Picot garser gros

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Picot garser gros
Exemplar mascle
Exemplar mascle
Exemplar jove fotografiat al nord d'Itàlia.
Exemplar jove fotografiat al nord d'Itàlia.
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Piciformes
Família: Picidae
Gènere: Dendrocopos
Espècie: D. major
Nom binomial
Dendrocopos major
Linnaeus, 1758 [1]

El picot garser gros (Dendrocopos major) és un ocell de l'ordre dels piciformes i el més popular dels picots europeus.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Fa 23-26 cm de llargària total i 38-44 d'envergadura alar. Vesteix de color blanc i negre, amb unes taques vermelles darrere el cap que actuen com uns senyals reflectors quan l'ocell colpeja els arbres. Una part del ventre també és de color vermell. El bec és negre. Les potes són d'un gris verdenc. La femella és igual que el mascle llevat de la taca rogenca de la nuca.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Viu a la regió paleàrtica: des de Canàries i el nord d'Àfrica fins al Japó, evitant les estepes de l'Àsia Central. Manca a les Balears.

Es troba en tota mena de boscos ben conservats, fins i tot en boscos de ribera, encara que prefereix els de la muntanya mitjana i alta.

Fa un vol ondulat. És sedentari a la major part de la seua àrea de distribució menys a les regions més fredes.

Menja insectes i llurs larves, i matèria vegetal (saba dels arbres, pinyons, etc.). També és conegut que el picot garser gros depreda nius d'altres espècies per menjar-se'n els polls.

Els nius els estableix, principalment, entre els 1800 i els 2.000 m d'altitud i consisteixen en uns forats (fets per ell o una altra espècie) esfèrics i sense material al seu interior. Al maig-juny la femella hi pon 4 o 7 ous de color blanc que ella mateixa covarà durant el dia i el mascle durant la nit al llarg de 16 dies. Els pollets, alimentats per ambdós pares, deixaran el niu al cap de 19-20 dies.[5] El niu, rarament, serà emprat una altra vegada un cop els pollets l'abandonin.

Estat de conservació[modifica | modifica el codi]

Les seues principals amenaces són la caça il·legal i la destrucció de l'hàbitat pels incendis forestals, la desforestació (sobretot dels arbres més vells), la desaparició dels boscos de ribera i la tala d'arbres. Tot i així, actualment les poblacions d'aquesta espècie es consideren estables a Espanya, i, fins i tot, a moltes zones es troba en fase d'expansió.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - p. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius)
  2. Catalogue of Life (anglès)
  3. BioLib (anglès)
  4. uBio (anglès)
  5. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,plana 77. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X.
  6. Cinerea.org (castellà)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Barthel, Peter H. / Dougalis, Paschalis, (2008) - Aves de Europa. Lynx Edicions, Barcelona
  • De Juana, Eduardo / Varela, Juan M., (2000) - Guía de las aves de España. Península, Baleares y Canarias. Lynx Edicions, Barcelona
  • Dickinson, E.C. (ed.), 2003. The Howard & Moore Complete Checklist of the Birds of the World. 3a. edició. Christopher Helm, Londres,1-1039.
  • Estrada, J. / Pedrocchi, V. / Brotons, L. / Herrando, S., (2004) - Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002.Lynx Edicions, Barcelona
  • Hansson, L., (1992) Requirements by the Great Spotted Woodpecker Dendrocopos major for a suburban life. Ornis Svecica 2: 1-6: 1-5.
  • Hogstad, O., (1971) Stratification in the Winter Feeding of the Great Spotted Woodpecker Dendrocopos major and the Three-toed Woodpecker Picoides tridactylus. Ornis Scand. 2: 143-146.
  • Jonsson, Lars, (2001) - Aves de Europa con el Norte de África y el Próximo Oriente. Ediciones Omega, Barcelona.
  • Jutglar, Francesc / Masó, Albert, (1999) - Aves de la Península Ibérica. Editorial Planeta, Barcelona.
  • Madroño, A. / González, C. / Atienza, J.C., (2004) - Libro rojo de las aves de España. ICONA (Organismo Autónomo Parques Nacionales).
  • Monroe Jr., B.L. & Sibley, C.G., 1993. A World Checklist of Birds. Yale University Press, New Haven i Londres.
  • Mullarney, K. / Svensson, L. / Zetterström, D. / Grant, P.J., (2003) - Guía de aves. Ediciones Omega, Barcelona.
  • Simon, J., (1984) Ecological Aspects of Lime (Tilia sp.) Girdling by the Great Spotted Woodpecker (Dendrocopos major) in the Ecosystem of a Floodplain Forest. Ekologia Vol. 3. Núm. 3: 255-279.
  • Varela Simó, Juan M., (2007) - Aves amenazadas de España. Lynx Edicions, Barcelona

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]