Antonio Cánovas del Castillo

Antonio Cánovas del Castillo

Biografia
Naixement	8 de febrer de 1828 Màlaga, (Espanya)
Mort	8 d'agost de 1897(1897-08-08) (als 69 anys) Mondragón (Espanya)
Causa de mort	Homicidi i magnicidi  (Ferida per arma de foc )
Sepultura	Panteó d'Homes Il·lustres de Madrid
President del Ministeri-Regència
31 de desembre de 1874 – 13 de febrer de 1875
← Práxedes Mateo Sagasta (President del Consell de Ministres) Antonio Cánovas del Castillo →
President del Consell de Ministres d'Espanya
9 de gener de 1875 – 12 de setembre de 1875
← Antonio Cánovas del Castillo Joaquín Jovellar Soler →
2 de desembre de 1875 – 7 de març de 1879
← Joaquín Jovellar Soler Arsenio Martínez-Campos →
9 de desembre de 1879 – 8 de febrer de 1881
← Arsenio Martínez-Campos Práxedes Mateo Sagasta →
18 de gener de 1884 – 27 de novembre de 1885
← José de Posada Herrera Práxedes Mateo Sagasta →
5 de juliol de 1890 – 11 de desembre de 1892
← Práxedes Mateo Sagasta Práxedes Mateo Sagasta →
23 de març de 1895 – 8 d'agost de 1897
← Práxedes Mateo Sagasta Marcelo Azcárraga Palmero →
Dades personals
Religió	Catòlic
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Historiador i diplomàtic
Partit	Unió Liberal Partit Liberal Conservador
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Reial Acadèmia de la Història Reial Acadèmia Espanyola Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
Família
Cònjuge	Joaquina de Osma y Zavala
Germans	José Cánovas del Castillo, Máximo Cánovas del Castillo i Emilio Cánovas del Castillo
Parents	Joaquín José de Osma y Ramírez de Arellano (sogre) Kaulak (nebot)
Cronologia
8 agost 1897	assassinat de Cánovas del Castillo
Premis (27 novembre 1875)  Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or  cavaller de l'Orde de Sant Gregori el Gran
Signatura
Diputat a Corts 20 abril 1896 – 8 agost 1897 Circumscripció electoral: Múrcia Electe a: eleccions generals espanyoles de 1896 Diputat a Corts 18 abril 1896 – 27 juliol 1896 – Francisco López Chicheri → Circumscripció electoral: Albacete Electe a: eleccions generals espanyoles de 1896 President del Consell de Ministres d'Espanya 23 març 1895 – 8 agost 1897 ← Práxedes Mateo Sagasta – Marcelo Azcárraga y Palmero → Diputat a Corts 15 juny 1893 – 1r juliol 1895 Circumscripció electoral: Múrcia Electe a: eleccions generals espanyoles de 1893 Diputat a Corts 12 març 1893 – 7 febrer 1895 – Kaulak → Circumscripció electoral: Múrcia Electe a: eleccions generals espanyoles de 1893 President del Consell de Ministres d'Espanya 23 novembre 1891 – 11 desembre 1892 ← Antonio Cánovas del Castillo – Práxedes Mateo Sagasta → Ministre de Marina 5 novembre 1891 – 23 novembre 1891 ← José María Beránger y Ruiz de Apodaca – Florencio Montojo y Trillo → Diputat a Corts 10 febrer 1891 – 5 gener 1893 Circumscripció electoral: Múrcia Electe a: eleccions generals espanyoles de 1891 Diputat a Corts 7 febrer 1891 – 8 maig 1891 – Kaulak → Circumscripció electoral: Múrcia Electe a: eleccions generals espanyoles de 1891 President del Consell de Ministres d'Espanya 5 juliol 1890 – 23 novembre 1891 ← Práxedes Mateo Sagasta – Antonio Cánovas del Castillo → Diputat a Corts 12 abril 1886 – 29 desembre 1890 Circumscripció electoral: Múrcia Electe a: eleccions generals espanyoles de 1886 President del Congrés dels Diputats 26 desembre 1885 – 8 març 1886 ← Francisco de Borja Queipo de Llano – Cristino Martos Balbi → Diputat a Corts 24 maig 1884 – 14 juny 1884 – Máximo Cánovas del Castillo → Circumscripció electoral: Múrcia Electe a: eleccions generals espanyoles de 1884 Diputat a Corts 24 maig 1884 – 8 març 1886 Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1884 President del Consell de Ministres d'Espanya 18 gener 1884 – 27 novembre 1885 ← José de Posada Herrera – Práxedes Mateo Sagasta → Diputat a Corts 27 setembre 1881 – 31 març 1884 Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1881 Diputat a Corts 30 agost 1881 – 31 març 1884 Circumscripció electoral: Màlaga Electe a: eleccions generals espanyoles de 1881 Diputat a Corts 29 agost 1881 – 31 març 1884 Circumscripció electoral: Múrcia Electe a: eleccions generals espanyoles de 1881 Ministre d'Estat 25 octubre 1880 – 22 novembre 1880 ← José Elduayen Gorriti – José Elduayen Gorriti → Ministre de la Governació 19 març 1880 – 7 abril 1880 ← Francisco Romero Robledo – Francisco Romero Robledo → Ministre d'Estat 20 gener 1880 – 19 març 1880 ← Francisco de Borja Queipo de Llano – José Elduayen Gorriti → President del Consell de Ministres d'Espanya 9 desembre 1879 – 8 febrer 1881 ← Arsenio Martínez-Campos Antón – Práxedes Mateo Sagasta → Diputat a Corts 28 abril 1879 – 5 novembre 1879 Circumscripció electoral: Múrcia Electe a: eleccions generals espanyoles de 1879 Diputat a Corts 27 abril 1879 – 25 juny 1881 Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1879 Ministre d'Ultramar 4 setembre 1878 – 21 octubre 1878 ← José Elduayen Gorriti – José Elduayen Gorriti → Ministre d'Ultramar 10 gener 1878 – 12 febrer 1878 ← Cristóbal Martín de Herrera – José Elduayen Gorriti → Ministre d'Hisenda 22 juny 1876 – 25 juliol 1876 ← Pedro Salaverría y Charitu – José García Barzanallana → Diputat a Corts 9 març 1876 – 17 març 1876 Circumscripció electoral: Múrcia Electe a: eleccions generals espanyoles de 1876 Diputat a Corts 18 febrer 1876 – 30 desembre 1878 Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1876 Ministre de Marina 16 febrer 1876 – 20 març 1876 ← Santiago Durán y Lira – Santiago Durán y Lira → Ministre de Guerra 16 febrer 1876 – 20 març 1876 ← Francisco de Paula Ceballos y Vargas – Francisco de Paula Ceballos y Vargas → President del Consell de Ministres d'Espanya 2 desembre 1875 – 7 març 1879 ← Joaquim Jovellar i Soler – Arsenio Martínez-Campos Antón → Ministre de Gràcia i Justícia 31 juliol 1875 – 19 agost 1875 ← Francisco de Cárdenas y Espejo – Francisco de Cárdenas y Espejo → Ministre de Marina 9 febrer 1875 – 8 juny 1875 ← Mariano Roca de Togores y Carrasco – Santiago Durán y Lira → Ministre de Guerra 18 gener 1875 – 10 febrer 1875 ← Joaquim Jovellar i Soler – Joaquim Jovellar i Soler → President del Consell de Ministres d'Espanya 9 gener 1875 – 12 setembre 1875 ← Práxedes Mateo Sagasta – Joaquim Jovellar i Soler → President del Ministeri-Regència 31 desembre 1874 – 13 febrer 1875 Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic 30 abril 1872 – 28 juny 1872 Circumscripció electoral: Múrcia Electe a: eleccions generals espanyoles d'abril de 1872 Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic 17 juliol 1871 – 2 octubre 1871 – Pedro Pagán Ayuso → Circumscripció electoral: Múrcia Electe a: eleccions generals espanyoles de 1871 Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic 13 abril 1871 – 24 gener 1872 Circumscripció electoral: Múrcia Electe a: eleccions generals espanyoles de 1871 Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic 16 febrer 1869 – 2 gener 1871 Circumscripció electoral: Múrcia Electe a: eleccions generals espanyoles de 1869 Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II 3 abril 1867 – 6 desembre 1868 Circumscripció electoral: Màlaga Electe a: eleccions generals espanyoles de 1867 Ministre d'Hisenda 28 maig 1866 – 10 juliol 1866 ← Manuel Alonso Martínez – Manuel García Barzanallana → Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II 6 març 1866 – 14 març 1866 Circumscripció electoral: Múrcia Electe a: eleccions generals espanyoles de 1865 Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II 3 gener 1866 – 30 desembre 1866 Circumscripció electoral: Màlaga Electe a: eleccions generals espanyoles de 1865 Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II 3 gener 1866 – 14 març 1866 Circumscripció electoral: Cadis Electe a: eleccions generals espanyoles de 1865 Ministre d'Ultramar 21 juny 1865 – 10 juliol 1866 ← Manuel Seijas Lozano – Alejandro de Castro Casal → Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II 30 desembre 1864 – 12 juliol 1865 Circumscripció electoral: Màlaga Electe a: eleccions generals espanyoles de 1864 Ministre de la Governació 1r març 1864 – 16 setembre 1864 ← Antonio Benavides y Fernández de Navarrete – Luis González Brabo y López de Arjona → Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II 11 novembre 1863 – 23 juny 1864 Circumscripció electoral: Màlaga Electe a: eleccions generals espanyoles de 1863 Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II 15 gener 1859 – 12 agost 1863 Circumscripció electoral: Màlaga Electe a: eleccions generals espanyoles de 1858 Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II 6 desembre 1858 – 27 gener 1859 – José López Domínguez → Circumscripció electoral: Màlaga Electe a: eleccions generals espanyoles de 1858 Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II 13 novembre 1854 – 2 setembre 1856 Circumscripció electoral: Màlaga Electe a: eleccions generals espanyoles de 1854 Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II Circumscripció electoral: Múrcia Electe a: eleccions generals espanyoles de 1864

Antonio Cánovas del Castillo (Màlaga, 8 de febrer de 1828 - Arrasate, Guipúscoa, 8 d'agost de 1897) fou un polític i historiador espanyol. Va ser President del Govern espanyol (1874-1875), (1875-1879), (1879-1881), (1884-1885), (1890-1892) i (1895-1897) i la seva actuació, sovint fonamentada sobre la repressió, va ser bastant polèmica.

Carrera política

Caricatura del "Monstre" a "la Campana de Gràcia" (1896) feta per M. Moliné

Va fer els seus primers passos en política de la mà de Leopoldo O'Donnell. Fou l'artífex de la Vicalvarada proclamada amb el Manifest de Manzanares, escrit pel mateix Cánovas.

Membre de la Unión Liberal, va ser ministre de Governació el 1864 i d'Ultramar el 1865 durant el regnat d'Isabel II, abans de proclamar-se la Primera República Espanyola.

Després de la Revolució Gloriosa i la fi de la monarquia borbònica, s'encarregà de preparar la tornada del que seria Alfons XII, fill d'Isabel II. El 1874, després del pronunciament a Sagunt del general Martínez Campos i la proclamació d'Alfons XII com a rei, hagué cura d'idear el sistema de la Restauració. Aquest es basava en els fraus electorals periòdics, recolzats en el caciquisme, que feien possible l'alternança en el poder, com a mitjà per a dissipar tensions. Així va accedir diverses vegades al càrrec de primer president del consell de ministres d'Alfons XII.

És autor de la Constitució de 1876 i va assumir funcions de cap de l'Estat durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.

A Catalunya no era un personatge gaire apreciat - se l'anomenava popularment «El Monstruo» - ja que la seva política es caracteritzà per una repressió molt dura contra els anarcosindicalistes. El periodista Cels Gomis el descrigué com a "lo més acérrim enemich que Catalunya ha tingut en lo sigle actual".

El seu govern va desenvolupar una política colonial basada en la repressió dels partidaris d'una Cuba lliure. Aquesta política va fomentar i estimular el nacionalisme cubà, que acabaria duent a Espanya a perdre la guerra contra els Estats Units. Igualment, va exercir una forta repressió contra la dissidència política a l'interior d'Espanya.

Carrera literària

Al mateix temps que exercia la seva activitat política, Cánovas demostrà que era una persona lletraferida. Les seves obres sobre la història espanyola li feren guanyar una fama considerable, sobretot la seva Història de la Decadència d'Espanya (Historia de la decadencia de España) que consta de 18 volums. Aquesta producció contribuí al seu ingrés quan només tenia 32 anys a la Real Academia de la Historia el 1860. Després també fou membre de diverses entitats literàries, com ara la Real Academia Española el 1867, la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques el 1871 i finalment la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando el 1887. També va ocupar la direcció de l'Ateneu de Madrid (entre 1870 i 1874, 1882 i 18884 i entre 1888 i 1889).

Mort i herència

Mausoleu de Cánovas a Madrid (esculpit per A. Querol, el 1906).

Posteriorment Cánovas va pagar molt car la seva política repressiva. El 1897, fou tirotejat i mort per l'anarquista italià Michele Angiolillo, al balneari de Santa Àgueda, a Arrasate (Guipúscoa) com a revenja pels afusellaments d'alguns dels condemnats al consell de guerra del procés de Montjuïc per l'Atemptat del carrer dels Canvis Nous. Així doncs no visqué prou temps per a presenciar la pèrdua de les darreres colònies d'Espanya després de la Guerra hispano-estatunidenca. El seu mausoleu és al Panteó d'Homes Il·lustres de Madrid i fou esculpit per l'escultor català Agustí Querol.

La política de repressió i de manipulació policial que Cánovas havia establert com a columna vertebral del seu govern va ajudar en gran part a fomentar els moviments nacionalistes alhora a Catalunya i al País Basc i preparà el terreny per als aldarulls laborals durant les dues primeres dècades del segle XX. El desastre de la política colonial a més de comportar la pèrdua de les darreres colònies d'Espanya al Pacífic i al Carib, va afeblir considerablement el govern espanyol. Generà així un cop d'estat que va fallar de Camilo García de Polavieja i portà a un llarg període d'inestabilitat política que va acabar finalment amb la caiguda de la monarquia i la dissolució de la constitució feta pel mateix Cánovas.

Obres

• La campana de Huesca 1852
• Historia de la decadencia de España, Biblioteca Universal, 1854
• Bosquejo histórico de la casa de Austria en España, 1869
• El "solitario" y su tiempo, 1883
• Artes y letras, 1887
• Obras poéticas, 1887
• Estudios del reinado de Felipe IV, 1888-89
• VVAA, La oposicion liberal-conservadora en las Cortes constituyentes de 1869 a 1871, 1871
• Apuntes para la Historia de Marruecos (1860)

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio Cánovas del Castillo

Càrrecs polítics

Antonio Cánovas del Castillo
Càrrec de govern
Precedit per: Práxedes Mateo Sagasta (President del Govern)	President del Govern (Llista de Presidents del Consell de Ministres) (1874 - 1875)	Succeït per: Joaquín Jovellar Soler (President del Govern)
Càrrec de govern
— Títol restaurat: — Fi de la Primera República Espanyola — Nou règim — (Restauració borbònica)	Regent d'Espanya (Llista de Cap d'estat d'Espanya) (1874-1875)	Succeït per: Alfons XII d'Espanya (Rei d'Espanya)
Precedit per: Joaquín Jovellar Soler (President del Govern)	President del Govern (Llista de Presidents del Consell de Ministres) (1875 - 1879)	Succeït per: Arsenio Martínez-Campos Antón (President del Govern)
Precedit per: Arsenio Martínez-Campos Antón (President del Govern)	President del Govern (Llista de Presidents del Consell de Ministres) (1879 - 1881)	Succeït per: Práxedes Mateo Sagasta (President del Govern)
Precedit per: José de Posada Herrera (President del Govern)	President del Govern (Llista de Presidents del Consell de Ministres) (1884 - 1885)	Succeït per: Práxedes Mateo Sagasta (President del Govern)
Precedit per: Práxedes Mateo Sagasta (President del Govern)	President del Govern (Llista de Presidents del Consell de Ministres) (1890 - 1892)	Succeït per: Práxedes Mateo Sagasta (President del Govern)
Precedit per: Práxedes Mateo Sagasta (President del Govern)	President del Govern (Llista de Presidents del Consell de Ministres) (1895 - 1897)	Succeït per: Marcelo Azcarraga Palmero (President del Govern)
Precedit per: Práxedes Mateo Sagasta (President del Govern)	President del Govern (Llista de Presidents del Consell de Ministres) (1895 - 1897)	Succeït per: Marcelo Azcarraga Palmero (President del Govern)

Precedit per: Ángel de Saavedra	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira c 1867-1897	Succeït per: Daniel de Cortázar Larrubia
Precedit per: Marcial Antonio López Quílez	Reial Acadèmia de la Història Medalla 36 1859 - 1897	Succeït per: Vicente Vignau Ballester
Precedit per: Lorenzo Arrazola García	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 2 1873-1897	Succeït per: Juan Valera y Alcalá Galiano
Precedit per: Joaquín López Puigcerver	President de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1892	Succeït per: José Canalejas y Méndez