The Wall

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

The Wall (1979) és l'onzè disc d'estudi de Pink Floyd. El disc és un àlbum conceptual referent als règims totalitaris, explicat a través de la vida d'una estrella del rock fracassada, Pink. És l'últim disc d'estudi abans que el teclista Richard Wright abandonés el grup (encara que hi tornaria el 1987).

Roger Waters va rebre la inspiració per compondre el disc durant la gira del disc anterior, Animals, el 1977. En un concert d'aquesta gira, a Montreal, Roger Waters va reaccionar violentament davant un espectador que no deixava de cridar, xisclar, agitar els braços i demanant al grup que toquèssin Careful with that axe, Eugene (una altra peça musical del grup). Waters va escopir-li a la cara, però, immediatament, Waters va penedir-se del seu acte i va sentir com s'allunyava del públic, com si hagués construït un mur imaginari.

Totes les cançons del disc són obra de Roger Waters, excepte Young Lust (co-escrita amb David Gilmour) i "The Trial" (co-escrita amb Bob Ezrin). Les cançons Comfortably Numb i Run Like Hell estan escrites per David Gilmour amb la col·laboració de Roger Waters.

Originalment fou editat a Gran Bretanya amb la productora Harvest Records, i sortí a la venda el dia 30 de novembre del 1979. Als EUA sortí el 8 de desembre del mateix any, sota el segell de Columbia Records. Després, el 1994, fou re-editat i remasteritzat en CD a Gran Bretanya sota el segell d'EMI Records. Columbia Records s'encarregà, el 1997, de reeditar-lo i remasteritzar-lo per als EUA i la resta del món. El 1999, Capitol Records per a la Gran Bretanya i EMI Records per a la resta del món, editaren una nova versió del disc per a celebrar-ne el 20è aniversari.

The Wall fou disc d'or i de platí el març del 1980, i des de llavors ha estat 23 vegades disc de platí. El 1980 fou número 1 a la llista Billboard dels discos més venuts.

El 1998, els lectors de la revista Q van qualificar el disc com el número 68 en la llista dels millors discos de la història. L'any 2001, els lectors de la revista Rolling Stone el van qualificar com el número 87.

Significat del disc[modifica | modifica el codi]

El disc ens narra la vida de Pink, un futur músic que fracassarà estrepitosament, des del seu naixement fins a la seva absoluta decadència.

Pink comença a rebre cops durs a la vida des de la infantesa. Durant la Segona Guerra Mundial, el seu pare mor en un camp de batalla d'Anzio (de la mateixa manera morí el pare de Roger Waters). Arran d'això, la seva mare el sobreprotegirà. Acabarà la seva infantesa rebent un sistema educatiu tirànic i opressor. Veu que el que intenten els professors és modelar els alumnes per a convertir-los en el que ells creuen que cal que siguin. Per això mateix es refugia en el món que ell mateix crea, ple de fantasia, en el qual aixeca un mur al seu voltant per aïllar-se del món que l'envolta. Cada mala experiència que s'esdevé en la seva vida no és sinó un altre maó en el mur. Després d'anar omplint buits en el mur amb maons i més maons, Pink atura la construcció del seu mur personal, convertint-se en una estrella del rock i casant-se. Això, però, no farà millorar la seva vida; la seva depressió anirà en augment, cosa que farà distanciar-lo de la seva dona, la qual cometrà adulteri, causant que el mur de Pink creixi i que acabi patint una extrema bogeria.

Després creurà que és un dictador feixista (totalment inspirat en el nazisme); finalment serà jutjat, amb la presència del seu professor i la seva mare. La sentència serà allò que més tem: l'enderrocament del mur.

La pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Vegeu: The Wall (pel·lícula)

Versió en concert[modifica | modifica el codi]

Vegeu: The Wall (concert)

Llista de cançons[modifica | modifica el codi]

Cara 1 (CD: Disc 1)

  1. In the Flesh? – 3:16 (Waters)
  2. The Thin Ice – 2:27 (Waters)
  3. Another Brick in the Wall (Part I) – 3:21 (Waters)
  4. The Happiest Days of Our Lives – 1:46 (Waters)
  5. Another Brick in the Wall (Part II) – 4:00 (Waters)
  6. Mother – 5:32 (Waters)

Cara 2

  1. Goodbye Blue Sky – 2:45 (Waters)
  2. Empty Spaces – 2:10 (Waters)
  3. Young Lust – 3:25 (Waters/Gilmour)
  4. One of My Turns – 3:35 (Waters)
  5. Don't Leave Me Now – 4:16 (Waters)
  6. Another Brick In The Wall (Part III) – 1:48 (Waters)
  7. Goodbye Cruel World – 0:48 (Waters)

Cara 3 (CD: Disc 2)

  1. Hey You – 4:40 (Waters)
  2. Is There Anybody Out There? – 2:44 (Waters)
  3. Nobody Home – 3:26 (Waters)
  4. Vera – 1:35 (Waters)
  5. Bring the Boys Back Home – 1:21 (Waters)
  6. Comfortably Numb – 6:24 (Gilmour/Waters)

Cara 4

  1. The Show Must Go On – 1:36 (Waters)
  2. In the Flesh – 4:13 (Waters)
  3. Run Like Hell – 4:19 (Gilmour/Waters)
  4. Waiting For the Worms – 4:04 (Waters)
  5. Stop – 0:30 (Waters)
  6. The Trial – 5:13 (Waters/Ezrin)
  7. Outside the Wall – 1:41 (Waters)

Durada total del disc: 1:21:29

Cançons addicionals de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • When the Tigers Broke Free: composta expressament per a la pel·lícula, va ser editada com a single en vinil, també en el recopilatori Echoes (Disc 2, pista 05) i en la reedició de 2004 del disc The Final Cut
  • What Shall We Do Now?: descartada per al disc, ja que Empty Spaces havia d'estar situada entre les cançons Don't Leave Me Now i Another Brick In The Wall, part 3, però al final Empty Spaces va ser col·locada on havia d'anar What Shall We Do Now?. En el concert en directe, aquesta cançó es fa servir en la seqüència de la construcció del mur. (Una gran part dels fans dels disc, la pel·lícula i del concert en directe creuen que Empty Spaces és realment la introducció de What Shall We Do Now?, però no és així.)

Crèdits[modifica | modifica el codi]

Àlbum[modifica | modifica el codi]

amb

Vegeu també[modifica | modifica el codi]