Jocs Olímpics d'estiu de 1924

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jocs Olímpics de París de 1924
Paris1924 logo.png
Logotip dels VIII Jocs Olímpics
Cerimònia d'obertura 4 de maig de 1924
Inaugurats per Gaston Doumergue
Cerimònia de clausura 27 de juliol de 1924
Comitès participants 44
Atletes participants 3.089
Homes 2.954
Dones 135
Esdeveniments 126 de 17 esports
Jurament Olímpic dels atletes Georges André
Flama Olímpica -
Mascota -
Estadi Olímpic Estadi Olímpic Yves-du-Manoir
Països participants en els Jocs Olímpics de 1924. Les nacions sombrejades de color blau participaren per primera vegada en aquests jocs.

Els Jocs Olímpics d'estiu de 1924, oficialment Jocs Olímpics de la VIII Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de París (França) entre el 4 de maig i el 27 de juliol de 1924. Hi van participar 3.089 atletes, entre ells 135 dones, de 44 comitès diferents que van competir en 126 proves de 17 esports olímpics diferents.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Aquesta fou la primera vegada que una ciutat repetí la celebració d'uns Jocs Olímpics en la història, batent les candidatures d'Amsterdam (Països Baixos), Los Angeles (Estats Units d'Amèrica), Rio de Janeiro (Brasil) i Roma (Itàlia).[1]

El cost dels Jocs s'estimaren en el seu moment en uns 10 milions de francs francesos, recaudant amb les entrades venudes al voltant de 5,5 milions de francs. Tot i la gran assistència d'aficionats en els esdeveniments esportius aquests Jocs tingueren un greu dèficit.[2]

Comitès participants[modifica | modifica el codi]

Participaren en aquesta edició dels Jocs 44 comitès nacionals, 15 més que en els anteriors Jocs d'Anvers. Alemanya continuà sense poder participar al no ser invitada pel Comitè Organitzador.[3] Equador, Filipines, Haití, Irlanda, Letònia, Lituània, Polònia i Uruguai participaren per primer cop en uns Jocs Olímpics d'estiu.

Esports disputats[modifica | modifica el codi]

Un total de 17 esports foren disputats en aquests Jocs, realitzant-se un total de 126 proves. Respecte als anteriors Jocs s'eliminà la prova la prova d'estira i afluixa, que deixà de ser considerat esport olímpic; d'hoquei sobre gel i patinatge artístic, que passaren a formar part dels Jocs Olímpics d'hivern; d'hoquei sobre herba; i de tir amb arc, que no fou reincorporat al programa olímpic fins l'edició de 1972. En aquesta edició es realitzà una nova prova de demostració d'arts, pilota basca, piragüisme, Jeu de paume, la canne, savate i de voleibol indoor.


Anells Olímpics 'Esports als Jocs Olímpics de París'

Atletisme | Boxa | Ciclisme | Esgrima | Futbol | Gimnàstica | Halterofília | Hípica | Lluita | Natació |
Pentatló modern | Polo | Rem | Rugbi | Salts | Tennis | Tir | Vela | Waterpolo
demostració: Art | La canne | Jeu de paume | Pilota basca | Piragüisme | Savate | Voleibol indoor

Seus[modifica | modifica el codi]

Seus esportives de les proves realitzades en els Jocs.

Fets destacats[modifica | modifica el codi]

Imatge de l'Estadi de Colombes

En aquesta edició s'utitlizà per primera vegada el lema actual dels Jocs "Citius, Altius, Fortius" (en català: "Més ràpid, més alt i més fort"), i també fou la primera vegada que s'utlitzà un logotip. Així mateix foren els primers Jocs en els quals es construí una Vila Olímpica i foren els últims Jocs organitzats sota la presidència de Pierre de Coubertin.

A l'entorn d'aquesta Jocs Olímpics es desenvolupà la "Setmana dels Esports d'Hivern" a la ciutat de Chamonix entre el 25 de gener i el 5 de febrer. Posteriorment serien anomenats pel Comitè Olímpic Internacional com els 1rs Jocs Olímpics d'Hivern.

Els denominats "finlandesos voladors" van dominar les proves de llarga distància; Paavo Nurmi va destacar en els 1.500 m i 5.000 m, proves guanyades amb una hora de diferència, així com en la prova de cross disputada; Ville Ritola va guanyar en les proves de 10.000 m i 3.000 m obstacles i va finalitzar segon en les de 5.000 m i cross; Albin Stenroos va guanyar la marató i l'equip finlandès va aconseguir guanyar la prova de relleus de 3.000 m i cross.

En aquesta edició dels Jocs va destacar el nedador nord-americà Johnny Weissmuller, que va aconseguir guanyar tres medalles d'or en natació i una de bronze en waterpolo.

En aquesta edició participaren els atletes britànics Harold Abrahams i Eric Liddell, la història dels quals fou adaptada al cinema en la pel·lícula Carros de foc.

En aquesta edició es fixà la distància de la marató en 42,195 quilòmetres.

Medaller[modifica | modifica el codi]

Deu nacions amb més medalles en els Jocs Olímpics de 1924. País amfitrió ressaltat.

Jocs Olímpics d'estiu de 1924 Anells Olímpics
Posició País   Or     Plata     Bronze   Total
1 Estats Units Estats Units 45 27 27 99
2 Finlàndia Finlàndia 14 13 10 37
3 França França 13 15 10 38
4 Regne Unit Regne Unit 9 13 12 34
5 Italy (1861-1946) Itàlia 8 3 5 16
6 Suïssa Suïssa 7 8 10 25
7 Noruega Noruega 5 2 3 10
8 Suècia Suècia 4 13 12 29
9 Països Baixos Països Baixos 4 1 5 10
10 Bèlgica Bèlgica 3 7 3 13

Medallistes més guardonats[modifica | modifica el codi]

Categoria masculina
Nom CON Disciplina Or Plata Bronze Total
Ville Ritola Finlàndia Finlàndia Atletisme 4 2 0 6
Paavo Nurmi Finlàndia Finlàndia Atletisme 5 0 0 5
Roger Ducret França França Esgrima 3 2 0 5
Johnny Weissmuller Estats Units Estats Units Natació 3 0 1 4
Vincent Richards Estats Units Estats Units Tennis 2 1 0 3
Ole Lilloe-Olsen Noruega Noruega Tir olímpic 2 1 0 3
Albert Séguin França França Gimnàstica 1 2 0 3
Cyril Mackworth-Praed Regne Unit Regne Unit Tir olímpic 1 2 0 3


Categoria femenina
Nom CON Disciplina Or Plata Bronze Total
Gertrude Ederle Estats Units Estats Units Natació 1 0 2 3
Ethel Lackie Estats Units Estats Units Natació 2 0 0 2
Helen Wills Estats Units Estats Units Tennis 2 0 0 2
Hazel H. Wightman Estats Units Estats Units Tennis 2 0 0 2
Betty Becker Estats Units Estats Units Salts 1 1 0 2
Mariechen Wehselau Estats Units Estats Units Natació 1 1 0 2

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) INTERNATIONAL OLYMPIC COMMITTEE VOTE HISTORY
  2. Zarnowski, C. Frank (Summer 1992). "A Look at Olympic Costs". Citius, Altius, Fortius 1 (1): 16–32.
  3. Guttmann, Allen (1992). The Olympics: A History of the Modern Games. Urbana and Chicago: University of Illinois Press, p. 38. ISBN 0-252-01701-3.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]