Eisaku Satō
Eisaku Sato en japonès: 佐藤榮作, (27 de març de 1901, Tabuse, prefectura de Yamaguchi, Japó 1901 – Tòquio, 1975) fou un polític japonès que arribà a ser primer ministre del Japó i fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1974, juntament amb Seán MacBride.[1]
Biografia[modifica]
Estudià dret a la Universitat Imperial de Tòquio, passant a treballar al Ministeri de Ferrocarrils, esdevenint el 1948 vice-ministre de transports.[2]
Entrà al Parlament Japonès el 1949 com a membre del Partit Liberal del Japó, i gradualment anà escalant posicions dins el seu partit així com en el govern japonès. Així inicià les activitats polítiques sent primer Cap de Gabinet del ministre d'afers estrangers Shigeru Yoshida, i el 1952 fou nomenat Ministre de Construcció. Els posteriors moviments, i coalicions, del seu partit provocaren que Sato esdevingués Ministre de Finances en els governs de Nobusuke Kishi, el seu germà, i Hayato Ikeda.[3]
Sato va succeir Ikeda al capdavant del govern, degut a la malaltia d'aquell. Fou escollit Primer Ministre el 9 de novembre de 1964, sent reelegit el 17 de febrer de 1967 i el 14 de gener de 1970, estant en el càrrec fins al 7 de juliol de 1972.[4] Com a Primer Ministre fou molt popular gràcies al creixement que aconseguí de l'economia del país. La seva política exterior, però, fou criticada per alguns degut al seu acostament als Estats Units i a la República Popular de la Xina. Així, el 1969 pactà amb Richard Nixon la retirada de l'armament nuclear del territori japonès a condició del manteniment de les bases americanes d'Okinawa.[5]
Tot i això, algunes de les seves decisions en política internacionals van ser polèmiques. Així, l'11 de novembre de 1967 l'activista Yui Chunoshin es va immolar davant la residència del primer ministre en protesta per la participació del Japó a la Guerra del Vietnam.[6] Després de tres eleccions consecutives, Sato decidí no presentar-se a un quart mandat, sense poder deixar el seu delfí Takeo Fukuda al poder, que perdé a mans de Kakuei Tanaka.[7]
Sato fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau de 1974, que compartí amb l'irlandès Seán MacBride, «per la seva ferma defensa de l'entrada del Japó en el Tractat de no proliferació nuclear».[8] Sato morí a casa seva, a Tòquio, el 3 de juny de 1975.[9]
Honors[modifica]
Al Japó[modifica]
- Premi Golden Faisan de l'Associació Scout del Japó (1970) [10]
- Gran Cordó de l'Orde del Crisantem (3 de novembre de 1972)
- Premi Nobel de la Pau (12 de maig de 1974) [11]
- Collar de l'Ordre del Crisantem (3 de juny de 1975; pòstum)
Internacionals[modifica]
Espanya: Orde d'Isabel la Catòlica (23 Febrer 1965)[12]
Malàisia: Gran Comandant Honorari de l'Orde del Defensor del Regne (1967)[13]
Singapur: Orde de Temasek (25 Septembre 1967)[14]
Mèxic: Orde de l'Àguila Asteca (9 Març 1972)
Paraguai: Orde Nacional al Mèrit (5 Abril 1972)
Corea del Sud: Orde al Mèrit del Servei Diplomàtic (1969)[15]
Laos: Orde del Milió d'Elefants i el Para-sol Blanc (1966)
.svg){kind=small}
Referències[modifica]
- ↑ «Satō Eisaku | Prime Minister of Japan, Nobel Peace Prize Winner» (en anglès). Britannica. [Consulta: 3 setembre 2023].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1974». Nobel Prize. [Consulta: 6 gener 2013].
- ↑ Weiner, Tim «C.I.A. Spent Millions to Support Japanese Right in 50's and 60's» (en anglès). The New York Times, 09-10-1994 [Consulta: 16 juliol 2022].
- ↑ Kapur, Nick. Japan at the Crossroads: Conflict and Compromise after Anpo. Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press, 2018, p. 98. ISBN 978-0674984424.
- ↑ Feiler, Bruce S. Learning to Bow: Inside the Heart of Japan (en anglès). Ticknor & Fields, 1991, p. 80. ISBN 978-0-395-64726-4.
- ↑ «もの書きを目指す人びとへ». [Consulta: 3 setembre 2023].
- ↑ «FOREIGN OFFICE FILES FOR JAPAN AND THE FAR EAST, Series 2, Part 6 - 7». [Consulta: 3 setembre 2023].
- ↑ «Eisaku Sato». The Norwegian Nobel Institute. [Consulta: 21 gener 2015].
- ↑ Krebs, Albin «Eisaku Sato Ex‐Premier of Japan, Dies at 74» (en anglès). The New York Times, 03-06-1975. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «䝪䞊䜲䝇䜹䜴䝖日本連盟 きじ章受章者» (en japonès). Reinanzaka Scout Club, 23-05-2014. Arxivat de l'original el 2020-08-11.
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1974». Nobel Prize. [Consulta: 6 gener 2013].
- ↑ «Boletín Oficial del Estado».
- ↑ «Semakan Penerima Darjah Kebesaran, Bintang dan Pingat». Arxivat de l'original el 19 juliol 2019. [Consulta: 24 agost 2018].
- ↑ «Indonesia President Yudhoyono Conferred The Singapore Order of Temasek (First Class)», 11-09-2014.
- ↑ South Korean Government Decorated 12 Japanese Extreme Right Figures
Bibliografia complementària[modifica]
- Dufourmont, Eddy (2008). "Satō Eisaku, Yasuoka Masahiro and the Re-Establishment of 11 February as National Day: the Political Use of National Memory in Postwar Japan". In Wolfgang Schwentker and Sven Saaler ed., The Power of Memory in Modern Japan, Brill, pp. 204–222. ISBN 978-19-05-24638-0
- Edström Bert (1999). Japan's Evolving Foreign Policy Doctrine: From Yoshida to Miyazawa. Palgrave Macmillan. Chapter 5: "The Cautious and Discreet Prime Minister: Satō Eisaku". ISBN 978-1-349-27303-4
- Hattori, Ryuji (2020). Eisaku Sato, Japanese Prime Minister, 1964-72: Okinawa, Foreign Relations, Domestic Politics and the Nobel Prize. Routledge. ISBN 978-1003083306
- Hoey, Fintan (2015). Satō, America and the Cold War: US-Japanese Relations, 1964–72. Palgrave Macmillan. ISBN 978-1-137-45763-9
- Kapur, Nick (2018). "The Empire Strikes Back? The 1968 Meiji Centennial Celebrations and the Revival of Japanese Nationalism". Japanese Studies 38:3. pp. 305–328.
- Tsuda, Taro (2019). Satō Eisaku and the Establishment of Single-Party Rule in Postwar Japan[Enllaç no actiu]. PhD dissertation. Harvard University.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eisaku Satō |
| Precedit per: Hayato Ikeda |
Primer Ministre del Japó 1964-1972 |
Succeït per: Kakuei Tanaka |
| Meiji |  | |
|---|---|---|
| Taishō | ||
| Shōwa | Wakatsuki Reijirō · Tanaka Giichi · Hamaguchi Osachi · Wakatsuki Reijirō · Inukai Tsuyoshi · Takahashi Korekiyo · Saitō Makoto · Okada Keisuke · Hirota Kōki · Senjūrō Hayashi · Fumimaro Konoe · Kiichirō Hiranuma · Nobuyuki Abe · Mitsumasa Yonai · Fumimaro Konoe · Hideki Tōjō · Kuniaki Koiso · Kantarō Suzuki · Naruhiko Higashikuni · Kijūrō Shidehara · Shigeru Yoshida · Tetsu Katayama · Hitoshi Ashida · Shigeru Yoshida · Ichirō Hatoyama · Tanzan Ishibashi · Nobusuke Kishi · Hayato Ikeda · Eisaku Satō · Kakuei Tanaka · Takeo Miki · Takeo Fukuda · Masayoshi Ōhira · Masayoshi Itō · Zenkō Suzuki · Yasuhiro Nakasone · Noboru Takeshita | |
| Heisei | ||
| Reiwa | ||
