Bielorús
|
Беларуская мова |
|
|---|---|
| Parlat a: | Bielorússia i minoritàriament a països del voltant |
| Regió: | Europa oriental |
| Parlants: | 7 milions |
| Rànquing: | - |
| Classificació genètica: | Llengua indoeuropea Eslava |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Bielorússia i 12 comtats de Podlasie(Polònia) |
| Regulat per: | no compta amb regulació ofical |
|
|
|
| ISO 639-1 | be |
| ISO 639-2 | bel |
| ISO 639-3 | bel |
 Visiteu el Portal:Llengües |
|
El bielorús o bielarussenc és una llengua eslava de la branca oriental, parlada a Bielorússia i a parts de Polònia per uns 7 milions de persones (set milions a Bielorússia, mig milió a Rússia, unes 200.000 a Polònia i potser 150.000 a Ucraïna). Mostra característiques de transició entre l'ucraïnès i el polonès, amb fortes influències del lituà. Es divideix en quatre dialectes: nord-oriental (a Pólatsk, Vítsebsk i Mahiliou), sud-oriental (Hrodnia, Baranavitxi, Slutsk i Mazir), zablúdau o central, que s'ha emprat com a base de la llengua literària, i polesià.
El nom bielorús es basa en l'adjectiu bielorússkiï, propi de la llengua russa. A partir de l'adjectiu autòcton, bielaruski, es pot desenvolupar una forma catalana bielarussenc, més respectuosa amb la realitat del país i coherent amb el corònim Bielarús. De fet, en català s'ha proposat l'ús del gentilici bielarussenc, així com del corònim Bielarús, com a substitutius de Bielorússia i bielorús, formes basades en el rus; [1] a dia d'avui aquestes formes alternatives no han estat assumides per la normativa catalana.
Taula de continguts |
Situació de la llengua[modifica]
Segons dades del 1989, el 74,2% dels bielorussos tenien com a llengua materna el bielorús, tot i que només hi havia 0,8 llibres per capita en bielorús (contra 6,8% en rus). Nogensmenys, aquest percentatge de parlar matern era del 83,5% el 1979 i del 93,2% el 1959, cosa que mostra un alt procés de russificació lingüística. El fet que les dades de parlants de bielorús del 1993 eren de 6.780.000 persones (el 65,7% de la població), afegit al fet que tant la televisió com la major part dels diaris del país s'editen en rus, i que l'ensenyament encara es fa majoritàriament en rus (a Minsk només hi havia una escola el 1989 que ensenyava en bielorús), mostren que podria tractar-se d'una llengua en perill.
Vora el 20% dels bielorussos ètnics tenen el rus com a llengua materna, mentre que el 79% dels bielorussos el tenen com a segona llengua, cosa que afecta moltíssim a la recuperació nacional i lingüística. Hi ha una autoidentificació nacional força alta, i endemés el 16,5% dels bielorussos que no la tenen com a llengua materna la tenen com a segona llengua. Tanmateix, manquen referents simbòlics i històriconacionals autoidentificadors, i les alternatives nacional-burgeses sovint no es corresponen amb la realitat històrica objectiva, supeditada encara a la sovièticorussoïde, i els és encara difícilment assumible.
Característiques[modifica]
El bielorús, com tots els idiomes europeus actuals, no es va estandarditzar fins a l'edat mitjana. Abans, la llengua eslava eclesiàstica era usada com a llengua escrita, però l'idioma sorgeix de l'antic eslau oriental, igual que l'ucraïnès, i de certa forma, el rus. Actualment s'escriu amb l'alfabet ciríl·lic específic per al bielorús, tot i que en diverses èpoques s'ha usat una modificació de l'alfabet llatí i fins i tot caràcters àrabs.
Gramaticalment, hi destaquen els següents trets: existència de sis casos, un accent mòbil per marcar la síl·laba tònica i un vocabulari proper a l'ucraïnès. Existeix la tendència fonètica de pronunciar les lletres e i o àtones com a [a], un procés que s'anomena àkannie (аканьне) i comparable a la neutralització que podem veure en català o en rus, per exemple, tot i que amb altres lletres i fonemes. També es caracteritza per:
- El so U llarg d'una antiga U protònica amb valor sil·làbic (uborij, u syna) i d'una U per VU i VI (zdarovje-zdrowie-zdorov'e)
- Abundància de la vocal A
- Gaudeix del so propi Ë, que no apareix a altres parles eslaves
- Forma els sufixos femenins chyn, chyna.
- Freqüència de síl·labes AK o KA, del rus ovca passa al bielorús avechka
- Influències lèxiques del polonès, del lituà i de l'alemany
Els casos bielorussos són comuns a gairebé totes les altres llengües eslaves:
- Nominatiu (nazouny)
- Genitiu (rodny)
- Datiu (davalny)
- Acusatiu (vinavalny)
- Instrumental (tvorny)
- Locatiu (mesny)
- I un setè cas, el vocatiu (klichny), tot i que aquest és rarament emprat en la llengua actual i es troba en un clar desús.
Alfabet ciríl·lic bielorús actual[modifica]
Аа Бб Вв Гг Дд (ДЖдж ДЗдз) Ее Ёё Жж Зз Іі Йй Кк Лл Мм Нн Оо Пп Рр Сс Тт Уу Ўў Фф Хх Цц Чч Шш Ыы Ьь Ээ Юю Яя
A diferència d'altres llengües que fan servir l'alfabet ciríl·lic, tant el bielorús com l'ucraïnès hi afegeixen un apòstrof (') per tal d'indicar la no palatalització. Compareu Сям'я amb la seva transliteració Siamja (per indicar les dues maneres en les quals es pot realitzar fonèticament el caràcter я).
A més, abans de 1933, el bielorús tenia una altra lletra, la Ghe (Ґґ), que ha estat objecte de controvèrsia ja que alguns lingüistes opinen que s'hauria de tornar a afegir però oficialment encara no s'ha pres aquesta mesura ortogràfica.
Alfabet llatí bielorús[modifica]
Aa Bb Cc Ćć Čč Dd (Dzdz Dźdź Dždž) Ee Ff Gg Hh Chch Ii Jj Kk Ll Łł Mm Nn Ńń Oo Pp Rr Ss Śś Šš Tt Uu Ŭŭ Vv Yy Zz Źź Žž
Referències[modifica]
- ↑ Lupescu, Ferran. "Bielarús existeix". Europa de les nacions, núm. 33 (primavera 1997), p. 17-22.
Enllaços externs[modifica]
- Padlaska cybervioska (alfabet llatí)
- Informació sobre Bielorús a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “bel” (anglès)
