Joan Barceló i Cullerés

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:52, 1 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaJoan Barceló i Cullerés
Biografia
Naixement1 de novembre de 1955
Menàrguens
Mort28 de juliol de 1980 (24 anys)
Barcelona
SepulturaCementiri de Menàrguens 
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
OcupacióDibuixant, poeta i escriptor
Gènerefantasia, crítica social, humor
Influències
Obra
Primeres obresObres Completes volum XXVIII
Obres destacables
Esbrinem les flors de la terra,
Ulls de gat mesquer
Família
GermansDamià Barceló i Cullerés Modifica el valor a Wikidata
Premis
Cònsol Colell,
Premi Marià Manent,
Premi Ventura Gassol,
Premi Cavall Fort,
Premi Recull,
Premi Vicent Andrés Estellés
i l'accèssit del Premi de Narració de les Festes Pompeu Fabra
Lloc webWeb de Joan Barceló

Joan Barceló i Cullerés (Menàrguens, Noguera, 1 de novembre de 1955 - Barcelona, Barcelonès, 28 de juliol de 1980) fou un dibuixant, poeta i novel·lista en llengua catalana. És considerat gran renovador de la novel·la juvenil i creador d'un nou concepte de poesia contemporània. Va aconseguir despertar l'afició de la lectura a molts joves durant un petit temps dels anys vuitanta. La seva obra ens porta a un món màgic de bruixes, diables, gats mesquers, vidents i cecs, on es descobreixen grans secrets de la vida. Ell mateix es considera «traficant de poemes» i «cultivador de cànem». Actualment és un escriptor oblidat i la major part de la seva obra està descatalogada.

« No sap ningú com destriar el clixé

del psalm ocult, però ens hi afanyem amb traça
car som un pou dins d'un altre pou

»

Vida

Des de ben petit era un dibuixant incansable. Li apassionava el còmic i feia uns dibuixos que acompanyava amb frases boniques, enigmàtiques i gracioses. Les seves inquietuds artístiques anaven lligades a la paraula i la imatge. Aquesta afició el va menar a fer cal·ligrames, poemes visuals i tot tipus de poesia. Entre els anys 1972 i 1975 va fer exposicions de pintura d'estil surrealista a diverses ciutats catalanes com Solsona, Manresa, Lleida, Tortosa, Balaguer i Barcelona

L'any 1973 es va traslladar a Barcelona per a estudiar filologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. També va iniciar els estudis d'art a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis "Pau Gargallo", que es troba a Badalona. Tot així, es va trobar que els estudis d'art no el satisfeien i els va deixar. En acabar la carrera, exercí de professor de català en un institut de batxillerat de Barcelona. Treballà a l'Òmnium Cultural de l'Hospitalet de Llobregat i va fer una gran producció de literatura infantil, rescatada pòstumament. Als dinou anys va publicar el seu primer llibre: Obres Completes volum XXVIII (1975). Un llibre de poesia amb dibuix i retalls de tot arreu.

L'any 1977 va fer un viatge a Nova York que el va impactar molt, ja que allà tenen una manera de viure i de pensar molt diferent de la que estava avesat. Va voler-ho explicar en clau homorística i irònica, i així va sorgir Un drapaire a Nova York, una novel·la que presenta una visió crítica i divertida del món dels negocis i de la societat consumista nord-americana. El 1979 va obtenir el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia, el mateix any que l'editorial Galera li publicà Ulls de gat mesquer, la seva novel·la més coneguda. L'obra fou traduïda al castellà l'any 1983 per Maria Antònia Oliver, i així va ser com es va donar a conèixer fora dels Països Catalans. Aquest pas semblava que el menaria a un reconeixement internacional, però no va anar més enllà.

Era un gran admirador de l'escriptor Josep Maria Folch i Torres, del qual elaborà la biografia, publicada pòstumament. L'any 1980 publicà el recull de poemes Diables d'escuma, un dels més cèlebres de l'autor. En aquesta obra trobem una important influència del poeta gallec Manuel Antonio, un dels seus referents més destacats.

Molts crítics creuen que tenia dintre seu una pressa incondicionada, com si visqués cada dia com si fos el darrer. Era un artista molt prolífic, publicava llibres a marxes forçades i no es deixava escapar cap concurs. Escrivia uns textos molt enigmàtics que han deixat la crítica consternada, ja que són molt difícils d'interpretar i semblen amagar molts detalls sobre la seva persona.

La seva vida es va estroncar en plena joventut. El juliol de 1980 va morir sobtadament d'una aturada cardíaca mentre es preparava un te a casa seva,[1] probablement provocada pels efectes d'un atropellament que havia patit mesos abans. Barceló és considerat com a gran renovador de la novel·la juvenil per la seva aportació en aquest gènere. Tanmateix, actualment és un escriptor oblidat i la major part de la seva obra ja no s'edita. Els experts creuen que hagués arribat molt lluny.

Obres Completes volum XXVIII

Obres Completes volum XXVIII és el seu primer llibre. El va publicar el 1975. Sota un títol aparentment seriós, però evidentment posat per a fer riure, s'apleguen diversos poemes, dibuixos i cal·ligrames de la seva infància i adolescència. És un llibre singular i original que ens reporta a un remolí d'imatges i impressions: està farcit de dibuixos i retalls de diaris.

Diables d'Escuma

Diables d'Escuma és un llibre que aplega poesies que va escriure entre la primavera de 1978 i l'estiu de 1979. El va presentar de seguida al concurs poètic Vicent Andrés Estellés i va guanyar. L'any següent va ser publicat per Edicions Eliseu Climent dins la col·lecció tres i quatre.

Són poemes que palesen una unitat temàtica igualment com diversitat d'idees i d'imatges poètiques. Els crítics hi han copsat en diversos aspectes la influència dels poetes Manuel Antonio, Charles Baudelaire, San Juan de la Cruz, Joan Salvat-Papasseit i Lautréamont.

És una poesia teixida a base de símbols, un dels quals és el viatge, que es pot interpretar com la vida. Diables d'Escuma relata un viatge de descobertes, d'il·lusions, amor i enigmes, ens dóna una perspectiva d'una vida apassionant. Aquest viatger va molt perdut, és altre cop una metàfora de com vivim les persones de desorientades, sobretot els joves, que no paren de cercar llur camí. Amb imatge d'un cec que viatja a les palpentes il·lustra aquesta desorientació que viu desesperadament.

Premis

  • 1975 - Premi Cònsol Colell per 'Immortal mort que et mors'.
  • 1978 - Premi Marià Manent
  • 1978 - Premi Ventura Gassol
  • 1978 - Premi Cavall Fort
  • 1979 - Premi Recull
  • 1979 - Premi Vicent Andrés Estellés per 'Diables d'escuma'.
  • 1979 - Accèssit del Premi de Narració de les Festes Pompeu Fabra
  • 1979 - Premi Josep M. Folch i Torres per 'Que comenci la festa!'.

Obres[2]

Novel·la

Narrativa breu

Poesia

Biografies

  • Folch i Torres, escriptor per a nois i noies, il·lustració fotogràfica de Jordi Peñarroja, dibuixos de Marta Trepat (Barcelona: Editorial Blume, "Personatges catalans de tots els temps, 7", 1981)

Teatre

  • Científicament s'ha demostrat, pròleg de Pere Xifrell, fotografies de Damià Barceló, dibuixos de Marta Trepat (Barcelona: Don Bosco, "Teatre Edebé per a Nois i Noies, 7", 1977)
  • Viatge enllunat, presentació del Grup de Teatre de l'Orfeó de Sants (Barcelona: Don Bosco, "Teatre Edebé per a Nois i Noies, 17", 1981)
  • Olor de cebes, nota liminar de Damià Barceló, dibuixos de Marta Trepat (Barcelona: Edebé, "Teatre Edebé per a Nois i Noies, 22", 1984)

Referències

  1. ↑ Avui (Barcelona), 29 de juliol de 1980, p. 6.
  2. ↑ Bibliografia de Joan Barceló a cura de Julián Acebrón i Jordi Casals

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Barceló i Cullerés
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Barceló_i_Cullerés&oldid=17547085»