Constel·lació del Corb: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Característiques
Estrelles
Línia 46: Línia 46:


== Característiques ==
== Característiques ==
Cobrint 184 graus quadrats i, per tant, el 0,446% del cel, Corvus ocupa el lloc 70 de les [[Llista de constel·lacions designades per la UAI|88 constel·lacions]] de l'àrea.<ref name="tirionconst">{{Ref-web|url=http://www.ianridpath.com/constellations1.htm|títol=Constellations: Andromeda–Indus|obra=Star Tales|nom=Ian|cognom=Ridpath|editor=self-published|consulta=9 setembre 2014}}</ref> Limita amb [[Constel·lació de la Verge|Virgo]] al nord i a l'est, Hidra al sud i Crater a l'oest. L'abreviatura de tres lletres de la constel·lació, adoptada per la [[Unió Astronòmica Internacional]] el 1922, és "Crv".<ref name="pa30_469">{{Ref-publicació|cognom=Russell|nom=Henry Norris|enllaçautor=Henry Norris Russell|publicació=[[Popular Astronomy (US magazine)|Popular Astronomy]]|volum=30|pàgines=469|bibcode=1922PA.....30..469R|any=1922}}</ref> Els límits oficials de la constel·lació, tal com els va establir l'astrònom belga [[Eugène Joseph Delporte|Eugène Delporte]] el 1930,{{Efn|Delporte havia proposat estandarditzar els límits de les constel·lacions. La Unió Astronòmica Internacional va acceptar i li va donar el rol principal.<ref name=tirionconstbnd>{{ref-web|url=http://www.ianridpath.com/boundaries.htm|títol=Constellation boundaries: How the modern constellation outlines came to be|work=Star Tales|autor=Ridpath, Ian|editor=self-published|consulta=1 juny 2016}}</ref>}} es defineixen per un polígon de sis segments. En el [[Coordenades equatorials|sistema de coordenades equatorials]], les coordenades Ascensió recta|d'[[ascensió recta]] d'aquestes fronteres es troben entre {{AR|11|56|22}} i {{AR|12|56|40}}, mentre que les coordenades [[Declinació (astronomia)|de declinació]] estan entre −11,68° i −25,20°.<ref name="boundary">{{Ref-publicació|publicació=The Constellations|url=http://www.iau.org/public/constellations/#crv|consulta=12 novembre 2014}}</ref> La seva posició a l'hemisferi sud celeste significa que tota la constel·lació és visible per als observadors al sud de [[Paral·lel 65º nord|65°N]].<ref name="tirionconst" />
Cobrint 184 graus quadrats i, per tant, el 0,446% del cel, Corvus ocupa el lloc 70 de les [[Llista de constel·lacions designades per la UAI|88 constel·lacions]] de l'àrea.<ref name="tirionconst">{{Ref-web|url=http://www.ianridpath.com/constellations1.htm|títol=Constellations: Andromeda–Indus|obra=Star Tales|nom=Ian|cognom=Ridpath|editor=self-published|consulta=9 setembre 2014}}</ref> Limita amb [[Constel·lació de la Verge|Virgo]] al nord i a l'est, Hidra al sud i Crater a l'oest. L'abreviatura de tres lletres de la constel·lació, adoptada per la [[Unió Astronòmica Internacional]] el 1922, és «Crv».<ref name="pa30_469">{{Ref-publicació|cognom=Russell|nom=Henry Norris|enllaçautor=Henry Norris Russell|publicació=[[Popular Astronomy (US magazine)|Popular Astronomy]]|volum=30|pàgines=469|bibcode=1922PA.....30..469R|any=1922}}</ref> Els límits oficials de la constel·lació, tal com els va establir l'astrònom belga [[Eugène Joseph Delporte|Eugène Delporte]] el 1930,{{Efn|Delporte havia proposat estandarditzar els límits de les constel·lacions. La Unió Astronòmica Internacional va acceptar i li va donar el rol principal.<ref name=tirionconstbnd>{{ref-web|url=http://www.ianridpath.com/boundaries.htm|títol=Constellation boundaries: How the modern constellation outlines came to be|work=Star Tales|autor=Ridpath, Ian|editor=self-published|consulta=1 juny 2016}}</ref>}} es defineixen per un polígon de sis segments. En el [[Coordenades equatorials|sistema de coordenades equatorials]], les coordenades Ascensió recta|d'[[ascensió recta]] d'aquestes fronteres es troben entre {{AR|11|56|22}} i {{AR|12|56|40}}, mentre que les coordenades [[Declinació (astronomia)|de declinació]] estan entre −11,68° i −25,20°.<ref name="boundary">{{Ref-publicació|publicació=The Constellations|url=http://www.iau.org/public/constellations/#crv|consulta=12 novembre 2014}}</ref> La seva posició a l'hemisferi sud celeste significa que tota la constel·lació és visible per als observadors al sud de [[Paral·lel 65º nord|65°N]].<ref name="tirionconst" />
[[Fitxer:CorvusCC.jpg|miniatura| La constel·lació del Corb tal com es pot veure a ull nu]]
[[Fitxer:CorvusCC.jpg|miniatura| La constel·lació del Corb tal com es pot veure a ull nu]]


=== Estrelles ===
=== Estrelles ===
El cartògraf alemany [[Johann Bayer]] va utilitzar les lletres gregues [[Alfa]] a [[Eta]] per etiquetar les estrelles més destacades de la constel·lació. [[John Flamsteed]] va donar nom a nou estrelles en la [[Nomenclatura de Flamsteed]], mentre que una estrella que va situar a la constel·lació veïna Crater— [[TY del Corb|31 Crateris—]] es trobava dins de Corb un cop es van establir els límits de la constel·lació el 1930.<ref name="wagman">{{Ref-llibre|cognom=Wagman|nom=Morton|data=2003|títol=Lost Stars: Lost, Missing and Troublesome Stars from the Catalogues of Johannes Bayer, Nicholas Louis de Lacaille, John Flamsteed, and Sundry Others|editorial=The McDonald & Woodward Publishing Company|lloc=Blacksburg, Virginia|isbn=978-0-939923-78-6|pàgines=119, 387, 390–91, 506}}</ref> Dins dels límits de la constel·lació, hi ha 29 estrelles més brillants o iguals que [[Magnitud aparent|la magnitud aparent]] 6,5.<ref>{{ref-web|url=http://www.skyandtelescope.com/resources/darksky/3304011.html?pàgina=1&c=y|títol=The Bortle Dark-Sky Scale|cognom=Bortle|nom=John E.|data=Febrer 2001|obra=[[Sky & Telescope]]|editor=Sky Publishing Corporation|consulta=6 juny 2015}}</ref>}}<ref name="tirionconst">{{Ref-web|url=http://www.ianridpath.com/constellations1.htm|títol=Constellations: Andromeda–Indus|obra=Star Tales|nom=Ian|cognom=Ridpath|editor=self-published|consulta=9 setembre 2014}}</ref>
El cartògraf alemany [[Johann Bayer]] va utilitzar les lletres gregues [[Alfa]] a [[Eta]] per etiquetar les estrelles més destacades de la constel·lació. [[John Flamsteed]] va donar nom a nou estrelles en la [[Nomenclatura de Flamsteed]], mentre que una estrella que va situar a la constel·lació veïna Crater— [[TY del Corb|31 Crateris—]] es trobava dins de Corb un cop es van establir els límits de la constel·lació el 1930.<ref name="wagman">{{Ref-llibre|cognom=Wagman|nom=Morton|data=2003|títol=Lost Stars: Lost, Missing and Troublesome Stars from the Catalogues of Johannes Bayer, Nicholas Louis de Lacaille, John Flamsteed, and Sundry Others|editorial=The McDonald & Woodward Publishing Company|lloc=Blacksburg, Virginia|isbn=978-0-939923-78-6|pàgines=119, 387, 390–91, 506}}</ref> Dins dels límits de la constel·lació, hi ha 29 estrelles més brillants o iguals que [[Magnitud aparent|la magnitud aparent]] 6,5.<ref>{{ref-web|url=http://www.skyandtelescope.com/resources/darksky/3304011.html?pàgina=1&c=y|títol=The Bortle Dark-Sky Scale|cognom=Bortle|nom=John E.|data=Febrer 2001|obra=[[Sky & Telescope]]|editor=Sky Publishing Corporation|consulta=6 juny 2015}}</ref><ref name="tirionconst">{{Ref-web|url=http://www.ianridpath.com/constellations1.htm|títol=Constellations: Andromeda–Indus|obra=Star Tales|nom=Ian|cognom=Ridpath|editor=self-published|consulta=9 setembre 2014}}</ref>

Quatre estrelles principals, [[Algorab]], [[Gamma del Corb]], Epsilon i Beta Corvi, formen un [[asterisme]] quadrilàter conegut com la «[[Spica]]'s Spanker»<ref>{{Ref-llibre|cognom=Nickel, James|any=1999|títol=Lift Up Your Eyes on High: Understanding the Stars|editorial=Christian Liberty Press|lloc=Arlington Heights, Illinois|pàgines=53|isbn=978-1-930367-37-1}}</ref> o «la Vela».<ref>{{Ref-llibre|cognom=Bakich, Michael E.|any=1995|títol=The Cambridge Guide to the Constellations|url=https://archive.org/details/cambridgeguideto00baki|lloc=Cambridge, United Kingdom|editorial=Cambridge University Press|pàgines=[https://archive.org/details/cambridgeguideto00baki/page/21 21–22]|isbn=978-0-521-46520-5}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Mullaney, James|any=2007|títol=The Herschel objects and how to observe them|editorial=[[Springer Science+Business Media]]|lloc=New York City|pàgines=39|isbn=978-0-387-68124-5}}</ref> Tot i que cap de les estrelles és especialment brillant, es troben en una zona fosca del cel, cosa que fa que l'asterisme sigui fàcil de distingir al cel nocturn.<ref name="arnold">{{Ref-llibre|cognom=Arnold, H.J.P|títol=The Photographic Atlas of the Stars|editorial=[[CRC Press]]|lloc=Boca Raton, Florida|data=1999|pàgines=140|isbn=978-0-7503-0654-6|url=https://books.google.com/books?id=YjcvJUfnWBAC&pg=PA140}}</ref> Gamma i Delta serveixen com a indicadors cap a Spica. També anomenada Gienah, Gamma és l'estrella més brillant de Corvus amb una magnitud de 2,59.<ref name="kalergamma">{{Ref-web|cognom=Kaler|nom=James B. (Jim)|data=2004|url=http://stars.astro.illinois.edu/sow/gienah.html|títol=Gienah Corvi|obra=Stars|editor=University of Illinois|consulta=18 març 2015}}</ref> El seu nom tradicional significa «ala»,<ref name="kalergamma" /> l'estrella que marca l'ala esquerra a l'[[Uranometria]] de Bayer.<ref name="wagman">{{Ref-llibre|cognom=Wagman|nom=Morton|data=2003|títol=Lost Stars: Lost, Missing and Troublesome Stars from the Catalogues of Johannes Bayer, Nicholas Louis de Lacaille, John Flamsteed, and Sundry Others|editorial=The McDonald & Woodward Publishing Company|lloc=Blacksburg, Virginia|isbn=978-0-939923-78-6|pàgines=119, 387, 390–91, 506}}</ref> A 154 ± 1 [[Any llum|anys llum]] de la Terra,<ref name="vanLeeuwen2007">{{Ref-publicació|nom=F.|cognom=van Leeuwen|publicació=[[Astronomy and Astrophysics]]|volum=474|exemplar=2|pàgines=653–64|data=2007|bibcode=2007A&A...474..653V|doi=10.1051/0004-6361:20078357|arxiv=0708.1752}}</ref> és una [[estrella gegant]] de color blau-blanc de tipus espectral B8III que és de {{Val|4.2|+0.4|-0.3}}<nowiki></br></nowiki> {{Val|4.2|+0.4|-0.3}} vegades més massiu,<ref name="apj736_2_89" /> i 355 vegades més [[Lluminositat solar|lluminós que el Sol]].<ref name="kalergamma" /> Al voltant {{Val|160|+40|-30}}<nowiki></br></nowiki> {{Val|160|+40|-30}} milions d'anys,<ref name="apj736_2_89">{{Ref-publicació|cognom=Janson|nom=Markus|cognom2=Bonavita|nom2=Mariangela|cognom3=Klahr|nom3=Hubert|cognom4=Lafrenière|nom4=David|cognom5=Jayawardhana|nom5=Ray|publicació=[[The Astrophysical Journal]]|volum=736|exemplar=2|pàgines=89|data=2011|doi=10.1088/0004-637X/736/2/89|bibcode=2011ApJ...736...89J|arxiv=1105.2577}}</ref> ha [[Evolució estel·lar|esgotat en gran part el seu nucli d'hidrogen]] i ha començat a expandir-se i refredar-se a mesura que s'allunya de la [[seqüència principal]].<ref name="kalergamma" /> Una [[estrella binària]], té una estrella nana taronja o [[Nana roja|vermella companya]] de tipus espectral K5V a M5V que és aproximadament 0,8 vegades més massiva que el Sol.<ref name="aj133_2_545">{{Ref-publicació|cognom=Roberts|nom=Lewis C. Jr.|cognom2=Turner|nom2=Nils H.|cognom3=ten Brummelaar|nom3=Theo A.|publicació=The Astronomical Journal|volum=133|exemplar=2|pàgines=545–552|data=Febrer 2007|doi=10.1086/510335|bibcode=2007AJ....133..545R}}</ref> A unes 50 [[Unitat astronòmica|unitats astronòmiques]] distants de Gamma Corvi A, s'estima que completarà una òrbita en 158 anys.<ref name="apj736_2_89" /> Delta Corvi, anomenada tradicionalment Algorab, és una [[estrella doble]] visible en petits telescopis amateurs. La primària és una estrella blau-blanca de magnitud 2,9, a uns 87 anys llum de la Terra.<ref name="vanLeeuwen2007" /> Una estrella enigmàtica aproximadament 2,7 vegades més massiva que el Sol, és més lluminosa (65-70 vegades la del Sol) del que hauria de ser per la seva temperatura superficial de 10.400 K, i, per tant, és una estrella molt jove de 3,2 milions d'anys de seqüència preprincipal que no s'ha assentat en una etapa de vida de seqüència principal estable, o una estrella de 260 milions d'anys que ha començat a esgotar el seu nucli d'hidrogen i a expandir-se, refredar-se i brillar amb més intensitat a mesura que s'allunya de la seqüència principal. El seu tipus espectral es dona com a A0IV, corresponent a aquest darrer escenari.<ref name="aaa495_3_901">{{Ref-publicació|cognom=Montesinos|nom=B.|cognom2=Eiroa|nom2=C.|cognom3=Mora|nom3=A.|cognom4=Merín|nom4=B.|publicació=Astronomy and Astrophysics|volum=495|exemplar=3|pàgines=901–17|data=2009|doi=10.1051/0004-6361:200810623|bibcode=2009A&A...495..901M|arxiv=0811.3557}}</ref> S'ha detectat [[pols circumestel·lar]] càlida —per definició part del seu sistema estel·lar interior— al voltant del Delta Corvi A.<ref name="Ertel">{{Ref-publicació|data=2014|cognom=Ertel|nom=S.|cognom2=Absil|nom2=O.|cognom3=Defrère|nom3=D.|cognom4=Le Bouquin|nom4=J.-B.|cognom5=Augereau|nom5=J.-C.|publicació=Astronomy and Astrophysics|volum=570|pàgines=20|id=A128|doi=10.1051/0004-6361/201424438|bibcode=2014A&A...570A.128E|arxiv=1409.6143}}</ref> Delta Corvi B és una estrella nana taronja de magnitud 8,51 i classe espectral K, també envoltada de pols circumstel·lar. Una estrella posterior a T-tauri, està a almenys 650 UA de distància de la seva companya més brillant i triga almenys 9400 anys a completar una òrbita.<ref name="kalerdelta">{{Ref-web|cognom=Kaler|nom=James B. (Jim)|data=2000|url=http://stars.astro.illinois.edu/sow/algorab.html|títol=Algorab|obra=Stars|editor=University of Illinois|consulta=25 juliol 2015}}</ref> El nom comú de Delta Corvi significa «el corb».{{sfn|Ridpath|Tirion|2001|pp=128–130}} És una de les dues estrelles que marquen l'ala dreta.<ref name="wagman" /> Situat a 4,5 graus al nord-est de Delta Corvi es troba [[Struve 1669]], una estrella binària que és visible per petits telescopis amateurs,<ref name="Bakich2010">{{Ref-llibre|títol=1,001 Celestial Wonders to See Before You Die: The Best Sky Objects for Star Gazers|col·lecció=The Patrick Moore Practical Astronomy Series|pàgines=135–36|nom=Michael E.|cognom=Bakich|editorial=Springer Science+Business Media|lloc=New York City|any=2010|isbn=978-1-4419-1777-5|url=https://books.google.com/books?id=qEhpS7d5ZdAC&pg=PA135}}</ref> a 280 anys llum de la Terra. La parella, totes dues estrelles blanques, és visible a simple vista a una magnitud de 5,2; el primari és de magnitud 5,9 i el secundari és de magnitud 6,0.{{sfn|Ridpath|Tirion|2001|pp=128–130}}



== Trets notables ==
== Trets notables ==

Revisió del 08:13, 26 abr 2023

Infotaula constel·lacióCorb 
Nom en llatíCorvus
AbreviaturaCrv
GenitiuCorvi
Simbologiael Corb
Ascensió recta12
Declinació−20
Àrea184 graus quadrats
Posició 70a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed2
Estel més brillantGienah (2,59m)
Meteors
Limita amb
Visible a latituds entre +60° i −90°.
Durant el mes de maig a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

El Corb (Corvus) és una petita constel·lació austral de només 11 estels visibles a simple vista (de brillantor major que la magnitud 5,5). És una de les 48 constel·lacions de Claudi Ptolemeu, i també una de les 88 constel·lacions modernes. Representa un corb, un ocell associat a històries sobre el déu Apol·lo, posat a l'esquena de la constel·lació de l'Hidra Femella, la serp d'aigua. Les quatre estrelles més brillants, Gamma del Corb, Algorab, Epsilon i Beta Corvi, formen un quadrilàter distintiu al cel nocturn.

Amb una magnitud aparent de 2,59, Gamma Corvi, també coneguda com Gienah, és l'estrella més brillant de la constel·lació. És un gegant blau envellit, unes quatre vegades més massiu que el Sol. S'ha trobat que la jove estrella Eta del Corb tenia dos discs de fragments. Tres sistemes estel·lars tenen exoplanetes, i un quart sistema planetari no està confirmat. TV Corvi és una nova nana: una nana blanca i una nana marró en òrbita molt propera.

Història i mitologia

Als catàlegs d'estrelles babilònics que daten almenys de l'any 1100 aC, el que més tard es coneixeria com a Corvus es va anomenar el corb (MUL. UGA. MUSHEN). Igual que amb l'astronomia clàssica més familiar, es va col·locar assegut a la cua de la Serp (Hidra grega). La constel·lació de Babilònia era sagrada per Adad, el déu de la pluja i la tempesta; al segon mil·lenni aC hauria augmentat just abans de l'estació de pluges de tardor. John H. Rogers va observar que Hidra era Ningishzida, el déu de l’Inframon en el compendi babilònic MUL. APIN. Va proposar que Corvus i Crater (juntament amb Hidra) fossin símbols de mort i marquessin la porta de l'inframon.[1] Aquestes dues constel·lacions, juntament amb la constel·lació de l'Àguila i la del peix, van ser introduïdes als grecs cap al 500 aC; van marcar els solsticis d'hivern i d'estiu respectivament. A més, Hidra havia estat una fita ja que s'havia situat a cavall de l’equador celeste a l'antiguitat.[2] Corvus i Crater també apareixen a la iconografia del mitraisme, que es creu que va ser d'origen oriental abans d'estendre's a l'antiga Grècia i Roma.[3]

Corvus tal com es mostra a The Manuchihr Globe fet a Meixad 1632-33 dC. Col·lecció Adilnor, Suècia.

Corvus està associat amb el mite d’Apol·lo i el seu amant Coronis el Làpites. Coronis havia estat infidel a Apol·lo; quan va saber aquesta informació d'un corb blanc pur (o corb en algunes versions), va tornar les seves plomes negres en un atac de ràbia.[4] Una altra llegenda associada a Corvus és que un corb es va aturar en el seu camí, quan buscava aigua per a Apol·lo, per menjar figues. En lloc de dir la veritat a Apol·lo, va mentir i va dir que una serp, Hidra, el va mantenir fora de l'aigua, mentre sostenia una serp a les urpes com a prova. Apol·lo, adonant-se que tot això era mentida, va llançar el corb (Corvus), la copa (Constel·lació de la Copa) i la serp (Hidra) al cel. A més, va castigar l'ocell rebel assegurant-se que tindria set per sempre, tant a la vida real com al cel, on la Copa està fora de l'abast.[4]

En altres cultures

En l'astronomia xinesa, les estrelles de Corvus es troben dins de l’Ocell vermell del Sud (南方朱雀, Nán Fāng Zhū Què).[5] Les quatre estrelles principals representen un carro, Zhen, que és la 28a i última mansió lunar; Alpha i Eta marquen els eixos de les rodes, i Zeta és Changsha, un taüt.[6] En l'astronomia índia, les cinc estrelles principals de Corvus representen una mà o puny corresponent a l’Hasta, el 13è nakshatra o mansió lunar.[7]

Corvus va ser reconeguda com una constel·lació per diverses cultures polinèsies i utilitzat com a guia per a la navegació oceànica. A les illes Marqueses s'anomenava Mee; a Pukapuka, es deia Te Manu, i a les Illes de la Societat, es deia Metua-ai-papa.[8] Pels illencs de l'estret de Torres, Corvus era la mà dreta (que sostenia la fruita kupa) de l'enorme constel·lació de Tagai, un home pescant.[9]

El poble bororo de Mato Grosso, al centre del Brasil, considerava la constel·lació com una tortuga terrestre Geriguigui,[10] mentre que el poble tucano de la regió nord-oest de l'Amazònia la veia com una garsa.[11] Per als tupís de l'illa de São Luís al Brasil, Corvus podria haver estat vist com una graella o barbacoa: seychouioura, on es feia peix a la brasa. La representació també podria haver fet referència a la constel·lació del Pegàs.[12]

Característiques

Cobrint 184 graus quadrats i, per tant, el 0,446% del cel, Corvus ocupa el lloc 70 de les 88 constel·lacions de l'àrea.[13] Limita amb Virgo al nord i a l'est, Hidra al sud i Crater a l'oest. L'abreviatura de tres lletres de la constel·lació, adoptada per la Unió Astronòmica Internacional el 1922, és «Crv».[14] Els límits oficials de la constel·lació, tal com els va establir l'astrònom belga Eugène Delporte el 1930,[a] es defineixen per un polígon de sis segments. En el sistema de coordenades equatorials, les coordenades Ascensió recta|d'ascensió recta d'aquestes fronteres es troben entre 11h 56m 22s i 12h 56m 40s, mentre que les coordenades de declinació estan entre −11,68° i −25,20°.[16] La seva posició a l'hemisferi sud celeste significa que tota la constel·lació és visible per als observadors al sud de 65°N.[13]

La constel·lació del Corb tal com es pot veure a ull nu

Estrelles

El cartògraf alemany Johann Bayer va utilitzar les lletres gregues Alfa a Eta per etiquetar les estrelles més destacades de la constel·lació. John Flamsteed va donar nom a nou estrelles en la Nomenclatura de Flamsteed, mentre que una estrella que va situar a la constel·lació veïna Crater— 31 Crateris— es trobava dins de Corb un cop es van establir els límits de la constel·lació el 1930.[17] Dins dels límits de la constel·lació, hi ha 29 estrelles més brillants o iguals que la magnitud aparent 6,5.[18][13]

Quatre estrelles principals, Algorab, Gamma del Corb, Epsilon i Beta Corvi, formen un asterisme quadrilàter conegut com la «Spica's Spanker»[19] o «la Vela».[20][21] Tot i que cap de les estrelles és especialment brillant, es troben en una zona fosca del cel, cosa que fa que l'asterisme sigui fàcil de distingir al cel nocturn.[22] Gamma i Delta serveixen com a indicadors cap a Spica. També anomenada Gienah, Gamma és l'estrella més brillant de Corvus amb una magnitud de 2,59.[23] El seu nom tradicional significa «ala»,[23] l'estrella que marca l'ala esquerra a l'Uranometria de Bayer.[17] A 154 ± 1 anys llum de la Terra,[24] és una estrella gegant de color blau-blanc de tipus espectral B8III que és de 4,2+0,4
−0,3</br> 4,2+0,4
−0,3 vegades més massiu,[25] i 355 vegades més lluminós que el Sol.[23] Al voltant 160+40
−30</br> 160+40
−30 milions d'anys,[25] ha esgotat en gran part el seu nucli d'hidrogen i ha començat a expandir-se i refredar-se a mesura que s'allunya de la seqüència principal.[23] Una estrella binària, té una estrella nana taronja o vermella companya de tipus espectral K5V a M5V que és aproximadament 0,8 vegades més massiva que el Sol.[26] A unes 50 unitats astronòmiques distants de Gamma Corvi A, s'estima que completarà una òrbita en 158 anys.[25] Delta Corvi, anomenada tradicionalment Algorab, és una estrella doble visible en petits telescopis amateurs. La primària és una estrella blau-blanca de magnitud 2,9, a uns 87 anys llum de la Terra.[24] Una estrella enigmàtica aproximadament 2,7 vegades més massiva que el Sol, és més lluminosa (65-70 vegades la del Sol) del que hauria de ser per la seva temperatura superficial de 10.400 K, i, per tant, és una estrella molt jove de 3,2 milions d'anys de seqüència preprincipal que no s'ha assentat en una etapa de vida de seqüència principal estable, o una estrella de 260 milions d'anys que ha començat a esgotar el seu nucli d'hidrogen i a expandir-se, refredar-se i brillar amb més intensitat a mesura que s'allunya de la seqüència principal. El seu tipus espectral es dona com a A0IV, corresponent a aquest darrer escenari.[27] S'ha detectat pols circumestel·lar càlida —per definició part del seu sistema estel·lar interior— al voltant del Delta Corvi A.[28] Delta Corvi B és una estrella nana taronja de magnitud 8,51 i classe espectral K, també envoltada de pols circumstel·lar. Una estrella posterior a T-tauri, està a almenys 650 UA de distància de la seva companya més brillant i triga almenys 9400 anys a completar una òrbita.[29] El nom comú de Delta Corvi significa «el corb».[4] És una de les dues estrelles que marquen l'ala dreta.[17] Situat a 4,5 graus al nord-est de Delta Corvi es troba Struve 1669, una estrella binària que és visible per petits telescopis amateurs,[30] a 280 anys llum de la Terra. La parella, totes dues estrelles blanques, és visible a simple vista a una magnitud de 5,2; el primari és de magnitud 5,9 i el secundari és de magnitud 6,0.[4]


Trets notables

δ, γ, ε, i β formen l'asterisme 'vela'; i γ i δ serveixen d'indicador vers Spica.

Objectes notables del cel profund

Corvus no conté objectes de Messier. La galàxia peculiar Antennae resultat, possiblement, de la col·lisió de NGC 4038 i NGC 4039, pareix tenir la forma d'un cor tal com es veu des de la Terra.

Notes

  1. ↑ Delporte havia proposat estandarditzar els límits de les constel·lacions. La Unió Astronòmica Internacional va acceptar i li va donar el rol principal.[15]

Referències

  1. ↑ Rogers, John H. Journal of the British Astronomical Association, 108, 1998, pàg. 9–28. Bibcode: 1998JBAA..108....9R.
  2. ↑ Frank, Roslyn M. «10: Origins of the "Western" Constellations». A: Handbook of Archaeoastronomy and Ethnoastronomy. New York City: Springer, 2015, p. 147–63. 
  3. ↑ Rogers, John H. Journal of the British Astronomical Association, 108, 1998, pàg. 79–89. Bibcode: 1998JBAA..108...79R.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Ridpath i Tirion, 2001, p. 128–130.
  5. ↑ «AEEA (Activities of Exhibition and Education in Astronomy) 天文教育資訊網» (en xinès). National Museum of Natural Science, 2006. [Consulta: 20 febrer 2017].
  6. ↑ Error en arxiuurl o arxiudata.Ridpath, Ian. «[Ian Ridpath Corvus and Crater]». Star Tales. self-published. [Consulta: 6 juny 2015].
  7. ↑ Harness, Dennis M.. The Nakshastras: The Lunar Mansions of Vedic Astrology. Motilal Banarsidass, 2004, p. 51. ISBN 978-81-208-2068-5. 
  8. ↑ Makemson, Maud Worcester. The Morning Star Rises: an account of Polynesian astronomy. Yale University Press, 1941. 
  9. ↑ Haddon, Alfred Cort. Reports of the Cambridge Anthropological Expedition to Torres Straits: Volume 4 of Reports of the Cambridge Anthropological Expedition to Torres Straits. Cambridge University Press, 1912, p. 219. 
  10. ↑ Fabian, Stephen M. Annals of the New York Academy of Sciences, 385, 1, 1982, pàg. 283–301. Bibcode: 1982NYASA.385..283F. DOI: 10.1111/j.1749-6632.1982.tb34270.x.
  11. ↑ Cardoso, Walmir Journal of Astronomy in Culture, 1, 1, 2016.
  12. ↑ Magana, Edmundo Ibero-amerikanisches Archiv, 10, 2, 1984, pàg. 189–221. JSTOR: 43392390.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Ridpath, Ian. «Constellations: Andromeda–Indus». Star Tales. self-published. [Consulta: 9 setembre 2014].
  14. ↑ Russell, Henry Norris Popular Astronomy, 30, 1922, pàg. 469. Bibcode: 1922PA.....30..469R.
  15. ↑ Ridpath, Ian. «Constellation boundaries: How the modern constellation outlines came to be». self-published. [Consulta: 1r juny 2016].
  16. ↑ The Constellations [Consulta: 12 novembre 2014].
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Wagman, Morton. Lost Stars: Lost, Missing and Troublesome Stars from the Catalogues of Johannes Bayer, Nicholas Louis de Lacaille, John Flamsteed, and Sundry Others. Blacksburg, Virginia: The McDonald & Woodward Publishing Company, 2003, p. 119, 387, 390–91, 506. ISBN 978-0-939923-78-6. 
  18. ↑ Bortle, John E. «The Bortle Dark-Sky Scale». Sky & Telescope. Sky Publishing Corporation, Febrer 2001. [Consulta: 6 juny 2015].
  19. ↑ Nickel, James. Lift Up Your Eyes on High: Understanding the Stars. Arlington Heights, Illinois: Christian Liberty Press, 1999, p. 53. ISBN 978-1-930367-37-1. 
  20. ↑ Bakich, Michael E.. The Cambridge Guide to the Constellations. Cambridge, United Kingdom: Cambridge University Press, 1995, p. 21–22. ISBN 978-0-521-46520-5. 
  21. ↑ Mullaney, James. The Herschel objects and how to observe them. New York City: Springer Science+Business Media, 2007, p. 39. ISBN 978-0-387-68124-5. 
  22. ↑ Arnold, H.J.P. The Photographic Atlas of the Stars. Boca Raton, Florida: CRC Press, 1999, p. 140. ISBN 978-0-7503-0654-6. 
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 Kaler, James B. (Jim). «Gienah Corvi». Stars. University of Illinois, 2004. [Consulta: 18 març 2015].
  24. ↑ 24,0 24,1 van Leeuwen, F. Astronomy and Astrophysics, 474, 2, 2007, pàg. 653–64. arXiv: 0708.1752. Bibcode: 2007A&A...474..653V. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 Janson, Markus; Bonavita, Mariangela; Klahr, Hubert; Lafrenière, David; Jayawardhana, Ray The Astrophysical Journal, 736, 2, 2011, pàg. 89. arXiv: 1105.2577. Bibcode: 2011ApJ...736...89J. DOI: 10.1088/0004-637X/736/2/89.
  26. ↑ Roberts, Lewis C. Jr.; Turner, Nils H.; ten Brummelaar, Theo A. The Astronomical Journal, 133, 2, Febrer 2007, pàg. 545–552. Bibcode: 2007AJ....133..545R. DOI: 10.1086/510335.
  27. ↑ Montesinos, B.; Eiroa, C.; Mora, A.; Merín, B. Astronomy and Astrophysics, 495, 3, 2009, pàg. 901–17. arXiv: 0811.3557. Bibcode: 2009A&A...495..901M. DOI: 10.1051/0004-6361:200810623.
  28. ↑ Ertel, S.; Absil, O.; Defrère, D.; Le Bouquin, J.-B.; Augereau, J.-C. Astronomy and Astrophysics, 570, 2014, pàg. 20. arXiv: 1409.6143. Bibcode: 2014A&A...570A.128E. DOI: 10.1051/0004-6361/201424438. A128.
  29. ↑ Kaler, James B. (Jim). «Algorab». Stars. University of Illinois, 2000. [Consulta: 25 juliol 2015].
  30. ↑ Bakich, Michael E. 1,001 Celestial Wonders to See Before You Die: The Best Sky Objects for Star Gazers. New York City: Springer Science+Business Media, 2010, p. 135–36 (The Patrick Moore Practical Astronomy Series). ISBN 978-1-4419-1777-5. 

Vegeu també

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Constel·lació_del_Corb&oldid=31598793»