Sant Jordi (Baix Maestrat)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSant Jordi
Sant Jordi/San Jorge
Escut de Sant Jordi
Ajuntament de Sant Jordi del Maestrat.jpg
Ajuntament

Localització
Localització de Sant Jordi respecte del País Valencià.png
40° 30′ 34″ N, 0° 19′ 55″ E / 40.509444444444°N,0.33194444444444°E / 40.509444444444; 0.33194444444444
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Baix Maestrat
Municipis 1
Població
Total 970 (2016)
• Densitat 26,58 hab/km²
Gentilici Jordienc, jordienca
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 36,49 km²
Altitud 175 m
Limita amb
Partit judicial Vinaròs
Història
Festa major Juliol
Patró Sant Jordi
Organització i govern
• Alcalde Luis Tena Ronchera
Indicatius
Codi postal 12320
Codi INE 12099
Codi ARGOS 12099
Altres dades

Web www.santjordi.es
Modifica dades a Wikidata

Sant Jordi és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat. El seu nom històric, malgrat no ser l'oficial, és Sant Jordi del Maestrat.

Limita amb Vinaròs, Càlig, Cervera del Maestrat i Traiguera a la comarca del Baix Maestrat i amb Ulldecona a la comarca del Montsià.

Geografia[modifica]

Situat en el sector central de la comarca en un pla ondat i envoltat d'un paisatge de cultius de secà típicament mediterranis com oliveres, garroferes, ametllers, en el qual cada dia guanya més terreny les plantacions de cítrics.

Història[modifica]

Les úniques restes prehistòriques que s'hi han trobat són una destral de pedra i uns enterraments destruïts; la toponímia local indica la fundació per part dels àrabs; el 2 d'agost de 1261 els germans Esteban i Bononate Steller juntament amb Doménec de Monte Real compren una alqueria de Traiguera que passa a denominar-se Mas dels Astellers o d'Estellers i li donen carta de població; en 1281 obté parròquia pròpia; des de 1319 l'orde de l'Hospital, i posteriorment la de Montesa hi exerciren el senyoriu; el creixement de la masia féu que en les Corts de Monsó de 1626 demana's la segregació de Traiguera, la qual cosa li fou denegada però els santjordiers ja no pararen fi ns assolir-la mitjançant Reial Privilegi de Felip IV (1683-1746) de 1647, que es consolidaria en 1649 amb del nomenament de Vila del Maestrat a la masia, que a partir d'aleshores passà a denominar-se Sant Jordi; les guerres d'Independència, carlistes i la de 1936-1939 (Guerra Civil espanyola) hi tingueren força incidència; la segona meitat del segle XX fou de forta davallada demogràfica per l'emigració cap a les ciutats industrials (Madrid i Barcelona) i a les turístiques costaneres.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[1]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[2]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 581 605 637 648 637 744 782 935 982 1.042 1.078 1.111 1.126 1.127

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Luis Tena Ronchera UCD 19/04/1979
1983 - 1987 Luis Tena Ronchera AP 28/05/1983
1987 - 1991 Luis Tena Ronchera AP 30/06/1987
1991 - 1995 Luis Tena Ronchera PP 15/06/1991
1995 - 1999 Luis Tena Ronchera PP 17/06/1995
1999 - 2003 Luis Tena Ronchera PP 03/07/1999
2003 - 2007 Luis Tena Ronchera PP 14/06/2003
2007 - 2011 Luis Tena Ronchera PP 16/06/2007
2011 - 2015 Luis Tena Ronchera PP 11/06/2011
Des del 2015 Iván Sánchez Cifre PP 13/06/2015

Economia[modifica]

Una economia basada en l'agricultura principalment, es veu reforçada amb el turisme que acudeix a Sant Jordi atret pel seu camp de golf.

Encara es conserva en aquesta població el tradicional treball de forja de ferro.

Monuments[modifica]

Es va iniciar en 1736 sota la direcció de Joan Barceló. Les obres, inclòs el campanar, van concloure en 1759, com consta en una làpida de la façana. És de tres naus, amb creuer i cúpula inscrita en un rectangle i amb poderosos estreps projectats a l'exterior. En el sector del creuer, al costat de l'evangeli, duu capella de Comunió a planta de creu grega i amb cúpula. Al mateix costat, als peus, el campanar, de bona traça i de carreus, amb balustre sobre el cos de campanes i rematada de templet octogonal. En 1790 es va decorar i va daurar el temple que conserva elements interessants d'aquesta decoració, així com bones escultures dels Evangelistes en les petxines. En 1784 es va instal·lar l'òrgan adquirit a València i que encara que molt danyat, existeix encara, sent de notable interès el moble amb les seves formes arquitectòniques i decoració.

  • L'Hostal.

Restes de l'edifici de l'antiga església amb arcs lleugerament apuntats. Només es visita el pati interior per a l'exposició d'oficis tradicionals.

Llocs d'interés[modifica]

  • El Bobalar. Denominat "Bovalar de Sant Jordi", es troba a menys d'1 km del nucli urbà i té una superfície de 27,38 hectàrees. Quant a la vegetació predomina el pi carrasquer i el matoll mediterrani. En l'entrada de la pineda, ens trobem amb unes casetes (zona d'esbarjo) que té com finalitat l'esplai de la població, per a passejar, descansar o contemplar el paisatge. Actualment existeix un projecte denominat Parc Escultòric, on es van a instal·lar diverses escultures en els itineraris del paratge. Ha estat declarat Paratge Natural Municipal.

Festes i celebracions[modifica]

  • Sant Antoni. Es desenvolupen diversos actes com representacions teatrals, exhibició d'animals, la tradicional "graellada" de carn i revetlla. El 17 de gener.
  • Festes majors. Celebrades al juliol, destaquen tant els actes culturals i esportius, com les carrosses, les revetlles, les festa taurines, les exposicions fotogràfiques, la festivitat dels dies dedicats als nens i als majors, el ball folklòric local, els concerts de la Banda de Música, els tradicionals sopars de germanor,... Estan dedicades a Sant Jaume.
  • Festes patronals. El 23 d'abril en honor a Sant Jordi.
  • Romiatge a la Font de la Salut. Se celebra l'1 de maig on els veïns passen un dia al Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut a Traiguera.

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
  2. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Jordi (Baix Maestrat) Modifica l'enllaç a Wikidata