Hexanal: diferència entre les revisions
Robot posa data a plantilles de manteniment |
Referències |
||
Línia 6: | Línia 6: | ||
== Estat natural == |
== Estat natural == |
||
[[Fitxer:Pruimenbloesem Reine Victoria (Prunus domestica).jpg|esquerra|miniatura|Flors de [[prunera]] (''Prunus domestica''), una de les espècies on s'ha trobat hexanal a les seves flors.]] |
[[Fitxer:Pruimenbloesem Reine Victoria (Prunus domestica).jpg|esquerra|miniatura|Flors de [[prunera]] (''Prunus domestica''), una de les espècies on s'ha trobat hexanal a les seves flors.]] |
||
Hom ha trobat emissions de pentanal en flors de molt diverses plantes d'un bon grapat d'ordres ([[alismatals]], [[arecals]], [[asparagals]], [[brassicals]], [[lamials]], [[rosals]], [[sapindals]], etc.). També el fan servir moltes espècies animals en la composició de les seves [[Feromona|feromones]] i [[Al·lomona|al·lomones]]. |
Hom ha trobat emissions de pentanal en flors de molt diverses plantes d'un bon grapat d'ordres ([[alismatals]], [[arecals]], [[asparagals]], [[brassicals]], [[lamials]], [[rosals]], [[sapindals]], etc.). També el fan servir moltes espècies animals en la composició de les seves [[Feromona|feromones]] i [[Al·lomona|al·lomones]].<ref>{{Ref-web|títol=6Ald|url=http://pherobase.org/database/compound/compounds-detail-6Ald.php|consulta=2022-12-21|obra=The Pherobase: Database of Pheromones and Semiochemicals|nom=A.M.|cognom=El-Sayed}}</ref> Per altra banda, s'ha demostrat que el pentanal és un dels composts generats en l'oxidació dels lípids, en concret de dos [[Àcid gras|àcids grassos]], l'[[àcid linoleic]] i l'[[àcid araquidònic]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Handbook of muscle foods analysis|url=https://www.worldcat.org/oclc/311455239|editorial=CRC Press|data=2009|lloc=Boca Raton|isbn=978-1-4200-4529-1|editor=Leo M.L. Nollet, Fidel Toldra}}</ref> L'hexanal, juntament amb el monòxid de carboni, són els dos composts que es desprenen majoritàriament en les zones d'emmagatzematge de [[Pèl·let (combustible)|pèl·lets]] de fusta.<ref>{{Ref-llibre|títol=Wood Pellet as a Renewable Source of Energy|url=http://link.springer.com/10.1007/978-3-319-74482-7|editorial=Springer International Publishing|data=2018|lloc=Cham|isbn=978-3-319-74481-0|doi=10.1007/978-3-319-74482-7|nom=Mohammad Ali|cognom=Abdoli|nom2=Abooali|cognom2=Golzary|nom3=Ashkan|cognom3=Hosseini|nom4=Pourya|cognom4=Sadeghi}}</ref> |
||
== Propietats == |
== Propietats == |
||
L'hexanal és un líquid transparent que a baixes concentracions té olor de fruita, a herba verda. Té un punt de fusió de –58,2 °C, un d'ebullició de 129,6 °C. A 20 °C té una densitat de 0,8335 g/cm³ i un índex de refracció d'1,4039. És molt soluble en etanol i dietilèter, soluble en acetona i benzè i lleugerament soluble dins d'aigua (5,64 g/L a 30 °C). |
L'hexanal és un líquid transparent que a baixes concentracions té olor de fruita, a herba verda. Té un punt de fusió de –58,2 °C, un d'ebullició de 129,6 °C. A 20 °C té una densitat de 0,8335 g/cm³ i un índex de refracció d'1,4039. És molt soluble en etanol i dietilèter, soluble en acetona i benzè i lleugerament soluble dins d'aigua (5,64 g/L a 30 °C).<ref>{{Ref-web|títol=Butyraldehyde|url=https://pubchem.ncbi.nlm.nih.gov/compound/261|consulta=2022-12-27|llengua=en|cognom=PubChem}}</ref> |
||
== Obtenció == |
== Obtenció == |
||
P. Bagard publicà la primera síntesi d'hexanal el 1907. |
P. Bagard publicà la primera síntesi d'hexanal el 1907.<ref>{{Ref-web|títol=Hexanal|url=https://www.acs.org/molecule-of-the-week/archive/h/hexanal.html|consulta=2022-12-27|llengua=en|editor=American Chemical Society}}</ref> |
||
== Usos == |
== Usos == |
||
L'hexanal s'utilitza principalment com a [[aroma]] alimentari, en fragàncies i en la fabricació de colorants, plastificants, resines sintètiques i pesticides. S'allibera a l'aire i a l'aigua durant la producció o l'ús per a la fabricació d'altres productes o durant l'ús d'aquests mateixos productes. |
L'hexanal s'utilitza principalment com a [[aroma]] alimentari, en fragàncies i en la fabricació de colorants, plastificants, resines sintètiques i pesticides. S'allibera a l'aire i a l'aigua durant la producció o l'ús per a la fabricació d'altres productes o durant l'ús d'aquests mateixos productes.<ref>{{Ref-llibre|edició=6th edition|títol=Patty's toxicology|url=https://www.worldcat.org/oclc/810064538|data=2012|lloc=Hoboken, New Jersey|isbn=978-1-62198-026-1|editor=Eula Bingham, Barbara Cohrssen}}</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
Revisió del 19:48, 27 des 2022
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Antoni Salvà hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. Fou afegit el desembre de 2022. |
L'hexanal és un compost orgànic de la classe dels aldehids que està constituït per una cadena lineal de sis carbonis amb un grup carbonil en un dels seus extrems. La seva fórmula molecular és . Es troba en les flors de nombroses plantes i és emprat en la composició de feromones i al·lomones en moltes espècies d'animals.
Estat natural
Hom ha trobat emissions de pentanal en flors de molt diverses plantes d'un bon grapat d'ordres (alismatals, arecals, asparagals, brassicals, lamials, rosals, sapindals, etc.). També el fan servir moltes espècies animals en la composició de les seves feromones i al·lomones.[1] Per altra banda, s'ha demostrat que el pentanal és un dels composts generats en l'oxidació dels lípids, en concret de dos àcids grassos, l'àcid linoleic i l'àcid araquidònic.[2] L'hexanal, juntament amb el monòxid de carboni, són els dos composts que es desprenen majoritàriament en les zones d'emmagatzematge de pèl·lets de fusta.[3]
Propietats
L'hexanal és un líquid transparent que a baixes concentracions té olor de fruita, a herba verda. Té un punt de fusió de –58,2 °C, un d'ebullició de 129,6 °C. A 20 °C té una densitat de 0,8335 g/cm³ i un índex de refracció d'1,4039. És molt soluble en etanol i dietilèter, soluble en acetona i benzè i lleugerament soluble dins d'aigua (5,64 g/L a 30 °C).[4]
Obtenció
P. Bagard publicà la primera síntesi d'hexanal el 1907.[5]
Usos
L'hexanal s'utilitza principalment com a aroma alimentari, en fragàncies i en la fabricació de colorants, plastificants, resines sintètiques i pesticides. S'allibera a l'aire i a l'aigua durant la producció o l'ús per a la fabricació d'altres productes o durant l'ús d'aquests mateixos productes.[6]
Referències
- ↑ El-Sayed, A.M. «6Ald». The Pherobase: Database of Pheromones and Semiochemicals. [Consulta: 21 desembre 2022].
- ↑ Leo M.L. Nollet, Fidel Toldra. Handbook of muscle foods analysis. Boca Raton: CRC Press, 2009. ISBN 978-1-4200-4529-1.
- ↑ Abdoli, Mohammad Ali; Golzary, Abooali; Hosseini, Ashkan; Sadeghi, Pourya. Wood Pellet as a Renewable Source of Energy. Cham: Springer International Publishing, 2018. DOI 10.1007/978-3-319-74482-7. ISBN 978-3-319-74481-0.
- ↑ PubChem. «Butyraldehyde» (en anglès). [Consulta: 27 desembre 2022].
- ↑ «Hexanal» (en anglès). American Chemical Society. [Consulta: 27 desembre 2022].
- ↑ Eula Bingham, Barbara Cohrssen. Patty's toxicology. 6th edition, 2012. ISBN 978-1-62198-026-1.