Diferència entre revisions de la pàgina «Carl von Linné»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
http://www.llengues.urv.cat/praxi/praxi-linguistica/239/us-i-abus-de-per-tal-de-per-tal-que
m (Revertides les edicions de 74.82.35.42. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
m (http://www.llengues.urv.cat/praxi/praxi-linguistica/239/us-i-abus-de-per-tal-de-per-tal-que)
De retorn a Uppsala, la relació de Linné amb Nils Rosén empitjorà i acceptà àvidament una invitació de l'estudiant Claes Sohlberg per passar les vacances de [[Nadal]] a [[Falun]] amb la seva família. El pare de Sohlberg era inspector de mineria i permeté a Linné a visitar les mines properes a Falun.<ref name="Blunt2001-74">[[#Blunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 74</ref> També li suggerí que marxés amb el seu fill a [[Països Baixos|Holanda]] per continuar educant-lo amb un sou anual. En aquella època, Holanda era un dels llocs més venerats pels especialistes en ciències naturals i un lloc habitual per als suecs per fer el doctorat. Linné, interessat en tot això, acceptà.<ref name="Blunt2001-78-79">[[#Blunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 78-79 </ref>
 
L'abril del 1735, Linné i Sohlberg marxaren als [[Països Baixos]]. Linné es doctorà en medicina a la [[Universitat de Harderwijk]].<ref name="Stöver71">[[#Stöver|Stöver, Dietrich Johann Heinrich]], pàg. 71</ref> Pel camí s'aturaren a [[Àrea metropolitana d'Hamburg|Hamburg]], on es trobaren amb l'alcalde, que orgullosament els mostrà una meravella de la natura que posseïa: les restes embalsamades d'una [[hidra de Lerna]] de set caps. Linné veié immediatament que era falsa, i que es tractava en realitat d'una col·lecció de mandíbules i potes de mosteles enganxades a pell de serp. La procedència de l'hidra féu pensar a Linné que havia estat fabricada per monjos per tal dea representar la [[Bèstia de la Revelació|bèstia de la revelació]]. Tot i que això provocà un gran disgust a l'alcalde, Linné féu públiques les seves observacions i els somnis de l'alcalde de vendre l'hidra per una suma enorme s'arruïnaren completament. Tement la seva venjança, Linné i Sohlberg marxaren ràpidament d'Hamburg.<ref name="Anderson60-61">[[#Anderson|Anderson, Margaret J.]], pàg. 60-61</ref><ref name="Blunt90">[[#Blunt|Blunt, Wilfrid]], pàg. 90 </ref>
 
Linné començà el seu grau immediatament després d'arribar a [[Harderwijk]]. Primer, lliurà una tesi sobre la causa de la [[malària]] que havia escrit a Suècia. A continuació, defensà la seva tesi en un debat públic. El pas següent fou un examen oral i el diagnòstic d'un pacient. En menys de dues setmanes, es graduà i es convertí en doctor a l'edat de 28 anys.<ref name="Anderson60-61"/><ref name="Blunt94">[[#Blunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 94</ref> A l'estiu, Linné trobà un amic d'Uppsala, [[Peter Artedi]]. Abans de marxar d'Uppsala, Artedi i Linné havien decidit que si un d'ells moria, el supervivent hauria d'acabar el treball de l'altre. Deu setmanes després, Artedi s'ofegà en un dels [[canals d'Amsterdam]] i el seu manuscrit inacabat sobre la classificació dels peixos quedà en mans de Linné a l'espera de ser acabat.<ref name="Anderson66">[[#Anderson|Anderson, Margaret J.]], pàg. 66</ref><ref name="Blunt98-100">[[#Blunt|Blunt, Wilfrid]], pàg. 98-100</ref>
223.351

modificacions

Menú de navegació