Nicolas Poussin
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | juny 1594 Les Andelys |
| Mort | 19 novembre 1665 (71 anys) Roma |
| Sepultura | San Lorenzo in Lucina (en)  |
| Premier peintre du Roi (en) | |
| 1641 – 1665 | |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Francesos |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura |
| Lloc de treball | París Roma Florència |
| Ocupació | Pintor i artista gràfic |
| Gènere | Pintura d'història, pintura religiosa, pintura mitològica i pintura |
| Moviment | Classicisme |
| Professors | Quentin Varin, Ferdinand Elle, Noël Jouvenet i Georges Lallemant |
| Alumnes | Gaspard Dughet, Charles Le Brun, Pierre Le Tellier i Pietro Sante Bartoli |
| Influències | |
| Mecenes | Cassiano Dal Pozzo |
| Obra | |
Obres destacables
| |
 | |
   | |
Nicolas Poussin (Les Andelys, Normandia 15 de juny, 1594 - Roma, 1665) fou un pintor francès. El 1624 arribà a Roma on va estudiar l'estatuària romana i va ser influït notablement pels pintors Rafael i Ticià. El seu art es troba dins una estètica esteticista i classicista, i per això fa servir molts temes mitològics i històrics.[1]
Biografia[modifica]
Nicolas Poussin va néixer en una família humil de la zona rural de Normandia i va aconseguir convertir-se en un dels pintors més cotitzats del seu temps, el segle xvii. Va passar la major part de la seva carrera a Roma, i va arribar a ser el pintor més influent de la ciutat.
La primera trobada de Poussin amb la pintura fou a través dels artistes de segona fila del nord de França. El 1612 es traslladà a París per estudiar l'ofici, i allà intentà sobreviure durant deu anys. El 1622 se li encarregà la realització de sis pintures per a una església jesuïta. Llavors decidí provar sort a Roma i el març de 1624 va arribar a la ciutat que esdevindria la seva residència. Allà estudià les valuoses relíquies de l'Antiguitat i les obres mestres del Renaixement, i rebé la influença de Rafael i Tiziano. Fou protegit del nebot del Papa, el cardenal Francesco Barberini, i va fer amistat amb els intel·lectuals, poetes i antiquaris de la ciutat.
El 1630, enfront la manca d'encàrrecs per realitzar retaules religiosos, Poussin va trobar el seu propi estil artístic pintant petites teles per a col·leccionistes privats i erudits.
Els seus temes eren de tipus històric, extrets de texts antics, mites, llegendes i històries bíbliques. El seu art estava arrelat en els ideals clàssics basats en la raó, l'harmonia, l'equilibri, l'ordre i la proporció. Les històries de les seves pintures estan protagonitzades per petites figures de cos sencer, com si fossin actors en escena, però congelades en el temps, el moviment i l'expressió. El resultat són una sèrie d'imatges rigorosament organitzades i basades en construccions geomètriques. Cada forma es defineix per un entorn nítid i es modela amb colors vibrants. Poussin construïa petits escenaris amb models de cera com a base per a les seves composicions.
Les obres de Poussin es van fer enormement populars entre les classes adinerades, i no tan sols a Roma. Després de molts precs, el 1640 va tornar a París per ser anomenat un any més tard primer pintor de cort del rei Lluís XIII. Poussin, però, no era feliç allà, i el 1642 retornà a Roma, on hi va romandre fins a la seva mort.[2]
Obres Famoses[modifica]
- Et in Arcadia ego (1638),
- El rapte de les sabines (1637),
- El Regne de Flora (1631),
- La matança dels innocents (1628),
- Paisatge amb dues nimfes i una serp (1659)
- Sèrie de Bacanals que li va encarregar el cardenal Richelieu.
- El pas del Mar Roig (1634)
- Les cendres de Foción recollides per la seva vídua (1648
- Els pastors de l'Arcàdia (1628-1629)
- Una dansa per la música del Temps (1640)
Galeria d'autoretrats[modifica]
Autoretrat de Poussin
Autoretrat (1649)
Quadres[modifica]
Crist i l'adultera
Galathea und Akis
Matança dels Innocents
Christus und die Ehebrecherin
Regne de Flora
La Mort de Saphire
Al·legoria de la mort
Un àngel amb Sant Mateu
Paisatge amb un home mort per una serp
Venus humiliada (1626)
.jpg)
.jpg)
Les estacions[modifica]
La primavera
L'estiu
La tardor
L'hivern
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.183. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014].
- ↑ Editorial Grijalbo 501 Grandes Artistas, pags. 118-19 de Stephen Farthing (ISBN 978-84-253-4383-4)
