Carme Elias i Boada

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Carme Elías)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarme Elias i Boada
Carme Elias, XIII Premis Gaudí (2021).jpg
(2021) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 gener 1951 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1975 Modifica el valor a Wikidata –

IMDB: nm0255979 Allocine: 237664 Allmovie: p195835 Modifica el valor a Wikidata

Carme Elias i Boada (Barcelona, 14 de gener de 1951) és una actriu catalana de teatre, cinema i televisió.[1]

Biografia[modifica]

Estudia a l'Institut del Teatre de Barcelona amb professors com Albert Boadella, Hermann Bonnin o Fabià Puigserver i completa la seva formació artística a la prestigiosa escola de Lee Strasberg a Nova York.[2]

El 1974 inicia la seva carrera teatral a La señorita Julia, d'Adolfo Marsillach, destacant notablement en l'escena catalana amb Terra baixa, d'Àngel Guimerà. Debuta al cinema amb L'orgia, de Francesc Bellmunt, i la seva popularitat creix gràcies a la televisió: el 1983 intervé a la sèrie Anillos de oro, de Pedro Masó; un any després al programa Y sin embargo... te quiero i el 1986 protagonitzà Turno de oficio, dirigida per Antonio Mercero. El 2013 actuà a Fum, dirigida per Josep Maria Miró Coromina.[3]

També assumeix papers rellevants en pel·lícules com Stico (Jaime de Armiñán, 1985), El rey pasmado (Imanol Uribe, 1991) i, especialment, en La flor de mi secreto (Pedro Almodóvar, 1995), Los aires difíciles (Gerardo Herrero, 2006) i Camino (Javier Fesser, 2008), per la qual obtindrà el Premi Goya a la millor actriu.[4]

Paral·lelament, realitza diverses labors de doblatge d'actrius com Nastassja Kinski, Daryl Hannah, Sigourney Weaver o Demi Moore.

Apareix sovint a sèries de televisió (Señor alcalde, Arnau, Mar de fons), especialment a Catalunya, i no abandona una intensa i versàtil activitat teatral, interpretant obres com La dama enamorada, de Joan Puig i Ferreter, La gavina, d'Anton Txékhov o Èdip Rei, en el paper de Iocasta.

El 2008 torna a la televisió d'àmbit estatal amb la sèrie Herederos, que protagonitza Concha Velasco. El 2016 participa en dos capítols de la segona temporada a la sèrie Cites a TV3. El 2018 intervé en l'obra de teatre Temps salvatge, de Josep Maria Miró i Coromina, i el 2019, dirigida per Guido Torlonia, interpreta Què va passar amb Bette Davis i Joan Crawford?, al costat de Vicky Peña.[5]

El 2019, l'Acadèmia del Cinema Català la nomenà membre d'honor i el 2021 va rebre el Premi Gaudí d'Honor[6][7]

Trajectòria professional[modifica]

Cinema[modifica]

Les seves pel·lícules més destacades són:[8]

  • 1978. L'orgia. Dirigida per Francesc Bellmunt.
  • 1982. Luis y Virginia. Dirigida per Jaime Chávarri.
  • 1982. Entre parèntesis. Dirigida per S. Fàbregas.
  • 1983. Victòria, la gran aventura d'un poble. Dirigida per A. Ribas.
  • 1985. Stico. Dirigida per Jaime de Armiñan.
  • 1986. Puzle. Dirigida per L. J. Comeron.
  • 1988. Massa vell per a morir jove. Dirigida per Isabel Coixet.
  • 1989. El pont de Varsòvia. Dirigida per Pere Portabella.
  • 1990. Capità Escalaborn. Dirigida per Carles Benpar.
  • 1991. El rey pasmado. Dirigida per Imanol Uribe.
  • 1993. Els de davant. Dirigida per J. Garay.
  • 1993. Caramboles. Dirigida per J. Font.
  • 1994. Los peores años de nuestra vida. Dirigida per Emilio Martínez-Lázaro.
  • 1995. La flor de mi secreto. Dirigida per Pedro Almodóvar.
  • 1996. Pesadilla por un rico. Dirigida per Fernando Fernán-Gómez.
  • 1997. En brazos de la mujer madura. Dirigida per M. Lombardero.
  • 1997. La vida privada. Dirigida per V. Pérez.
  • 1998. Manos de seda. Dirigida per C. Martínez Herrada.
  • 1999. No respires (el amor no está en el aire). Dirigida per J. Potau.
  • 2000. Morir (o no). Dirigida per Ventura Pons.
  • 2002. Bestiario. Dirigida per V. Pérez Herrero.
  • 2003. Haz conmigo lo que quieras. Dirigida per R. de España.
  • 2004. Sévigné. Dirigida per M. Balletbó.
  • 2006. Los años más difíciles. Dirigida per G. Herrero.
  • 2008. Camino. Dirigida per Javier Fresser.
  • 2010. Planes para mañana. Dirigida per Juana Macías.
  • 2011. ¿Estás ahí?. Dirigida per Roberto Santiago.
  • 2012. Tengo ganas de ti. Dirigida per Fernando González Molina.
  • 2013. La distància més llarga. Dirigida per Claudia Pinto.
  • 2016. Cites - Temporada 2
  • 2018. Quién te cantará. Dirigida per Carlos Vermut.
  • 2019. Las consecuencias, de Claudia Pinto.[9]

Premis i candidatures[modifica]

Any Premi Categoria Pel·lícula / Obra Resultat
1982 Fotogramas de Plata Millor intèrpret de televisió Luis y Virginia Nominada
1986 Fotogramas de Plata Millor intèrpret de televisió Turno de oficio
Las aventuras de Pepe Carvalho
Nominada
1988 TP d'Or Millor actriu catalana El dret d'escollir Guanyadora
Premi Memorial Margarida Xirgu de teatre Premi a la interpretació femenina més rellevant de la temporada barcelonina El dret d'escollir i Lorenzaccio Guanyadora
1990 Premis de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya Millor actriu Pont de Varsòvia Guanyadora
1993 Unió d'Actors Premi Unió d'Actors a la millor actriu protagonista de teatre La doble inconstancia Guanyadora
1996 Fotogramas de Plata Millor actriu de televisió Turno de oficio: Diez años después Nominada
2003 Unió d'Actors Premi Unió d'Actors a la millor actriu protagonista de teatre La gaviota Nominada
Festival Internacional de Cinema de Comèdia de Peníscola Menció Especial Haz conmigo lo que quieras Guanyadora
2004 Festival Internacional de Cinema d'Indianapolis Premi Especial del Jurat (compartit amb Lola Herrera i María Isasi) Sinfonía desconcertante Guanyadora
2007 Premis Butaca Millor actriu de teatre El ventall de Lady Windermere Guanyadora
2008 Premi Sant Jordi de Cinematografia Millor actriu espanyola Camino Guanyadora
Premis Goya Premi Goya a la millor actriu protagonista Camino Guanyadora
Unió d'Actors Premi Unió d'Actors a la millor actriu protagonista de cinema Camino Guanyadora
Premis Turia Millor actriu Camino Guanyadora
2009 Premis Butaca Millor actriu de cinema Camino Guanyadora
Premis Butaca Millor actriu de teatre La casa del cors trencats Nominada
2021 Premis Gaudí Premi Gaudí d'Honor Guanyadora

Referències[modifica]

  1. «Carme Elias i Boada | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 novembre 2020].
  2. Martí, Pep. «Carme Elias: «El salt de la creació catalana ha estat extraordinari»» (en català). NacióDigital, 30-06-2019. [Consulta: 15 novembre 2020].
  3. Fondevila, Santi «‘Fum' o les esquerdes d'uns personatges en un món confús». Ara, 23-12-2013.
  4. Vídeo: Josep Cuní entrevista l'actriu catalana Carme Elias, premi Goya 2009 Arxivat 2009-02-13 a Wayback Machine. (TV3)
  5. Pérez Senz, Javier «Magnífico combate de estrellas entre Carme Elias y Vicky Peña» (en castellà). El País [Madrid], 14-03-2019. ISSN: 1134-6582.
  6. Mira, Anna. «L'Acadèmia del Cinema Català nomena els nous Membres d'Honor» (en català). NacióDigital, 26-06-2019. [Consulta: 15 novembre 2020].
  7. TV3. «Gaudí d'Honor 2021: Carme Elias» (en català). [Consulta: 22 març 2021].
  8. Diccionario del cine iberoamericano: España, Portugal y América. Madrid: SGAE, 2011-<2012>. ISBN 9788480488211. 
  9. «Las consecuencias» (en castellà). Academia de cine, 03-07-2019. [Consulta: 15 novembre 2020].