Nicolas Poussin

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Poussin)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNicolas Poussin
Nicolas Poussin 079.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementjuny 1594 Modifica el valor a Wikidata
Les Andelys Modifica el valor a Wikidata
Mort19 novembre 1665 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSan Lorenzo in Lucina (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premier peintre du Roi (en) Tradueix
1641 – 1665 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicFrancesos Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París
Roma
Florència Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPintor i artista gràfic Modifica el valor a Wikidata
GènerePintura d'història, pintura religiosa, pintura mitològica i pintura Modifica el valor a Wikidata
MovimentClassicisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsQuentin Varin, Ferdinand Elle, Noël Jouvenet i Georges Lallemant Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGaspard Dughet, Charles Le Brun, Pierre Le Tellier i Pietro Sante Bartoli Modifica el valor a Wikidata
Influències
MecenesCassiano Dal Pozzo Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Signatura
Poussin autograph.png Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 309f9a8a-9b0a-4ea9-ab90-cac8c395348f Discogs: 2235967 Find a Grave: 20421346 Modifica el valor a Wikidata
Retrat de Nicolas Poussin
Tomba del pintor a San Lorenzo in Lucina (Roma).

Nicolas Poussin (Les Andelys, Normandia 15 de juny, 1594 - Roma, 1665) fou un pintor francès. El 1624 arribà a Roma on va estudiar l'estatuària romana i va ser influït notablement pels pintors Rafael i Ticià. El seu art es troba dins una estètica esteticista i classicista, i per això fa servir molts temes mitològics i històrics.[1]

Biografia[modifica]

Nicolas Poussin va néixer en una família humil de la zona rural de Normandia i va aconseguir convertir-se en un dels pintors més cotitzats del seu temps, el segle xvii. Va passar la major part de la seva carrera a Roma, i va arribar a ser el pintor més influent de la ciutat.

La primera trobada de Poussin amb la pintura fou a través dels artistes de segona fila del nord de França. El 1612 es traslladà a París per estudiar l'ofici, i allà intentà sobreviure durant deu anys. El 1622 se li encarregà la realització de sis pintures per a una església jesuïta. Llavors decidí provar sort a Roma i el març de 1624 va arribar a la ciutat que esdevindria la seva residència. Allà estudià les valuoses relíquies de l'Antiguitat i les obres mestres del Renaixement, i rebé la influença de Rafael i Tiziano. Fou protegit del nebot del Papa, el cardenal Francesco Barberini, i va fer amistat amb els intel·lectuals, poetes i antiquaris de la ciutat.

El 1630, enfront la manca d'encàrrecs per realitzar retaules religiosos, Poussin va trobar el seu propi estil artístic pintant petites teles per a col·leccionistes privats i erudits.

Els seus temes eren de tipus històric, extrets de texts antics, mites, llegendes i històries bíbliques. El seu art estava arrelat en els ideals clàssics basats en la raó, l'harmonia, l'equilibri, l'ordre i la proporció. Les històries de les seves pintures estan protagonitzades per petites figures de cos sencer, com si fossin actors en escena, però congelades en el temps, el moviment i l'expressió. El resultat són una sèrie d'imatges rigorosament organitzades i basades en construccions geomètriques. Cada forma es defineix per un entorn nítid i es modela amb colors vibrants. Poussin construïa petits escenaris amb models de cera com a base per a les seves composicions.

Les obres de Poussin es van fer enormement populars entre les classes adinerades, i no tan sols a Roma. Després de molts precs, el 1640 va tornar a París per ser anomenat un any més tard primer pintor de cort del rei Lluís XIII. Poussin, però, no era feliç allà, i el 1642 retornà a Roma, on hi va romandre fins a la seva mort.[2]

Obres Famoses[modifica]

Galeria d'autoretrats[modifica]

Quadres[modifica]

Les estacions[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.183. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014]. 
  2. Editorial Grijalbo 501 Grandes Artistas, pags. 118-19 de Stephen Farthing (ISBN 978-84-253-4383-4)