Vés al contingut

Conclave de 1958

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentConclave de 1958
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Map
 41° 54′ N, 12° 27′ E / 41.9°N,12.45°E / 41.9; 12.45
Tipusconclave Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps25 - 28 octubre 1958 Modifica el valor a Wikidata
Data28 octubre 1958 Modifica el valor a Wikidata
1939 Modifica el valor a Wikidata
1963 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCapella Sixtina (Ciutat del Vaticà) Modifica el valor a Wikidata
EstatCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
Participant
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpapa Modifica el valor a Wikidata
ElegitJoan XXIII Modifica el valor a Wikidata

A la mort del papa Pius XII el 9 d'octubre de 1958, hi havia un total de cinquanta-cinc cardenals, tots ells amb dret d'elecció del nou pontífex. Tanmateix dos d'ells, el nord-americà Edward Aloysius Mooney, cardenal del títol de S. Susanna, arquebisbe de Detroit, Michigan, i l'italià Celso Costantini, cardenal del títol de S. Lorenzo in Damaso i abans del títol de Ss. Nereo ed Achilleo, canceller de la Santa Església Romana, moriren durant el període de sede vacante.

Els cinquanta-tres electors restants foren convocats al conclave que s'esdevingué a Roma del 25 al 28 d'aquell mes d'octubre. Dos d'ells, però, no hi pogueren assistir: l'hongarès József Mindszenty, cardenal del títol de S. Stefano al Monte Celio, arquebisbe d'Esztergom, que vivia com a asilat polític a l'ambaixada dels Estats Units d'Amèrica a Budapest, i el iugoslau Alojzije Stepinac, cardenal prevere sense títol, arquebisbe de Zagreb, que havia estat condemnat a setze anys de presó i que aleshores estava en règim d'arrest domiciliari. A tots dos els fou prohibida la sortida dels països respectius.

El difunt papa Pius XII, que sempre s'havia distingit per la gasiveria a l'hora de delegar els seus poders (al llarg dels seus dinou anys de pontificat només havia convocat dos consistoris per a crear nous cardenals i mai no havia tingut un secretari d'estat), no havia nomenat cardenal camarlenc de la Santa Església Romana, càrrec dotat d'una amplíssima potestat durant la sede vacante que el mateix papa havia confirmat (Constitució apostòlica Vacantis Apostolicae Sedis de 8 de desembre de 1945, II, passim). Els cardenals reunits, doncs, s'hagueren d'afanyar a elegir-ne un d'entre ells, que fou Benedetto Aloisi Masella, cardenal-bisbe de Palestrina i arxipreste de la Basílica de Sant Joan del Laterà.

Entre els assistents hi havia el barceloní Enric Pla i Deniel, cardenal del títol de S. Pietro in Montorio, arquebisbe de Toledo.[1]

A la dotzena votació, el quart dia de conclave, fou elegit papa l'italià Angelo Giuseppe Roncalli, cardenal del títol de S. Prisca, patriarca de Venècia, el qual adoptà el nom de Joan XXIII.[2]

Cardenals convocats

[modifica]

Aquesta llista dels cardenals convocats està ordenada per continents; dintre de cada continent per data del consistori en el qual foren creats cardenals, i dintre de cada consistori, per ordre de prelació. De cada cardenal s'indica el bisbat suburbicari, el títol o la diaconia, a més dels càrrecs que ocupava (vigents, emèrits i/o anteriors) en el moment de la convocatòria del conclave.

Àfrica

[modifica]

Amèrica

[modifica]

Àsia

[modifica]
  • Ignace-Gabriel I Tappouni, cardenal del títol de Ss. XII Apostoli (1935), patriarca d'Antioquia dels Sirians, abans bisbe titular de Danaba i vicari patriarcal de Mardin, bisbe titular de Batne i vicari patriarcal d'Aleppo i patriarca d'aquesta darrere seu, successivament; membre del consell de presidència del Concili Vaticà II (Síria).
  • Thomas Tien Ken-sin, S.V.D., cardenal del títol de S. Maria in Via (1946), arquebisbe de Pequín, abans bisbe titular de Ruspe i vicari apostòlic de Yangku (Xina).
  • Valerian Gracias, cardenal del títol pro illa vice de S. Maria in Via Lata (1953), arquebisbe de Bombai, abans arquebisbe titular d'Enneso i auxiliar d'aquella arxidiòcesi (Índia).

Europa

[modifica]

, abans arquebisbe de Ravenna (Itàlia).

D'Oceania

[modifica]
  • Norman Thomas Gilroy, cardenal del títol de S. Quattro Coronati (1946), arquebisbe de Sydney, abans bisbe de Port Augusta, arquebisbe titular de Cipsela i coadjutor de Sydney, successivament (Austràlia).

Referències

[modifica]
  1. Lentz, Harris M. Popes and Cardinals of the 20th Century: A Biographical Dictionary (en castellà). McFarland & Company, 2002, p. 147. ISBN McFarland & Company. 
  2. Coppa, Frank J. Politics and the Papacy in the Modern World (en anglès). Frank J. Coppa, 2008, p. 161. ISBN 0313080488. 
  3. Santolaria, José-Apeles. Historias de los Papas (en castellà). Barcelona: Plaza & Janés Editores, 1999, p. 224. ISBN 978-84-015-4049-3 [Consulta: 18 gener 2011]. 
  4. Madrid-Malo, Mario. Tú eres Pedro: el papado en la historia (en castellà). Bogotá: Editorial San Pablo, 2005. ISBN 978-95-869-2727-7 [Consulta: 19 gener 2011]. 

Resum

[modifica]
Cardenals convocats al conclave que va elegir el papa Joan XXIII
D'Àfrica 1 cardenal
D'Amèrica 13 cardenals
D'Àsia 3 cardenals
D'Europa 35 cardenals
D'Oceania 1 cardenal
Total 53 cardenals

Dels quals

  • 6 eren cardenals-bisbes (Europa 6)
  • 45 eren cardenals-preveres o de títol (Àfrica 1; Amèrica 13; Àsia 3; Europa 27; Oceania 1)
  • 2 eren cardenals-diaques (Europa 2)

Bibliografia

[modifica]
  • Zizola, Giancarlo. Il conclave. Storia e segreti. (en itàlià). Milano: Rizzoli/Newton Compton, 2005, 3a ed. p. 217-221. ISBN 9788854103931. 

Enllaços externs

[modifica]