Demografia de Grècia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Segons el cens del 2013, la població de Grècia és de 10.815.197 habitants.[1]


Ciutats més poblades
Nom en grec Nom en català Perifèria Unitat Perifèrica Població (cens del 2001) Població (cens del 2011)
Αθήνα Atenes Àtica Atenes Central 745.514 664.046
Θεσσαλονίκη Tessalònica Macedònia Central Tessalònica 363.987 315.196
Πειραιάς El Pireu Àtica El Pireu 175.697 163.388
Πάτρα Patres Grècia Occidental Acaia 163.446 168.034
Περιστέρι Peristeri Àtica Atenes Occidental 137.918 139.981
Ηράκλειο Càndia Creta Iràklio 137.711 140.730
Λάρισα Làrissa Tessàlia Làrissa 126.076 144.651
Καλλιθέα Kal·lithea Àtica Atenes Meridional 109.609 100.641
Νίκαια Níkea Àtica El Pireu 93.086 99.346
Καλαμαριά Kalamarià Macedònia Central Tessalònica 87.255 91.279
Βόλος Volos Tessàlia Magnèsia 82.439 86.046
Ίλιον Ílion Àtica Atenes Occidental 80.859 84.793
Γλυφάδα Glifada Àtica Atenes Meridional 80.409 87.305
Ζωγράφος Zografos Àtica Atenes Central 76.115 71.026
Κερατσίνι Keratsini Àtica El Pireu 76.102 77.077
Ηλιούπολη Heliòpolis Àtica Atenes Central 75.904 78.153
Αχαρνές Akharnés Àtica Àtica Oriental 75.329 99.346
Αιγάλεω Egaleu Àtica Atenes Occidental 74.046 69.946
Νέα Σμύρνη Nea Smirni Àtica Atenes Meridional 73.986 73.076
Χαλάνδρι Calàndria Àtica Atenes Septentrional 71.684 74.192
Ιωάννινα Ioànnina Epir Ioànnina 70.203 65.574
Αμαρούσι Amarussi Àtica Atenes Septentrional 69.470 72.333
Κορυδαλλός Koridalós Àtica Atenes Central 67.456 63.445
Νέα Ιωνία Nea Ionia Àtica Atenes Septentrional 66.017 67.134
Άγιος Δημήτριος Àguios Dimítrios Àtica Atenes Meridional 65.173 71.294
Παλαιό Φάληρο Fàlero Àtica Atenes Meridional 64.759 64.021
Καβάλα Kavala Macedònia Oriental i Tràcia Kavala 63.293 54.027
Βύρωνας Víronas Àtica Atenes Central 61.102 61.308
Λαμία Làmia Grècia Central Ftiòtida 58.601 52.006
Γαλάτσι Galatsi Àtica Atenes Central 58.042 59.345
Καλαμάτα Kalamata Peloponès Messènia 57.620 54.100
Αγία Παρασκευή Aguia Paraskeví Àtica Atenes Septentrional 56.836 59.704
Κατερίνη Katerini Macedònia Central Pieria 56.434 55.997
Σέρρες Serres Macedònia Central Serres 56.145,000 58.287,000
Δράμα Drama Macedònia Oriental i Tràcia Drama 55.632,000 44.823
Αγρίνιο Agrínion Grècia Occidental Etòlia-Acarnània 54.253 46.899
Ρόδος Rodes Egeu Meridional Illa de Rodes 53.709 49.541
Χαλκίδα Calcis Grècia Central Eubea 53.584 59.125
Χανιά Khanià Creta Khanià 53.373 53.910
Αλεξανδρούπολη Alexandrúpoli Macedònia Oriental i Tràcia Hebros 52.720 57.812
Κομοτηνή Komotini Macedònia Oriental i Tràcia Ròdope 52.659 50.990
Εύοσμος Évosmo Macedònia Central Tessalònica 52.624 74.686
Ξάνθη Xanthi Macedònia Oriental i Tràcia Xanthi 52.270 56.122
Τρίκαλα Trícala Tessàlia Trícala 51.862 61.653
Πετρούπολη Petròpolis Àtica Atenes Occidental 48.327 58.979

Ciutadans estrangers a Grècia[modifica]

2011
Grècia Grècia 9.903.268
Total d'estrangers 911.929
Albània Albània 480.824
Bulgària Bulgària 75.915
Romania Romania 46.523
Pakistan Pakistan 34.177
Geòrgia Geòrgia 27.400
Ucraïna Ucraïna 17.006
Regne Unit Regne Unit 15.386
Xipre Xipre 14.446
Polònia Polònia 14.145
Rússia Rússia 13.807
Índia Índia 11.333
Bangladesh Bangladesh 11.076
Alemanya Alemanya 10.778
Egipte Egipte 10.455
Moldàvia Moldàvia 10.391
Filipines Filipines 9.804
Altres països i apàtrides 108.436

Llengües[modifica]

La llengua més comuna a qualsevol àmbit oficial, educatiu o públic del país és el grec modern en la seva variant demòtica, tot i que és possible trobar àmbits en què s'usa la variant katharévussa. D'altres llengües parlades a Grècia per poblacions originàries són l'albanès a la zona fronterera amb Albània, l'idioma arvanita (un dialecte de l'albanès) a moltes bosses demogràfiques per tot Grècia, l'idioma eslavomacedònic (anomenat simplement macedònic a Macedònia del Nord) a la província de Macedònia, el turc a Tràcia, l'idioma pomac (un dialecte del búlgar) a Tràcia, l'aromanès (un dialecte del romanès) al nord del país, el meglenoromanès en algunes comunitats al nord de Tessalònica, el romaní en poblacions gitanes disperses per tot el país i un dialecte del grec, el tsakoni, considerat per alguns com una llengua grega diferent provinent de l'antic dialecte dori o arcadi, al Peloponès.

Només el turc, inclòs com a llengua de la comunitat musulmana de Tràcia (encara que no sigui llengua materna dels pomacs i gitanos musulmans), gaudeix d'acceptació oficial segons el Tractat de Lausana (art. 45); les altres llengües no tenen reconeixement oficial. El grec modern és l'oficial de la república hel·lènica i té un total de 20 milions de parlants a nivell mundial. Cal destacar la seva continuïtat ininterrompuda des dels inicis de la prehistòria amb l'escriptura Lineal A vinculada a la civilització minoica, a la més recognoscible escriptura Lineal B, i als dialectes de l'antiga Grècia, dels quals l'àtic és el més semblant al grec modern.

Religió[modifica]

La Constitució grega garanteix la llibertat absoluta de religió. També diu que totes les persones que viuen en territori grec gaudiran d'una protecció completa de llurs creences religioses. Segons la Constitució, la «religió prevalent» és l'Església Ortodoxa Grega amb seu a la capital, Atenes. Els musulmans grecs suposen l'1,3% de la població i es concentren sobretot a Tràcia. També hi ha alguns protestants evangèlics i catòlics, a les Cíclades; i jueus, sobretot a Tessalònica. Hi ha també alguns grups de neo-hel·lenistes.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Demografia de Grècia
  1. «Autorité statistique hellénique (Elstat)». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 15 novembre 2015].