Virus del Zika: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 112: Línia 112:


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|cognom=Musso|nom=Didier|títol=Zika Virus.|editorial=American Society for Microbiology|any=2016|doi=10.1128/CMR.00072-15|consulta=11 juliol 2016|nom2=
*{{ref-llibre|cognom=Musso|nom=Didier|títol=Zika Virus.|editorial=American Society for Microbiology|any=2016 Jul|doi=10.1128/CMR.00072-15|consulta=11 juliol 2016|nom2=
Duane J.|cognom2=Gubler|llengua=anglès}} (Article de revisió) Disponible a: http://cmr.asm.org/content/29/3/487.long
Duane J.|cognom2=Gubler|llengua=anglès}} (Article de revisió) Disponible a: http://cmr.asm.org/content/29/3/487.long
*{{ref-llibre|cognom=Imperato|nom=Pascal J.|títol=The Convergence of a Virus, Mosquitoes, and Human Travel in Globalizing the Zika Epidemic.|editorial=Journal of Community Health|any=2016 Jun|doi=10.1007/s10900-016-0177-7|consulta=5 novembre 2016|nom2=|
cognom2=|llengua=anglès}} (Article de revisió) Disponible a: http://link.springer.com/article/10.1007%2Fs10900-016-0177-7
*{{ref-llibre|cognom=Plourde|nom=Anna R.|títol=A Literature Review of Zika Virus.|editorial=Emerging Infectious Diseases journal-[[Centres per al Control i Prevenció de Malalties|CDC]]|any=2016 Jul|doi= 10.3201/eid2207.151990|ISSN=1080-6059|consulta=6 novembre 2016|nom2=Evan M.|
cognom2=Bloch|llengua=anglès}} (Article de revisió) Disponible a: http://wwwnc.cdc.gov/eid/article/22/7/15-1990_article


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==

Revisió del 12:55, 6 nov 2016

Infotaula d'ésser viuVirus del Zika
Zika virus Modifica el valor a Wikidata

Imatge colorejada d'un microscopi electrònic de transmissió. Els virus, colorejats de blau, tenen 40 nm de diàmetre i presenten un embolcall extern i un nucli intern més dens Modifica el valor a Wikidata
Dades
Genomavirus d'ARN monocatenari positiu Modifica el valor a Wikidata
Malaltiainfecció del virus del Zika i microcefàlia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
FamíliaFlaviviridae
GènereFlavivirus
EspècieZika virus Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Epònimbosc de Zika Modifica el valor a Wikidata
Aedes aegypti és un dels principals vectors de transmissió del virus del Zika

El virus del Zika (ZIKV) [1] és un virus del gènere Flavivirus, família Flaviviridae, grup IV, sense classificar.[2] Té interès en medicina per produir la febre del Zika. La febre i el virus porten el nom del bosc de Zika, a Uganda, on el virus es va aïllar per primer cop el 1947.[3]

Les infeccions, conegudes com a febre del Zika, sovint no provoquen símptomes o són símptomes lleus. Des dels anys cinquanta, s'ha detectat la presència del virus dins d'un estret cinturó equatorial de l'Àfrica cap a Àsia. El 2014, el virus s'estengué a l'est a través de l'oceà Pacífic cap a la Polinèsia Francesa, després cap a l'illa de Pasqua i, el 2015, a Mèxic, Amèrica Central, el Carib i Amèrica del Sud, on el brot ha assolit el caràcter de pandèmia.[4]

El virus del Zika està emparentat taxonòmicament amb els virus del dengue, la febre groga, l'encefalitis japonesa i el virus del Nil occidental. Filogenèticament és molt proper al virus Spondweni, amb el que forma un clade dintre del gènere Flavivirus.[5]

La malaltia que provoca és semblant a una forma tènue de dengue,[6] si bé -en alguns casos d'infecció en dones embarassades- pot comportar lesions cerebrals fetals, sobre tot si la infecció es produeix durant el primer trimestre de gestació.[7] Així mateix, l'infecció materna implica un risc d'avortament.[8]

Alguns investigadors vinculen la infecció congènita pel ZIKV amb el desenvolupament de greus anomalies articulars (artrogriposi) en determinats nadons.[9] El ZIKV roman en el nadó infectat més de dos mesos.[10] També s'han descrit lesions oculars de diferents tipus en nens de mares infectades.[11][12]

És un virus ARN monocatenari positiu, el seu diàmetre és d'uns 50 nmm, la càpsida és icosaèdrica i les seves característiques morfològiques només poden observar-se per mitjà d'un microscopi electrònic de transmissió.[13] Com altres Flavivirus, el ZIKV té la característica d'infectar fàcilment determinades cèl·lules de la pell, fet que li permet disseminar-se amb rapidesa per tot l'organisme.[14]

Descripció

La febre del Zika és una malaltia relativament nova, causada per un virus que pertany a la família Flaviviridae. El virus es va identificar per primera vegada el 1947 en els boscos de Zika, a Uganda, i es va detectar en éssers vius mitjançant estudis serològics el 1952. El virus es va concentrar principalment a l'Àfrica. Va tenir caràcter epidèmic a l'oceà Pacífic i també es va localitzar a Malàisia i Micronèsia d'abril a juliol del 2007 (aquell any, a les illes Yap[15] dels Estats Federats de Micronèsia hi va haver un brot important amb 185 casos confirmats). L'abril del 2015, es va confirmar un brot de febre del Zika mitjançant la tècnica de RT-PCR[16] al Brasil, a la ciutat de Salvador de Bahia.

Epidemiologia

El primer cas conegut de febre del Zika es va documentar en un macaco rhesus (Macaca mulatta) en un arbre del bosc de Zika, Uganda, el 1947. Es van notificar també alguns brots a l'Àfrica tropical i en algunes zones del sud-est asiàtic.[17] El 1978 es va descriure un petit brot de febre aguda a Indonèsia a causa de la infecció pel virus del Zika. El virus es va concentrar principalment a l'Àfrica, tot i que també es va localitzar a Malàisia i Micronèsia (incloent-hi les illes Yap) d'abril a juliol del 2007. El primer brot important, amb 185 casos confirmats, es va detectar l'any 2007 a les illes Yap dels Estats Federats de Micronèsia. Aquesta va ser també la primera vegada que la febre del Zika es va manifestar fora de l'Àfrica i d'Àsia. El maig del 2015, el Brasil va informar oficialment dels seus primers 16 casos de la malaltia.[18]

El primer brot conegut fora de l'Àfrica i d'Àsia va ser reportat a l'illa de Yap, en la qual d'abril a juliol del 2007 es van confirmar 108 casos per PCR o mitjançant serologia i es van considerar sospitosos 72 casos més. Els símptomes més comuns van ser granellada, febre, artràlgies i conjuntivitis, però no es van reportar morts. Probablement, el mosquit Aedes hensilli, que era l'espècie predominant identificada a les illes Yap durant el brot, va ser el principal vector de transmissió i, tot i que es desconeix la manera com va arribar el virus a l'illa, se sospita que va introduir-s'hi a través de mosquits infectats o d'un humà portador.

El 27 de novembre del 2015, l'OMS va alertar de la possible relació d'aquest virus amb la microcefàlia,[19] i va detallar que fins al 30 de novembre del 2015 s'havien detectat 1.248 casos de microcefàlia en 14 estats del Brasil, que ara estan en investigació. Segons l'informe, en aquest país la incidència de microcefàlia en nounats ha augmentat 20 vegades des de l'any 2010: llavors es registraven 5 casos cada 100.000 nascuts, i cinc anys més tard se'n registraven gairebé 100 de cada 100.000.

El novembre del 2015, les autoritats sanitàries brasileres van començar a sospitar que la causa d'aquesta multiplicació de casos de microcefàlia era el virus del Zika. El 17 de novembre, l'Institut Oswaldo Cruz de Rio de Janeiro va detectar el virus del Zika en dues dones embarassades de Paraíba, els fetus de les quals havien estat diagnosticats de microcefàlia. El 28 de novembre del 2015, l'Institut Evandro Chagas de malalties tropicals, a Belém, va tornar a detectar el virus del Zika en la sang d'un bebè de l'estat de Pará que tenia microcefàlia i altres anomalies, i que va morir al cap de cinc minuts de néixer. Va ser en aquesta ocasió que el Ministeri de Salut del Brasil va establir per primera vegada la relació entre el virus i la microcefàlia, i l'ens de Vigilància en Salut Pública va alertar-ne. El mateix dia, l'entitat va notificar tres defuncions associades a la infecció pel virus del Zika, que corresponien a dos adults i un nounat. Estudis recents indiquen una clara relació temporal entre l'aparició de lesions cutànies (exantema -un tipus d'erupció a la pell-) en embarassades infectades, la síndrome de Guillain-Barré, i el desenvolupament de microcefàlia fetal.[20] Aquesta relació no es produeix en infeccions similars, com la del virus del dengue.[21] A part de microcefàlia, els resultats de la imatgeria per ressonància magnètica en fetus i nounats infectats demostren una gran diversitat d'anomalies cerebrals,[22] objectivades als 10 dies post-infecció en models experimentals d'inoculació induida.[23] Alguns autors consideren la infecció fetal pel ZIKV com una síndrome congènita pròpia i particular amb un ampli ventall de manifestacions.[24]

Un grup d'investigadors ha identificat dues proteïnes (NS4A i NS4B) al ZIKV, responsables d'actuar sobre les cèl·lules mare nervioses, augmentar l'autofàgia i alterar la normal neurogènesi fetal.[25] S'ha demostrat que el ZIKV lesiona directament els orgànuls de les cèl·lules mare neurals embrionàries humanes, ocasionant anomalies en tota una xarxa de gens que regulen l'apoptosi, la diferenciació cel·lular i el desenvolupament del sistema nerviós.[26] Com altres virus neuroteratogènics, el ZIKV pot travessar la placenta, ja que té la capacitat d'infectar diferents tipus de cèl·lules placentàries[27] -com les corials- i creuar la barrera hematoencefàlica del fetus.[28] Una altra hipòtesi proposada per explicar la greu teratogènia causada pel ZIKV es fonamenta en la seva capacitat d'interferir el metabolisme dels retinoides.[29] Segons sigui la soca, el ZIKV pot presentar diferents patrons infectius de les cèl·lules neurals.[30]

El primer cas fatal va ser el d'un home adult sense cap trastorn neurològic, però diagnosticat de lupus eritematós, artritis reumatoide, alcoholisme i que havia fet un ús crònic de corticoides. Va ingressar amb sospita de dengue, però el diagnòstic final va ser infecció pel virus del Zika mitjançant la tècnica RT-PCR. Es va detectar el genoma del virus del Zika en mostra de sang, cervell, fetge, melsa i en una mescla de vísceres (ronyons, pulmons i cor). Addicionalment es va dur a terme una seqüenciació parcial del virus i es va identificar el Zika. El segon cas fatal va ser el d'una noia de 16 anys del municipi de Benevides, en l'estat de Pará. Tampoc no va presentar cap trastorn neurològic, i va ingressar al servei hospitalari amb sospita de dengue. Els símptomes (cefalea, nàusees i petèquies) van començar el 29 de setembre del 2015 i va morir a final del mes d'octubre. Es va confirmar infecció pel virus del Zika a través de la tècnica RT-PCR. El tercer cas fatal és el de cinc nounats. Es sospita que, en adults no immunodeprimits, infeccions prèvies per altres Flavivirus poden condicionar un pitjor pronòstic en la malaltia.[31]

A Europa, el primer cas d'un nadó afecte de microcefàlia, relacionat amb infecció materna per ZIKV, va ser identificat a Barcelona, a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron.[32]

A l'agost de 2016, els casos a l'Estat Espanyol eren 247.[33] El mateix mes es va detectar la expansió autòctona del virus a Singapur.[34] A finals d'octubre, els casos confirmats pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat eren 300, 117 a Catalunya, 41 d'ells dones embarassades i 3 indicant infecció congènita per ZIKV, tots fills de mares infectades a zones de risc.[35]

El 20 de setembre de 2016, segons els CDC, els països i territoris a Amèrica, Asia, Oceania i Àfrica amb transmissió activa del ZIKV eren 59.[36]

Transmissió autòctona del virus del Zika a Amèrica

La primera constatació de la presència del virus del Zika a Amèrica va ser confirmada el febrer del 2014 a l'illa de Pasqua, a Xile. La presència del virus es va detectar fins al juny del mateix any en aquesta àrea. Fins a l'1 de desembre del 2015, eren 9 els estats membres de l'Organització Panamericana de la Salut que havien confirmat la presència local del virus del Zika: el Brasil, Xile (a l'illa de Pasqua), Colòmbia, El Salvador, Guatemala, Mèxic, Paraguai, Surinam i Veneçuela.[37]

El maig del 2015, es van confirmar els primers casos de transmissió al Brasil. Fins a l'1 de desembre del 2015, un total de 18 estats van confirmar la circulació autòctona del virus: regió nord (Amazones, Pará, Rondônia, Roraima i Tocantins), regió nord-est (Alagoas, Badia, Ceará, Maranhão, Paraíba, Pernambuco, Piauí i Rio Gran do Nord), regió sud-est (Espírito Santo, Rio de Janeiro i São Paulo), centre-oest (Mato Grosso) i regió sud (Paraná).[38]

L'octubre del 2015 les autoritats de salut de Colòmbia notificaren la detecció del primer cas autòcton d'infecció per virus del Zika al departament de Bolívar. Fins a desembre del 2015, 26 de les 36 entitats territorials van confirmar la circulació autòctona del virus. Colòmbia lidera la llista d'infectats amb 578 diagnòstics de 3.170 reportats. La regió del nord de Santander presenta la quantitat més gran d'infectats, amb 350 casos. A més a més, el novembre del 2015, El Salvador, Guatemala, Mèxic, Paraguai, Surinam i Veneçuela van confirmar casos de transmissió autòctona.[37]

Als EUA, els primers casos de transmissió local del ZIKV han estat detectats pel Florida Department of Health al juliol de 2016,[39] aconsellant els CDC que les dones embarassades no vagin a determinats llocs del Comtat de Miami-Dade.[40] A finals d'agost, un cas d'infecció pel ZIKV va ser detectat a Pinellas, molts kilòmetres al nord de la ciutat de Miami.[41] Les inundacions ocorregudes durant dit mes a Louisiana i al juny a Texas podrien afavorir el creixement dels mosquits vectors i, per tant, la possible extensió de la malaltia per tots els estats del Golf de Mèxic nord-americà.[42] Emperò, aquest fet no ha estat provat de forma científica. La primera mort relacionada amb el ZIKV d'un nen a Texas va ser informada a l'agost de 2016.[43]

Com efecte no desitjat de les fumigacions preventives contra els mosquits vectors amb insecticides organofosforats neurotòxics (Naled), a les zones tractades amb el producte varen morir millions d'abelles.[44] El Departament de Treball dels EUA va publicar, com mesura preventiva, un document amb normes i recomanacions dirigit als treballadors exposats als mosquits.[45] La FDA va aprovar, com mesura de biocontrol, l'alliberament de mosquits genèticament modificats a Key West,[46] malgrat el rebuig majoritàri dels habitants de l'illa.[47] Aquesta tècnica, que va ser emprada mesos abans a Piracicaba, comporta que les larves d'Aedes aegypti no arribin a la maduresa.[48]

La celebració dels Jocs Olímpics d'estiu de 2016 va generar una forta polèmica científica sobre la possibilitat d'un augment de la seva expansió incontrolada, els possibles riscos a assumir i les mesures de control recomanables.[49][50][51]

Sent una malaltia infecciosa fortament emergent i en procés de ràpida extensió geogràfica, es considera una amenaça per a la salut mundial.[52] Alguns investigadors plantejen factors ambientals, com la contaminació, a l'hora de valorar les possibles concauses de la teratogènia del ZIKV.[53]

Transmissió

Es transmet amb la picada d'un mosquit del gènere Aedes, com l'Aedes aegypti, que causa el dengue. Aedes albopictus es considerat també un vector important.[54] Com moltes virasis, pot transmitir-se per transfusions amb sang infectada.[55] Això obliga a establir noves tipologies analítiques per utilitzar amb seguretat aquesta sang o els seus derivats,[56] com les plaquetes.[57] Els mètodes per aconseguir una donació de sang amb garanties sanitàries depenen de molts factors, especialment dels criteris geogràfics.[58]

Al igual que altres malalties transmeses per mosquits (com la febre groga), un mosquit vector pot picar a una persona infectada -si el virus roman present a la sang perifèrica- i infectar a un altre individu no infectat amb una nova picada.[59]

Fins ara no s'ha demostrat la transmissió del virus a través de la saliva,[60] si bé no es pot descartar en el cas de persones amb lesions a la mucosa oral i/o malaltia periodontal.[61]

Actualment, només hi ha descrit un cas d'infecció per ZIKV en un treballador de laboratori, a causa d'una punció d'agulla.[62]

Diagnòstic

El virus del Zika pot ser identificat mitjançant una prova de RT-PCR (en anglés: Real Time-Polymerase Chain Reaction, una de les tècniques de la PCR) a sang, saliva, orina i semen,[63][64] en pacients greument malalts, o inclús asimptomàtics,[65] i per serologia mitjançant la detecció d'anticossos IgM específics a partir del cinquè dia posterior a l'aparició de la febre (tècnica ELISA).[66] És possible que es manifestin reaccions serològiques creuades amb altres flavivirus estretament relacionats, com el dengue[67] o el virus de l'encefalitis japonesa.[68][69]

Existeixen ja aparells poc costosos per identificar la presència del ZIKV en la saliva humana fora d'un laboratori.[70]

Emprant la RT-PCR en temps real, el virus pot ser detectat a mostres de moltes espècies de mosquits vectors en tres hores.[71]

A Catalunya, els organismes de vigilància epidemiològica tenen establerts protocols davant els possibles casos d'infecció per ZIKV.[72]

Vector

El virus del Zika és un flavivirus transmès principalment per mosquits associats al virus del dengue. S'ha identificat -poques vegades- també en mosquits dels gèneres Culex, Anopheles i Mansonia. El virus va ser aïllat per primera vegada l'any 1947 a la sang d'un macaco rhesus infectat del Yellow Fever Research Laboratory britànic, ubicat al bosc de Zika, a Uganda.[73]

Prevenció

És un consens que el virus es transmet pels mosquits i, per això, el control del vector és un element essencial per reduir la incidència de la malaltia.

A hores d'ara, es treballa en una nova forma de control del mosquit Aedes aegypti, infectant-lo amb la bacteria intracel⋅lular Wolbachia.[74] La FDA ha autoritzat una prova de control del vector Aedes aegypti emprant mosquits genèticament modificats,[75] a Key Heaven, una de les illes inferiors dels Keys de Florida.[76] Brasil ha iniciat al setembre de 2016 un proyecte d'alliberament general en dos anys d'uns 100 milions de mosquits modificats, de la soca OX513A (anomenats Friendly Aedes™), a 10 districtes del municipi de Piracicaba.[77] Aquests tipus de mosquits incorporen un marcador fluorescent per facilitar la seva identificació. També s'ha estudiat la possibilitat d'alliberar a determinades zones milions de mosquits mascles esterilitzats per radiacions gammma.[78] Una empresa privada, amb suport dels NIH, desenvolupa una trampa entomològica de baix cost, emprant aigua i un odoritzant que li confereix una olor a fenc, per atraure i eliminar els mosquits vectors.[79]

És una infecció que es pot transmetre per via sexual en els humans.[80] Ha estat filiada la transmissió dona-home per aquesta via, fet no descrit fins ara i que fa recomanable augmentar les mesures de precaució,[81] ja que el virus es replica amb facilitat al tracte vaginal i manté la capacitat infecciosa durant setmanes.[82] La infecció per via sexual pot donar-se sense símptomes evidents.[83] Si bé aquesta no és la principal forma de transmissió i no pot ser considerada per se una veritable malaltia de transmissió sexual, encara no es coneix exactament la persistència temporal del virus als fluids i mucoses en funció de les variables individuals, motiu que fa considerar el contacte sexual com un potencial "reservori" víric a zones i estacions de l'any amb baixa presència de mosquits.[84] Ha estat demostrada la presència d'ARN del ZIKV al semen, uns 6 mesos després dels primers símptomes infecciosos.[85] Hi ha investigadors que recomanen programar l'embaràs, a determinades zones, en funció del cicle vital dels mosquits vectors del ZIKV.[86]

Fa poc, s'ha proposat una sistematització metodològica d'accés obert en la recerca de nous fàrmacs, per tractar amb eficàcia aquest tipus d'infecció vírica.[87] Han estat identificats compostos orgànics de molècula petita (emiracsan, niclosamida i un inhibidor cinasa dependent de ciclina conegut com PHA-690509) que redueixen la mort neuronal causada pel ZIKV i podrien ser útils en el desenvolupament de fàrmacs antivirals.[88]

Alguns assajos clínics, amb l'objectiu d'aconsseguir una vacuna contra el virus, es troben en fases avançades.[89][90] Aquests estudis -proves controlades aleatòries- requereixen un disseny molt acurat, ja que els possibles efectes nocius sobre el sistema nerviós a llarg termini són, a hores d'ara, desconeguts.[91]

Els NIH han aprovat un assaig (fase I/Ib), en grups de voluntaris,[92] d'una vacuna experimental contra el ZIKV (GLS-5700, InOvio/GeneOne).[93]

Un nou projecte: OpenZika (IBM World Community Grid), que utilitza una plataforma BOINC, ha estat engegat el 2016. El seu propòsit és recollir dades genòmiques i clíniques dels principals centres investigadors i bancs de biologia molecular, per afavorir la recerca i desenvolupament de estratègies globals i productes terapèutics de darrera generació contra el ZIKV.[94]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «Virus del Zika». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 23 febrer 2016].
  2. ↑ "Zika virus: Health alerts in South America and Caribbean following fears illness may causi birth deformities" (anglès)
  3. ↑ «ATCC Product Sheet Zika virus (ATCC® VR84TM) Original Source: Blood from experimental forest sentinel rhesus monkey, Uganda, 1947». American Type Culture Collection. [Consulta: 4 febrer 2016].
  4. ↑ McKenna, Maryn. «Zika Virus: A New Threat and a New Kind of Pandemic». Germination. National Geographic, 13-01-2016. [Consulta: 6 febrer 2016].
  5. ↑ Saiz, JC; Vázquez-Calvo, Á; Blázquez, AB; Merino-Ramos, T; et al «Zika Virus: the Latest Newcomer» (en anglès). Front Microbiol, 2016 Apr 19; 7, pp. 496. DOI: 10.3389/fmicb.2016.00496. PMC: 4835484. PMID: 27148186 [Consulta: 24 octubre 2016].
  6. ↑ «Zika virus infection» (en anglès). [Consulta: 6 febrer 2016].
  7. ↑ Petersen, LR; Jamieson, DJ; Powers, AM; Honein, MA «Zika Virus» (en anglès). N Engl J Med, 2016 Apr 21; 374 (16), pp. 1552-1563. DOI: 10.1056/NEJMra1602113. PMID: 27028561 [Consulta: 18 juliol 2016].
  8. ↑ van der Eijk, AA; van Genderen, PJ; Verdijk, RM; et al «Miscarriage Associated with Zika Virus Infection» (en anglès). N Engl J Med, 2016 Jul 27. DOI: 10.1056/NEJMc1605898 [Consulta: 28 juliol 2016].
  9. ↑ van der Linden, V; Filho, EL; Lins, OG; van der Linden, A; et al «Congenital Zika syndrome with arthrogryposis: retrospective case series study» (en anglès). BMJ, 2016 Aug 9; 354, pàg. i3899. DOI: 10.1136/bmj.i3899. PMID: 27509902 [Consulta: 13 agost 2016].
  10. ↑ Oliveira, D; Almeida, FJ; Durigon, EL; Marchetti, I; et al «Prolonged Shedding of Zika Virus Associated with Congenital Infection» (en anglès). NEJMc, 2016; Aug 24. DOI: 10.1056/NEJMc1607583 [Consulta: 26 agost 2016].
  11. ↑ de Paula Freitas, B; de Oliveira Dias, JR; Prazeres, J; Sacramento, GA; et al «Ocular Findings in Infants With Microcephaly Associated With Presumed Zika Virus Congenital Infection in Salvador, Brazil» (en anglès). JAMA Ophthalmol, 2016; 134 (5), pp. 529-535. DOI: 10.1001/jamaophthalmol.2016.0267. PMID: 26865554 [Consulta: 16 agost 2016].
  12. ↑ Jampol, LM; Goldstein, DA «Zika Virus Infection and the Eye» (en anglès). JAMA Ophthalmol, 2016; 134 (5), pp. 535-536. DOI: 10.1001/jamaophthalmol.2016.0284 [Consulta: 17 agost 2016].
  13. ↑ Barreto-Vieira, DF; Barth, OM; Silva, MA; et al «Ultrastructure of Zika virus particles in cell cultures» (en anglès). Mem Inst Oswaldo Cruz, 2016 Jul 11. DOI: 10.1590/0074-02760160104. PMID: 27409841 [Consulta: 28 juliol 2016].
  14. ↑ Hamel, R; Dejarnac, O; Wichit, S; Ekchariyawat, P; et al «Biology of Zika Virus Infection in Human Skin Cells» (en anglès). J Virol, 2015 Sep; 89 (17), pp. 8880-96. DOI: 10.1128/JVI.00354-15. PMID: 26085147 [Consulta: 19 juliol 2016].
  15. ↑ RSOE
  16. ↑ «Identificat virus causador de la malaltia misteriosa a Salvador i a Veneçuela i en altres països RMS», 29-04-2015. [Consulta: 2 maig 2015].
  17. ↑ Simpson, DIH. Zika virus infection in man (1964). Trans. Roy. Soc. Trop. Med. Hyg., 58:335-338.
  18. ↑ Globo News May 14, 2015, Brazilian Health Ministry confirms first casis of zika in two states, http://g1.globo.com/bemestar/noticia/2015/05/ministerio-da-saude-confirma-16-casos-de-zika-virus-no-brasil.html
  19. ↑ «ZIKA». ZIKA.
  20. ↑ Paploski, IA; Prates, AP; Cardoso, CW; Kikuti, M; et al «Time Lags between Exanthematous Illness Attributed to Zika Virus, Guillain-Barré Syndrome, and Microcephaly, Salvador, Brazil» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2016 Aug 15; 22 (8). DOI: 10.3201/eid2208.160496. PMID: 27144515 [Consulta: 16 juliol 2016].
  21. ↑ dos Santos, T; Rodriguez, A; Almiron, M; et al «Zika Virus and the Guillain–Barré Syndrome — Case Series from Seven Countries» (en anglès). N Engl J Med, 2016, 31 Aug. DOI: 1056/NEJMc1609015 [Consulta: 4 agost 2016].
  22. ↑ Soares de Oliveira-Szejnfeld, P; Levine, D; Melo, AS; Amorim, MM; et al «Congenital Brain Abnormalities and Zika Virus: What the Radiologist Can Expect to See Prenatally and Postnatally» (en anglès). Radiology, 2016 Aug 23, pàg. 161584. DOI: 10.1148/radiol.2016161584. PMID: 27552432 [Consulta: 25 agost 2016].
  23. ↑ Waldorf, KM; Stencel-Baerenwald, JE; Kapur, RP; Studholme, C; et al «Fetal brain lesions after subcutaneous inoculation of Zika virus in a pregnant nonhuman primate» (en anglès). Nat Med, 2016 Sep 12. DOI: 10.1038/nm.4193. PMID: 27618651 [Consulta: 14 setembre 2016].
  24. ↑ de Oliveira Melo, AS; Santana Aguiar, R; Ramos Amorim, MM; Arruda, MB; et al «Congenital Zika Virus Infection. Beyond Neonatal Microcephaly» (en anglès). JAMA Neurol, Published online, 2016 3 Oct. DOI: 10.1001/jamaneurol.2016.3720 [Consulta: 4 octubre 2016].
  25. ↑ Liang, Q; Luo, Z; et al «Zika Virus NS4A and NS4B Proteins Deregulate Akt-mTOR Signaling in Human Fetal Neural Stem Cells to Inhibit Neurogenesis and Induce Autophagy» (en anglès). Cell Stem Cell, 2016 (article en premsa). DOI: 10.1016/j.stem.2016.07.019 [Consulta: 14 agost 2016].
  26. ↑ Dang, J; Tiwari, SK; Lichinchi, G; Qin, Y; et al «Zika Virus Depletes Neural Progenitors in Human Cerebral Organoids through Activation of the Innate Immune Receptor TLR3» (en anglès). Cell Stem Cell, 2016 Aug 4; 19 (2), pp. 258-265. DOI: 10.1016/j.stem.2016.04.014. PMID: 27162029 [Consulta: 6 octubre 2016].
  27. ↑ Tabata, T; Petitt, M; Puerta-Guardo, H; Michlmayr, D; et al «Zika Virus Targets Different Primary Human Placental Cells, Suggesting Two Routes for Vertical Transmission» (en anglès). Cell Host Microbe, 2016 Aug 10; 20 (2), pp. 155-166. DOI: 10.1016/j.chom.2016.07.002. PMID: 27443522 [Consulta: 7 octubre 2016].
  28. ↑ Kim, K; Shresta, S «Neuroteratogenic Viruses and Lessons for Zika Virus Models» (en anglès). Trends Microbiol, 2016 Aug; 24 (8), pp. 622-636. DOI: 10.1016/j.tim.2016.06.002. PMID: 27387029 [Consulta: 16 agost 2016].
  29. ↑ Mawson, AR «Pathogenesis of Zika Virus-Associated Embryopathy» (en anglès). Biores Open Access, 2016 Jun 1; 5 (1), pp. 171-176. DOI: 10.1089/biores.2016.0004. PMID: 27403405 [Consulta: 18 agost 2016].
  30. ↑ Simonin, Y; Loustalot, F; Desmetz, C; Foulongne, V; et al «Zika Virus Strains Potentially Display Different Infectious Profiles in Human Neural Cells» (en anglès). EBioMedicine, 2016 21 Sep, pii: S2352-3964(16)30427-3. DOI: 10.1016/j.ebiom.2016.09.020. PMID: 27688094 [Consulta: 4 octubre 2016].
  31. ↑ Swaminathan, S; Schlaberg, R; Lewis, J; et al «Fatal Zika Virus Infection with Secondary Nonsexual Transmission=» (en anglès). N Engl J Med, 2016, 28 Sep. DOI: 10.1056/NEJMc1610613 [Consulta: 2 octubre 2016].
  32. ↑ «Nace en Barcelona el primer bebé de Europa con microcefalia por virus de Zika», La Vanguardia, 26 juliol 2016. [Consulta: 26 juliol 2016].
  33. ↑ «Ascienden a 247 los casos de zika en España», La Vanguardia, 29 agost 2016. [Consulta: 29 agost 2016].
  34. ↑ «Zika virus: Singapore confirms 41 locally transmitted cases», BBC News, 29 agost 2016. [Consulta: 1r setembre 2016].
  35. ↑ Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad «Enfermedad por virus Zika. Casos diagnosticados» (en castellà). Webs temáticas, 2016, 31 Oct [Consulta: 31 octubre 2016].
  36. ↑ CDC «All Countries & Territories with Active Zika Virus Transmission» (en anglès). Zika Virus. Areas with Zika., 2016, 20 Sep [Consulta: 23 setembre 2016].
  37. ↑ 37,0 37,1 «1 de desembre de 2015: Síndrome neurològica, anomalies congènites i infecció per virus Zika. Implicacions per a la salut pública en les Amèriques - Alerta epidemiològica» (en espanyol). [Consulta: 10 desembre 2015].
  38. ↑ Heukelbach, J; Alencar, CH; Kelvin, AA; et al «Zika virus outbreak in Brazil» (en anglès). J Infect Dev Ctries, 2016 Feb 28; 10 (2), pp. 116-20. DOI: 10.3855/jidc.8217. PMID: 26927450 [Consulta: 9 juliol 2016].
  39. ↑ Florida Department of Health «Department of Health Daily Zika Update» (en anglès). FloridaHealth®, 2016, 1 Aug [Consulta: 1r agost 2016].
  40. ↑ CDC «Advice for people living in or traveling to South Florida» (en anglès). Zika Virus. Areas with Zika. Cases in the US, 2016, 19 Aug [Consulta: 23 agost 2016].
  41. ↑ Steenhuysen, J; Stein, L «Florida announces Zika case hundreds of miles from Miami» (en anglès). Reuters Health, 2016, 23 Aug [Consulta: 26 agost 2016].
  42. ↑ Prentice, C «Health official warns Zika could spread across U.S. Gulf» (en anglès). Reuters World News, 2016, 22 Aug [Consulta: 26 agost 2016].
  43. ↑ KHOU «Harris County newborn becomes first Zika death in Texas» (en anglès). KHOU.com, Houston, 2016, 9 Aug [Consulta: 23 setembre 2016].
  44. ↑ Guarino, B «'Like it's been nuked': Millions of bees dead after South Carolina sprays for Zika mosquitoes» (en anglès). Miami Herald, 2016, 1 Sep [Consulta: 4 setembre 2016].
  45. ↑ Occupational Safety and Health Administration «FactSheet: Interim Guidance for Protecting Workers from Occupational Exposure to Zika Virus» (en anglès). OSHA3855. US Department Of Labor, 04/10/2016 [Consulta: 9 setembre 2016].
  46. ↑ Fox, M «Here's Why Scientists Are Not Afraid of Genetically Modified Mosquitoes» (en anglès). NBCNews.com, 2016, 8 Jun [Consulta: 23 setembre 2016].
  47. ↑ Adalja, A; Sell, TK; McGinty, M; Boddie, C «Genetically Modified (GM) Mosquito Use to Reduce Mosquito-Transmitted Disease in the US: A Community Opinion Survey» (en anglès). PLoS Curr, 2016 May 25; 8, pii: ecurrents.outbreaks.1c39ec05a743d41ee39391ed0f2ed8d3. DOI: 10.1371/currents.outbreaks.1c39ec05a743d41ee39391ed0f2ed8d3. PMC: 4915778. PMID: 27366585 [Consulta: 23 setembre 2016].
  48. ↑ Waltz, E «GM mosquitoes fire first salvo against Zika virus» (en anglès). Nat Biotechnol, 2016 Mar; 34 (3), pp: 221-222. DOI: 10.1038/nbt0316-221. PMID: 26963535 [Consulta: 23 setembre 2016].
  49. ↑ Toresdahl, BG; Asif, IM «Update on Zika Virus: Considerations for the Traveling Athlete» (en anglès). Sports Health, 2016 Jul 19, ppi. 1941738116659060. DOI: 10.1177/1941738116659060. PMID: 27436751 [Consulta: 2 agost 2016].
  50. ↑ Grills, A; Morrison, S; Nelson, B; et al «Projected Zika Virus Importation and Subsequent Ongoing Transmission after Travel to the 2016 Olympic and Paralympic Games - Country-Specific Assessment, July 2016» (en anglès). MMWR Morb Mortal Wkly Rep, 2016 Jul 22; 65 (28), pp. 711-5. DOI: 10.15585/mmwr.mm6528e1. PMID: 27442184 [Consulta: 2 agost 2016].
  51. ↑ Trilla, A; Trilla-Aymerich, G. (article de subscripció) «Virus Zika: viajes, mosquitos y Juegos Olímpicos» (en castellà). Med Clin (Barc), 2016 Aug 5; 147 (3), pp. 113-5. DOI: 10.1016/j.medcli.2016.06.021. PMID: 27435517 [Consulta: 2 agost 2016].
  52. ↑ Sikka, V; Chattu, VK; Popli, RK; et al «The Emergence of Zika Virus as a Global Health Security Threat: A Review and a Consensus Statement of the INDUSEM Joint working Group (JWG)» (en anglès). J Glob Infect Dis, 2016 Jan-Mar; 8(1), pp. 3-15. DOI: 10.4103/0974-777X.176140. PMID: 27013839 [Consulta: 9 juliol 2016].
  53. ↑ Fauci, AS; Morens, DM «Zika Virus in the Americas — Yet Another Arbovirus Threat» (en anglès). N Engl J Med, 2016 Feb 18; 374 (7), pp. 601-604. DOI: 10.1056/NEJMp1600297. PMID: 26761185 [Consulta: 19 setembre 2016].
  54. ↑ Dasti, JI «Zika virus infections: An overview of current scenario» (en anglès). Asian Pac J Trop Med, 2016 Jul; 9 (7), pp. 621–625. DOI: 10.1016/j.apjtm.2016.05.010. PMID: 27393087 [Consulta: 18 juliol 2016].
  55. ↑ Kashima, S; Slavov, SN; Covas, DT «Zika virus and its implication in transfusion safety» (en anglès). Rev Bras Hematol Hemoter, 2016 Jan-Feb; 38 (1), pp. 90-91. DOI: 10.1016/j.bjhh.2016.01.002. PMID: 26969782 [Consulta: 18 juliol 2016].
  56. ↑ US Department of Health and Human Services, Food and Drug Administration. Center for Biologics Evaluation and Research «Recommendations for donor screening, deferral, and product management to reduce the risk of transfusion-transmission of Zika virus» (en anglès). Guidance for Industry, 2016 Feb. [Consulta: 23 juliol 2016].
  57. ↑ Motta, IJ; Spencer, BR; Cordeiro da Silva, SG; Arruda, MB; et al «Evidence for Transmission of Zika Virus by Platelet Transfusion» (en anglès). NEJMc, 2016 Aug 17. DOI: 10.1056/NEJMc1607262 [Consulta: 18 agost 2016].
  58. ↑ Marano, G; Pupella, S; Vaglio, S; et al «Zika virus and the never-ending story of emerging pathogens and transfusion medicine» (en anglès). Blood Transfus, 2016 Mar; 14 (2), pp. 95-100. DOI: 10.2450/2015.0066-15. PMID: 26674815 [Consulta: 19 agost 2016].
  59. ↑ Kelley, T; Richards, S «Insights into Zika Virus History, Human Health Effects, and Control Measures» (en anglès). Environ Health Insights, 2016 Sep 18; 10, pp. 173-174. DOI: 10.4137/EHI.S40953. PMC: 5027887. PMID: 27679523 [Consulta: 4 novembre 2016].
  60. ↑ Siqueira, WL; Moffa, EB; Mussi, MC; Machado, MA «Zika virus infection spread through saliva--a truth or myth?» (en anglès). Braz Oral Res, 2016; 30 (1), pii. S1806-83242016000100801. DOI: 10.1590/1807-3107BOR-2016.vol30.0046. PMID: 26981761 [Consulta: 27 juliol 2016].
  61. ↑ Bonaldo, MC; Ribeiro, IP; Lima, NS; et al «Isolation of Infective Zika Virus from Urine and Saliva of Patients in Brazil» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2016 Jun 24; 10 (6), pàg. e0004816. DOI: 10.1371/journal.pntd.0004816. PMID: 27341420 [Consulta: 7 agost 2016].
  62. ↑ Center for Infectious Disease Research and Policy. University of Minnesota «Needle stick infects lab worker with Zika virus» (en anglès). Zika News, 2016, 9 Jun [Consulta: 9 agost 2016].
  63. ↑ Atkinson, B; Hearn, P; Afrough, B; et al «Detection of Zika Virus in Semen» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2016 May; 22 (5), pp. 940. DOI: 10.3201/eid2205.160107. PMID: 27088817 [Consulta: 11 juliol 2016].
  64. ↑ Bingham, AM; Cone, M; Mock, V; Heberlein-Larson, L; et al «Comparison of Test Results for Zika Virus RNA in Urine, Serum, and Saliva Specimens from Persons with Travel-Associated Zika Virus Disease - Florida, 2016» (en anglès). MMWR Morb Mortal Wkly Rep, 2016 May 13; 65 (18), pp. 475-8. DOI: 10.15585/mmwr.mm6518e2. PMID: 27171533 [Consulta: 28 agost 2016].
  65. ↑ Wiwanitkit, S; Wiwanitkit, V «Afebrile, asymptomatic and non-thrombocytopenic Zika virus infection: Don't miss it!» (en anglès). Asian Pac J Trop Med, 2016 May; 9 (5), pp. 513. DOI: 10.1016/j.apjtm.2016.03.036. PMID: 27261865 [Consulta: 11 juliol 2016].
  66. ↑ Huzly, D; Hanselmann, I; Schmidt-Chanasit, J; Panning, M «High specificity of a novel Zika virus ELISA in European patients after exposure to different flaviviruses» (en anglès). Euro Surveill, 2016 Apr 21; 21 (16), pii 30203. DOI: 10.2807/1560-7917.ES.2016.21.16.30203. PMID: 27126052 [Consulta: 9 agost 2016].
  67. ↑ Priyamvada, L; Quicke, KM; Hudson, WH; et al «Human antibody responses after dengue virus infection are highly cross-reactive to Zika virus» (en anglès). Proc Natl Acad Sci U S A, 2016 Jul 12; 113 (28), pp. 7852-7. DOI: 10.1073/pnas.1607931113. PMID: 27354515 [Consulta: 28 juliol 2016].
  68. ↑ Faye, O; Faye, O; Dupressoir, A; Weidmann, M; Ndiaye, M; Alpha, Sall A «One-step RT-PCR for detection of Zika virus». J Clin Virol, 2008 Sep; 43 (1), pp. 96-101. DOI: 10.1016/j.jcv.2008.05.005. PMID: 18674965 [Consulta: 17 juliol 2016].
  69. ↑ Lanciotti, RS; Kosoy, OL; Rentin, JJ; et al «Genetic and serologic properties of Zika virus associated with an epidemic, Yap State, Micronèsia, 2007» (en anglès). Emerging Infectious Diseases, 2008 Aug; 14 (8), pp. 1232-9. DOI: 10.3201/eid1408.080287. PMID: 18680646 [Consulta: 17 juliol 2016].
  70. ↑ Song, J; Mauk, MG; Hackett, BA; Cherry, S; et al «Instrument-Free Point-of-Care Molecular Detection of Zika Virus» (en anglès). Anal Chem, 2016 Jul 19; 88 (14), pp. 7289-94. DOI: 10.1021/acs.analchem.6b01632. PMID: 27306491 [Consulta: 28 agost 2016].
  71. ↑ Faye, Oumar; Faye, Ousmane; Diallo, Diawo; Diallo, Mawlouth; et al «Quantitative real-time PCR detection of Zika virus and evaluation with field-caught mosquitoes» (en anglès). Virol J, 2013 Oct 22; 10, p. 311. DOI: 10.1186/1743-422X-10-311. PMID: 24148652 [Consulta: 28 agost 2016].
  72. ↑ Departament de Salut. Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública. Generalitat de Catalunya «Protocol d’actuació davant de la infecció pel virus de Zika en l’àmbit obstètric i pediàtric de Catalunya». Canal Salut, 2016, 20 de juliol [Consulta: 12 octubre 2016].
  73. ↑ Vorou, R «Zika virus, vectors, reservoirs, amplifying hosts, and their potential to spread worldwide: what we know and what we should investigate urgently» (en anglès). Int J Infect Dis, 2016 Jul; 48, pp. 85-90. DOI: 10.1016/j.ijid.2016.05.014. PMID: 27208633 [Consulta: 18 juliol 2016].
  74. ↑ Aliota, MT; Peinado, SA; Velez, ID; Osorio, JE «The wMel strain of Wolbachia Reduces Transmission of Zika virus by Aedes aegypti» (en anglès). Sci Rep, 2016 Jul 1; 6, pp. 28792. DOI: 10.1038/srep28792. PMID: 27364935 [Consulta: 11 juliol 2016].
  75. ↑ «Oxitec’s Vector Control Solution — A Paradigm Shift in Mosquito Control», Intrexon Corporation, 7 abril 2016. [Consulta: 6 agost 2016].
  76. ↑ «EE.UU. aprueba un experimento con un mosquito transgénico para combatir el zika», La Vanguardia, 6 agost 2016. [Consulta: 6 agost 2016].
  77. ↑ Paes de Andrade, P; Lima Aragão, FJ; Colli, W; Dellagostin, OA; et al «Use of transgenic Aedes aegypti in Brazil: risk perception and assessment» (en anglès). Bulletin of the World Health Organization; Type: Policy & practice, pàg. Article ID:BLT.16.173377, pp. 1-13 [Consulta: 15 octubre 2016].
  78. ↑ Fellner, C «Zika Virus: Anatomy of a Global Health Crisis» (en anglès). P T, 2016 Apr; 41 (4), pp. 242-253. PMC: 4811255. PMID: 27069344 [Consulta: 23 setembre 2016].
  79. ↑ «Woodinville biotech gets $1.5M to build a better mosquito trap, fight Zika», Puget Sound Business Journal, 9 agost 2016. [Consulta: 15 octubre 2016].
  80. ↑ D'Ortenzio, E; Matheron, S; Yazdanpanah, Y; et al «Evidence of Sexual Transmission of Zika Virus» (en anglès). N Engl J Med, 2016 Jun 2; 374 (22), pp. 2195-8. DOI: 10.1056/NEJMc1604449. PMID: 27074370 [Consulta: 11 juliol 2016].
  81. ↑ Davidson, A; Slavinski, S; Komoto, K; Rakeman, J; Weiss, D «Suspected Female-to-Male Sexual Transmission of Zika Virus — New York City, 2016» (en anglès). MMWR Morb Mortal Wkly Rep, 2016 15 July, 65. DOI: 10.15585/mmwr.mm6528e2 [Consulta: 18 juliol 2016].
  82. ↑ Yockey, LJ; Varela, L; Rakib, T; Khoury-Hanold, W; et al «Vaginal Exposure to Zika Virus during Pregnancy Leads to Fetal Brain Infection» (en anglès). Cell, 2016 Aug 25; 166 (5), pp: 1247-1256.e4. DOI: 10.1016/j.cell.2016.08.004. PMC: 5006689. PMID: 27565347 [Consulta: 24 octubre 2016].
  83. ↑ Brooks, RB; Carlos, MP; Myers, RA; White, MG; et al «Likely Sexual Transmission of Zika Virus from a Man with No Symptoms of Infection — Maryland, 2016» (en anglès). MMWR Morb Mortal Wkly Rep, 2016 26 August, 65. DOI: 10.15585/mmwr.mm6534e2 [Consulta: 29 agost 2016].
  84. ↑ Althaus, CL; Low, N «How Relevant Is Sexual Transmission of Zika Virus?» (en anglès). PLoS Med, 2016 Oct 25; 13 (10), pp. e1002157. DOI: 10.1371/journal.pmed.1002157. PMID: 27780196 [Consulta: 2 novembre 2016].
  85. ↑ Nicastri, E; Castilletti, C; Liuzzi, G; Iannetta, M; et al «Persistent detection of Zika virus RNA in semen for six months after symptom onset in a traveller returning from Haiti to Italy, February 2016» (en anglès). Euro Surveill, 2016 Aug 11; 21 (32), pp. 30314. DOI: 10.2807/1560-7917.ES.2016.21.32.30314. PMC: 4998502. PMID: 27541989 [Consulta: 2 novembre 2016].
  86. ↑ Martinez, ME «Preventing Zika Virus Infection during Pregnancy Using a Seasonal Window of Opportunity for Conception» (en anglès). PLoS Biol, 2016 Jul 28; 14 (7), pp. e1002520. DOI: 10.1371/journal.pbio.1002520. PMID: 27467271 [Consulta: 31 juliol 2016].
  87. ↑ Ekins, S; Mietchen, D; Coffee, M; et al «Open drug discovery for the Zika virus» (en anglès). F1000Res, 2016 Feb 9; 5, pp. 150. DOI: 10.12688/f1000research.8013.1. PMID: 27134728 [Consulta: 10 juliol 2016].
  88. ↑ Xu, M; Lee, EM; Wen, Z; Cheng, Y; et al «Identification of small-molecule inhibitors of Zika virus infection and induced neural cell death via a drug repurposing screen» (en anglès). Nat Med, 2016 Oct; 22 (10), pp. 1101-1107. DOI: 10.1038/nm.4184. PMID: 27571349 [Consulta: 7 octubre 2016].
  89. ↑ Dyer, O «Zika vaccine could be in production by year's end, says maker» (en anglès). BMJ, 2016 Feb 1; 352, pp.i630. DOI: 10.1136/bmj.i630. PMID: 26829957 [Consulta: 16 juliol 2016].
  90. ↑ Maurice, J «WHO reveals its shopping list for weapons against Zika» (en anglès). Lancet, 2016 Feb 20; 387 (10020), pp. 733. DOI: 10.1016/ S0140-6736(16)00390-1. PMID: 26913304 [Consulta: 28 juliol 2016].
  91. ↑ Marston, HD; Lurie,N; Borio, LL; Fauci, AS «Considerations for Developing a Zika Virus Vaccine» (en anglès). N Engl J Med, 2016 Sep 29; 375 (13), pp. 1209-1212. DOI: 10.1056/NEJMp1607762. PMID: 27682031 [Consulta: 30 setembre 2016].
  92. ↑ «Safety and Immunogenicity of a Zika Virus DNA Vaccine, VRC-ZKADNA085-00-VP, in Healthy Adults», ClinicalTrials.gov, 4 agost 2016. [Consulta: 5 agost 2016].
  93. ↑ «Inovio Pharmaceuticals Doses First Subject in Zika Vaccine Clinical Trial», Inovio Pharmaceuticals, 26 juliol 2016. [Consulta: 5 agost 2016].
  94. ↑ Ekins, S; Perryman, AL; Horta Andrade, C «OpenZika: An IBM World Community Grid Project to Accelerate Zika Virus Drug Discovery» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2016 Oct 20; 10 (10), pp: e0005023. DOI: 10.1371/journal.pntd.0005023. PMC: 5072634. PMID: 27764115 [Consulta: 3 novembre 2016].

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Virus del Zika


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Virus_del_Zika&oldid=17734752»