José Montilla i Aguilera: diferència entre les revisions
el passat |
|||
Línia 6: | Línia 6: | ||
| nacionalitat= |
| nacionalitat= |
||
| inici de mandat=[[28 de novembre]] del [[2006]] |
| inici de mandat=[[28 de novembre]] del [[2006]] |
||
| final de mandat= |
| final de mandat=[[28 de novembre]] del [[2010]] |
||
| inici de segon mandat = |
| inici de segon mandat = |
||
| final de segon mandat = |
| final de segon mandat = |
||
Línia 19: | Línia 19: | ||
[[Fitxer:José_Montilla_Aguilera.jpg|thumb|205px|José Montilla]] |
[[Fitxer:José_Montilla_Aguilera.jpg|thumb|205px|José Montilla]] |
||
'''José Montilla Aguilera''' ([[Iznájar]], [[província de Còrdova|Còrdova]], [[15 de gener]] de [[1955]]) és un [[polític]] català. |
'''José Montilla Aguilera''' ([[Iznájar]], [[província de Còrdova|Còrdova]], [[15 de gener]] de [[1955]]) és un [[polític]] català. Fou [[president de la Generalitat de Catalunya]],<ref>[http://www.gencat.net/diari/4771/06332139.htm Acta de presa de possessió del càrrec de President] al [[Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya]]</ref> ha estat [[alcalde]] de [[Cornellà de Llobregat]], president de la [[Diputació de Barcelona]] i [[ministre]] d'Indústria, Turisme i Comerç del [[Govern d'Espanya|Govern Espanyol]]. |
||
Viu a Catalunya des de [[1971]], quan la seva família es va establir a [[Sant Joan Despí]]. És casat amb [[Anna Hernández Bonancia]], regidora de l'ajuntament de [[Sant Just Desvern]] i té cinc fills. |
Viu a Catalunya des de [[1971]], quan la seva família es va establir a [[Sant Joan Despí]]. És casat amb [[Anna Hernández Bonancia]], regidora de l'ajuntament de [[Sant Just Desvern]] i té cinc fills. |
||
Línia 94: | Línia 94: | ||
|títol=[[Fitxer:Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg|40px]]<br />[[President de la Generalitat de Catalunya]] |
|títol=[[Fitxer:Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg|40px]]<br />[[President de la Generalitat de Catalunya]] |
||
|abans=[[Pasqual Maragall i Mira]] |
|abans=[[Pasqual Maragall i Mira]] |
||
|després= |
|després= [[Artur Mas i Gavarró]] |
||
|anys=[[2006]] –- |
|anys=[[2006]] –- [[2010]]}} |
||
{{S-ppo}} |
{{S-ppo}} |
||
{{Filera de successions |
{{Filera de successions |
Revisió del 20:08, 26 nov 2010
José Montilla Aguilera (Iznájar, Còrdova, 15 de gener de 1955) és un polític català. Fou president de la Generalitat de Catalunya,[1] ha estat alcalde de Cornellà de Llobregat, president de la Diputació de Barcelona i ministre d'Indústria, Turisme i Comerç del Govern Espanyol.
Viu a Catalunya des de 1971, quan la seva família es va establir a Sant Joan Despí. És casat amb Anna Hernández Bonancia, regidora de l'ajuntament de Sant Just Desvern i té cinc fills. Des que va arribar a Catalunya, i encara sota el franquisme, va militar a organitzacions d'esquerres i s'incorporà al Partit dels Socialistes de Catalunya l'any 1978, dins el qual ocupa el càrrec de primer secretari des del 18 de juny de 2000. Ocupa també una de les Secretaries Executives de la Comissió Executiva Federal del Partit Socialista Obrer Espanyol.
Estudis
Va estudiar Formació Professional de correspondència mercantil. Més tard, va començar el primer any de Dret i, després, dos de Ciències Econòmiques, però va abandonar els estudis universitaris, segons ha manifestat ell mateix posteriorment, perquè no podia compaginar-los amb la feina.
Diputació de Barcelona (1983-2004)
Diputat de la Diputació de Barcelona pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) a les eleccions de 1983, pel districte electoral de l'Hospitalet de Llobregat, renovà el càrrec en les eleccions de 1987, 1991, 1995, 1999, i 2003.
Dins la Diputació, va ocupar la presidència de la Comissió Informativa d'Obres Públiques i de la de Medi Ambient, i arribà a vicepresident segon en 1987, vicepresident primer des de juliol de 1999 i president des de juny del 2003, quan succeí a Manuel Royes i Vila.
Ocupà aquest càrrec fins al març del 2004, data en què va ser nomenat ministre d'Indústria, Turisme i Comerç del govern espanyol.
En representació de la Diputació, formà part del COOB'92, del Patronat de la Muntanya del Montseny, de la Junta del Consorci de Tractament de Residus Sòlids Urbans, del Consorci de Túnels del Tibidabo i de la Comissió Executiva de la Diputació de Barcelona.
Alcalde de Cornellà (1985-2004)
El 1979 es presentà per primera vegada a unes eleccions dins la candidatura del PSC a l'Ajuntament de Sant Joan Despí, d'on va ser tinent alcalde d'Economia i Hisenda.
El 1983 encapçalà la llista de Cornellà de Llobregat. Guanya les eleccions, forma govern en coalició amb el PSUC i és nomenat alcalde el 1985. Des de les eleccions de 1979 fins les de 2003 ha estat reelegit per majoria absoluta.
A l'abril de 2004, en ser nomenat ministre del govern espanyol, és substituït per Antonio Balmón i Arévalo a l'alcaldia.
Ministre d'Indústria, Turisme i Comerç (2004-2006)
Amb la victòria del PSOE a les eleccions generals de març de 2004 és nomenat ministre d'Indústria, Turisme i Comerç del govern de Rodríguez Zapatero.
Entre els fets destacats, alguns d'ells polèmics, trobem la posada en marxa de la TDT; l'aprovació de la nova llei d'horaris comercials, discutida per la invasió de competències autonòmiques; el trasllat de la Comissió Nacional del Mercat de les Telecomunicacions a Barcelona; l'aprovació del domini ".cat" que havia estat llargament reivindicat.
El seu mandat coincideix amb una convulsió del sector energètic que comença amb una OPA de Gas Natural sobre Endesa, rebutjada pel president d'aquesta entitat i ràpidament polititzada. L'aparició de l'empresa alemanya E-ON amb una nova OPA sobre Endesa genera una guerra empresarial que comporta alguna regulació del govern espanyol i la intervenció de la Unió Europea. En mig d'aquests episodis, algunes de les principals constructores espanyoles comencen a invertir en el sector energètic, cosa que s'interpreta com un preludi del fi de la bombolla immobiliària.
José Montilla deixa el seu càrrec sense veure acabat aquest episodi. El substitueix Joan Clos, anteriorment alcalde de Barcelona.
President de la Generalitat de Catalunya (des del 2006)
L'executiva del PSC el va proposar com a candidat dels socialistes catalans a la presidència de la Generalitat, un cop Pasqual Maragall renuncià a la reelecció el 21 de juny de 2006.
Les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades l'1 de novembre de 2006 es van celebrar en un context on s'acabava d'aprovar el nou Estatut d'Autonomia i el govern de la Generalitat el formaven PSC i ICV-EUiA en minoria després de l'expulsió d'ERC pel seu "no" a l'Estatut. José Montilla va estrenar-se com a cap de cartell i va perdre gairebé 250.000 vots i 5 escons obtenint un total de 37 diputats enfront de CiU que va ampliar la distància amb el PSC i amb 48 escons es va consolidar com la primera força política del Parlament català.
Tot i això, durant la nit electoral José Montilla es va mostrar disposat a liderar un "govern catalanista i d'esquerres" a Catalunya, i es va declarar legitimat per articular una "majoria de progrés".[2] Segons Montilla, la victòria de CiU en vots i en escons no amagava el "rotund fracàs" dels nacionalistes catalans d'haver convertit aquelles eleccions en un plebiscit entre el tripartit i CiU.[3] Fonts del PSC van declarar que el poc temps per haver promocionat un nou candidat hauria estat un dels condicionants més probables de l'important descens de sufragis del PSC en aquells comicis.[2]
El 28 de novembre pren possessió com a 128è President de la Generalitat de Catalunya després d'haver estat elegit en la sessió del Parlament de Catalunya del 24 de novembre de 2006 amb el suport de 70 diputats a favor, 65 en contra i cap abstenció.
L'endemà constitueix el govern de la VIII legislatura del període democràtic.
Referències
Enllaços externs
- Presidents de la Diputació de Barcelona
- Pàgina de candidat a president de la Generalitat de Catalunya (ara convertida en pàgina de president)
- Plataforma de suport a la candidatura a la presidència de la Generalitat de Catalunya
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Frederic Prieto |
Alcalde de Cornellà de Llobregat 1985 –- 2004 |
Succeït per: Antonio Balmón |
Precedit per: Manel Royes i Vila |
President de la Diputació de Barcelona 2003 –- 2004 |
Succeït per: Celestino Corbacho Chaves |
Precedit per: Juan Costa Climent |
Ministre d'Indústria, Turisme i Comerç 2004 –- 2006 |
Succeït per: Joan Clos i Matheu |
Precedit per: Pasqual Maragall i Mira |
President de la Generalitat de Catalunya 2006 –- 2010 |
Succeït per: Artur Mas i Gavarró |
Càrrecs en partits polítics i organitzacions | ||
Precedit per: Narcís Serra i Serra |
Primer Secretari del PSC 2000 –- actualitat |
Succeït per: continua en el càrrec |
- Persones vives
- Militants del PSC
- Alcaldes catalans del sud
- Presidents de la Diputació de Barcelona
- Diputats al Congrés dels Diputats pel PSC
- Diputats al Parlament de Catalunya pel PSC
- Ministres catalans del Govern Espanyol
- Presidents de la Generalitat de Catalunya contemporanis
- Persones de la província de Còrdova