Puigcerdà
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Àmbit funcional territorial | Alt Pirineu | ||||
| Comarca | Baixa Cerdanya  | ||||
| Capital de | |||||
| Capital | Puigcerdà | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 9.764 (2023) (516,61 hab./km²) | ||||
| Llars | 408 (1553) | ||||
| Gentilici | Puigcerdanenc, puigcerdanenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 18,9 km² | ||||
| Banyat per | Segre i riu Querol | ||||
| Altitud | 1202 | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 1178 | ||||
Esdeveniment clau
| |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Jordi Gassió (2023–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 17520 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 17141 | ||||
| Codi IDESCAT | 171411 | ||||
| Lloc web | puigcerda.cat | ||||
Puigcerdà és la vila capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà. Es troba a la província de Girona, Catalunya. El terme municipal limita al nord amb Ur, Enveig, la Tor de Querol, la Guingueta d'Ix i Palau de Cerdanya; i al sud amb Guils de Cerdanya, Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya.
Etimologia
Geografia o medi físic
Climatologia
A Puigcerdà el clima és mediterrani pirinenc. Els hiverns són molt freds amb temperatures mitjanes entre 2°C i -3°C de mitjana, i els estius són suaus amb unes temperatures d'entre 14 i 18 °C. Tot l'any hi pot glaçar, prova de l'elevada amplitud tèrmica tant diària com anual.
La precipitació mitjana anual és d'uns 700 mm.[1]
Demografia
Al llarg dels segles XIII i XIV, es produí una desclosa demogràfica provocada per una economia en alça, fet que dugué la vila a esdevenir una de les principals ciutats de Catalunya pel que fa a nombre d'habitants. El període que abasta els segles XV a XVII fou d'estancament i de recessió; però a partir del segle XVIII s'observa una recuperació que perduraria fins a les primeres dècades del segle XIX. Després de la Guerra Civil espanyola sofrí una nova davallada. Els darrers anys, la població ha augmentat significativament en correlació amb la florida de la construcció.
El 1857, incorpora Age, Rigolisa i Ventajola; el 1970, Vilallobent.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| la Guingueta | 887 |
| Puigcerdà | 6.762 |
| Rigolisa | 32 |
| Sant Marc | 258 |
| Sant Martí | 296 |
| Deuloféu | 337 |
| Ventajola | 6 |
| Age | 120 |
| Vilallobent | 104 |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
| ||||||||||||||||||||
Història
Prehistòria
Edat Antiga
Edat Mitjana
La vila va ser fundada l'any 1178 per Alfons II d'Aragó, que va manar construir una ciutat sobre un turó anomenat mont Cerdà. Va adquirir els terrenys al monestir de Sant Miquel de Cuixà i traspassà la capital de la Cerdanya des d'Ix.
Als anys 1281 i 1309, va patir uns grans incendis que van causar grans danys a la ciutat. Té un gran estany artificial la concessió del qual va ser atorgada pel rei Sanç I de Mallorca l'any 1310, destinat al regadiu de les terres del terme. Per un document de l'any 1342, se sap que la muralla que envoltava la ciutat tenia vuit portes. El 1428 va tenir lloc un gran terratrèmol que va destruir novament una part de la ciutat.
Edat Moderna
S.XIX
S.XX
La ciutat fou atacada el 1667 en ocasió de la Guerra de Devolució, i s'hi dirigí el Terç de Barcelona de Francesc Granollachs i de Millàs, que estava a Girona, però l'atac francès fou rebutjat abans que arribés.[2]
Durant la Guerra de Successió (1702-1715), Puigcerdà va donar l'obediència a Carles III el 28 d'octubre del 1705. Dos anys després, una incursió de l'exèrcit francès va situar la vila en l'òrbita borbònica fins a la fi del conflicte. En el marc de la Guerra de la Quàdruple Aliança (1718-1720), l'exèrcit gal va tornar a dominar tota la Cerdanya. El seu control va comportar que es restablís, encara que momentàniament, el govern municipal anterior a la Nova Planta.[3]
Durant la Tercera Guerra carlina, Francesc Savalls i Massot va intentar prendre la vila tres vegades, el 1873,[4] 1874 i 1875.
Economia
La seva economia es basa en el turisme i en el sector de la construcció. Els mercats hi són multitudinaris (cada diumenge, hi ha mercat i freqüentment es fan fires artesanals). És un centre important d'esports nòrdics i disposa d'unes quantes estacions d'esquí a pocs quilòmetres (Superbolquera 2000, Pas de la Casa i Alp 2500 (La Molina i Masella). També disposa d'espais de camps de golf: el Golf de Fontanals i el Real Club de Golf de la Cerdanya. Gràcies a la seva localització i sent una capital del Pirineu català, és un punt de partida d'excursions de tota mena per a conèixer tots els racons de la comarca.
Política i administració
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | 19/04/1979 | -- | ||
| 1983–1987 | Joan Llombart i Padrós | CiU | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Joan Llombart i Padrós | CiU | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Francesc Rosell i Blanich | ERC | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Joan Carretero i Grau | ERC | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Joan Carretero i Grau | ERC | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Joan Carretero i Grau | ERC | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Joan Planella i Casasayas | ERC | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Albert Piñeira Brosel | CiU | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Albert Piñeira Brosel | CiU | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | n/d | n/d | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Convergència i Unió | Albert Piñeira Brosel | 2.237 | 11 | 68,94 | |
| Esquerra Republicana de Catalunya | Raimon Ribas | 372 | 1 | 11,46 | |
| Reagrupament | Toni Veres | 367 | 1 | 11,31 | |
| Partit Popular | Paquito Díaz | 173 | - | 5,33 | |
| Total | 3.284 | 13 | |||
En aquest municipi, l'any 1985, cau detinguda la direcció de l'organització terrorista Terra Lliure per forces policials.
El 16 de setembre del 2009, l'aleshores regidor del PSC-PSOE Ramon Serra i Codinachs va anunciar que abandonaria la seva formació per afiliar-se a Reagrupament quan aquesta esdevingués un partit polític.[5]
Llocs d'interès
- Estany de Puigcerdà. Estany artificial del qual se'n té notícia des de l'any 1260. Al segle XIX, s'afegí a l'estany el Parc Schierbeck, impulsat pel cònsol danès German Schierbeck. Va ser remodelat el 1992.
- El Campanar. Torre del segle XII. Són les úniques restes visibles de l'antiga església parroquial de Santa Maria que fou destruïda l'any 1936.[6] Acull avui dia l'oficina de turisme.
- Església de Sant Tomàs de Ventajola. Església romànica documentada des de l'any 958.
- Museu Cerdà[7]
- L'estació de ferrocarril. Línia 3 de Renfe Rodalies (La Tor de Querol-Puigcerdà-Barcelona-L'Hospitalet de Llobregat).
- Convent de Sant Domènec. Fundat el 1290 pels dominics i ampliat durant el regnat de Jaume II. Va patir desperfectes durant el terratrèmol del 1428 i durant la Guerra del Francès. El 1835, el convent va ser suprimit i va passar a allotjar, primer, una caserna i, posteriorment, una escola. En resta una part del claustre del 1610. Actualment, és la seu de la Biblioteca Comtat de Cerdanya i del Casal d'avis Sant Domènec de Puigcerdà.[8]
- L'Hospital de Puigcerdà
Entitats i associacions
Fires i festes
- 16-19 de juliol, Festa Major
- 25 de juliol, Aplec de Sant Jaume
- Primer cap de setmana d'agost, Festival Internacional de Cinema de Cerdanya [9][10][11][12]
- Tercer cap de setmana d'agost, Festa de l'Estany[13][14]
- Primer cap de setmana de novembre, fira de bestiar
- Proximitats de la castanyada, Nit de les ànimes
Persones il·lustres
Històrics
- Joan Onofre d'Ortodó (?-1616), notari i diputat a les Corts Catalanes
- Lluís de Sanç i Manegat (1547-1620), primer bisbe de Solsona
- Sever Tomàs Auter (1630-1700), bisbe de Girona i de Tortosa
- Bonaventura Vernis i Juvés (1886-1936), alcalde de Puigcerdà
- Joan Puigbó Casamitjana (1823-1906), defensor de la vila dels atacs carlins (Cal Puigbó)
- Josep Clausolles i Ponent (1825-1907), fill adoptiu de Puigcerdà
- Miquel Salvadó i Llorens (1838-1921), industrial i financer del s. XIX
- Higini de Rivera Sempere (1843-1911), fill adoptiu de Puigcerdà
- Josep Maria Martí i Terrada (1837-1917), farmacèutic i alcalde
- Miquel Bernades i Mainader (?-1771), metge i botànic del s. XVIII
- Jaume Martí i Sanjaume (Batet, 1872-Alp, 1936 ), mossèn creador del primer arxiu comarcal
- Josep Pons i Gasch (1821-1881), alcalde de Puigcerdà
- Ramon Cosp i Esteve (1870-1936), comerciant i alcalde de Puigcerdà
- German Schierbeck (1842-1912), promotor del Parc Schierbeck, a l'estany de Puigcerdà
- Rafael Carreras Puigdengolas (1933-2013), arquitecte tècnic i dissenyador
- Dionís Puig i Soler (1854-1921), meteoròleg cerdà
- Francesc Piguillem i Verdacer (1770-1826), metge, professor i escriptor, que introduí la vacuna antiverolosa als Països Catalans
- Joan Fabra i Floreta (1817-s. XIX), comerciant i polític cerdà
- Josep Postius i Saura (1914-1993), fotoperiodista cerdà
- Maria Carme Surroca de Pastors (1871-1916), religiosa de les Germanes de la Sagrada Família d'Urgell
- Pere Blasi i Maranges (1886-1961), pedagog, geògraf i polític català
- Pere Borrell del Caso (1835–1910), fou un pintor català
- Sebastià Bosom i Isern (1955-2008), director de l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya
Actuals
- Antoni Pallarès i Tuset (1932), regidor de l'ajuntament de Barcelona pel districte de Les Corts
- Albert Piñeira i Brosel (1980), alcalde de Puigcerdà
- Joan Carretero i Grau (Tremp, 1955), metge i polític català
- Josep Moliner i Florensa (1936), empresari i polític cerdà
- José Antonio Hermida i Ramos (1978), ciclista i campió del món de BTT
Referències
- ↑ «Climatologia. La Cerdanya.». Climatologia comarcal. Servei Meteorològic de Catalunya. [Consulta: 19 març 2013].
- ↑ Busquets i Dalmau, Joan. La Catalunya del Barroc vista des de Girona. vol.2. L'Abadia de Montserrat, 1994, p. 406. ISBN 8478265732.
- ↑ «Ruta 1714 (Puigcerdà)». Web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 juliol 2014]. CCBYSA
- ↑ Sánchez i Carcelén, Antoni «Resistir és vèncer: el setge carlí de Puigcerdà durant la Setmana Santa de 1873». Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2008-2009, 2010, p.197-215 [Consulta: 15 gener 2013].
- ↑ El regidor del PSC de Puigcerdà repta el partit i se suma a Reagrupament a Regió 7.
- ↑ «La gran torre de la Cerdanya». Sàpiens [Barcelona], núm. 122, novembre 2012, p.64. ISSN: 1695-2014.
- ↑ AADD. Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran. Lleida: Garsineu Edicions, 2008, p.43. ISBN 978-84-96779-45-7.
- ↑ «Monestirs de Catalunya».
- ↑ «Conclou el VI Festival Internacional de Cinema de Cerdanya». Viure als Pirineus, 05-10-2015.
- ↑ «VI Festival Internacional de Curtmetratges i Cinema Independent de Cerdanya» (en català). Institut Ramon Muntaner, 21-07-2015. [Consulta: 7 octubre 2015].
- ↑ «Spot VI Festival Internacional de Cine de Cerdanya» (en castellà). Sweet Events, 07-07-2015. [Consulta: 7 octubre 2015].
- ↑ Clotet, Dolors «Puigcerdà clou el festival de cinema amb bones notícies». Regió 7, 06-08-2015.
- ↑ «Festes i activitats anuals». Ajuntament de Puigcerdà. [Consulta: 21 juny 2013].
- ↑ http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-1176-cat-festa_de_lestany_de_puigcerda.htm
Enllaços externs
- Pàgina web de l'ajuntament.
- Informació de la Generalitat de Catalunya.
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya.
- Patrimoni històric i artístic de Puigcerdà.
- Pàgina web de l'Arxiu Municipal de Puigcerdà i Comarcal de la Cerdanya.
Municipis de la Baixa Cerdanya | |
|---|---|
All · Alp · Bellver de Cerdanya · Bolvir · Das · Fontanals de Cerdanya · Ger · Guils de Cerdanya · Isòvol · Lles de Cerdanya · Llívia · Meranges · Montellà i Martinet · Prats i Sansor · Prullans · Puigcerdà · Riu de Cerdanya · Urús |
