Dinastia Carolíngia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Història de França
Adhémar de Monteil à Antioche.jpeg
Edat antiga
Prehistòria
Gàl·lia
Gàl·lia romana (50 aC – 486 dC)
Els Francs
Edat mitjana
Merovingis (481 – 751)
Carolingis (751 – 987)
Capets (987 – 1328)
Valois (1328 – 1498)
Edat moderna
Valois-Orléans (1498 – 1515)
Valois-Angulema (1515 – 1589)
Casa de Borbó (1589 – 1792)
Revolució Francesa (1789 – 1799)
Segle XIX
Primera República (1792 – 1804)
Convenció Nacional (1792 – 1795)
Directori francès (1795 – 1799)
Consolat francès (1799 – 1804)
Primer Imperi (1804 – 1814)
Restauració (1814 – 1830)
Revolució de Juliol (1830)
Monarquia de Juliol (1830-1848)
Revolució de 1848
Segona República (1848 – 1852)
Segon Imperi (1852 – 1870)
Tercera República (1870 – 1940)
Comuna de París (1871)
Segle XX
Govern de Vichy (1940 – 1944)
Govern provisional (1944–1946)
Quarta República (1946 – 1958)
Cinquena República (1958 – present)
Cronologia

La dinastia Carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles VIII i X. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir la merovíngia el 751. El nom de carolingi prove de Carles Martell, pare de Pipí el Breu i, en certa forma de la Dinastia.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Arnulf de Metz de la família dels arnulfians i Pipí de Landen de la dels pipínides es van unir i van formar una veritable dinastia a través dels matrimonis dels seus fills. Els carolingis ja ostentaven el poder des de 639 encara que no com a reis (que durant més d'un segle continuarien sent els merovingis), sinó com a majordom de palau.

El fill de Pipí d'Heristal, Carles Martell heretà el càrrec de majordom del seu pare. Fou el gran vencedor a la batalla de Tours (732), que salvà el Regne Franc de la incursió sarraïna, la qual cosa consolida encara mes la pèrdua de poder dels reis Merovingis en favor dels majordoms.

Inici de la Dinastia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Imperi Carolingi

El fill de Carles Martell, Pipí el Breu (també majordom de palau) va destronar el rei merovingi Khilderic III i, amb suport del Papa, va fer oficial el seu poder de facto sobre els francs i el fi del Merovingis.

Pipí va ampliar molt els dominis de l'Imperi Carolingi, però va ser el seu fill Carles el Gran (Carlemany) qui incorporà als dominis el Regne Lombard i esdevingué Emperador d'Occident. Sota Carles el Gran i el seu fill Lluís el Pietós, té lloc la integració de la Septimània i de la Marca Hispànica o Gòtica al Regne Franc.

Fi de la Dinastia[modifica | modifica el codi]

Al llarg del segle IX i, especialment després de la mort de Lluís el Pietós, la dinastia carolíngia entra en declivi, quan els tres fills d'aquest (Carles el Calb, Lotari I i Lluís el Germànic) es van repartir l'imperi mitjançant el Tractat de Verdun (843). El poder de la dinastia llavors va anar disminuint. En la branca germànica (la de Lluís el Germànic i el Sacre Imperi Romanogermànic), els carolingis van mantenir el poder fins al segle X. A França, els hereus del fill de Lluís el Pietós, Carles el Calb, van governar fins al 987, quan van ser substituïts per la Dinastia Capet.

Governants[modifica | modifica el codi]

Majordoms de Palau carolingis[modifica | modifica el codi]

  • Pipí de Landen (580-640), Majordom d'Austràsia 623-629, 639-640
  • Ansegisel (602-685), Majordom d'Austràsia 629-639
  • Grimoald (616-662), fill de Pipí, Majordom d'Austràsia 643-657
  • Pipí de Herstal (640-714), fill d'Ansegisel, Majordom d'Austràsia 679-714, des de 688 com Duc i Príncep del Francs governant de facto del regne sencer
  • Carles Martell (690-741), Majordom d'Austràsia 717-741, des de 718 del regne sencer
  • Carloman (716-754), Majordom d'Austràsia 741-747
  • Pipí el Breu (714-768), Majordom de Nèustria 741-751, des de 747 també Majordom d'Austràsia

Quan Pipí el Breu esdevé rei, el Carolingis succeeixen la dinastia Merovíngia.

Reis carolingis[modifica | modifica el codi]

El Regne Franc va ser dividit amb el Tractat de Verdun en 843 entre els fills de Lluís el Pietós. La taula següent llista els governants en les tres subdivisions, que són els nuclis dels posteriors regnes de França i Alemanya, excloent Itàlia.

Regne Occidental (finalment França)

Regne Mitjà (Lotaríngia)

Regne Oriental (finalment Alemanya)

Els noms marcats * no eren Carolingis, encara que de manera distant es referien a la dinastia.

Després d'això, la dinastia Capet governa França.

Per continuar amb la informació, vegeu la Llista de reis de França.

Després de la mort de Lotari en 855, el seu regne es dividia entre els seus fills:

  • Carles de Provença 855-863 va rebre la zona sud que incloïa la Provença, Lió i Viena (actual departament francès). A Aquest conjunt se l'anomena regnum provinciae (Regne de Provença). Per continuar, vegi Rei de Borgonya.

Reis de Lotaríngia

Carles el Calb reclamava Lotaríngia a la mort del seu nebot, Lotari II, i es coronava rei en Metz, però el seu germà Lluís el Germànic s'oposà i també ho reclama. En 870 mitjançant el Tractat de Meerssen divideix Lotaríngia entre els dos germans.[1] En 880 el Tractat de Ribemont donava la totalitat de Lotaríngia a Lluís el Jove, fill de Lluís el Germànic.

Després d'això Lotaríngia se n'incloïa permanentment a França oriental i al Sacre Imperi Romanogermànic. Per continuar, vegi llista de reis germànics.

Després d'això Conrad I d'Alemanya governa des de 911-918, i era seguit per la Dinastia Saxona-Otoniana. Aquest fet es considera com el començament del Regne d'Alemanya i del Sacre Imperi Romanogermànic. Per a més informació, vegeu la llista de reis germànics.

Genealogia completa[modifica | modifica el codi]

Genealogia[modifica | modifica el codi]

Per als seus ancestres vegeu: Arnulfians i Pipínides

Carles Martell (vers 690- 741), majordom del palau d'Austràsia, de Nèustria i de Borgonya 
1) casat amb Rotruda
2) casat amb 725 Suanahilda (vegeu Agilolfing)
3) casat amb Chrotais
4) una concubina
│
├─De 1 Carloman (vers 705/710 - 17 d'agost 754 o 755), majordom de palau d'Austràsia (741-747). Monjo a Montecassino.
│ casat amb X
│ │
│ ├─Drogó (?- després de753), eliminat del poder pel seu oncle Pipí el Breu.
│ └─Siagri dit sant Siagri (?- 787), abat de Cimiez, bisbe de Niça. 
│
├─De 1 Pipí el Breu (vers 715- 768), majordom del palau de Borgonya, de Nèustria i d'Austràsia, rei dels Francs (751). 
│ casat el 744 Bertrada o Berta de Laon anomenada del Gran Peu (vegeu Hugobèrtides)
│ │
│ ├─Carles el Gran o Carlemany (742/748- 814), rei dels Francs (768), rei dels llombards (774), emperador d'Occident (800).
│ │ 1) casat el 770 Desidèria de Llombardia 
│ │ 2) casat el 768 Himiltruda
│ │ 3) casat vers el 771 Hildegarda de Vintzgau (vegeu Agilolfings)
│ │ 4) casat el 783 Fastrada de Francònia
│ │ 5) casat el 795 Liutgarda d'Alàmania
│ │ 6) concubina Madelgarda
│ │ 7) concubina vers 808 Gerwinda de Saxònia
│ │ 8) concubina vers 800 Regina
│ │ 9) concubina vers 806 Adelaida
│ │ │
│ │ ├─De 2 Alpais (?-?). 
│ │ ├─De 2 Pipí el Geperut (vers 770-811). tancat a l'abadia de Prüm en 792 després d'una revolta contra el seu pare Carlemany el 791.
│ │ ├─De 3 Carles el Jove, (vers 772-811)
│ │ ├─De 3 Adelaida, (?-774)
│ │ ├─De 3 Rotruda (vers 775- 810). 
│ │ │ casada amb Rorgó I del Maine Vegeu Rorgònides
│ │ │ │
│ │ │ └─Lluís (?-867), abat de Saint-Denis, Saint-Riquier i Saint-Wandrille. Canceller de Carles el Calb (vegeu Rorgònides)
│ │ │
│ │ ├─De 3 Pipí d'Itàlia (777-810), rei d'Itàlia (781-810), dinastia dels Herbertians (vegeu Herbertians)
│ │ ├─De 3 Lluís I el Pietós (778-840), rei d'Aquitània (781-814), emperador d'Occident (814-840). 
│ │ │ 1) casat el 793 Teudelinda de Sens
│ │ │ 2) casat el 798 Ermengarda d'Hesbaye
│ │ │ 3) casat el 819 Judit de Baviera (vegeu Güelfs).
│ │ │ │
│ │ │ ├─De 1 Alpais (?-?). 
│ │ │ │ casat Bigó de París, fill de Gérard I de Paris (vegeu Giràrdides)
│ │ │ │ │
│ │ │ │ ├─Leutard II de París (806-858), comte de París (vers 816). (vegeu Giràrdides)
│ │ │ │ └─Eberard (?-?). (vegeu Giràrdides)
│ │ │ │
│ │ │ ├─De 1 Arnulf (vers 794-?), comte de Sens. 
│ │ │ ├─De 2 Lluís II el Germànic (vers 806 - 876), rei de Germània (843-876). 
│ │ │ │ casat el 827 Emma (vegeu Güelfs)
│ │ │ │ │
│ │ │ │ ├─Gisela (?-?). 
│ │ │ │ ├─Carloman de Baviera (vers 830- 880), rei de Baviera (876-880). 
│ │ │ │ │ concubina X
│ │ │ │ │ │
│ │ │ │ │ └─Arnulf de Caríntia (?- 899), duc de Caríntia, rei de Germània, emperador d'Occident. 
│ │ │ │ │ 1) casat amb Oda
│ │ │ │ │ 2) concubina X
│ │ │ │ │ │
│ │ │ │ │ ├─De 1 Lluís l'Infant (893 - 911), rei de Germània (906-911). 
│ │ │ │ │ └─De 2 Zuentibold (? 900), rei de Lotaríngia. 
│ │ │ │ │ casat amb Oda de Saxònia (vegeu Liudòlfides)
│ │ │ │ │ 
│ │ │ │ ├─Carles III el Gros (839- 888), rei de França (885-888), rei de Germània (882-888), emperador d'Occident (881-887). 
│ │ │ │ │ 1) casat amb Ricarda
│ │ │ │ │ 2) casat amb X
│ │ │ │ │ │
│ │ │ │ │ └─De 1 Bernat (?- 891). 
│ │ │ │ │
│ │ │ │ ├─Hildegarda (?- 856). 
│ │ │ │ ├─Ermengarda (?- 886), abadessa de Chiemsee. 
│ │ │ │ └─Lluís III el Jove (835- 882), rei de Germània (876-882). 
│ │ │ │ casat amb Liutgarda de Saxònia (vegeu Liudòlfides)
│ │ │ │ │
│ │ │ │ ├─Lluís (?- 879). 
│ │ │ │ ├─Hildegarda (?- 895). 
│ │ │ │ └─Hug (?- 880). 
│ │ │ │
│ │ │ ├─De 2 Hildegarda (803- 860), abadessa de Saint-Jean de Laon.
│ │ │ │
│ │ │ ├─De 2 Lotari I (795- 855), emperador d'Occident (840-855). 
│ │ │ │ casat el 821 Ermengarde de Tours (vegeu Eticònides)
│ │ │ │ │
│ │ │ │ ├─Rotruda (?-?). 
│ │ │ │ ├─Lluís II (825- 875), emperador d'Occident (855-875). 
│ │ │ │ │ casat amb Engelberga
│ │ │ │ │ │
│ │ │ │ │ ├─Gisela (?-?), abadessa de Brèscia. 
│ │ │ │ │ └─Ermengarda (?-?). 
│ │ │ │ │ casada el 876 Bosó de Provença (vegeu Bosònides)
│ │ │ │ │ │
│ │ │ │ │ └─Lluís III el Cec (vers 880- 928), rei de Provença, d'Itàlia, emperador d'Occident. (vegeu Bosònides)
│ │ │ │ │ 
│ │ │ │ │
│ │ │ │ ├─Ermengarda (?-?). 
│ │ │ │ │ casada Gislebert de Meuse, comte de Maasgau  (vegeu Renyers)
│ │ │ │ │ │
│ │ │ │ │ └─Renyer I d'Hainaut (?- 915). (Renyers)
│ │ │ │ │
│ │ │ │ ├─Lotari II de Lotaríngia (vers 825- 869). 
│ │ │ │ │ 1) casat amb Teutberga (vegeu Bosònides)
│ │ │ │ │ 2) casat amb Waldrada
│ │ │ │ │ │
│ │ │ │ │ ├─De 2 Hug (?- †895). 
│ │ │ │ │ ├─De 2 Gisela (?-?) casada amb Godfried, cap normand.
│ │ │ │ │ └─De 2 Berta (?-?). 
│ │ │ │ │ 1) casada amb Teobald d'Arles (vegeu Bosònides)
│ │ │ │ │ 2) casada amb Adalbert II de Toscana
│ │ │ │ │ │
│ │ │ │ │ ├─De 1 Hug d'Arle (?- † 947), comte d'Arle, rei d'Itàlia (924-945). (vegeu Bosònides)
│ │ │ │ │ ├─De 1 Bosó d'Arle (?-?). (vegeu Bosònides)
│ │ │ │ │ ├─De 1 Teutberga d'Arle (vers 880/890- abans de setembre 948), esposa de Garnier (†924), vescomte de Sens i comte de Troyes.
│ │ │ │ │ │
│ │ │ │ │ ├─De 2 Guiu de Toscana (?- †930). Marquès de Toscana de 915 a 930.
│ │ │ │ │ │ casat amb Maròzia (vegeu Teofilactes)
│ │ │ │ │ │ │
│ │ │ │ │ │ ├─Hug de Vienne (?-?), comte de Vienne. 
│ │ │ │ │ │ └─Manassès de Toscana (?-?), arquebisbe de Toscana. 
│ │ │ │ │ │
│ │ │ │ │ ├─De 2 Lambert de Toscana (?- † després de 938). Marquès de Toscana de 931, cegat per ordre d'Hug d'Arle el 931. 
│ │ │ │ │ │
│ │ │ │ │ └─De 2 Ermengarda de Toscana (?-?). 
│ │ │ │ │ casat amb Adalbert I d'Ivrea
│ │ │ │ │ │
│ │ │ │ │ └─Anscair de Spoleto (abans de 923-?). 
│ │ │ │ │
│ │ │ │ ├─Carles de Provença (845- 863), rei de Provença (855-863). 
│ │ │ │ ├─Carloman (?-?). 
│ │ │ │ └─X (abans de 855-?) casada amb Matfrid d'Orleans, comte d'Orleans.
│ │ │ │
│ │ │ ├─De 2 Pipí I d'Aquitània (797- 838), rei d'Aquitània (817-838). 
│ │ │ │ casat amb Ringarda, filla de Teudebert, comte de Madrie 
│ │ │ │ │
│ │ │ │ ├─Pipí II d'Aquitània (823- 864), rei d'Aquitània (839-852). 
│ │ │ │ └─Carles (v.825- 863), arquebisbe de Magúncia. 
│ │ │ │
│ │ │ ├─De 2 Gisela 
│ │ │ │ casada amb Eberard de Friül, marquès de Friül (vegeu Unròquides)
│ │ │ │
│ │ │ ├─De 2 Rotruda (?-?). 
│ │ │ └─De 3 Carles el Calb (823- 877), rei de França Occidental (840-877), emperador d'Occident (875-877). 
│ │ │ 1) casat amb Ermentruda d'Orléans (vegeu Agilolfings)
│ │ │ 2) casat amb Riquilda d'Ardennes (vegeu Bosònides)
│ │ │ │
│ │ │ ├─De 1 Judit (v 843-870). 
│ │ │ │ 1) casada el 856 Ethelwulf († 858), rei de Wessex. 
│ │ │ │ 2) casada el 858 Etelbald de Wessex († 860), rei de Wessex, fill de l'anterior
│ │ │ │ 3) casada amb Balduí I Bras de Ferro 
│ │ │ │ │
│ │ │ │ └─De 3 Balduí II el Calb (?- 918), comte de Flandes (879-918). 
│ │ │ │
│ │ │ ├─De 1 Lluís el Tartamut (846- 879), rei de França (877-879). 
│ │ │ │ 1) casat el 862 Ansgarda de Borgonya
│ │ │ │ 2) casat el 878 Adelaida de Friül
│ │ │ │ │
│ │ │ │ ├─De 1 Lluís III de França (v.863- 882), rei de França (879-882). 
│ │ │ │ ├─De 1 Gisela (869- després de 879), casada amb Robert comte de Troyes.
│ │ │ │ │ casada amb Robert de Troyes
│ │ │ │ │
│ │ │ │ ├─De 1 Carloman II (867- 884), rei de França (879-884). 
│ │ │ │ ├─De 1 Hildegarda (?-?). 
│ │ │ │ ├─De 1 Ermentruda (vers 875- després de 890). 
│ │ │ │ │ casada amb X
│ │ │ │ │ │
│ │ │ │ │ └─Cunegunda (vers 890- després de 930). 
│ │ │ │ │
│ │ │ │ └─De 2 Carles III el Simple (879- 929), rei de França (893-929). Nascut després de la mort de son pare.
│ │ │ │ 1) casat el 907 Frederuna o Frerona, filla de Thierry o Teodoric II de Rhingelheim 
│ │ │ │ 2) casat amb Edwigis de Wessex 
│ │ │ │ │
│ │ │ │ ├─De 1 Gisela (?-?). 
│ │ │ │ ├─De 1 Rotrude (?-?). 
│ │ │ │ ├─De 1 Hildegarda (?-?). 
│ │ │ │ ├─De 1 Frerona (?-?). 
│ │ │ │ ├─De 1 Ermentruda (?-?). 
│ │ │ │ ├─De 1 Adelaida (?-?). 
│ │ │ │ └─De 2 Lluís IV d'Ultramar (921- 954), rei de França (936-954). 
│ │ │ │ casat amb Gerberga de Germània (vegeu Liudòlfides)
│ │ │ │ │
│ │ │ │ ├─Lotari de França (941- 986), rei de França (954-986). 
│ │ │ │ │ 1) concubina X
│ │ │ │ │ 2) casat amb Emma (vegeu Bosònides)
│ │ │ │ │ │
│ │ │ │ │ ├─De 1 Arnul (abans 967- 1021), arquebisbe de Reims. 
│ │ │ │ │ ├─De 1 Ricard (?- després de 991). 
│ │ │ │ │ ├─De 2 Eudes (970- abans 986), canonge a Reims.
│ │ │ │ │ └─De 2 Lluís V de França (vers 967- 987), rei de França (986-987). Darrer rei de la dinastia carolíngia.
│ │ │ │ │ casat amb Adelaida d'Anjou
│ │ │ │ │
│ │ │ │ ├─Matilde (943- després 981). 
│ │ │ │ │
│ │ │ │ └─Carles (953991), duc de Baixa Lotaríngia. 
│ │ │ │ 1) NN de Troyes
│ │ │ │ 2) Adelaida
│ │ │ │ │
│ │ │ │ ├─de 1 Otó (970 † 1012), duc de Baixa Lotaríngia
│ │ │ │ │ 
│ │ │ │ ├─de 1 Ermengarda
│ │ │ │ │ casada amb Albert I de Namur
│ │ │ │ │
│ │ │ │ ├─de 2 Adelaida
│ │ │ │ │
│ │ │ │ ├─de 2 Gerberga
│ │ │ │ │ ép. Lambert I de Lovaina († 1015)
│ │ │ │ │
│ │ │ │ ├─de 2 Lluís († 1011)
│ │ │ │ │
│ │ │ │ └─de 2 Carles (989 +jove)
│ │ │ │
│ │ │ ├─De 1 Carles l'Infant (?- 866). 
│ │ │ ├─De 1 Carloman (vers 847- 876). 
│ │ │ ├─De 1 Ermentruda (?-?). 
│ │ │ ├─De 1 Hildegarda (?-?). 
│ │ │ ├─De 1 Rotruda (?-?). 
│ │ │ ├─De 1 Lotari el Coix (v.850- 865), abat de Saint-Germain d'Auxerre.
│ │ │ └─De 2 Rotilda (vers 871- vers 928). 
│ │ │ casada amb Roger del Maine 
│ │ │ │
│ │ │ └─Hug I del Maine (?-?).
│ │ │
│ │ ├─De 3 Lotari (?-?). (778-779), germà bessó de Lluís el Pietós
│ │ ├─De 3 Berta (vers 779- 823). 
│ │ │ casada el 795 Angilbert o sant Angilbert
│ │ │
│ │ ├─De 3 Gisela (?-?). (781- després de 814)
│ │ ├─De 3 Hildegarda (?-?). (782-783)
│ │ ├─De 4 Teodrada (?-?). (vers 785- abans 853, abadessa d'Argenteuil
│ │ ├─De 4 Hiltruda (vers 787-?), abadessa de Faremoutiers. 
│ │ ├─De 6 Ruotilda (?-?). (790-852), abadessa de Faremoutiers
│ │ ├─De 7 Adeltruda (?-?). 
│ │ ├─De 8 Drogó (?-?), abat de Luxeuil (820), després bisbe de Metz i vicari de la Santa Seu (844)
│ │ ├─De 8 Hug (?-?). (802-844), abat de Saint-Quentin (822-823), de Lobbes, de Saint-Bertin, arxicanceller de Lluís el Pietós
│ │ └─De 9 Teodoric (?-?). (807- després de 818), clergue
│ │
│ ├─Carloman I (vers 751- 771), rei dels Francs (768). 
│ │ casat el 768 Gerberga 
│ │ │
│ │ ├─Pipí (?-?). (?-770), tancat a un monestir per Carlemany.
│ │ └─X (?-?). tancat a un monestir per Carlemany.
│ │
│ ├─Gisela (757-810), abadessa de Chelles
│ ├─Pipí (759-761)
│ ├─Berta ? (?-?)
│ │ casada amb Miló d'Angers
│ │ │
│ │ └─Roland d'Angers (?-?), duc de la marca de Bretanya. 
│ │
│ ├─Rotaida (?-?). 
│ └─Adelaida (?-?). 
│
├─De 1 Hiltruda (720- 754). 
│ casada amb Odiló de Baviera (vegeu Agilolfings)
│ │
│ └─Tassiló III de Baviera (vers 742- vers 794), duc de Baviera. (vegeu Agilolfings)
│
├─De 1 Landrada.
│
├─De 1 Auda(732- després 755?) també anomenada Aida, Aldana o Adalne.
│ └─ casada amb Thierry (Teodoric), comte d'Autun
│
├─De 2 Grifó (726- 753). 
│ 
├─De 3 Bernat (725- 787), abat de Saint-Quentin, comte de Saint-Quentin. 
│ casat amb 1) una franca
│ casat amb 2) una saxona
│ │
│ ├─De 1 Adalard (vers .751- 826), abat de Corbie. 
│ │
│ ├─De 2 Vala (vers 765- 836), abat de Corbie. 
│ │ casat Rodlinde (Rolande) de Gel·lona (vegeu Guillèmides)
│ │ │
│ │ └─ Bertruda.
│ │
│ ├─De 2 Gundrada
│ ├─De 2 Bernari (776- després de 826), monjo a Corbie. 
│ └─De 2 Teodrada (?- 845), abadessa de Soissons. 
│
├─De 4 Jeroni (?- després de 775), abat de Saint-Quentin. 
└─De 4 Rémi o Remigi (sant Remigi) (?- 771), arquebisbe de Rouen.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Henderson, Ernest Flagg. A History of Germany in the Middle Ages (en anglès). Bell, 1894, p. 108. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, Hachette, París, 1983 (reimpr. 1997), 490 p. ISBN 2-01-278851-3
  • Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 ISBN 2-9501509-3-4
  • Jean-Charles Volkmann, Bien connaître les généalogies des rois de France, Éditions Gisserot, 1999 ISBN 2-877472086
  • Michel Mourre, Le Petit Mourre. Dictionnaire d'Histoire universelle, Éditions Bordas, avril 2007 ISBN 978-2-04-732194-2
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia Carolíngia Modifica l'enllaç a Wikidata