Vistabella del Maestrat

Vistabella del Maestrat

Escut d'armes
Localització
40° 18′ 00″ N, 0° 17′ 00″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Castelló
Comarca	l'Alt Maestrat
Capital	Vistabella del Maestrazgo
Població humana
Població	369 (2023) (2,44 hab./km²)
Gentilici	Vistabellí, vistabellina
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat de Penyagolosa-Pobles del Nord
Superfície	151 km²
Altitud	1.249
Limita amb	Atzeneta del Maestrat Vilafermosa Xodos Puertomingalvo Vilafranca Benassal Culla Benafigos Mosquerola
Identificador descriptiu
Codi postal	12135
Codi INE	12139
Codi ARGOS de municipis	12139
Lloc web	vistabelladelmaestrat.es

Vistabella del Maestrat és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alcalatén, però per motius històrics pertany a l'Alt Maestrat. Limita amb els municipis de Vilafranca, Benassal, Culla, Benafigos, Atzeneta del Maestrat, Xodos i Vilafermosa de la província de Castelló; Mosqueruela i Puertomingalvo de la província de Terol.

Geografia

Està situada en ple massís del Penyagolosa (1.814 m) i es tracta del municipi més elevat del País Valencià amb 1.249 m. Altres cims importants que envolten Vistabella són l'Absevar (1.645 m), Batalla (1.507 m), La Talaia (1.489 m) i Albagés (1.481 m) així com grans ports de muntanya, com ara El Collao (1.246 m). Destaca com a accident geogràfic d'interès el Polje de Vistabella, àmplia formació kàrstica, coneguda com a Pla de Vistabella, amb una fèrtil terra recorreguda per la rambla del Pla les aigües de la qual es perden en el misteriós avenc del Quinyó, antiga zona pantanosa.

La rambla del Pla s'encarrega d'aportar les aigües al municipi junt a les fonts de Dalt, la de l'Alforí, de la Pegunta, de Sant Joan, etc. Formen part de la conca del riu Monlleó.

Donada l'extensió del terme municipal, del que pràcticament el 80% es troba cobert de bosc, es troben gran quantitat d'espècies endèmiques, podent destacar el pis supramediterrani: roure valencià, arç de Motppellier o "cap d'oró" (arbre endèmic), sabines albars, negrals o mora, timó, sàlvia, cua de gat blanc, "roure reboll", pi negral, bufalaga, etc.

S'hi accedeix des de la carretera CV-170 i pel GR 7.

Història

D'origen musulmà, Cavanilles (1745-1804) la cita com Vistabella de Culla, a la qual va pertànyer des de la conquesta. Fou senyoriu de Blasco I d'Alagón des del 1235 fins a la seua mort en què passa a sa filla Constança d'Alagó, casada amb Guillem d'Anglesola. Van ser ells qui li donaren carta de població el 3 d'abril de 1251; en 1260 Blasco II d'Alagón, de malnom "el nét", va envair el senyoriu de Culla i va apoderar-se de Culla, Vilafranca i Vistabella. El 1264 tornà de bell nou a la tinença de Culla. El 27 de març de 1303 el fill de Constança i Guillem d'Anglesola va vendre a l'orde del Temple. El 1338 fou residència del rei d'Aragó. Com moltes de les possessions dels templaris a la seua dissolució passa a poder de la de Montesa, en el qual senyoriu romangué fins al segle XIX.

Fou una població molt important durant l'edat mitjana, però a finals del segle XIV va entrar en un elevat endeutament que va acabar amb la seua despoblació en 1381, malgrat tot i per ordre d'Umberto de Thous, mestre de Montesa, fou poblada de bell nou el 28 de maig del 1382 per Pasqual Sobirats i altres. En 1812 hi hagué una notable batalla contra el mariscal francès Suchet (1770-1826) Fou, com la resta del Maestrat, escenari de batalles en les guerres carlines, fins i tot fou quarter general del guerriller Asensi Nebot, conegut com "el Frare". El 1873 s'hi establí la impremta de Joan Vilàs que va editar periòdics de caràcter carlista com la Vanguardia i el Volante de la Guerra; l'entrada de les tropes del liberal Araoz suposà el seu tancament.

Demografia

Evolució demogràfica (des de 1842) Censos de població
	Font: Institut Nacional d'Estadística

Evolució demogràfica en els darrers anys Padró d'habitants
Any	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009	2010	2011	2012	2013
Població	453	433	414	423	418	410	399	404	426	412	421	413	419	402

Poblament: els masos

La seua població, abans, es trobava molt dispersa pels masos. En l'actualitat la població es concentra al nucli urbà i tan sols hi viuen als masos algunes persones que encara es dediquen a l'agricultura i ramaderia. Alguns dels masos de Vistabella són:

• Corral de Badenes
• Mas de Badal
• Mas de Benages
• Mas de Benages Nou
• Mas de Celades
• Mas de Clèrig
• Mas de Garets
• Mas de Gual
• Mas de l'Aigua de la Vall
• Mas de l'Albagés
• Mas de l'Albagés de Dalt
• Mas de l'Alberta
• Mas de l'Alforí
• Mas de l'Escaleta
• Mas de l'Espino
• Mas de l'Hostal
• Mas de la Cambreta
• Mas de la Canaleta de Baix
• Mas de la Canaleta de Dalt
• Mas de la Clotxa
• Mas de la Corralissa
• Mas de la Penyica
• Mas de la Randera
• Mas de la Rebollera
• Mas de la Serra
• Mas de la Torre Mosquit
• Mas de la Torta
• Mas de la Xaparra
• Mas de les Foies
• Mas de les Roques
• Mas de les Tosses
• Mas de les Tosses de Dalt
• Mas de les Xiquetes
• Mas de Mançanares
• Mas de Marimon
• Mas de Monfort
• Mas de Monfort
• Mas de Montsó
• Mas de Mor
• Mas de Pelegrí
• Mas de Pep
• Mas de Prats
• Mas de Salvador
• Mas de Silvestre
• Mas de Toni
• Mas de l'Anouer
• Mas del Barranc Pardo
• Mas del Boiro
• Mas del Carrascal
• Mas del Collao
• Mas del Collet
• Mas del Mançanar
• Mas del Pinaret
• Mas del Racó
• Mas del Racons
• Mas del Surdo
• Mas del Xato
• Mas dels Arcs
• Mas dels Gossos
• Mas dels Xalets
• Mas Roig
• Molí Caldero
• Molí de Geroni
• Molí de Pasqual
• Molí del Regolfo
• Molí de l'Assor
• Molí Lluna
• Molí Més Alt
• Molí Més Baix
• Molí Prats
• Sant Bartomeu

Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura de secà i la ramaderia. En l'actualitat destaquen: -Ramaderia bovina. -Ramaderia ovina. -Ramaderia Caballar (yeguada Marcelino González Alfaro, criador de Pura Raza Española). - Ramadaria aviar. - Agricultura de secà (patata, cereals), xicotetes hortes de regadiu. - Lloguer de cases rurals. - Artesania(d'objectes de fusta, vímet, ferro, etc.)

Política i Govern

Corporació municipal

La corporació municipal o Ple de l'ajuntament està format per 7 regidors: 5 de Candidatura per Vistabella-Compromís (CpV-Compromís) i 2 de Partit Popular (PP).

Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Vistabella del Maestrat
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Candidatura per Vistabella-Compromís	Fitxer:Bob compromis.png	Belén Bachero Traver	182	64,08%	5 ()
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana		Eduardo Rubert Edo	97	34,15%	2 ()
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Juan Bautista Cardona Prades	2	0,7%	0 ()
	Vots en blanc			3	1,06%
Total vots vàlids i regidors				284	100 %	7
	Vots nuls			5	1,73%
Participació (vots vàlids més nuls)				289	88,65%**
Abstenció				37*	11,35%**
Total cens electoral				326*	100 %**
Alcaldessa: Belén Bachero Traver (CpV-Compromís) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 vots de CpV-Compromís)
Fonts: Ministeri de l'Interior. Junta Electoral de la Zona de Castelló. Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2011 l'alcaldessa de Vistabella és Belén Bachero Traver de CpV-Compromís.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Jaime Lázaro Fabra	UCD	20/04/1979	--
1983–1987	Arcadio Edo Moliner	AP-PDP-UL-UV	28/05/1983	--
1987–1991	Arcadio Edo Moliner	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Arcadio Edo Moliner	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Pedro Carlos Rupérez Monserrat	PP	17/06/1995	--
1999–2003	José Pitarch Vicente	PP	03/07/1999	--
2003–2007	José Pitarch Vicente	PP	14/06/2003	--
2007–2011	José Joaquín Gual Arnau	CpV	16/06/2007	--
2011–2015	Belén Bachero Traver	CpV	11/06/2011	--
2015–2019	Belén Bachero Traver	CpV-Compromís	13/06/2015	--
2019-2023	n/d	n/d	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Monuments

Monuments religiosos

Santuari de Sant Joan de Penyagolosa

Vista aèria del nucli antic, amb l'Església de l'Assumpció

• Santuari de Sant Joan de Penyagolosa. Monument historicoartístic dels segles del XIV al XV.
• Ermita de Sant Antoni del segle XVIII. En ple camí vell de Vistabella al Santuari de Sant Joan de Penyagolosa. És una construcció quadrangular, adossada al cementiri.
• Ermita de Sant Bartomeu dels segles XIII i XIV. Situada en l'antic camí cap a Barcelona. Té un pòrtic frontal i una espadanya bastant elevada. El llogaret que l'alcull està abandonat. En l'interior podem apreciar la seua estructura d'arcs diafragma i un esplèndid sòl de lloses. La coberta és de teula roja. Es celebra una romeria el dia 24 d'agost, amb rondalles, missa i esmorzar.
• Ermita de Loreto dels segles XVI al XVIII. Ubicada a extramurs de la vila, pròxima a les darreres restes de la Muralla encara en peu.
• Església de l'Assumpció. Dels segles XVII i XVIII, d'estil renaixentista.

Monuments civils

• Casona Polo. Del segle XVIII. Edifici de tres plantes de maçoneria emblanquinada, amb escut familiar en la façana i situada al llogaret de Loreto.

• Construccions de pedra en sec. El terme de Vistabella del Maestrat compta amb una catalogació de casetes de "Pedra en Sec" que supera les 600. S'entén per construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca a les quals per a la seua construcció no s'utilitza cap tipus d'aglomerant. Es tracta d'una tècnica constructiva ancestral que s'ha utilitzat en el mitjà rural per a configurar un paisatge peculiar que s'ha convertit en un autèntic patrimoni per a la humanitat.

• Muralles.

• Portal de Sant Roc. Del segle XII. Antiga porta d'entrada al recinte emmurallat original, consistent en una arquejada en pedra, amb la imatge del sant en ceràmica de L'Alcora.

• Portal del Forn. Del segle XII. Amb les mateixes característiques que l'anterior.

• Pont romà. En la vall del riu Monlleó. A pesar de no haver estat restaurat ni tan sols protegit en cap moment, l'arc es troba en molt bones condicions de conservació, ja que tota l'estructura s'aprecia clarament, encara que és clar, algunes pedres han caigut i les parets estan deteriorades pel pas del temps. Una de les raons per les quals el pont està tan bé conservat és que durant segles fins als nostres dies va ser un element important de la infraestructura de la transhumància entre les províncies de Terol i Castelló.

• Restes del Castell de Boi. Segle XIII. Es troba pròxim al límit amb el terme municipal de Culla, on estava situada l'antiga població de Vistabella. Va ser un castell penjat sobre paredasses verticals de pedra en un estret pas. Estratègicament situat, hagué de ser un lloc avançat de defensa, històrica i militarment lligat sempre al Castell de Culla. Va haver de ser un edifici impressionant, de grandària mitjana, amb tres o quatre torres elevades fosses amb les pedres del precipici. En l'actualitat es troba en ruïnes, encara que conserva nombrosos restes: llenços de muralla, elements de totes les seves torres i diferents recintes i espais interiors.

• Antic palau, al costat de l'antiga presó i on Pere el Cerimoniós residí el 1338.

• Castell i muralles de Vistabella del Maestrat. El Castell 'aixecava en el nucli urbà de l'actual població. Estava emplaçat estratègicament per a la defensa de les terres altes del Monlleó. De la fortalesa pròpiament en queden escasses restes, destacant les que es troben en la part posterior de l'església parroquial. El Castell d'origen àrab, ja apareix citat com a tal en la venda de Culla que Guillem d'Anglesola va fer al Tremp en 1303. Actualment en aquest emplaçament es troba el dipòsit d'aigua de Vistabella del Maestrat.

• Font de Dalt. Font d'origen natural situada en la vessant del Calvari. El seu cabal ha disminuït a causa de les circumstàncies climatològiques (falta de neus), encara que segueix sent qualificada com la millor aigua de la contornada. En l'època, va abastir als habitants del municipi, que transportaven l'aigua en càntirs fins que va ser instal·lat el servei d'aigua corrent en les cases; si bé, hi ha qui encara prefereixen per a beure les aigües d'aquesta font, pel que és usual veure a gent encara avui dia anar a buscar aigua amb càntirs.

Llocs d'interès

Penyagolosa des de Vistabella del Maestrat

• Parc Natural del Penyagolosa.
• Penyagolosa.
• Barranc de la Pegunta. Microrreserva de Flora
• La Picossa. Microrreserva de Flora.
• Ermitori de Sant Joan de Penyagolosa.

Festes i celebracions locals

• Festes patronals. La darrera setmana d'agost se celebren les Festes en honor a Sant Bertomeu i Sant Joan.

• Els Pelegrins de les Useres

• Peregrinació a Sant Joan de Penyagolosa. El 15 de novembre.

• Romeria a Sant Bertomeu.

• Sant Joan. El 24 de juny, fira i processó en Sant Joan de Penyagolosa.

• Degollació de Sant Joan Baptista. El 29 d'agost se celebra en el Santuari de Sant Joan de Penyagolosa la festa de la degollació de Sant Joan Baptista. Diuen que els templaris, a qui s'adjudica la construcció de l'ermitòrio, eren devots del Sant i proclius a celebrar precisament aquest esdeveniment.

Vegeu també

• Port de Vistabella
• Pla de Vistabella

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vistabella del Maestrat

• Portal oficial de l'Ajuntament
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

• Portal de les festes del poble
• Portal de cases rurals amb encant a Vistabella del Maestrat