Gironella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:45, 22 set 2016 amb l'última edició de Quimpuig12 (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula geografia políticaGironella
Bandera
Bandera
Escut d'armes
Escut d'armes
Vista nocturna
Vista hivernal
Imatge
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 02′ 15″ N, 1° 52′ 59″ E / 42.0375°N,1.8830555555556°E / 42.0375; 1.8830555555556
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialCatalunya Central
ComarcaBerguedà Modifica el valor a Wikidata
CapitalGironella Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població4.980 (2023) Modifica el valor a Wikidata (732,35 hab./km²)
Llars22 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciGironellenc, gironellenca
MalnomPenjalloques [1]
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície6,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perLlobregat Modifica el valor a Wikidata
Altitud469
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataDavid Font Simon Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08680 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08092 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT080924 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webgironella.cat Modifica el valor a Wikidata
Vista de la vila de Gironella, amb Berga i la serra de Queralt al fons

Gironella és una vila i municipi de la comarca del Berguedà, situat entre els termes municipals de Casserres, Olvan, Sagàs i Puig-reig.

Història

Prehistòria i història antiga

No s'ha pogut resseguir la situació de l'actual municipi de Gironella durant la prehistòria perquè no s'hi han pogut trobar jaciments arqueològics. Tot i això, la Rosa Serra afirma que la situació dels pobladors de la zona hauria de ser semblant a la de la resta del Baix Berguedà.[3]

A la zona s'hi ha trobat hàbitats humans des del neolític i hi ha diversos jaciments ibèrics (Puig-Reig, Santa Maria de Merlès, Montclar, l'Espunyola, Berga, Casserres, etc.). Durant la restauració de l'església vella de Santa Eulàlia de Gironella s'hi va trobar restes ceràmiques de diferents èpoques, entre elles una d'ibèrica local i una de la mateixa època procedent del taller de Roses, datades les dues com a anteriors del segle III aC. Aquesta troballa demostra el poblament al municipi des de l'època de la protohistòria.[3]

Per l'actual municipi de Gironella hi travessava un antic camí saliner que unia la Muntanya de sal de Cardona amb la part oriental de Catalunya.[3]

Època Medieval

Sembla que a l'època de l'Alta edat mitjana la població del Berguedà es va mantenir relativament estable, sobretot a les zones de muntanya i les invasions germàniques i musulmanes no hi van deixar gaires empremtes.[4]

Gironella a la Guerra de Successió

Gironella havia caigut en mans de l'exèrcit borbònic però l'11 de març de 1714 fou alliberada durant la presa del castell de Gironella per les tropes del marquès del Poal i del coronel Ermengol Amill. La guarnició borbònica, formada per 30 soldats, 2 capitans i 2 tinents, entre d'altres, foren agafats presos i portats a Cardona.[5]

Segle XIX

Article principal: Gironella al segle XIX

Segons Pascual Madoz Ibáñez en el seu Diccionario Geográfico (1847), Gironella tenia 127 veïns (vec.) i 454 almes (alm.), ja que la vila havia estat cremada pel Comte d'Espanya durant la Primera Guerra Carlina.[6]

El 1900 es produí en favor de Carles de Borbó i Àustria-Este el fracassat Alçament de Badalona, Gironella i altres viles catalanes i del País Valencià liderat per Salvador Soliva.[7]

Demografia

Entitat de població Habitants
Cal Bassacs 1.065
Cal Ramons 204
Gironella 3.552
Viladomiu Nou 167
Viladomiu Vell 95
Sortida Gironella a la C-16


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
27 16 22 331 513 763 1.244 1.379 2.953 2.931

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.977 4.505 4.377 4.410 5.638 5.703 5.552 5.289 5.102 5.102

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
5.037 5.001 4.867 4.899 4.884 4.786 5.016 5.067 5.063
 4.987

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
4.829
 4.834
 4.946
 4.940 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Fogatge de 1553

El fogatge de 1553 de Gironella fou fet pel cònsol Joan Gironella el 13 d'octubre. Els ciutadans que hi apareixen són: Joan Gironella (cònsol), Joan Prat, Joan Pujol àlies Fontrubia, Guillem Costa, Francesch Farrer, Bernat Botiguer, Pere Cavall (mestre), Bertomeu Arola, Pere Joan Rocha Fort, Joan Tornamira, Joan Guell, Pere Arola, Joan del Such, Bertomeu Pujoll, Bertomeu Rovira, Guillem Aymerich, Gabriell Sala, Bertomeu Soroll, Loys Savall, Montserrat Sala, Jaume Manuel i el Mn. Antoni Donzach (vicari).[8]

Política i administració

Alcaldes

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Pere Guitart Montraveta Independents 19/04/1979 --
1983–1987 Pere Guitart Montraveta Independents 28/05/1983 --
1987–1991 Lluís Bertran Bertran CIU 30/06/1987 --
1991–1995 Lluís Bertran Bertran CIU 15/06/1991 --
1995–1999 Lluís Bertran Bertran CIU 17/06/1995 --
1999–2003 Lluís Bertran Bertran CIU 03/07/1999 --
2003–2007 Ramon Costa Guinó ERC 14/06/2003 --
2007–2011 Ramon Costa Guinó ERC 16/06/2007 --
2011–2015 David Font Simon CIU 11/06/2011 --
2015–2019 David Font Simon CIU 13/06/2015 --
2019-2023 n/d n/d 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --

Eleccions Municipals

Resultats electorals - Gironella, 2015[9][10]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
CiU David Font Simon 1.492 8 65,30%
ERC-AM Albert Xoy Serra 564 3 24,68%
ICV-E Òscar Besa Garcia 98 0 4,29%
PP Julio Coll Castellon 70 0 3,06%
Vot en blanc 61 2,67%
Vot nul 65 2,77%
Participació 2.350 62,24%
Abstenció 1.426 37,76%
Total votants 11
Regidors Electes en les Eleccions Municipals de 2015[10]
Partit Nom dels regidors
Convergència i Unió (CiU)
David Font Simon (alcalde), Sílvia Corbera Torrentbo,
Maria Àngels Sallés Perarnau, Josep Castellà Antich, Mònica Flores Morales,
Roger Ballús Núñez, Lluís Vall Carrillo, David Saborido González.
ERC-AM
Albert Xoy Serra, Marc Rojas Saña, Joana Pons Soto

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012

Resultats electorals - Gironella, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
CiU Artur Mas 1.285 43,72
ERC Oriol Junqueras 686 23,34
PSC Pere Navarro 247 8,4
PPC Alicia Sánchez-Camacho 182 6,19
ICV-EUiA Joan Herrera 197 6,7
CUP David Fernández 113 3,84
C's Albert Rivera 40 1,36
Altres 156 6,67
Vots en blanc 33 1,11
Total 2.970

Cultura

Folklore, costums i tradicions

Gironella de nit

El pubillatge està arrelat al municipi des del 1994; i l'any 2007 l'Hereu de Gironella 2006, David Saborido, va ésser escollit Hereu de Catalunya 2007 al certamen de la proclamació de la Pubilla, l'Hereu, fadrins i dames de Catalunya celebrat a la vila empordanesa de Llançà. No obstant això, tres anys més tard, la Pubilla de Gironella 2008, Júlia Giner, va ésser escollida Pubilla de Catalunya 2009 a Sant Pol de Mar, al Maresme.

Entitats

Imatge del nucli antic des del carrer del riu amb el castell de Gironella

Al municipi de Gironella hi ha hagut i hi ha entitats que abasten moltes esferes de la vida social:[11]

Associacions de veïns

  • Associació de Veïns Barri Església
  • Associació de Veïns Barriada Bassacs
  • Associació de Veïns Cal Blau
  • Associació de Veïns Cal Ramons
  • Associació de Veïns Cap del Pla
  • Associació de Veïns de Viladomiu Nou
  • Associació de Veïns "Sant Marc" Viladomiu Vell
  • Associació de Veïns Font dels Torracs

Altres entitats

  • Associació de Joves de Gironella (Fundat des de 2011 pel Sr. Toni Pérez)
  • Agrupament escolta i guia Sebastià Montraveta (Fundat l'any 1973)

Cultura

El nucli antic de Gironella, el Pont Vell i el riu Llobregat
  • L'Aroma Gironellenca: és una societat coral membre de la Federació de Cors de Clavé que va ser fundada el 1882.[12] L'entitat ha canviat de nom diverses vegades: fins al 1894 l'entitat es deia "La Lira Gironellense", en una fotografia de principis del segle XX a l'estandard es llegeix: "La Nueva Gironellense" i en un programa del 1927 l'entitat es deia "La Nova Gironellense". Quan l'entitat va celebrar els 75 anys es passa a dir "L'Aroma Gironellense" i quan celebrà el centenari, ja tenia el nom en català actual.[12] El cor era un cor exclusivament masculí fins que va abandonar l'activitat. L'època de més esplendor de l'Aroma Gironellenca fou les dècades de 1950 i 1960, cosa que es pot veure en el programa d'actes per a celebrar els 75 anys de l'entitat.[12] El 1952 s'estrenà el nou estendard de l'entitat i el seu director, el mestre Josep Font i Parera va compondre la sardana Anís Garriga. Entre les activitats més destacades que feia la Societat Coral hi havia la cantada de les Caramelles i l'organització de la Trobada d'entitats corals de la Societat de Cors Clavé que es feia a la vila de Gironella durant la Fira de Sant Josep.[12] Un altre dels seus directors històrics fou Josep Codina i Serra.
Nucli antic de gironella i pont vell
Torre de Cal Bassacs
  • Agrupació Fotogràfica de Gironella
  • Amics de l'Almorratxa
  • Associació Cultural el Vilatà
  • Banda de cornetes i tambors
  • Cola de Geganters Gironella-Viladomiu
  • Coordinadora Carnestoltes de Gironella
  • Coral Estel
  • Coral V-9
  • Grallers Viladomiu Nou
  • Grup de Teatre La Gresca

Esports

  • Club de Futbol Atlètic Gironella
  • Unió Ocellaire (1875).[12]
  • Centre Alpí Gironella: El Centre Alpí Gironella és una entitat que es dedica a organitzar periòdicament activitats esportives com ara escalada, BTT, senderisme, raquetes de neu, esquí, curses d'orientació, vies ferrades, alpinisme, etc., per a la població. El seu objectiu principal és fomentar aquests tipus d'activitats al medi natural a la població i potenciar l'esport de manera lucrativa. És una entitat que fa 10 anys que funciona, per això encara disposa de pocs socis (130) i la seva situació econòmica és més aviat baixa. Tot i així, encara que sigui a petita escala, desenvolupa les seves funcions de manera satisfactòria. A més, té una situació social bona en el conjunt dels seus simpatitzants en la zona.[13]
  • Futbol Sala Gironella: té un equip de Futbol sala Femení que juga a la Primera Divisió espanyola de futbol sala.[14]

Patrimoni material i monuments

Article principal: Llista de monuments de Gironella
  • Castell: antic castell medieval, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional des de 1949
  • Pont Vell o Pont Gòtic: Pont d'origen medieval sobre el riu Llobregat que constitueix el principal accés per a vianants al nucli antic de Gironella des del marge dret del riu. L'entorn del pont és un indret emblemàtic de la vila

Fills il·lustres

Foto de la fàbrica de Cal Metre a primer pla i el nucli urbà al fons des de dalt la muralla de Gironella

Altres gironellencs notables

Referències

  1. ↑ Estruch i Subirana, Maria. Els noms populars de núvols, boires i vents del Berguedà. L'Albí, 2010, p.142. 
  2. ↑ www.idescat.cat Institut d'Estadística de Catalunya. Generalitat de Catalunya
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Busquets, Montaña, Pujol, Serra. Gironella. Notes històriques. Gironella: Centre d'Estudis de l'Associació Cultural el Vilatà, 1999, p. 23. ISBN 84-930222-2-5. 
  4. ↑ Busquets, Montaña, Pujol, Serra. Gironella. Notes històriques. Gironella: Centre d'Estudis de l'Associació Cultural el Vilatà, 1999, p. 24-28. ISBN 84-930222-2-5. 
  5. ↑ «Biografies - coronel Amill». 11 de setembre 1714.org. [Consulta: 5 juliol 2014].
  6. ↑ Madoz, Pascual «Gironella». Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, 8, 1847, pàg. 428.
  7. ↑ Canal i Morell, Jordi. El carlisme català dins l'Espanya de la Restauració. Eumo, 1998, p. 301. ISBN 8476022433. 
  8. ↑ Iglésies, Josep. El Fogatge de1553. Estudi i transcripció. Vol 1. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1979, p. 462. ISBN 84-232-0141-4. 
  9. ↑ «Resultados provisionales, Elecciones Municipales, Barcelona, Gironella 2015» (en castellà). Ministeri de l'Interior, 25-05-2015. [Consulta: 2 juny 2015].
  10. ↑ 10,0 10,1 «Berguedà, els resultats poble per poble». Regió 7, 25-05-2015, pàg. 19.
  11. ↑ Entitats a la web de l'ajuntament de Gironella
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Valls, J «L'Aroma Gironellenca, una societat coral centenària». El Vilatà, Revista Cultural del Berguedà, 91, Agost-Setembre 1991, pàg. 28-29.
  13. ↑ «Centre Alpí Gironella». Centre Alpí Gironella. [Consulta: 2 juny 2014].
  14. ↑ futbolsalagironella.com
  15. ↑ TORNAFOLCH, Xavier: "Joaquim Penina, l'anarquista gironellenc que es convertí en el primer represaliat de les dictadures argentines", a: L'Erol, 106, hivern de 2010, pp. 30-32
  16. ↑ OLIVA, Aldo, 2007: "L'Afusellament de Penina", Ed. El Viejo Topo.
  17. ↑ «L'hotel». Fitxes de Patrimoni - Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 gener 2015].

Bibliografia

  • Gironella, notes històriques de J. Busquets, B. Montañà, J. Pujol i R. Serra. Edicions de l'Associació Cultural El Vilatà.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gironella
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gironella&oldid=17510443»