Mateu Morral i Roca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cos sense vida de Mateu Morral
Mateu Morral dibuixat en la revista russa Niva. (1906)

Mateu Morral Roca[1] (Sabadell, 1880 - Torrejón de Ardoz, 2 de juny de 1906) fou un anarquista català. És conegut com a responsable de l'atemptat contra Alfons XIII i Victòria Eugènia el 31 de maig de 1906, el dia de les seves noces.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'un empresari tèxtil de Sabadell, parlava diversos idiomes i, en viatjar per Alemanya, va conèixer i va fer seu l'anarquisme. De tornada a Espanya va decidir abandonar el negoci familiar i va començar a treballar com a bibliotecari amb Francesc Ferrer i Guàrdia. Durant aquest període seria autor d'alguns breus textos, com Pensamientos revolucionarios de Nicolás Estévanez, publicat amb un prólogo de Federico Urales.

Atemptat[modifica | modifica el codi]

Fotografia històrica de segons després de l'atemptat contra el rei Alfons XIII i Victòria Eugènia
La casa-pensió al núm. 88 del Carrer Mayor.

En 1906 va viatjar a Madrid a preparar l'atemptat contra el rei Alfonso XIII, consistent en una bomba de fabricació casolana de les anomenades d'inversió, conegudes com a bomba Orsini. La bomba, segons el novel·lista Pío Baroja, li hauria estat lliurada deu dies abans, procedent de França i embolicada en una bandera francesa, pel seu ideòleg favorit, el militar i ministre de la Guerra durant la Primera República, Nicolás Estévanez.

Morral va llançar la bomba oculta en un ram de flors al pas de la comitiva dels Reis, quan es dirigien al Palau Reial de Madrid, des de la balconada de la pensió en la qual s'allotjava, situada en el tercer pis del número 88 (actualment 84) del carrer Mayor. El ram amb la bomba va ser dirigit cap a la carrossa reial, però va ensopegar en la seva caiguda amb les vies del tramvia i es va desviar cap a la multitud que estava observant la comitiva. Els reis van sortir il·lesos però van morir 25 persones entre militars (15) i civils. Més de cent van resultar ferits.

Morral va aconseguir escapar de Madrid, sembla que amb l'ajuda del periodista José Nakens, però el 2 de juny va ser reconegut per diverses persones en un poblet proper a Torrejón de Ardoz, on es va detenir per menjar. Aquestes persones van avisar un guarda jurat particular de camp, Fructuoso Vega, que després d'alguns esbrinaments, el va comminar a seguir-lo. Es va lliurar pacíficament, però quan era conduït pel guarda a la casa caserna de Torrejón de Ardoz, el va matar d'un tret i es va suïcidar a continuació.

El seu cos i el del guarda van ser mostrats a l'ajuntament del poble, fins que els van portar a Madrid a les poques hores.

En el posterior judici José Nakens, Francesc Ferrer i Guàrdia i altres anarquistes van ser condemnats per conspiració. Van ser indultats un any després. Ferrer Guàrdia va ser executat en 1909 malgrat les protestes i pressions internacionals com a conseqüència de la Setmana Tràgica de Barcelona.

Llegat[modifica | modifica el codi]

La via de Massagué de Sabadell es va dir avinguda de Mateu Morral del 6 de gener de 1937 al 27 de maig de 1939.[2]

En plena Guerra Civil l'ajuntament de Madrid, reanomenà el carrer Mayor com a carrer de Mateo Morral, segons l'estudi Toponimia madrileña: proceso evolutivo, de Luis Miguel Aparisi Laporta. Acabada la guerra, la dictadura de Francisco Franco, va retornar a l'antiga via madrilenya la seva denominació original.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Mateu Morral i Roca». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «La via de Massagué». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 28 febrer 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]