Índex Global de la Fam

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Índex Global de la Fam del 2010 per país i grau de severitat

L'Índex Global de la Fam (IGF o GHI, per la seva sigla en anglès de Global Hunger Index) és una eina estadística multidimensional utilitzada per descriure l'estat de la fam de cada país. El GHI mesura el progrés i els retrocessos en la lluita global contra la fam.[1] L'índex s'actualitza un cop l'any.

L'índex es va adaptar, i desenvolupar més, per l'Institut Internacional d'Investigació sobre Polítiques Alimentàries (IFPRI, per les seves sigles en anglès). Va ser publicat per primera vegada el 2006 en conjunt amb la Welthungerhilfe, una organització no governamental (ONG). Des de 2007, l'ONG irlandesa Concern Worldwide es va ajuntar al grup d'editors.[2][3][4][5][6]

El GHI del 2010 es calcula per a 122 països en vies de desenvolupament i amb economies en transició. Dels 122, en van classificar 84 països. Cada any, l'informe sobre el GHI se centra en un tema; el 2010, l'índex ressalta la desnutrició infantil entre els nens menors de dos anys d'edat. Estudis recents mostren que la prevenció de la mala alimentació durant aquest període pot millorar significativament la salut, la productivitat i el desenvolupament econòmic al llarg de la vida d'aquests nens.[7]

A més de l'edició anual del GHI, el 2008 es van publicar l'Índex de la Fam per als estats de l'Índia,[8] i l'Índex subnacional de la Fam per a Etiòpia.[9]

Característiques i càlcul del GHI[modifica | modifica el codi]

La fam té moltes facetes: augment de la propensió a malalties, deficiències en l'estat nutricional, pèrdua d'energia, incapacitat, mort per inanició o per malalties infeccioses mortals, i dóna com a resultat una salut general feble.

El GHI és dissenyat per a captar diversos aspectes de la fam en un sol índex, presentant així una ràpida visió general d'un problema complex. L'índex té en compte la situació de nutrició no només de la població en general, sinó també d'un grup fisiològicament vulnerable, com els infants, per als quals la manca de nutrients crea un alt risc de creixement físic i/o cognitiu deficient i, fins i tot, de mortalitat. A més, al combinar indicadors mesurats de forma independent l'índex redueix els efectes dels errors aleatoris de mesurament.

Indicadors[modifica | modifica el codi]

El GHI combina tres indicadors d'igual ponderació:

  1. La proporció dels malnodrits presentada com a percentatge de la població, dada que reflecteix la porció de la població amb insuficient ingesta d'energia en la dieta.
  2. La freqüència de la insuficiència de pes en els nens menors de cinc anys que indica la proporció de nens que pateixen una pèrdua de pes.
  3. La taxa de mortalitat dels nens menors de cinc anys que reflecteix, en part, una fatal sinergia entre ingesta insuficient d'aliments i entorns insalubres.

Càlcul del GHI[modifica | modifica el codi]

L'índex global de la fam es calcula de la manera següent: GHI = \frac{PUN + CUW + CM}{3}

on

PUN: proporció, en percentatge, de la població que està malnodrida

CUW: freqüència d'insuficiència de pes, en percentatge, en nens menors de cinc anys

CM: proporció, en percentatge, de nens que moren abans dels cinc anys

L'índex classifica els països en una escala de 100 punts, en la que 0 és la millor puntuació –indica que no hi ha fam–, i 100 la pitjor, encara que en la pràctica no es produeix cap d'aquestes situacions extremes. Com més alt l'índex, pitjor és la situació alimentària d'un país. Els valors per sota de 4,9 reflecteixen poca fam, els valors entre 5 i 9,9 reflecteixen una fam moderada, els valors entre 10 i 19,9 indiquen un seriós problema, els valors entre 20 i 29,9 són alarmants i els valors de 30 o més són extremadament alarmants.

Fonts de les dades[modifica | modifica el codi]

Les dades per al GHI de 2010 cobreixen el període del 2003 al 2008, que són les dades globals més recents disponibles per als tres components del GHI. Específicament, les dades sobre la proporció de malnodrits són de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) i cobreixen del 2004 al 2006.[10] Les dades de desnutrició infantil són per a l'últim any del període 2003-2008 per al qual es compta amb informació i es basen en les dades recollides per l'Organització Mundial de la Salut (OMS),[11] UNICEF,[12] i Mesurament DHS.[13] Les dades de mortalitat infantil són de l'UNICEF per al 2008. El GHI de 2010 i el valor de la base recalculada del GHI de 1990 no són directament comparables als càlculs anteriors de valors del GHI.

Resultats per al GHI de 2010[modifica | modifica el codi]

Classificació[modifica | modifica el codi]

El GHI 2009 es calcula per a 122 països en vies de desenvolupament i economies en transició, dels quals 84 van ser classificats i la seva seguretat alimentària va ser comparada amb els nivells de 1990. Els altres 38 països van tenir un GHI inferior a 5 el 1990 i 2010, i per aquesta raó no van ser inclosos en la classificació.

Països amb una situació alimentària extremadament alarmant (WHI ≥ 30) o alarmant (WHI entre 20,0 i 29,9)
Classificació País Índex Global de la Fam
2010[14] 2009[15] 1990
1 RD Congo 41,0 39,1 24,7
2 Burundi 38,3 38,7 31,8
3 Eritrea 35,7 36,5
4 Txad 30,9 31,3 37,6
5 Etiòpia 29,8 30,8 43,7
6 Sierra Leone 28,9 33,8 32,7
7 Haití 28,0 28,2 33,5
8 Comores 27,9 26,9 23,0
9 Madagascar 27,5 28,3 28,1
10 República Centreafricana 27,4 28,1 30,0
11 Iemen 27,3 27,0 30,1
12 Angola 27,2 25,3 40,6
13 Níger 25,9 28,8 36,5
14 Timor Oriental 25,6 25,4
15 Zàmbia 24,9 25,7 25,6
16 Libèria 24,3 24,6 22,9
17 Bangla Desh 24,2 24,7 35,8
18 Índia 24,1 23,9 31,7
19 Moçambic 23,7 25,3 37,4
20 Djibouti 23,5 22,9 30,8
21 Ruanda 23,1 25,4 28,9
22 Guinea-Bissau 22,6 23,1 20,9
23 Togo 22,4 23,1 27,8
24 Burkina Faso 21,1 20,4 22,7
25 Cambodja 20,9 21,2 31,5
Zimbabwe 21,0 18,6
Sudan 19,6 26,4
28 Tanzània 20,7 21,1 22,9
29 Nepal 20,0 19,8 27,5
El GHI combina tres indicadors d'igual ponderació: La proporció de subnodrides com a percentatge de la població, la freqüència de la insuficiència de pes en els nens menors de cinc anys i, a taxa de mortalitat dels nens menors de cinc anys.[6]

Tendències globals i regionals[modifica | modifica el codi]

L'informe GHI per al 2010 descriu el desenvolupament de l'estat de la fam des de 1990 en nivells globals, regionals i nacionals. El GHI global del 2010 mostra una disminució de gairebé una quarta part, és a dir de 19/08 a 15,1. No obstant aquest avançament, el GHI mostra que el progrés mundial en la reducció de la fam està estancat i continua sent lent; 29 països tenen nivells de fam alarmants (20-29,9) o extremadament alarmants (≥ 30). La mitjana global amaga diferències dramàtiques entre les regions i els països. El GHI 2010 va baixar en un 14% a l'Àfrica subsahariana en comparació amb el GHI de 1990, al voltant d'un 25% a l'Àsia meridional, i en més d'un 33% al Pròxim Orient i al nord d'Àfrica. El progrés va ser particularment gran en el sud-est asiàtic i a Llatinoamèrica, on el GHI va caure en més d'un 40%.

Les majors puntuacions regionals del GHI corresponen a l'Àfrica subsahariana i l'Àsia meridional, amb 22,9 i 22,7 respectivament, però les causes de la inseguretat alimentària en ambdues regions són diferents. A l'Àsia meridional, el principal problema és l'elevada freqüència que es presenta una insuficiència de pes en els nens menors de cinc anys, que al seu torn, és el resultat d'una menor nutrició i un baix nivell educatiu de les dones. En contrast, a l'Àfrica subsahariana el GHI és alt a causa d'una elevada mortalitat infantil i una alta proporció de persones que no poden satisfer les seves necessitats de calories. Això es dóna a causa de la mala gestió dels governs, de conflictes, inestabilitat política i alta taxes de malalts de SIDA.

Guanyadors i perdedors[modifica | modifica el codi]

Entre 1990 i 2010 un grup petit de països va aconseguir reduir les seves puntuacions del GHI a la meitat o més. Al voltant de la tercera part dels països va aconseguir un modest progrés, reduint les seves puntuacions del GHI entre un 25% i un 50%. Un altre terç va ser capaç de millorar el seu GHI de 0 a 24,9 per cent. En 29 països la situació de la fam continua sent greu o alarmant.

  • Ghana va ser l'únic país a l'Àfrica subsahariana que va reduir el seu GHI en més de 50%.
  • En el Pròxim Orient, el progrés aparentment notable de Kuwait en la reducció de la fam es deu fonamentalment al seu nivell excepcionalment alt del 1990, quan l'Iraq el va envair.
  • Malàisia, el segon millor país, ha millorat la seva situació de la fam a través d'una enorme disminució de la proporció de nens amb insuficiència de pes.
  • D'entre els 9 països que més van augmentar la seva GHI, el cas de la República Democràtica del Congo és especial. Allà, el GHI ha empitjorat en més d'un 65 per cent a causa del conflicte bèl·lic de llarga durada i la inestabilitat política.

Desnutrició infantil[modifica | modifica el codi]

La desnutrició entre els nens ha arribat a nivells terribles. En el món en desenvolupament, prop de 195 milions de nens menors de cinc anys, aproximadament un de cada tres nens, són massa petits i subdesenvolupats. Gairebé un de cada quatre nens menors de cinc anys, uns 129 milions, tenen un pes insuficient, i un de cada 10 tenen un pes extremadament insuficient. El problema de la desnutrició infantil es concentra en uns pocs països i regions amb més de 90 per cent dels nens raquítics que viuen a l'Àfrica i Àsia. Un 42% dels nens malnodrits del món viuen a l'Índia.

Les dades presentades en l'informe[16][17] mostren que la finestra d'oportunitat per millorar el lapse nutricional s'estén des dels 1.000 dies entre la concepció i el segon aniversari del nen (que és el període de -9 a +24 mesos). Els nens que no reben una nutrició adequada durant aquest període augmenten els riscos d'experimentar danys permanents, incloent el desenvolupament físic i cognitiu feble, mala salut i, fins i tot, mort prematura. En contrast, les conseqüències de la desnutrició que es produeixen després de 24 mesos de vida d'un nen són, en una gran mesura, reversibles.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Global hunger worsening, warns UN». BBC (Europe), 14 d'octubre de 2009 [Consulta: 22 agost 2010].
  2. IFPRI/ Welthungerhilfe: The Challenge of Hunger − Global Hunger Index: Facts, determinants, and trends. Case studies of post conflict countries of Afghanistan and Sierra Leone. Bonn, octubre de 2006.
  3. IFPRI/ Concern/ Welthungerhilfe: The Challenge of Hunger 2007 − Global Hunger Index: Facts, determinants, and trends 2007. Measures being taken to reduce acute undernourishment and chronic hunger. Bonn, octubre de 2007.
  4. IFPRI/ Concern/ Welthungerhilfe: Global Hunger Index − The Challenge of Hunger 2008. Bonn, Washington D.C., Dublin, octubre de 2008.
  5. IFPRI/ Concern/ Welthungerhilfe: 2009 Global Hunger Index − The Challenge of Hunger: Focus on Financial Crisis and Gender Inequality. Bonn, Washington D. C., Dublin, octubre de 2009.
  6. 6,0 6,1 IFPRI/ Concern/ Welthungerhilfe: 2010 Global Hunger Index The challenge of hunger: Focus on the crisis of child undernutrition. Bonn, Washington D. C., Dublin, octubre de 2010.
  7. IFPRI. 2010. 2010 Global Hunger Index: Background Facts and Key Findings. Washington, DC
  8. Menon, Purnima / Deolalikar, Anil / Bhaskar, Anjor: India State Hunger Index (2009): Comparison of Hunger Across States
  9. Schmidt, Emily / Dorosh, Paul (Octubre de 2009): A Sub-National Index for Ethiopia: Assessing Progress in Region-Level Outcomes. International Food Policy Research Institute (IFPRI) and Ethiopian Development Research Institute (EDRI): ESSP-II Discussion Paper 5
  10. Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, 2009. http://www.fao.org/docrep/012/i0876s/i0876s00.HTM. L'estat de la inseguretat alimentària al món, 2009. Roma
  11. WHO (World Health Organization). 2010. Base de dades global sobre creixement infantil i malnutrició. Ginebra.
  12. UNICEF (Fons de les Nacions Unides per a la Infància). Childinfo statistics on child nutrition dades per al període 2003–08; Mali 2010. Nova York.
  13. MEASURE DHS. 2010. Demographic health surveys. Calverton, USA.
  14. 2010 Índice Global del Hambre: Énfasis En La Crisis De La Subnutrición Infantil, pagina 17
  15. Índice Global del Hambre de 2009: Énfasis en la Crisis Financiera y la Desigualdad de Género, pagina 13
  16. Victora, C.G.L.; Adair, C.; Fall, P.C.; Hallal, R.; Martorell, L. "Richter und H. Singh Sachdev für die Maternal and Child Undernutrition Study Group. 2008. Maternal and child undernutrition: Consequences for adult health and human capital". The Lancet, 371 (9609): 340–57
  17. Victora, C.G.; M. de Onis; P.C. Hallal; M. Blössner; R. Shrimpton, 2010. "Worldwide timing of growth faltering: Revisiting implications for interventions". Pediatrics, 125 (3): 473.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alkire, S. und M. E. Santos. 2010. Multidimensional Poverty Index: 2010 data. Oxford Poverty and Human Development Initiative. .
  • Wiesmann, Doris (2004). An international nutrition index: concept and analyses of food insecurity and undernutrition at country levels. Development Economics and Policy Series 39. Peter Lang Verlag.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]