Setaigües

Setaigües

Siete Aguas (es)
Escut d'armes
Localització
39° 28′ 18″ N, 0° 55′ 01″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província de València
Comarca	Foia de Bunyol
Capital	Siete Aguas (en)
Població humana
Població	1.229 (2023) (11,11 hab./km²)
Gentilici	Setaigüer, Setaigüera
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	110,6 km²
Altitud	700
Limita amb	Bunyol Xera Xestalgar Xiva Requena
Patrocini	Joan Baptista
Organització política
• Alcalde	Teresa Hernández Requena
Identificador descriptiu
Codi postal	46392
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	46229
Codi ARGOS de municipis	46229
Lloc web	sieteaguas.es

Setaigües (en xurro, Siete Auguas; en castellà i oficialment, Siete Aguas) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol.

Geografia

Font de la Gota, al terme municipal de Setaigües

Setaigües se situa en el graó muntanyenc que separa la comarca de la Foia de Bunyol de la Meseta de Requena.

El relleu és molt accidentat, irregular i muntanyenc. Les úniques zones planes es troben cap a l'oest i són una prolongació de la conca terciària que constituïx la Meseta de Requena.

En la zona septentrional s'aixequen diverses serres de nord-oest a sud-est. Pel nord-oest tanquen el terme les serres de Santa María i el pic del Tejo, amb altures superiors als 1.200 metres (Peñarrubia de 977 m., l'Alt del Malén de 1.037 m. i el Santa María, de 1.137 m.), així com la Serra de La Cabrera. Pel sud, i formant límit natural amb el terme de Bunyol, s'aixeca la Serra de Malacara, un relleu calcari que supera els 1.100 metres d'altitud, composta per materials cretacis amb el seu punt més elevat en el Pic Nevera, de 1.118 m. En les dues serres anteeriores predominen els plecs juràssics d'orientació ibèrica, molt rics en materials fòssils.

Municipis limítrofs

Limita amb Bunyol i Xiva (a la mateixa comarca); amb Xestalgar (a la comarca dels Serrans) i amb Xera i Requena (a la Plana d'Utiel).

Història

Los Siete Caños de la font

Mapa dels termes municipals de Setaigües, Bunyol, Xiva (Foia de Bunyol) i Macastre (1717)

Els jaciments neolítics del cim del Castellar, el del Castell de Raydon o la del Puntal del Capador són testimonis de què el municipi ha estat poblat des de temps immemorials; més recentment foren soldats de Viriat (180 aC-139aC) qui s'hi establiren; alguns creuen que els romans li donaren nom: Septem Aquis, encara que no ha estat mai documentat, tot fent al·lusió a la quantitat de fonts que brollen arreu, de la seua estada no s'han conservat gaires records arquitectònics; els visigots expulsaren El Cid (aprox.1043-1099) d'aquestes contrades, de fet està documentada, en 1102, l'estada de les seues despulles mortals en el castell del poble en el seu trànsit cap a Castella; uns altres diuen que van ser els àrabs, que la denominaren Sebâ amantz, encara que tampoc no ha estat documentat i els que donaren entitat al lloc i a d'altres de la comarca que llavors no eren més que masies musulmanes dintre de l'aleshores enorme terme de Bunyol, com ara Macastre, Alboraig, Iàtova i Bunyol; també els records dels musulmans s'han enderrocat amb el pas del temps; arribà el segle XIII i amb l'ocupació cristiana amb Jaume I (1208-1276) al front; el rei decidí expulsar probablement la població musulmana i donar el senyoriu a Berenguel·la i Pere Ferrandis.

El 18 d'agost de 1260 Berenguel·la i el seu fill, l'infant Pere Ferrandis, van donar el lloc a poblar a Miquel Peris de Portaguerra qui va instal·lar-s'hi amb altres 30 cavallers catalans i aragonesos; en 1304 és adquirida per Jaume II (1299-1327) per al seu fill Alfons de qui passaria, per herència, al comte d'Urgell, l'infant Pere; el compromís de Casp determina el retorn a la Corona (29 de novembre de 1413) fins al 1425 en què fou donada a Berenguer Mercader; posteriorment el senyoriu dels Mercader esdevingué Comtat, el comtat de Bunyol, fins a l'abolició dels senyorius per les Corts de Cadis en 1812¸ durant la guerra de Successió recolzà l'arxiduc la qual cosa li va costar el saqueig de les tropes del borbó Felip V en 1706; en les guerres carlines fou escenari de múltiples afusellaments per part de les forces de Forcadell.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007	2011
1.211	1.067	1.075	1.074	1.062	1.282	1.206	1.232	1.256	1.349	1.486

Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura, el complex de la seua orografia fa que només unes 2.500 hectàrees siguen cultivables en secà i unes 32 hectàrees de regadiu. El clima i l'escassetat de pluges permet una producció agrícola molt diversificada.

En secà predomina el cultiu de la vinya, amb les varietats Bobal, Macabeu, Merseguera i Malvasia que donen lloc a l'obtenció d'extraordinaris vins d'agulla natural.

Política i Govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'ajuntament està format per 9 regidors: 4 del Partit Socialista del País Valencià, 4 del Partit Popular i 1 de Compromís.

Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Setaigües
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Santiago Mas Sánchez	342	40,86%	4 ()
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana		Dolores Desamparados Montesinos Jorge	312	37,28%	4 ()
	Compromís por Siete Aguas	Fitxer:Bob compromis.png	Ana Mª Muñoz González	109	13,02%	1 ()
	Esquerra Unida del País Valencià	Fitxer:Logo EUPV sin tipografía.png	Juan Ángel Mas Martínez	66	7,89%	0
	Vots en blanc			8	0,96%
Total vots vàlids i regidors				837	100 %	9
	Vots nuls			15	1,76%
Participació (vots vàlids més nuls)				852	84,52%**
Abstenció				156*	15,48%**
Total cens electoral				1.008*	100 %**
Alcalde: Santiago Mas Sánchez (PSPV) (13/06/2015) Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (4 vots de PSPV)
Fonts: Ministeri de l'Interior. Junta Electoral de la Zona de Requena. Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2015 l'alcalde de Setaigües és Santiago Mas Sánchez (PSPV).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Agapito Mas Tarín	PSPV-PSOE	19/04/1979	--
1983–1987	Agustín García Martínez	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Agapito Mas Tarín	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Guillermo Zahonero Rodríguez	UV	15/06/1991	--
1995–1999	Guillermo Zahonero Rodríguez	UV-CCV	17/06/1995	--
1999–2003	Guillermo Zahonero Rodríguez Serafín Requena Gómez	PP PP	3/7/1999 (defunció) 29/04/2003	--
2003–2007	Rafael Zahonero Ferrer	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Rafael Zahonero Ferrer	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Daniel Zahonero Abril	PSPV-PSOE	11/06/2011	--
2015–2019	Santiago Mas Sánchez	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	n/d	n/d	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--

Font de Los Siete Caños

Església de Sant Joan Baptista

Monuments

Monuments religiosos

Creu Pairal

• Església de Sant Joan Baptista. 1780-1794. Renaixentista. Amb bona col·lecció d'imatges religioses.
• Creu Pairal. Gòtica. Fins a 1851 (any de la incorporació de la Plana d'Utiel-Requena al País Valencià) feia de frontera entre Castella i terres valencianes.
• Ermita de Sant Blai.

Monuments civils

• Castell. Musulmà. Totalment desaparegut engolit per les cases actuals, dels seus edificis originals només es conserva el que fou Casa de Postes.
• Muralla. D'origen romà, les escasses deixalles que hi romanen estan integrades en les cases del poble.
• Torre del Mojón o de la Contienda. Restes d'una torre guaita fronterissa entre els dos antics regnes.
• Font de Los Siete Caños. La més coneguda de totes per trobar-se en el casc urbà i ubicar-se en una peculiar construcció.
• Museu Municipal. Amb material paleontològic trobat al terme.
• Masia de Venta Quemada.

Llocs d'interés

• Serra de Malacara. Amb les majors altures al Pic de la Nevera (1.118 m) i del Tejo (1.250 m).
• Fonts. A Setaigües es comptabilitzen més de 100 fonts repartides pel seu terme municipal i que poden ser visitades seguint la Ruta de les Fonts. Destaquen les fonts de la Gota, del Retiro, la Tejería o del Papán, etc.
• Ombria del Fresnal-Villingordo. Paratge natural que conserva una extensa fauna amenaçada com el teixó, el gat montés, la guineu, l'àguila perdiuera, l'esquirol, l'estarrufo, o la cabra salvatge, entre moltes altres espècies cinegètiques.

Festes i celebracions

Les Festes patronals tenen lloc el 24 de juny en honor de Sant Joan Baptista. Hi ha revetlles, ofrenes, espectacles i castell de focs artificials.

Del 3 al 6 d'agost se celebren les festes en honor al Crist dels Afligits; i del 12 al 16 d'agost les de l'Assumpció de la nostra Senyora.

Esport

Gran Fons Internacional de Setaigües

Destaca el Gran Fons Internacional de Setaigües que es realitza a l'agost. Es tracta d'una carrera popular on concorren tant atletes amateurs com els millors atletes internacionals del moment en un marc incomparable de bellesa i duresa que fan de la prova una de les més belles del calendari internacional de proves de fons en carretera. La carrera discorre per un circuit asfaltat de 15.150 m.

Senderisme

Pel seu terme transcorre part del sender de gran recorregut GR 7.

Enllaços externs

• Ajuntament de Setaigües
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.