Zúric

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 14:34, 20 jul 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Per a altres significats, vegeu «Zurich».
Plantilla:Infotaula geografia políticaZúric
Zürich (de) Modifica el valor a Wikidata
Vista nocturna
Imatge
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 47° 22′ 28″ N, 8° 32′ 28″ E / 47.3744°N,8.5411°E / 47.3744; 8.5411
Estat federatSuïssa
Cantócantó de Zúric
DistricteDistricte de Zúric Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Conté la subdivisió
Població humana
Població447.082 (2023) Modifica el valor a Wikidata (5.087,41 hab./km²)
Idioma oficialAlemany
Geografia
Part de
Superfície87,88 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perLlac de Zúric, Limmat, Sihl, Katzensee i Glatt Modifica el valor a Wikidata
Altitud408
Limita amb
Adliswil
Zollikon
Wallisellen
Fällanden
Oberengstringen
Kilchberg
Uitikon
Urdorf
Schlieren
Dübendorf
Stallikon
Maur
Regensdorf
Opfikon
Rümlang Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle II Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan legislatiuConsell Comunal de Zúric , Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal8000-8099
Fus horari
Prefix telefònic043 i 044 Modifica el valor a Wikidata
Codi BFS0261 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc ISOS
Lloc webstadt-zuerich.ch Modifica el valor a Wikidata
Facebook: stadtzuerich Twitter (X): stadtzuerich Instagram: stadtzh LinkedIn: stadt-zürich Youtube: UCnhys4wAzub1B64sBIYvfxQ Modifica el valor a Wikidata

Zuric (en alemany Zürich, [ˈtsyrɪç], pronunciat [ˈtsyri] en el dialecte local) és la ciutat més gran de Suïssa i la capital del cantó de Zuric. Està localitzada a la planura central de Suïssa,[1] a l'extrem nord-oest del llac de Zuric i a prop de la serralada dels Alps. El seu municipi té una població d'aproximadament 380.500 habitants,[2] mentre que la seva àrea metropolitana compta amb aproximadament dos milions d'habitants.[3] Tant l'aeroport de Zuric com l'estació central són els més importants i més actius nuclis de transport del país.

Zuric és una important ciutat global i un dels centres financers més grans del món.[4] És la seu de gran nombre d'institucions financeres i d'importants bancs. A més, la majoria dels centres d'investigació i desenvolupament estan concentrats a Zuric i la baixa taxa d'impostos atrau a les companyies a establir-hi la seva seu. Segons diversos estudis des de 2006 fins a 2008, Zuric va ser nomenada la ciutat amb millor qualitat de vida del món i la ciutat més rica d'Europa.

Història

L'origen del nom és la paraula celta Turus, tal com suggereix una inscripció en una tomba que data de l'ocupació romana del segle II. El nom romà del poble va ser Turicum i en el dialecte local de l'alemany suís s'anomena Züri.

Orígens

Zuric l'any 1548.

Durant l'era de l'Imperi Romà, Turicum va ser fundada per les tropes romanes com un emplaçament estratègic de duanes i va servir de fort juntament amb el riu Limmat. Els primers assentaments se situen a l'actual "Lindenhof" i es creu que, durant l'etapa romana, Turicum va arribar als 300 habitants.[5] Segons la llegenda, a Zuric van ser capturats i executats sobre el 300 dC els sants patrons de les ciutats Fèlix i Règula, igual que el seu servent Exuperantus, tots ells procedents de la regió de Tebes. Poc abans de la retirada de l'Imperi l'any 401 dC, l'emperador Valentinià I manà construir un castell amb deu torres en el "Lindenhof" per tal de protegir lesaduanes dels pobles germànics que amenaçaven des del nord.

Al segle VII es va construir un nou castell carolingi, amb el qual es van utilitzar pedres de l'anterior i destrossat castell romà. Cap al 853, Lluís el Germànic, nét de Carlemany, va fundar el "Fraumünster" o convent de dones i 20 anys després es va aixecar la primera església d'aquest convent. No obstant això, s'han trobar restes d'una possible església del segle VI en els terrenys de l'església St Peter.[6] El 929 es recull per escrit la primera menció de Zuric com a ciutat. El 1045, el rei Enric III el Negre concedeix al convent (més concretament a la princesa abadessa) els drets de mercat, duana i moneda de la ciutat de Zuric, quedant la ciutat sota el monpoli eclesiàstic. La ciutat va esdevenir ciutat imperial l'any 1218, quan moren els ducs de Zähringen i queden sota el control de l'emperador Frederic II. Pocs anys després, la burgesia provoca una revolta que culmina amb la destrucció del Palatinat i la construcció del primer ajuntament en aquest mateix emplaçament. Cap al 1229 arriben a Zuric els dominicans, els quals construeixen l'església dels Predicadors.

Poder de l'Antiga Confederació Suïssa

El 1230 la ciutat es fortifica amb una muralla aixecada per la burgesia i que ocupa una àrea d'uns 0,38 km². La fortalesa es componia de dues muralles paral·leles de 7 m d'altura i uns 1250 m de longitud. Al llarg del segle XII se succeeixen les fundacions dels convents franciscans i agustins i a finals de segle mor el rei Rodolf II. És llavors quan es crea la Confederació Suïssa; el 1291, un any després, el duc Albert d'Habsburg tracta d'assetjar la ciutat sense èxit. El famós manuscrit il·lustrat conegut com el Còdex Manesse, ara a Heidelberg (descrit com el "manuscrit alemany més meravellosament il·luminat en segles"), va ser encarregat per la família Manesse de Zuric, copiat i il·lustrat a la ciutat en algun temps del període comprès entre 1304 i 1340. Document d'un treball i prestigi molt alts, va necessitar diversos anys per la seva detallada escriptura i pintures en miniatura.

Panoràmica de la ciutat i el riu Limmat durant el segle XV

El 7 de juny de 1336, el cavaller Rudolf Brun substitueix el consell de Zuric per la primera constitució gremial o carta juramentada del 16 de juliol. El mateix Brun es va autoproclamar alcalde vitalici i sota aquesta constitució es va mantenir l'organització política de Zuric fins al 1798. La nit del 23 de febrer d'aquest mateix any es va produir un assalt a la ciutat per part d'uns consellers expulsats, que amb ànim de venjança van provar d'assasssinar l'alcalde Brun. L'1 de maig de 1350, Zuric passa a formar part de la Confederació Helvètica convertint-se en el cinquè cantó. El 1360, l'alcalde Brun mor, segurament enverinat pels seus enemics. A finals del segle XIV i principis del XV es van produir la Batalla de Sempach, en la qual es van enfrontar els confederats i els Habsburg; l'Antiga Guerra de Zuric, en tre els confederats i el poble de Zuric en armes; i la Guerra de Borgonya contra Berna, en la qual Carles I de Borgonya és derrotat. Els confederats van ser vençuts el 1515 en la Batalla de Marignano, al nord de Milà, el que provoca la fi de l'expansió confederada.

Conflictes religiosos i Napoleó

A partir del segle xvi apareixen les polèmiques religioses. El 1523, Zuric se separa del Bisbat de Constança i, per tant, del catolicisme, provocant la retirada massiva d'imatges de sants a les esglésies. Això va portar a la secularització de la ciutat el 1524 i a l'haver de requisar tots els béns i riqueses de l'última princesa abadessa, Katharina von Zimmern. El 1685, la ciutat va a collir als protestants que fugien del rei gal Lluís XIV. El 1717 va acabar el poder dels cantons catòlics amb la derrota d'aquests enfront dels cantons protestants de Zuric i Berna. El 1780 es llança la primera edició del diari "Neue Zürcher Zeitung", que avui en dia encara existeix.

Napoleó va entrar sense oposició a Suïssa amb el seu Directori el 1798 i va elaborar una nova constitució de la República Helvètica, que va substituir a l'anterior del gremis. L'exèrcit austríac, sota el mandat de l'Arxiduc Carles, va derrotar a l'exèrcit napoleònic en la primera batalla de Zuric. La segona seria la de la conquesta definitiva l'any 1799. Les històriques muralles medievals van ser destruïdes el 1811, i quatre anys més tard es va declarar la perpètua neutralitat de Suïssa. La població de Zuric va augmentar el 1893, passant de 28.000 a 121.000 habitants, en integrar-se una sèrie de municipis perifèrics de l'urbs. A principis del segle xx, Suïssa va ser testimoni d'una vaga general davant l'amenaça del bolxevisme, i a Zuric van arribar a produir-se víctimes mortals a causa de la intervenció militar. El 1934 es van unir, per votació popular, vuit comunitats més confrontants amb Zuric, passant aleshores de 200.000 a 300.000 habitants.

Geografia

El terme municipal de la ciutat de Zuric té una superfície de 91,88 km². La ciutat està situada on el riu Limmat conflueix en direcció nord-oest amb el llac de Zuric, a uns 30 km dels Alps. Zuric està envoltat de frondosos turons incloent-hi el Gubrist, Hönggerberg (541 m), Käferberg (571 m), Zürichberg (676 m), Adlisberg (701 m) i Oettlisberg a l'est; i el Uetliberg (part de la serralada Albis) a l'oest. El riu Sihl desemboca al Limmat al final de Platzspitz, que voreja el Museu Nacional Suís o Landesmuseum.

El centre geogràfic i històric de la ciutat és el Lindenhof, un petit turó natural situat junt al riu Limmat. Amb 392 m sobre el nivell del mar, el Limmat és el punt més baix del terme municipal, mentre que l'Uetliberg, amb 869 m sobre el nivell del mar, és el punt de major elevació. El seu cim es pot aconseguir amb facilitat, i des de la plataforma de la torre-mirador ofereix una espectacular panoràmica de la ciutat i el llac, així com una vista dels Alps.[7]

Vista panoràmica de Zuric i el llac de Zuric des de la muntanya Uetliberg.

Districtes

Districtes de Zuric
Districtes de Zuric

Els límits de la ciutat anteriors a 1893 eren pràcticament els mateixos que a la ciutat antiga o històrica. Es van produir dos expansions l'any 1893 i el 1934, quan Zuric es va fusionar amb altres municipis perifèrics que havien crescut constantment des del segle xix. Actualment, la ciutat està dividida en dotze districtes (anomenats Kreise en alemany), cadascun dels quals conté d'un a quatre barris diferents. Els districtes de la ciutat són:

  • Districte 1: és conegut com a Altstadt i correspon al centre històric de la ciutat.
  • Districte 2: es troba al costat del llac de Zuric i inclou els barris d'Enge, Wollishofen i Leimbach.
  • Districte 3: és conegut com a Wiedikon i es troba entre el riu Sihl i l'Uetliberg. Inclou els barris d'Alt-Wiedikon, Sihlfeld i Friesenberg.
  • Districte 4: és conegut com a Aussersihl i es troba entre el Sihl i les vies de tren de l'estació de Zuric.
  • Districte 5: correspon a l'antiga zona industrial de la ciutat coneguda amb el nom de Industriequartier.
  • Districte 6: aquest districte es troba a la part est de la ciutat i comprèn els barris de Oberstrass i Unterstrass.
  • Districte 7: aquest districte es troba a la part est de la ciutat i comprèn els barris de Hottingen i Hirslanden.
  • Districte 8: és conegut com a Riesbach i està situat a la part est del llac de Zuric.
  • Districte 9: conté els barris de Altstetten i Albisrieden.
  • Districte 10: comprèn els barris de Höngg i Wipkingen.
  • Districte 11: comprèn els barris de Affoltern, Oerlikon i Seebach.
  • Districte 12: és conegut com a Schwamendingen i està situat al nord-est de Zuric.

Clima

El clima de Zuric és temperat. Situat a la zona de transició entre el clima atlàntic i el continental, està sota la influència de les depressions procedents de l'oceà Atlàntic, que porten precipitacions i temperatures més càlides de l'habitual en la latitud en què està situada la ciutat (47°N), i dels vents freds del nord-est (coneguts a Suïssa com Bise) procedents d'Europa Oriental. La temperatura mitjana anual (mesurada des de l'estació meteorològica de Zürichberg a 556 msnm) és de 8,5 °C. A l'estiu es poden arribar temperatures de fins a 35 °C i a l'hivern mínimes de -10 °C.


Dades climàtiques a Zürich-Fluntern (1981–2010)
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Màxima mitjana °C (°F) 2.9
(37.2) 		4.6
(40.3) 		9.5
(49.1) 		13.8
(56.8) 		18.5
(65.3) 		21.6
(70.9) 		24.0
(75.2) 		23.3
(73.9) 		18.8
(65.8) 		13.7
(56.7) 		7.2
(45) 		3.7
(38.7) 		13.5
(56.3)
Mitjana diària °C (°F) 0.3
(32.5) 		1.3
(34.3) 		5.3
(41.5) 		8.8
(47.8) 		13.3
(55.9) 		16.4
(61.5) 		18.6
(65.5) 		18.0
(64.4) 		14.1
(57.4) 		9.9
(49.8) 		4.4
(39.9) 		1.4
(34.5) 		9.3
(48.7)
Mínima mitjana °C (°F) −2.0
(28.4) 		−1.6
(29.1) 		1.7
(35.1) 		4.5
(40.1) 		8.8
(47.8) 		11.9
(53.4) 		14.0
(57.2) 		13.8
(56.8) 		10.5
(50.9) 		7.0
(44.6) 		2.0
(35.6) 		−0.7
(30.7) 		5.8
(42.4)
Precipitació mitjana mm (polzades) 63
(2.48) 		64
(2.52) 		78
(3.07) 		83
(3.27) 		122
(4.8) 		128
(5.04) 		124
(4.88) 		124
(4.88) 		99
(3.9) 		86
(3.39) 		79
(3.11) 		83
(3.27) 		1.134
(44,65)
Neu mitjana cm (polzades) 18.4
(7.24) 		22.0
(8.66) 		13.7
(5.39) 		3.0
(1.18) 		0.0
(0) 		0.0
(0) 		0.0
(0) 		0.0
(0) 		0.0
(0) 		0.8
(0.31) 		8.0
(3.15) 		19.1
(7.52) 		85.0
(33.46)
Mitjana de dies de precipitació (≥ 1.0 mm) 10.5 9.3 11.9 11.4 12.4 12.7 12.3 11.6 10.2 9.9 10.3 11.4 133.9
Mitjana de dies de neu (≥ 1.0 cm) 4.8 5.2 3.2 0.7 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.1 1.6 4.8 20.4
Humitat relativa mitjana (%) 83 78 72 69 71 71 71 74 79 83 84 84 77
Mitjana mensual d'hores de sol 55 81 124 153 175 189 215 200 150 102 59 42 1.544
Percentage d'hores de sol 22 31 36 40 41 44 49 50 44 33 24 18 38
Font: MeteoSwiss[8]

Demografia

Vista aèria de la ciutat de Zuric, amb el riu Limmat a primer pla.

Hi ha aproximadament 380.000 persones visquent a Zuric (segons estadístiques de l'any 2010),[9] convertint-la en la ciutat més poblada de Suïssa. Dels habitants empadronats, un 30,6% (115.379 persones) no tenen la nacionalitat suïssa.[10] D'aquest grup, els ciutadans alemanys constitueixen el grup més nombrós amb un 22%, seguits de la nacionalitat italiana. L'àrea metropolitana de la ciutat de Zuric (incloent-hi les ciutats de Winterthur, Baden, Brugg, Schaffhausen, Frauenfeld, Uster/Wetzikon, Rapperswil-Jona i Zug) té una població d'uns 1,68 milions d'habitants.[11]

Llengua

L'idioma oficial utilitzat pel govern i en la major part de les publicacions és l'alemany, mentre que el dialecte més comunament parlat a Zuric és el Zürichdeutsch i el dialecte local l'alemany suís. L'any 2000 l'alemany era la llengua materna del 77,7% de la població, seguit per l'albanès (5,8%) i l'italià (4,7%).[12]

Religió

Pel que fa a la religió, des de la reforma de Huldrych Zwingli, Zuric s'ha mantingut com a centre i baluard del Protestantisme a Suïssa. No obstant això, al segle xx els catòlics s'han convertit en el major grup religiós de la ciutat (a causa de la immigració), amb un 33,9%, els evangèlics reformats (protestants) representen el 30,3% mentre que cada vegada més habitants de Zuric es declaren sense confessió (un 16,8% l'any 2000).[13]

Societat

El nivell d'atur a Zuric era del 2,6% (agost de 2007). Al voltant d'un 4% de la població (15.500 persones) viuen directe o indirectament del subsidi de l'estat (abril de 2005).[14]

Govern

Consell de la Ciutat

El Consell de la Ciutat (Stadtrat) constitueix el poder executiu de la ciutat de Zuric i participa com un òrgan de l'autoritat. Està compost de 9 consellers i cada un presideix un departament. El president del departament executiu actua com a alcalde. L'actual presidenta de la ciutat és Corine Mauch. Les tasques del departament, les mesures de coordinació i la implantació de lleis són decretades pel Parlament de la ciutat i són portades a terme pel Consell de la Ciutat. L'elecció del consell de la ciutat per votants registrats se celebra cada quatre anys.

Parlament de la Ciutat

El Parlament de la Ciutat (Gemeinderat) ostenta el poder legislatiu. Està compost de 125 membres, amb eleccions cada quatre anys. El Parlament de la ciutat decreta reglaments i ordenances que són executades pel Consell de la ciutat i l'administració. A diferència dels membres del Consell de la ciutat, els membres del Parlament de la ciutat no són polítics per professió, però se'ls paguen honoraris basats en la seva assistència. Qualsevol resident a Zuric que tingui dret a votar pot ser elegit com a membre del Parlament de la ciutat.

Economia

SWX Swiss Exchange.

Des de finals del segle xx, Zuric és el centre financer i motor econòmic de Suïssa. Malgrat això, antigament la indústria mecànica era la base de l'economia de Zuric. Avui en dia, és la seu de nombrosos bancs i companyies d'assegurances i és un centre empresarial de companyies d'alta tecnologia. Una quarantena de les cent empreses més importants de Suïssa tenen la seva seu a Zuric, especialment bancs, com Credit Suisse, Swiss Re, Zurich Financial Services i UBS. La borsa suïssa, el SWX Swiss Exchange, també té la seva seu a la ciutat.

Zuric és una de les ciutats amb millor qualitat de vida del món, després d'un estudi realitzat per l'empresa de consultoria en recursos humans Mercer que ha mantingut durant anys la ciutat de Zuric en primera posició del rànquing mundial.[15][16] En particular, Zuric va rebre altes puntuacions pel treball, l'habitatge, l'oci, l'educació i la seguretat. Altres ciutats de Suïssa, Berna i Ginebra, també van ser llistades entre les deu primeres posicions del rànquing mundial. A més, és la tercera ciutat més cara d'Europa i la segona ciutat més cara de Suïssa després de Ginebra.

L'èxit de l'àrea econòmica de Zuric com una de les més importants del món es deu a diferents raons: la baixa taxa d'imposició i la possibilitat que companyies estrangeres i individus privats puguin optimitzar els seus impostos mitjançant acords personalitzats amb les autoritats són una de les causes directes més notables. Aquesta pràctica provoca conflictes amb els veïns de Suïssa a Europa, que no veuen gaire bé aquesta estratègia per atreure grans corporacions i grans centres d'investigació.

Transport

Un tramvia de Zuric.

El transport públic és molt popular a Zuric i els seus habitants utilitzen el transport públic en grans nombres. Aproximadament un 70% dels visitants de la ciutat utilitzen el tramvia o l'autobús i gairebé la meitat dels desplaçaments dins el municipi es duen a terme en transport públic.[17] Dins de la ciutat de Zuric i el cantó de Zuric, la xarxa de transport públic Zürcher Verkehrsverbund (ZVV) té una densitat de trànsit de les més altes del món. Existeixen tres mitjans de transport massiu: S-Bahn (trens de rodalia), tramvies i autobusos (tant en dièsel com elèctrics, també anomenats troleibús). A més, la xarxa de transport públic, inclou els transbordadors en el llac i el riu, els funiculars i el Luftseilbahn Adliswil-Felsenegg, un telefèric entre Adliswil i Felsenegg.

Estació Central de Zuric.

Per la qualitat, comoditat i poca extensió de Suïssa, el tren és el mitjà de transport preferit pels suïssos. L'Estació Central de Zuric de la SBB-CFF-FFS, també coneguda localment com a Hauptbahnhof, és l'estació de ferrocarril més gran de Suïssa i l'epicentre del transport ferroviari de la ciutat. L'edifici es troba localitzat al Districte 1 o Altstadt, poc abans de la confluència del riu Sihl amb el Limmat, davant del Museu Nacional de Suïssa. L'estació ofereix serveis d'alta velocitat com l'InterCityExpress alemany i el TGV francès. També existeixen connexions diàries cap a i des de Roma, Venècia, Barcelona, Viena i Budapest. Altres estacions importants dins de l'àrea de la ciutat de Zuric són Oerlikon, Stadelhofen, Hardbrücke, Tiefenbrunnen, Enge, Wiedikon i Altstetten.

L'Aeroport de Zuric està localitzat a 10 km al nord-est de la ciutat, dins el municipi de Kloten. L'aeroport té estació de tren pròpia, la qual és soterrada. Està directament connectat amb Zuric i la majoria de principals ciutats suïsses. Hi ha també un petit aeròdrom a Dübendorf.

Les carreteres i la seva designació segueixen el sistema europeu (E, A i B). L'autopista A1 voreja Zuric des de Ginebra i Berna cap a Winterthur i Sankt Gallen. La A3 fa el mateix amb la part sud-oriental del llac de Zuric des de Lucerne (via A4), Coira i Sargans. La A136 connecta Zuric amb Innsbruck i la E17 nord amb Munic, mentre que la E17 sud enllaça Zuric amb Basilea. La A51 és l'autopista que uneix Zuric amb el seu aeroport. Des de Basilea, es tarda al voltant d'una hora i, des de Munic, al voltant de tres hores.

Educació

Vista exterior de l'històric edifici principal de la Universitat de Zuric.

Una altra raó de l'èxit econòmic de Zuric és l'extens camp educacional i d'investigació de la ciutat. L'Escola Politècnica Federal de Zuric lidera aquest aspecte al costat de la Universitat de Zuric. Els edificis principals de les dues universitats es troben just al cim de la ciutat vella, anomenada "Zuric Acròpoli". Els dos centres gaudeixen d'una gran reputació internacional i varen ser inclosos entre les cinquanta universitats de l'any 2007.[18]


Ciutadans il·lustres

Persones que han nascut o han mort a Zuric:

Residents famosos:

Referències

  1. ↑ "Zurich entry at the Swiss Tourist Board". Myswitzerland.com
  2. ↑ Statistik Stadt Zürich, Weiteres Bevölkerungswachstum. Stadt Zürich.
  3. ↑ The Zurich Metropolitan Area: a motor for Europe. Stadt-zuerich.ch
  4. ↑ World's 10 Most Powerful Cities. Prlog.org
  5. ↑ Historia de Zúrich. Swistownguide.
  6. ↑ Historia de Zúrich. Swistownguide.
  7. ↑ Monte Uetliberg. www.myswitzerland.com
  8. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades ClimatSMA
  9. ↑ "Bilanz der ständigen Wohnbevölkerung (Total) nach Bezirken und Gemeinden". Bundesamt fur Statistik.
  10. ↑ "Bevölkerung Stadt Zürich". Bundesamt fur Statistik.
  11. ↑ Oficina d'Estadística del Cantó de Zuric. Statistik.zh.ch.
  12. ↑ Nombre de població extrangera. stadt-zuerich.ch.
  13. ↑ "Gemeinde Zürich:". Data.statistik.zh.ch.
  14. ↑ Population chart. stadt-zuerich.ch.
  15. ↑ "2007 World-wide quality of living survey". Mercer.
  16. ↑ "Mercer's 2008 Quality of Living survey highlights". Mercer.
  17. ↑ Public Transportation. zurich-relocation.com.
  18. ↑ Academic Ranking of World Universities (ARWU)
  19. ↑ "Universidad de Zúrich". Universia.
  20. ↑ [enllaç sense format] http://www.handelsblatt.com/politik/oekonomie/vwl-ranking/

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zúric
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Zúric&oldid=17231983»