Lluís Maria de Puig i Olivé
Lluís Maria de Puig i Olivé (Bàscara, 29 de juliol de 1945 - Girona, 12 de desembre de 2012) fou un polític i historiador català.
Biografia[modifica]
Llicenciat en Història, havia estudiat a Girona, Barcelona i París (Sorbona). Va ser professor d'Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Girona. Va ser autor de 18 llibres d'història, coautor en una desena més i autor de multitud de treballs acadèmics publicats, així com d'articles d'opinió a la premsa internacional i també del nostre país. Per la seva obra acadèmica ha estat nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Constança. Entre les seves obres hi ha les biografies de Carles Rahola i Josep Tarradellas.
Militant de Convergència Socialista de Catalunya en 1974, posteriorment del PSC-PSOE i de la UGT. Participà en l'Assemblea de Catalunya.[1] Membre de l'Executiva Nacional del PSC i membre de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa pel Grup Socialista i president de la Comissió de Cultura, Ciència i Educació.
Va tenir responsabilitats institucionals en la política europea i internacional com a President de l'Assemblea de la Unió europea occidental (fins al 2000) i de l'Assemblea parlamentària del Consell d'Europa (fins al 2010).
Ha estat diputat per la província de Girona a les eleccions generals espanyoles de 1979, 1982, 1986, 1989, 1993, 1996 i 2000. A les eleccions generals espanyoles de 2004 fou senador per l'Entesa Catalana de Progrés.[2]
Des de desembre de 2010 era President del Consell Català del Moviment Europeu i Vicepresident de la Fundació Ernest Lluch, President de l'Associació catalana de cooperació universitària internacional (WUSMED) i President honorari de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa.
Va morir el 12 de desembre de 2012 a Girona a causa d'una aturada cardíaca.[3][4]
Fons Lluís Maria de Puig i Olivé[modifica]
La seva família va fer donació a la Biblioteca de la Universitat de Girona de la biblioteca personal coincidint amb el cinquè aniversari de la seva mort.[5][6] El fons consta d'uns 1800 llibres provinents de la seva biblioteca personal així com tota la seva obra.
Reconeixements[modifica]
L'Ajuntament de Girona, des de l'any 2013, organitza anualment les Jornades Lluís Maria de Puig Olivé.[7] I el 24 de febrer de 2018 va inaugurar el Mirador de Lluís Maria de Puig, situat en un dels laterals de la plaça de Sant Feliu, darrere de l'escultura del Cul de la Lleona[8][9][10]
Coincidint amb l'aniversari de la seva mort, 2 anys després, la Biblioteca de Montilivi de la Universitat de Girona va dedicar una de les seves aules d'estudi a de Puig[11][12]
Referències[modifica]
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats, I Legislatura
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ «Mor als 67 anys l'històric socialista Lluís Maria de Puig». AraGirona.cat, 13-12-2012. Arxivat de l'original el 2013-09-29. [Consulta: 13 desembre 2012].
- ↑ «Mor, als 67 anys, el polític socialista i historiador Lluís Maria de Puig». 324.cat, 13-12-2012. [Consulta: 13 desembre 2012].
- ↑ «La biblioteca de la UdG rep el fons de Lluís Maria de Puig». Diari de Girona, 14-12-2017. [Consulta: 2 juny 2019].
- ↑ «Acte de recepció del fons documental del polític i historiador Lluís M. de Puig i Olivé». Biblioteca de la Universitat de Girona, 13-12-2017. [Consulta: 2 juny 2019].
- ↑ «Jornades Lluís Maria de Puig Olivé». Ajuntament de Girona. Arxivat de l'original el 2019-06-02. [Consulta: 2 juny 2019].
- ↑ «Invitació a la inauguració del nou Mirador de Lluís Maria de Puig i Olivé. 24 de febrer de 2018». Europe direct Girona, 22-02-2018. [Consulta: 2 juny 2019].
- ↑ Serrat, Lluís «Dediquen un mirador a Lluís Maria de Puig». El Punt, 25-02-2018.
- ↑ «Bategen un dels miradors a l'Onyar amb el nom de Lluís Maria de Puig». Diari de Girona, 25-02-2018.
- ↑ «La UdG dedica una sala a Lluís M. de Puig». Diari de Girona, 11-10-2013.
- ↑ «Campus Montilivi-reserva d'espais». UdG. Arxivat de l'original el 2020-05-06. [Consulta: 2 juny 2019].
Enllaços externs[modifica]
- Fons Lluís Maria de Puig i Olivé (Universitat de Girona)
- Acte d'inauguració del curs acadèmic de la Universitat de Girona 2008-2009
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
| Barcelona |  | |
|---|---|---|
| Tarragona | ||
| Lleida | ||
| Girona | ||
| Designats pel Parlament de Catalunya | ||
- Diputats al Congrés dels Diputats pel PSC
- Senadors al Senat espanyol per l'Entesa Catalana de Progrés
- Militants del Partit dels Socialistes de Catalunya
- Militants catalans de la UGT
- Professors de la Universitat de Girona
- Historiadors catalans del sud contemporanis
- Doctors honoris causa
- Alumnes de la Universitat de Barcelona
- Alumnes de la Universitat de Girona
- Alumnes de la Universitat de París I Panteó-Sorbona
- Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Naixements del 1945
- Morts a Girona
- Historiadors altempordanesos
- Polítics altempordanesos