Felip Rodés i Baldrich
 Rodés vist per Ramon Casas (MNAC)  | |
| Nom original | (es) Felipe Rodés Baldrich (ca) Felip Rodés i Baldrich |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1878 l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) |
| Mort | juny 1957 (78/79 anys) Barcelona |
 Diputat a les Corts republicanes | |
| 27 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Barcelona (capital) | |
 Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts | |
| 3 novembre 1917 – 2 març 1918 ← Rafael Andrade Navarrete – Luis Silvela y Casado → | |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 29 abril 1907 – 15 setembre 1923 ← Mariano Clua Anglés Circumscripció electoral: districte electoral de Balaguer | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, advocat |
| Partit | Solidaritat Catalana Centre Nacionalista Republicà Lliga Catalana |
Felip Rodés i Baldrich (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès 1878 - Barcelona, juny de 1957) fou un polític i advocat català, diputat a Corts Espanyoles i ministre durant la restauració borbònica.
Biografia[modifica]
Es llicencià en dret i el 1906 fou nomenat secretari del Centre Nacionalista Republicà. Quan aquest grup va formar part de la Solidaritat Catalana fou elegit diputat per Balaguer a les eleccions generals espanyoles de 1907, renovant l'escó fins al 1923.[1] Va estar vinculat un temps a la Unió Federal Nacionalista Republicana i fou un dels signants del pacte de Sant Gervasi.
Participà en l'Assemblea de Parlamentaris de Barcelona de 1917, on va col·laborar amb la Lliga Regionalista i Francesc Cambó per a intentar forçar una modificació constitucional que posés fi al sistema de turnisme instaurat per Antonio Cánovas del Castillo. Tanmateix, arran de la vaga general de 1917 i l'acord de Cambó amb Alfons XIII, acceptà ocupar el càrrec de ministre d'instrucció pública i belles arts en el govern de concentració de Manuel García Prieto, però va dimitir el 1918 per les intromissions d'Alfons XIII.
A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou novament elegit diputat per Barcelona pel Front Català d'Ordre. Durant la guerra civil espanyola va donar suport als sublevats. El 1939 representà el govern de Francisco Franco a París.
Bibliografia[modifica]
- Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5.
Referències[modifica]
- ↑ José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.724.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Felip Rodés i Baldrich |
- «Felip Rodés i Baldrich». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Biografia
- Roser Puig i Tàrrech. Una carta d'elogi de Salvador Espriu a Josep Maria Poblet el 1970
- Fitxa del Congrés dels Diputats
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Rafael Andrade Navarrete |
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts 1917-1918 |
Succeït per: Luis Silvela Casado |
.svg){kind=small}
Joaquim Bañeres i Gordell (1876-1879) · Francisco Martínez Brau (1881/1886) · Josep Maria Martorell i Fivaller (1884) · Ricardo Martorell y Fivaller (1891) · Enrique de Luque y Alcalde (1893) · Emilio Vivanco Menchaca (1896) · Adolfo Calzado y Sanjurjo (1898) · Manuel Vivanco Menchaca (1899) · Antonio Motos Martínez (1901) · Mariano Clua Anglés (1903-1905) · Felip Rodés i Baldrich (1907-1923) |  | |