Tia (mitologia)
Aparença
«Teia» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Teia (desambiguació)». |
Theia fights against the giants. Altar of Pergamon | |
Tipus | titànide |
---|---|
Dades | |
Gènere | femení |
Família | |
Cònjuge | Hiperíon |
Mare | Gea |
Pare | Urà |
Fills | Hèlios, Eos, Selene i Aurora |
Germans | Rea, Jàpet, Cronos, Hiperíon, Ocèan, Tetis i Temis |
Altres | |
Part de | Uranids (en) |
Tia[1] o Tea (en grec antic: Θεία) és una de les titànides de la mitologia grega, filla d'Urà i de Gea.
Representava la vista, i per això dona brillantor a l'or i als metalls preciosos. Segons la Teogonia, Hiperíon i Tia són els pares d'Hèlios (el Sol), Selene (la Lluna) i Eos (l'Alba o Aurora). Segons Homer, Hiperíon és equivalent a Hèlios, i l'anomena Hèlios Hiperíon ('Sol en el lloc més alt'). En la literatura grega posterior, però, Hiperíon sempre es distingeix d'Hèlios.[2] Píndar elogia a Tia per ser aquella que dona la riquesa als mortals.[3] En honor d'aquest personatge mitològic es va batejar amb el mateix nom el planeta hipotètic que hauria xocat amb la Terra generant la Lluna, segons la hipòtesi del gran impacte.
Referències
[modifica]- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 886. ISBN 9788441224223.
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 523. ISBN 9788496061972.
- ↑ Keightley, Thomas. The mythology of ancient Greece and Italy. Library of the University of Virginia, 1819.