Heró d'Alexandria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Heró d'Alexandria
Suposat gravat d'Heró extret d'un llibre de 1688.
Suposat gravat d'Heró extret d'un llibre de 1688.
Naixement Vers 10 dC
possiblement Alexandria
Mort Vers 75dC
lloc desconegut
Camp Enginyeria i Matemàtiques

Heró d'Alexandria (Heron, Ἥρων) (~10 dC - dècada del 70) va ser un enginyer, inventor i matemàtic grec, que va viure a Alexandria.

Vida[modifica | modifica el codi]

Se sap molt poca cosa de la seva vida. Es va creure que havia viscut en els segles II o III dC, però un treball d'Otto Neugebauer va establir que un dels seus llibres va ser escrit l'any 62 dC, ja que parla d'un eclipsi que va tenir lloc en aquella data.[1]

Com que molts dels seus escrits apareixen en forma d'apunts didàctics, se suposa que devia ser professor en el Museion d'Alexandria

Obra[modifica | modifica el codi]

Una característica fonamental de la seva obra és la claredat en l'exposició, cosa no sempre comuna en els autors de l'època.[2]

Després de la decadència de l'Imperi creat per Alexandre el Gran i alhora de la ciència grega, encara varen existir algunes espurnes de genialitat. Un d'aquests genis va ser Heró, que va desplegar una actitud gairebé moderna per a la mecànica, ja que descobrí de forma arcaica la llei d'acció i reacció, per mitjà d'experiments amb vapor d'aigua a través del globus giratori. Va descriure moltes màquines senzilles i va generalitzar el principi de l'alçaprem d'Arquímedes. En matemàtiques va passar a la història sobretot per la fórmula que porta el seu nom i que permet de calcular l'àrea d'un triangle a partir de la llargada dels tres costats. Apareix per primera vegada en la seva obra "La Mètrica". En esta obra també s'hi troben exemples numèrics de mesura de longituds, àrees i volums, així com alguna demostració.

L'experiment pneumàtic anomenat "Font d'Heró"[3] era un raig d'aigua mantingut per aire condensat. Aquest experiment li va proporcionar una popularitat i celebritat que es van incrementar amb la invenció d'un motor de vapor que actuava per mitjà d'una caldera amb uns forats i que era capaç de girar a l'entorn d'un eix; el vapor produïa una pressió sobre les peces a l'altre costat que es movien en direcció oposada. Va perfeccionar aquest enginy fins que va arribar a tenir una potència de sis cavalls.

Les obres més rellevants d'Heró, de les quals s'han conservat fragments en diferents idiomes, són aquestes:[4]

  • Χειροβαλλίστρας κατασκευὴ καὶ συμμετρία, sobre les catapultes, en (grec antic)
  • Κατοπτρικα, sobre la propagació i reflexió de la llum, en (grec antic)
  • Διοπτρα, on descriu un aparell semblant al teodolit per a mesurar distàncies, en (grec antic) i en (àrab).
  • Βαρούλκος Barulcus sive de Oneribus trahendis Libri tres sobre les formes d'aixecar pesos pesants, en (llatí)
  • Mecànica sobre la construcció de mecanismes i màquines senzilles, ha sobreviscut en (àrab)
  • Βελοτοιϊκά, Βελοποιηκά, sobre la construcció d'armes de guerra, en (grec antic)
  • Πνευματικά o Spiritalia, la Pneumàtica, la seva obra principal, un tractat sobre l'ús de l'aire, l'aigua i el vapor en (grec antic)
  • Περὶ αὐτοματοποιητικῶν, Sobre la construcció d'autòmats, en (grec antic).[5]

Altres obres s'han perdut totalment:

  • Τὰ περὶ ὑδροσκοπειῶν
  • Μηχανικαὶ ἰσογωγαί
  • Περὶ μετρικῶν
  • Περὶ τροχιωδιῶν
  • Περὶ ζυγίων (possible)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Papadopoulos, pàgina 218.
  2. Papadopoulos, pàgina 219.
  3. Kras, pàgina 16.
  4. Papadopoulos, pàgines 220-221.
  5. McKenzie, pàgina 323.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Les seves obres han estat editades en cinc volums per Johan Ludvig Heiberg:

Altres llibres sobre Heró:


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heró d'Alexandria