Modest Urgell i Inglada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Modest Urgell i Inglada

Autoretrat
Naixement Modest Urgell i Inglada
1839
Barcelona
Mort 1919
1839
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Art pintor
Premis 1898- Primera medalla a l'Exposició d'Art de Barcelona amb Lo de sempre


Obra destacada

Urgell- Marina.jpg

Marina, de Modest Urgell. Museu d'Art de Girona


Modest Urgell i Inglada (Barcelona, 1839 - ídem, 1919), també conegut sota el pseudònim de Katúfol, fou un pintor i autor teatral català, reconegut com a pintor tant internacionalment com nacionalment. Així ho proven les diverses exposicions a París, Brussel·les, Munic i altres llocs com Madrid, Olot, Girona i Barcelona. A part del reconeixement, en la seva etapa com a professor de paisatge a l'Escola de la Llotja influencia diversos artistes, entre els quals destaquen Pablo Picasso, Joan Miró i Hermen Anglada Camarasa.

La seva herència artística deixa molts paisatges, marines i esglésies combinades amb unes atmosferes melancòliques, que sempre ens indica la utilització dels colors i l'estat anímic del pintor. En les seves obres s'influencia de Joaquim Vayreda, els diferents moviments artístics de París, el Romanticisme i Edgar Allan Poe.

A més d'artista, fou actor i escriu obres sobre les seves vivències i les classes populars. Com a autor teatral no té tant èxit com la seva pintura però tot i així és admirat per Narcís Oller, l'il·lustre literat català. En les seves obres destaquen Turbonada (1870), Lluny dels ulls (1898), Un terròs de sucre (1898) entre d'altres.

Per últim, Modest Urgell fou fundador de la Societat Artística i Literària de Catalunya[1] que feia les seves reunions a la famosa Sala Parés. En aquest lloc, l'artista Barceloní mostrava la seva part més íntima. Els diferents amics que assistien a les reunions trobem en Enric Galwey que el defineix com una persona que explicava anècdotes interessants, casos graciosos i una persona totalment de l'època del romanticisme.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Modest Urgell i Inglada neix el 13 de juny de 1839 en el si d'una família benestant de Barcelona. El seu pare, Jaume Urgell, era de Reus i la seva mare, Antònia Inglada, era de Vilanova i la Geltrú. En el període de l'adolescència, Modest Urgell té la intenció de dedicar-se al teatre i forma part d'algunes companyies amateurs. Però la família no hi està d'acord i l'endinsen en el món de la pintura.

Per tant, l'artista barceloní es forma com a pintor, estudià a l'Escola de la Llotja abans del 1864, on fou deixeble de Ramon Martí i Alsina, el primer realista català, Pau Milà i Fontanals, Claudi Lorenzale, Josep Serra Porsón i Lluís Rigalt. Allà va conèixer altres pintors importants com són els germans Vayreda, els germans Masriera, Benet Mercadé o Marià Fortuny entre altres.

Més endavant, en els anys 1860, les seves obres foren rebutjades per massa avançades en les exposicions organitzades a l'Escola la Llotja, i també exposà sense èxit a Madrid. En canvi, a Girona va fundar el museu municipal.[2]

Després d'acabar la seva formació a l'Escola de la Llotja, el 1868 decideix fer el seu viatge d'estudis a París, lloc on la majoria d'artistes hi anaven. En aquesta ciutat francesa trenca amb l'academicisme i coneix nous corrents artístics. És en aquesta ciutat on tractà a Gustave Courbet, i s'adscriu al realisme.

A la tornada a Barcelona es troba amb la febre groga. Per tant aquest mateix any 1870 decideix marxar a Olot, convidat per Joaquim Vayreda amb altres artistes com Antoni Caba i Joan Roig i Soler, creador d'una escola paisatgística, que va influir en Urgell, dedicant-se des de llavors principalment al paisatge. Però la seva estada a la Garrotxa no va més enllà de 1894, quan mor Joaquim Vayreda. Va participar l'any 1900 en l'Exposició Regional Olotina. Els anys següents Urgell va fer petites estades a Arenys de Mar, Gelida i Tolosa de Llenguadoc. Durant aquest temps rep mots encàrrecs, cosa que el permet viure exclusivament de la pintura.

Modest Urgell es casa al monestir de Montserrat amb Eleonor Carreras Torrecasana. El 1874 té un fill Ricard Urgell que neix a Vilanova i la Geltrú. També serà pintor i professor de l'Escola la Llotja de dibuix artístic. Al llarg de la seva carrera artística Ricard Urgell s'interessarà pels efectes de la llum i seguirà la tendència postimpressionista.

Uns anys més tard, Modest Urgell exposa habitualment a la Sala Parés des de la seva fundació el 1877, i obtingué èxits a les exposicions nacionals de Madrid el 1876, 1892 i 1895, on obtingué la primera medalla amb El Pedregal, poble civilitzat; també guanyà les màximes condecoracions en les exposicions de Barcelona de 1894, 1896 i 1898, i participà en exposicions de Filadèlfia i Munic.

Als anys 1880-1890 són temps de molta activitat. Crea tot un seguit de pintures de l'hivern, capvespres, de platges amb barques i de planes solitàries, o cementiris rurals i ermites que li donaran diferents premis. A Europa és premiat a Munic i a Brussel·les. També a la seva ciutat.

L'any 1894 mort Lluís Rigalt, Modest Urgell és nomenat professor interí de Perspectiva i Paisatge a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. L'any 1896 es dedica només a fer classes de paisatge.

Al cap de dos anys torna a la seva gran passió per sobre de la pintura que és el teatre. Col·labora amb Lluís Graner com a director escènic d'espectacles. També va treballar com a decorador, realitzant diversos treballs, entre ells el Cafè Torino del Passeig de Gràcia i la Maison Dorée de la plaça de Catalunya de Barcelona.[3]

En la seva etapa com a autor teatral va crear diverses obres entre elles Passions funestes (1898), o la comèdia Lluny dels ulls, a prop del cor (1901) estrenada al Teatre Principal de Barcelona. També escriu altres obres com El Murciélago que reflecteix l'amor pel teatre. Més endavant, Memorias d'una patum on recull diverses dades biogràfiques.

El 1909, Urgell aporta les seves vivències de la Setmana Tràgica i la guerra del Marroc a partir d'unes il·lustracions.

El 1915 es va instal·lar a una torre del municipi de Sant Gervasi de Cassoles. Urgell continua dedicant-se a l'ensenyament a l'Escola la Llotja, la promoció de l'art a través de la Societat Artística i Literària que havia fundat amb Enric Galwey i Lluís Graner l'any 1900 a la Sala Parés.

Al 3 d'abril de 1919 mor Modest Urgell a l'edat de 79 anys.[4]

Obra[modifica | modifica el codi]

Modest Urgell va ser un nom important en la pintura catalana del segle XIX. Va fer més de seixanta-vuit exposicions col·lectives tant internacionalment com nacionalment, que representen més de quatre-centes obres exposades. Les seves pintures es defineixen en l'aspecte formal i l'aspecte iconogràfic.

Aspectes formals[modifica | modifica el codi]

Aquest tema es desenvolupa en set elements diferents que són el gènere, l'espai, la perspectiva, la composició, la llum, el color i la tècnica:

  • El gènere es troba una pintura monòtona reduïda en paisatges, interiors i marines que provoca en els quadres de Modest Urgell se'ls anomeni Lo de sempre per la pintura tan semblant que fa.
  • L'espai és obert i estàtic. En el primer cas els quatre costats del quadre queden oberts, on les obres poden ser continuades. En el segon cas és estàtic perquè hi ha paisatges que ni pel color, ni per la pinzellada produeixen cap moviment.
  • La perspectiva és atmosfèrica. Les formes del primer pla apareixen delimitades, i en el segon pla els contorns es difuminen i es fa més difícil reconèixer les formes. En aquests dos plans hi han dues zones delimitades pel color: el primer pla que pertany a la gamma càlida de marrons i ocres, i en el segon pla utilitza una gamma cromàtica freda de tonalitats grises i blanquinoses que formen el cel. Per tant, un primer pla de formes delimitades i un segon pla on intervé l'aire i formes desdibuixades.
  • La composició és horitzontal en la majoria de quadres. La línia horitzontal en el paisatge es veu imposada pel cel i en les marines que separa el mar del cel. Aquesta línia fa que les obres siguin estàtiques i també remarca la idea de la mort. Aquesta només és trencada per algun element com els arbres, els xiprers, les ermites, els pobles que els trobem en posició vertical. A més de les línies, trobem alguns paisatges i persones que es veuen d'una forma molt llunyana treballades amb taques que no aporten cap moviment en la composició. Concretament en les marines trobem alguna vela que aporta cert dinamisme a la composició.
  • La llum en els quadres de Modest Urgell no té un punt principal d'entrada tractant-se de forma similar en tot el quadre. Només en algunes obres on el sol es pon o algun núvol molt blanc es pot trobar un punt principal de llum que es reflecteix en la tela.
  • El color: utilitza una gamma de freds pel cel d'un to blau violat amb taques blaquinoses i el camp amb ocres i verds marrons. Reafirmen la quietud en ser uns colors humits, lleugers i calmants. Aquests colors els trobem els diversos plans. En el primer pla, colors càlids com el vermell, ocre i marro i en el segon pla colors freds com els grisos i els blancs.
« En muchos de sus cuadros encontramos las tonalidades de anochecer y las puestas de sol, las primeras sombras de la noche; los cielos anaranjados o aguas oscuras". »
— PANTORBA, B[5]

La tècnica utilitza normalment pintura a l'oli amb pinzellades curtes, grumoses i ràpides. Per tant, no utilitza una pinzellada homogènia sinó una pinzellada curta que esdevé en forma de zig-zag. En comptades ocasions trobem una pinzellada fosa quan pinta barques i ermites. En l'ús de la tècnica és un pintor modern quasi avantguardista. Es fa notar en les seves rascades amb moltes zones d'empastament i poques zones d'empast que es contraresten.

A més d'aquests elements, Modest Urgell destaca per posar en les seves obres pocs elements compositius. En alguns quadres simplement trobem un camí, uns arbres, una línia de l'horitzó. Altres quadres una platja, el mar i el cel. També té una gran predilecció pels cels amb tonalitats grises que ens endinsen en la tardor.

Aspectes iconogràfics[modifica | modifica el codi]

La seva temàtica presenta la Catalunya rural del segle XIX d'una forma real i romàntica. Per distingir les diferents obres de Modest Urgell amb aquesta temàtica monòtona,[6] l'artista fa servir els títols per distingir-les.

Els seus aspectes iconogràfics en trobem quatre: la vida, la mort, el més enllà i una atmosfera trista i misteriosa.

  • La vida és representada pels elements com les xemeneies que indiquen que una casa està habitada donant-li un aire d'humanitat. També la presència de les gavines juntament amb els pescadors que donen un aire de tranquil·litat impressionant a l'espectador.
  • La mort es troba a diversos elements com els crepuscles que representen com el dia acaba, la gent gran que representa com s'acaba la vida, els xipresos que és l'arbre funerari dels cementiris, les ermites allunyades del poble que anuncien la mort i els ratpenats que surten al final del dia. També els cementiris que es presenten des de l'interior. Al mur i la porta tancats a la llunyania. Món tenebrós on l'espectador se submergeix.
  • El més enllà presentat per la presència d'escales al costat del xiprés i ànecs que miren cap a la lluna.
  • Una atmosfera trista i misteriosa. Aquest tipus d'atmosfera proporciona una gran quietud i silenci tan a la marina com el paisatge. Ho fa a partir d'uns cels ataronjats, vent creant un ambient tenebrós i màgic. Creava aquests ambients perquè reflectia el que veia o perquè pintava estats d'ànim.

Escriptor[modifica | modifica el codi]

Modest Urgell té la seva segona faceta com a escriptor d'obres teatrals. Publicà diverses obres de teatre:Turbonada (1870) Lluny dels ulls (1898), Un terròs de sucre (1898), Añoranza! (1899), Por (1901), Valor (1907); també escrigué la seva autobiografia: El murciélago. Memorias d'una patum (1913). La majoria de les seves obres teatrals reflecteixen el quotidià iqual que la seva pintura. És a dir, parteix de les classes populars. Aquestes es representen amb expressions del poble, un estament supersticiós i uns ambients rurals.

Influències[modifica | modifica el codi]

Etapa a París (1868)[modifica | modifica el codi]

En aquesta etapa trobem diferents moviments artístics i grups que influencien a Modest Urgell: el Realisme, l'Escola de Barbizon i el Simbolisme.

Pel que fa al Realisme, Urgell entra en contacte amb Courbet, pare del realisme pictòric francès. Urgell pinta temes de la vida quotidiana sobre teles de gran format, fet relativament estrany en aquella època. A través de Courbet, Urgell deixa anar la seva càrrega ideològica amb un to de malenconia.

A més, Urgell va entrar en contacte amb l'Escola de Barbizon, sobretot amb alguns dels mestres més destacats del paisatgisme francès com són Daubigny i Camille Corot. El primer elabora pintures armonioses, suaus, amb cert onirisme que s'uneix al contingut dràmatic del paisatge, uns estilemes que també es faran presents en l'obra d'Urgell. Per la seva banda, Corot mostra la naturalesa d'una forma immediata, ingènua i sincera, tot oferint a l'espectador aquells paisatges que viu i sent. Va ser el primer a pintar la llum platejada i grisosa de la regió, elaborant una obra alliberada de contrastos violents i d'atmosferes emotives.

Pel que fa al simbolisme, Modest Urgell va deixar-se influir tant per la temàtica simbolista com per la tècnica pictòrica pròpia d'aquesta tendència. Es tracta d'un simbolisme sense personatges mitològics, però que crea un món de somni tot servint-se d'una atmosfera confusa i difuminada que crea un ambient misteriós. Urgell pren exemple de pintors com Gustave Moreau i Odilon Redon.[7]

Joaquim Vayreda (1870)[modifica | modifica el codi]

Vayreda, format a Llotja, va influenciar a Modest Urgell quan aquest s'instal·là a Olot l'any 1870, tot fugint de Barcelona per evitar l'epidèmia de pesta negra. Urgell s'estableix a la casa de Vayreda amb altres artistes, i travaren una bona amistat. De Vayreda, Urgell va aprendre la importància dels esbossos a l'aire lliure, que elaborava durant les excursions que feien pels paisatges de la Garrotxa.

Professor de Paisatge (1895)[modifica | modifica el codi]

Modest Urgell va ser professor de paisatge a Llotja després de morir Lluís Rigalt. Durant aquesta etapa va influenciar a Joan Miró, Anglada Camarasa i Picasso, entre d'altres.

En el cas de Joan Miró, la influència d'Urgell s'evidencia en tres elements del seu llenguatge pictòric que l'artista va qualificar d'obsessions: el cercle vermell, la lluna i l'estrella.[8] Miró també va quedar impactat de les grans teles horitzontals de Modest Urgell, que desvetllaren la seva obsessió per l'horitzó i els paisatges buits.

Anglada Camarasa i Picasso van quedar impactats per l'originalitat i la personalitat d'Urgell.

El Romanticisme[modifica | modifica el codi]

Aquest moviment influencia l'obra de Modest Urgell en la tendència de l'artista romàntic a la malenconia, el sentimentalisme, el gust pels gestos teatrals, descobrir l'Edat Mitjana i la defensa de la llibertat. També el predomini del sentiment per sobre la raó. El pintor barceloní encaixa perfectament en el seu caràcter.

L'italià Antonio Fontanesi va ser un dels pintors romàntics que més influenciaren l'obra d'Urgell, que feia "poesia del real": temàtiques definides que es deixen emportar per la naturalesa. L'atmosfera, la llum, l'espai aeri, les aigües silencioses… influencien totalment en la temàtica de l'obra de Modest Urgell.

Edgar Allan Poe[modifica | modifica el codi]

El pintor barceloní se sentia inclinat pels temes obscurs i admirà profundament Poe, a qui considerava el geni de la ultratomba.[9]

Presència a museus[modifica | modifica el codi]

La seva obra es troba al MNAC, als museus provincials de Girona, Palma i Lugo, al Museu de Badalona, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, a la Kunsthalle d'Hamburg, Museu Thyssen Bornemisza de Madrid, Museu Thyssem Bornemisza de Màlaga, Museu del Prado de Madrid, col·lecció Beatriz Anglada Huelin, Col·lecció Araguas, Col·lecció Artur Ramon, Col·lecció fons d'art caixa Sabadell, Col·lecció Museu Comarcal de la Garrotxa, Col·lecció Vallet-Barceló, Museu d'art de Girona, Col·lecció caixa del Penedès, Col·lecció crèdit Andorrà, Col·lecció Banc Sabadell, Col·leccions privades i en galeries d'art. A més va reunir reproduccions de bona part de la seva obra a l'àlbum Catalunya (1905),[10] i un paisatge (1893-1919) que havia decorat el vestíbul de l'Hotel Majestic de Barcelona fou exposat per primer cop a la Fundació Joan Miró l'any 2013.[11] El 2014-2015 el Museu d'Art de Girona li dedicà una exposició retrospectiva amb els seus fons propis.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

  • 1876- Segona Medalla a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid amb Toc d'oració
  • 1894- Primera Medalla a l'Exposició d'Art de Barcelona amb Camps de solitud
  • 1895- Primera medalla a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid amb El Pedregal, poble civilitzat
  • 1896- Primera medalla a l'Exposició d'Art de Barcelona amb Sempre lo mateix
  • 1897- Premiat a Munic i a Brussel·les
  • 1898- Primera medalla a l'Exposició d'Art de Barcelona amb Lo de sempre

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Revista joventut, 15 de febrer de 1900 i 31 de desembre de 1906
  2. Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 230. ISBN 84-95554-27-5. 
  3. Marimon, Sílva. «BCN1936». Time Out Cultura [Barcelona], 2/12/2011, p. 10-18. ISSN 2014-010X.
  4. L’escriptor Narcís Oller, a la revista setmanal Catalana de 27 d'abril de 1919,any II, núm. 52 (pàg. 295)
  5. PANTORBA, B.Los Paisajistas Catalanes. op.cit, pàg 24.
  6. Exposición en Barcelona 1918 en la sociedad Artística y Literaria de Barcelona, pag.622 Siempre lo mismo
  7. CIRICI Pellicer, A. El arte modernista Catalán. op.cit, pàg 306-307
  8. Escuder; Montaner, 2001, p. 16-17.
  9. URGELL,M. El Murciélago, op.cit, pàg 2
  10. Museus en línea
  11. Davant l'horitzó. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2013, p. 32-33. ISBN 978-84-941239-3-1 [Consulta: 20 novembre 2013]. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Exposición de paisajistas catalanes : Palacio de Bibliotecas y Museos Madrid.Editorial seix & barral Herms S.A. Barcelona, 1921.
  • Escudero, Carme; Montaner, Teresa. Joan Miró, desfilada d'obsessions: 14 juny-2 setembre 2001. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2001. ISBN 84-923925-9-2. 
  • PÉREZ CASTILLO, Ana Maria del Carmen.Modesto Urgell: un disidente del paisajismo catalán.
  • TRIADÓ SUBIRANA, Xavier.Grans Genis de l'Art a Catalunya, Urgell.Editorial Ciro, Barcelona, 2008.ISBN 978-84-96878-31-0.
  • Modest Urgell 1839-1919: 21 de gener-22 de març: Centre Cultural de la Fundació "La Caixa". Editorial la Fundació, Barcelona, 1992. ISBN 8476643381.
  • Torres, Milagros. Modest Urgell. Sabadell: Editorial AUSA. ISBN 978-8488810502. 
  • URGELL, Modest.29 obres de Modest Urgell. Editorial Galeria d'art de Manuel Mayoral. Barcelona, abril 1991.
  • URGELL, Modest. Modest Urgell : 1839-1919 : 8 de mayo - 5 de julio de 1992, Sala de Exposiciones de la Fundación La Caixa, Madrid. Editorial Fundació la caixa. Barcelona, 1992. ISBN 8476643616.