLT

Entre els objectes de cel profund destaca NGC 3115, també anomenada galàxia de Spindle, galàxia lenticular on s'ha pogut obtenir una imatge del flux de gas calent que cau cap al forat negre supermassiu del centre galàctic.[19] Així mateix en aquesta constel·lació es localitzen diverses galàxies nanes, com la nana de Sextans, una galàxia nana esferoïdal satèl·lit de la Via Làctia que es troba uns 90 kiloparsecs.[20] Altres dues galàxies més allunyades, en els límits del Grup Local, són les anomenades Sextans A i Sextans B. No se sap amb certesa si pertanyen al mateix o, al contrari, si estan just més enllà, però ambdues galàxies estan vinculades gravitacionalment entre si. A Sextans B s'han identificat cinc nebuloses planetàries, sent una de les galàxies nanes irregulars més petites on s'han trobat aquest tipus d'objectes.[21]

El 2015 s'ha trobat evidència d'estrelles de població III a la galàxia Cosmos Redshift 7 —una de les galàxies més antigues observades amb corrent al vermell z = 6,6— ubicada a Sextans. Aquestes són estrelles que deuen haver existit en l'univers primerenc, responsables del començament de la producció dels elements químics més pesats que hidrogen i heli.[22][23]

Història

[modifica]

Aquesta constel·lació va ser creada per l'astrònom polonès Johannes Hevelius (1611 – 1687) a la seva obra Prodromus Astronomiae,[2] datada el 1687 i publicada pòstumament per la seva esposa l'any 1690.[24] Hevelius li va donar aquest nom en record del sextant que havia perdut durant l'incendi que l'any 1679 va destrui el seu observatori.[25]

Estels notables

[modifica]

La constel·lació del Sextant només conté cinc estels visibles a ull nu (α, β, γ, δ i ε) i tots ells es mouen allunyant-se de nosaltres.

α Sextantis (α Sex): és un estel gegant, de tipus espectral A0III, situat a uns 287 anys llum de la Terra i s'allunya a una velocitat de 7,1 km/s. Tot i ser el més brillant de la constel·lació, la seva magnitud aparent és només de +4,48. Aquest estel era a l'hemisferi nord, però el desembre de l'any 1923 va passar a l'hemisferi sud a causa d'una variació de l'obliqüitat de l'eclíptica de la Terra.[3]

β Sextantis (β Sex): és un estel de la seqüència principal de tipus B6, es troba a uns 345 anys llum de la Terra i s'allunya a una velocitat de 11,6 km/s. És un estel variable de tipus α CV, la seva magnitud aparent varia entre +5,0 i +5,1.[3]

γ Sextantis (γ Sex): és un sistema múltiple situat a uns 262 anys llum de la Terra.[3] El 22 de febrer de 1787, William Herschel va notar que l'estel tenia un company, més tard, l'abril de 1852, Alvan Clark va poder observar que l'estel primari també era doble. La seva màxima separació entre l'estel principal i el seu company més proper es produeix cada 77,82 anys. La magnitud aparent de l'estel principal (γ Sex A) és de +5,63, la de la seva parella (γ Sex B) +6,11 i la de l'estel més allunyat (γ Sex C) +12,3,[26] la magnitud aparent combinada és de +5,11.[3]

δ Sextantis (δ Sex): és un estel de tipus entre B9 i B8 situat a 300 anys llums de la Terra, la seva magnitud aparent és de +5,18.[3]

ε Sextantis (ε Sex): és un estel groc de tipus F2, entre els visibles de la constel·lació és el més tènue, amb una magnitud aparent de +5,25, i el més proper a la Terra, està situat a uns 183 anys llum.[3]

AY Sextantis: és un sistema binari format per un estel similar al Sol i un púlsar, anomenat J1023+0038, amb una massa d'una cinquena part la del Sol, es troba a uns 4.400 anys llum de nosaltres. L'any 2013 es va observar per primer cop un fenomen de canvi de comportament sobtat d'un púlsar, el cessament de l'emissió de ràdio al mateix temps que el sistema augmentava la seva brillantor en raigs gamma cinc vegades. Els dos astres es troben tan a prop que un corrent de gas flueix de l'estel gran vers el púlsar, aquest acabarà evaporant al seu company. La ràpida rotació del púlsar i el seu intens camp magnètic són la causa de les emissions de ràdio i del vent de púlsar. Mentre l'emissió de ràdio és detectable el vent de púlsar manté el corrent de gas allunyat, però en cessar el corrent arriba al púlsar i es provoca la potent emissió gamma.[27]

Objectes de l'espai profund

[modifica]

NGC 3115: És una galàxia lenticular (S0) que es troba a uns 22 milions d'anys llum de la Terra, fou descoberta el 23 de febrer de 1787 per William Herschel.[28], al seu centre hi ha un forat negre supermassiu.[29]

Grup de galàxies NGC 3166: És un grup de galàxies que està lligat gravitacionalment. Està format per la galàxia lenticular barrada NGC 3166, que dona nom al grup, situada a uns 70 anys llum de la Terra, amb una magnitud aparent de +10,4. La galàxia espiral NGC 3169 de magnitud aparent +10,2 molt propera a la NGC 3166, se suposa que la proximitat modifica la forma o la massa a causa de la interacció gravitatòria. Aquestes dues galàxies tenen un nucli galàctic de tipus LINER. Les altres galàxies del grup són més fosques, NGC 3156 és una galàxia espiral de magnitud aparent +12,3 i NGC 3165 és una galàxia lenticular de magnitud aparent +13,9.[30]

UGCA 193: És una galàxia de color blavós amb l'aparença d'una cascada. El color blau indica que els estels són calents, amb temperatures que excedeixen 6 vegades la del Sol.[31]

El projecte COSMOS

[modifica]

Atès que la constel·lació del Sextant es troba allunyada de la banda central de la nostra Via Làctia, i facilita l'observació de l'univers distant,[2] una regió d'aquesta constel·lació va ser escollida per al projecte COSMOS (Cosmic Evolution Survey), destinat a estudiar com afecta a les galàxies les seves pròpies característiques físiques i el medi que les envolta.[32]

COSMOS-AzTEC3: És un cúmul de galàxies descobert en el marc del projecte COSMOS. Un proto-cúmul de galàxies en creixement als inicis de l'univers, es troba a uns 12,6 bilions d'anys llum i s'estima que l'edat de l'univers és de 13,7 bilions d'anys. El seu nom fa referència al projecte COSMOS i a la càmera AzTEC utilitzada al telescopi James Clerk Maxwell.[33]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 21. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 140. ISBN 84-7739-063-0. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Schilling, 2019, capítol Sextans.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Bagnall, 2012, p. 419.
  4. ↑ Alfa Sextantis (SIMBAD)
  5. ↑ Monier, Richard; Bowman, Dominic M.; Lebreton, Yveline; Deal, Morgan «The Unexpected Optical and Ultraviolet Variability of the Standard Star α Sex (HD 87887)». The Astronomical Journal, vol. 166, 2, 2023, pàg. 73. arXiv: 2306.08551. Bibcode: 2023AJ....166...73M. DOI: 10.3847/1538-3881/acdee4.
  6. ↑ Cvetkovic, Z.; Ninkovic, S. «On the Component Masses of Visual Binaries». Serbian Astronomical Journal, 180,  2010. pp. 71-80.
  7. ↑ Hempel, M. & Holweger, H. (2003), "Abundance analysis of late B stars. Evidence for diffusion and against weak stellar winds", Astronomy and Astrophysics 408: 1065–1076, DOI 10.1051/0004-6361:20030889
  8. ↑ David, Trevor J. & Hillenbrand, Lynne A. (2015), "The Ages of Early-Type Stars: Strömgren Photometric Methods Calibrated, Validated, Tested, and Applied to Hosts and Prospective Hosts of Directly Imaged Exoplanets", The Astrophysical Journal 804 (2): 146, DOI 10.1088/0004-637X/804/2/146
  9. ↑ Pribulla, Theodor; Rucinski, Slavek M.; Blake, R. M.; Lu, Wenxian; Thomson, J. R.; DeBond, Heide; Karmo, Toomas; de Ridder, Archie; Ogłoza, Waldemar; Stachowski, Greg; Siwak, Michal «Radial Velocity Studies of Close Binary Stars. XV». The Astronomical Journal, 137, 3,  2009. pp. 3655-3667.
  10. ↑ Pribulla, T.; Kreiner, J. M.; Tremko, J. «Catalogue of the field contact binary stars». Contributions of the Astronomical Observatory Skalnaté Pleso, 33, 1,  2003. pp. 38-70 (Tabla consultada en CDS).
  11. ↑ Y Sextantis (General Catalogue of Variable Stars)
  12. ↑ Hernandez, M. S.; Zharikov, S.; Neustroev, V.; Tovmassian, G. «Structure of accretion flows in nova-like cataclysmic variables: RW Sextantis and 1RXS J064434.5+334451». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 470, 2,  2017, pàg. 1960-1970.
  13. ↑ Johnson, John Asher; Payne, Matthew; Howard, Andrew W.; Clubb, Kelsey I.; Ford, Eric B.; Bowler, Brendan P.; Henry, Gregory W.; Fischer, Debra A.; Marcy, Geoffrey W.; Brewer, John M.; Schwab, Christian; Reffert, Sabine; Lowe, Thomas B. «Retired a Stars and Their Companions. VI. A Pair of Interacting Exoplanet Pairs Around the Subgiants 24 Sextanis and HD 200964». The Astronomical Journal, 141, 1,  2011. 16.
  14. ↑ «Naming stars (IAU)». [Consulta: 5 març 2021].
  15. ↑ Ment, Kristo; Fischer, Debra A.; Bakos, Gaspar; Howard, Andrew W.; Isaacson, Howard «Radial Velocities from the N2K Project: Six New Cold Gas Giant Planets Orbiting HD 55696, HD 98736, HD 148164, HD 203473, and HD 211810». The Astronomical Journal, vol. 156, 5, 2018. arXiv: 1809.01228. Bibcode: 2018AJ....156..213M. DOI: 10.3847/1538-3881/aae1f5.
  16. ↑ Hébrard, G.; Udry, S.; Lo Curto, G.; Robichon, N.; Naef, D.; Ehrenreich, D.; Benz, W.; Bouchy, F.; Lecavelier Des Etangs, A.; Lovis, C.; Mayor, M.; Moutou, C.; Pepe, F.; Queloz, D.; Santos, N. C.; Ségransan, D. «The HARPS search for southern extra-solar planets. XX. Planets around the active star BD -08°2823». Astronomy and Astrophysics, 512,  2010. A46.
  17. ↑ Amado, Pedro J.; Bauer, Florian F.; Rodríguez López, Cristina; Rodríguez, Eloy; Cardona Guillén, C.; Perger, M.; Caballero, José A.; López-González, Maria J.; Muñoz Rodríguez, I. «The CARMENES search for exoplanets around M dwarfs». Astronomy and Astrophysics, vol. 650, 2021, pàg. A188. arXiv: 2105.13785. DOI: 10.1051/0004-6361/202140633.
  18. ↑ Guenther, E.W. y Wuchter, G. «Companions of old brown dwarfs, and very low mass stars». Astronomy and Astrophysics, 401,  2003. 677-683.
  19. ↑ «NGC 3115: Chandra Images Gas Flowing Toward Black Hole», 27-07-2011. [Consulta: 31 maig 2020].
  20. ↑ «Study of the Sextans dwarf spheroidal galaxy from the DART Ca ii triplet survey». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 411, 2,  2011, pàg. 1013–1034 [Consulta: 5 març 2021].
  21. ↑ Magrini, L.; Corradi, R. L. M.; Walton, N. A.; Zijlstra, A. A.; Pollacco, D. L.; Walsh, J. R.; Perinotto, M.; Lennon, D. J.; Greimel, R. «The Local Group Census: Planetary nebulae in Sextans B». Astronomy and Astrophysics, vol. 386, 3, 2002, pàg. 869–873. arXiv: astro-ph/0202516. Bibcode: 2002A&A...386..869M. DOI: 10.1051/0004-6361:20020296.
  22. ↑ Sobral, David; Matthee, Jorryt; Darvish, Behnam; Schaerer, Daniel; Mobasher, Bahram; Röttgering, Huub J. A.; Santos, Sérgio; Hemmati, Shoubaneh «Evidence For POPIII-Like Stellar Populations In The Most Luminous LYMAN-α Emitters At The Epoch Of Re-Ionisation: Spectroscopic Confirmation». The Astrophysical Journal, vol. 808, 2015, pàg. 139. arXiv: 1504.01734. Bibcode: 2015ApJ...808..139S. DOI: 10.1088/0004-637x/808/2/139.
  23. ↑ Overbye, Dennis «Astronomers Report Finding Earliest Stars That Enriched Cosmos». New York Times, 17-06-2015 [Consulta: 17 juny 2015].
  24. ↑ «Johannes Hevelius» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 1r novembre 2021].
  25. ↑ «Sextans» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 1r novembre 2021].
  26. ↑ Argyle, Swan i James, 2019, p. 218.
  27. ↑ «NASA's Fermi Catches a 'Transformer' Pulsar» (en anglès). NASA. NASA Home Goddard Media Studios, 22-07-2014. [Consulta: 13 novembre 2021].
  28. ↑ O'Meara, 2002, p. 211.
  29. ↑ «NGC 3115: Chandra Images Gas Flowing Toward Black Hole» (en anglès). Chandra X-Ray Observatory. NASA's flagship mission for X-Ray astronomy. [Consulta: 12 novembre 2021].
  30. ↑ Finlay, 2003, p. 117.
  31. ↑ «A waterfall of stars» (en anglès). ESA. Science & Exploration, 06-11-2020. [Consulta: 12 novembre 2021].
  32. ↑ «What is COSMOS?» (en anglès). COSMOS. [Consulta: 12 novembre 2021].
  33. ↑ «NASA Telescopes Help Find Most Distant Galaxy Cluster» (en anglès). Spitzer. Arxivat de l'original el 12 de novembre 2021. [Consulta: 12 novembre 2021].

Bibliografia

[modifica]
  • Schilling, Govert. Constellations. The story of space told through the 88 known patterns in the night sky (en anglès). Black Dog & Leventhal Publishers. Hachette Book Group, 2019. ISBN 978-0-316-48389-6. 
  • Bagnall, Philip M. The Star Atlas Companion. What you need to know about the Constellations (en anglès). Springer, 2012. ISBN 978-1-4614-0829-1. 
  • O'Meara, Stephen James. The Caldwell Objects (en anglès). Cambridge University Press, 2002. ISBN 0-521-82796-5. 
  • Argyle, Bob; Swan, Mike; James, Andrew. An Anthology of Visual Double Stars llengua=anglès, 2019. ISBN 978-1-316-62925-3. 
  • Finlay, W.H.. Concise catalog of deep-sky objects astrophysical information for 500 galaxies, clusters, and nebulae (en anglès). Springer-Verlag, 2003. ISBN 1–85233–691–9. 


En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Constel·lació_del_Sextant&oldid=34217706»