Garcia Gil de Manrique y Maldonado

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: García Gil de Manrique y Maldonado)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGarcia Gil de Manrique y Maldonado
92è President de la Generalitat de Catalunya
St George's Cross Crowned Badge.svg
Juliol 1632 – Juliol 1635
Dades biogràfiques
Naixement 1575
El Pobo de Dueñas (Guadalajara)
Mort 1651
Alcalá la Real (Jaén)
Activitat professional
Ocupació Polític
Dades familiars
Càrrec eclesiàstic Bisbe de Girona (1627-1633) i de Barcelona (1633-1651). A l'inici de la Guerra dels Segadors (1640) fou nomenat lloctinent de Catalunya.
Modifica dades a Wikidata

Garcia Gil de Manrique y Maldonado (El Pobo de Dueñas, 1575 - Alcalá la Real, 1651),[1] Va ser nomenat rector de l'Estudi General de Barcelona, origen de l'actual Universitat de Barcelona (1626-1628), Bisbe de Girona (1627-1633) i de Barcelona (1633-1651).[2] A l'inici de la Guerra dels Segadors (1640) fou nomenat lloctinent de Catalunya. Va ésser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 9 d'octubre de 1632 en una segona extracció, ja que a la del 22 de juliol de 1632 havia estat escollit Lluís de Montcada i de Gralla, cavaller de l'orde de Jerusalem i canonge de la catedral de Vic, que finalment no hi va comparèixer.

Garcia Gil fou un gran teòleg de Salamanca, on també havia estudiat filosofia. Es va traslladar a Roma on va exercir d'advocat a la Cúria romana entre 1609 i 1629. Va passar a bisbe auxiliar de Conca i posteriorment a bisbe d'Útica (Tunísia) el 1618. Va ser inquisidor dels tribunals de Toledo i Saragossa, i fiscal suprem del Sant Ofici de la Inquisició. Fou bisbe de Girona el 30 d'agost de 1627 i fins al 1632 que fou nomenat bisbe de Barcelona poc abans de ser extret com a diputat eclesiàstic.

Durant el seu trienni al front de la Generalitat va mostrar una actitud correcte enfrontant-se a la corona quan convenia. Va denunciar als inquisidors que cobraven taxes als vaixells i als soldats que incomplien la constitució del vectigal. Els problemes amb el rei tenien com a denominador comú el finançament reial per a atendre els diferents fronts bèl·lics, especialment la Guerra dels Trenta Anys. Va haver de mitjançar davant d'una petició de 600.000 escuts que Felip IV havia fet al papa i que aquest va repercutir a les seves diòcesis. Els bisbats catalans no hi estaven d'acord i varen demanar la intervenció de Gil de Manrique que es va veure atrapat entre respectar la jerarquia religiosa o atendre als seus ciutadans.

Va haver d'atendre les reclamacions del lloctinent Enric d'Aragó, duc de Sogorb i Cardona perquè el consistori atengués els costos de reparar el castell de Perpinyà pendents des de 1585. El lloctinent ho va demanar el 6 de setembre de 1634 i va tornar a insistir el 22 de gener de 1635. Aquestes reclamacions anaven aparellades amb un nou intent per a cobrar el quint, la qual cosa denota la precària situació de les finances reials. La conseqüència de la falta d'atenció d'aquestes reclamacions per la Generalitat, fou el trasllat de tots els jutjats i la seu del virrei a la ciutat de Girona.

Pels seus serveis a la corona va ser nomenat Lloctinent de Catalunya el 1640 rellevant a Enric d'Aragó mort quan portava un mes en el càrrec, probablement enverinat. Enric d'Aragó havia rellevat al difunt Comte de Santa Coloma assassinat en el "Corpus de Sang", revolta que Manrique va intentar apaivagar. Era contrari als francesos i es va negar a prestar jurament de fidelitat a Lluís XIII, per això va estar exiliat de Barcelona en el període que aquells van governar la ciutat comtal.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Garcia Gil de Manrique y Maldonado» (en castellà). Antonio Herrera Casado. Nueva Alcarria, 13-09-2002. [Consulta: 10 maig 2012].
  2. Busquets Dalmau, Joan. La Catalunya del barroc vista des de Girona : la crònica de Jeroni de Real : 1626-1683. Barcelona : Ajuntament de Girona : Abadia de Montserrat, 1994, p. 126 (nota 133). Disponible a: Google Books
  3. Notes biogràfiques Arquebisbat de Barcelona

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2).
  • Busquets Dalmau, Joan. La Catalunya del barroc vista des de Girona : la crònica de Jeroni de Real : 1626-1683. Barcelona : Ajuntament de Girona : Abadia de Montserrat, 1994. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • Registre d'autoritat de García Gil Manrique. Catàleg d'autoritats de la UB.
  • «Garcia Gil de Manrique y Maldonado». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  • Manrique, García Gil; Axada, Antoni; Sabater, Ramon; Magarola, Francesc Joan; Sorribes Rovira, Felip; Ciurana Bellafilla, Onofre; Nogués, Gabriel. Capitols dels drets y altres coses del general del principat de Cathalunya y comtats de Rossello y Cerdanya fets en Corts Generals de l'any MCCCCLXXXI fins en lo any MDLXIIII inclusiue y dels drets que per practica y altrament se paguen : en lo trienni de MDLXXV per manament dels ... deputats y oidors de comptes corregits y comprouats ab sos auctentichs originals recondits en lo Arxiu de la Sriuania major de la casa de la Deputatio y estampats ab annotacions y referiment de altres capitols sobre lo mateix y numeros en los marges y complit repertori. Barcelona : estampats per manament dels senyors deputats en casa de Gabriel Nogués [...], 1635. Disponible a: Catàleg de les Biblioteques de la UB.


Precedit per:
Esteve Salacruz
President de la
Diputació del General

16321635
Succeït per:
Miquel d'Alentorn i de Salbà
Precedit per:
Francesc de Sentjust i de Castre
Bisbe de Girona
16281633
Succeït per:
Gregorio Parcero
Precedit per:
Joan Sentís i Sunyer
Bisbe de Barcelona
16331651
Succeït per:
Ramon de Sentmenat i de Lanuça
Precedit per:
Enric III d'Empúries
Virrei de Catalunya
1640
Succeït per:
Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens
Precedit per:
Jaume Ferran
Rector de l'Estudi General de Barcelona
16261628
Succeït per:
Josep Claresvalls