Francesc Sanuy i Gistau

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancesc Sanuy i Gistau

Sanuy rep la Creu de Sant Jordi de mans del President Pujol (2002) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementdesembre 1936 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort22 maig 2017 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
9 juliol 1986 – 2 setembre 1989

Circumscripció electoral: Barcelona

Conseller de la Generalitat de Catalunya
8 maig 1980 – 19 desembre 1985 – Narcís Oliveres i Terrades → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsJ.B Boix Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Perusa
Universitat Cornell
Universitat de Torí
membre de la junta Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona
BBC
Exposició Universal de Sevilla de 1992 Modifica el valor a Wikidata
PartitConvergència Democràtica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Francesc Sanuy i Gistau (Barcelona, desembre de 1936 - Barcelona, 22 de maig de 2017) fou un advocat, polític i comentarista d'opinió català.[1][2] Entre 1980 i 1985 fou Conseller de Comerç i Turisme del govern de Convergència i Unió. A partir de 1986 i fins al 1989 fou diputat per CiU al Congrés dels Diputats.

Sota el pesudònim de J.B Boix, a finals dels anys 1990 va signar diverses columnes i llibres d'actualitat política. Els seus mordaços comentaris i les afilades crítiques als poders fàctics i al món financer de Catalunya provocaren el seu acomiadament del diari Avui per pressions de La Caixa, institució financera de la qual el diari en tenia una gran dependència.[3]

Biografia[modifica]

Era llicenciat en dret per la Universitat de Perusa, graduat per l'Institut Universitari de Torí en Estudis Superiors Europeus i màster de relacions industrials per la Universitat Cornell. Fou també locutor del Spanish Service de la BBC, membre de la junta directiva del Cercle d'Economia (1972-1975) cap del Departament de Comerç Exterior de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, comissari del 75è aniversari del Futbol Club Barcelona i traductor de la Divisió Lingüística de l'ONU, a Ginebra.[4]

El maig de 1980 fou nomenat conseller de Comerç, Consum i Turisme del Govern de Catalunya i delegat de la Generalitat de Catalunya a Madrid, càrrec que va ocupar fins a 1985.[2] Fou elegit diputat per la província de Barcelona per Convergència i Unió a les eleccions generals espanyoles de 1986, i entre 1986 i 1989 fou vocal de la Comissió d'Economia, Comerç i Hisenda del Congrés dels Diputats.[5] Va ser directiu de la Fira de Barcelona i de la Fira de Madrid, així com comissari de la Generalitat per al Mil·lenari de Catalunya i del Pavelló de Catalunya a l'Exposició Universal de Sevilla de 1992.

Després de la seva jubilació, va publicar diversos llibres d'Economia i va col·laborar amb mitjans de comunicació: durant molts anys, va ser tertulià a "El Matí de Catalunya Ràdio". El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi.[2]

Obres[modifica]

  • 6 Milions d'innocents (Menys Uns Quants Espavilats) (1999)
  • Articles de Neteja (2000)
  • Informe Sanuy. Defensa del petit comerç i crítica de ‘La Caixa' (2005)
  • Els plats trencats. Banquers, polítics i ciutadans: culpables i víctimes de la crisi econòmica (2010)
  • Capitalisme Cibeles (2012)
  • La banca sempre guanya (2014)
  • Diuen que tinc memòria (2015)

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]