Cassandra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Apache Cassandra».
Àiax i Cassandra

En la mitologia grega, Cassandra (en grec, Κασσάνδρα) era filla d'Hècuba i Príam, rei de Troia.

De petita, es va quedar adormida, juntament amb el seu germà bessó Helen, al temple d'Apol·lo Timbreu, a una certa distància fora muralles de Troia, quan els seus pares, Príam i Hècuba van fer una festa per celebrar el naixement dels infants. Al vespre se'n van anar oblidant els nens, que van passar la nit al santuari. L'endemà, quan els van anar a buscar, estaven adormits i les serps sagrades de l'altar del déu els llepaven les orelles i els òrgans dels sentits per "purificar-los", d'aquesta manera van rebre el do de la profecia.

Una altra llegenda explica que Cassandra havia rebut el do de la profecia del mateix Apol·lo, ja que el déu, enamorat d'ella li va prometre que l'ensenyaria a veure el futur si es lliurava a ell. Cassandra va acceptar el tracte i va rebre les lliçons del déu, però, una vegada va estar instruïda, el va refusar. Llavors Apol·lo li va escopir a la boca i va fer caure sobre ella la maledicció que mai no en creurien els pronòstics. Generalment es diu que Cassandra era una profetessa "inspirada" com la Pítia o la Sibil·la. El déu prenia possessió d'ella i Cassandra formulava les profecies com en un deliri. En canvi, Helen, interpretava el futur a través del vol dels ocells i dels signes exteriors.

Les profecies de Cassandra es mencionen molt sovint en tota la història de la guerra de Troia i dels seus antecedents. Quan arriba Paris, ella preveu que aquell noi (del qui en aquell moment no se'n coneixia la identitat) portarà la ruïna a la ciutat. Està a punt d'aconseguir que sigui condemnat a mort quan es descobreix que és el fill de Príam, cosa que el va salvar. Més tard, quan Paris torna a Troia amb Helena prediu que allò portarà la destrucció de la ciutat. Però ningú no la creu.

Durant la Guerra de Troia, Otrioneu de Cabesos va demanar la seva mà, però el pretendent va morir a mans d'Idomeneu. Més tard, la va demanar Coreb, que oferí el seu ajut a Príam a canvi de la seva filla, però va morir quan Troia va ser conquerida.

Després de la mort d'Hèctor i de l'anada de Príam davant d'Aquil·les per demanar-li el seu cos, és la primera en saber que el rei torna amb el cos del seu fill. Ella, amb el suport de l'endeví Laocoont, s'oposà al projecte d'introduir a la ciutat el cavall de fusta que els grecs havien deixat a la platja fent veure que e retiraven, i va dir que aquell enginy era ple de guerrers armats. Però Apol·lo va enviar les serps que van devorar Laocoont i els seus fills, i els troians no van fer cas de Cassandra. Se li atribueixen diverses profecies sobre la sort de les dones troianes una vegada sortides de Troia a causa de la seva derrota.

Durant el saqueig de Troia, es va refugiar al temple d'Atena, però va ser perseguida i violada per Àiax, el fill d'Oileu, que l'arrancà dels braços de la imatge de la deessa i la portà lluny de la seva protecció. Aquest fet sacríleg va disposar que els grecs es disposessin a lapidar Àiax, però es va refugiar a l'altar de la deessa que acabava d'ofendre i se salvà. Però es determinà la mort del guerrer per mediació de Posidó durant una tempesta a les roques Gires, que el convertí en pedra.

Quan es va repartir el botí del saqueig de Troia, Cassandra va ser lliurada com a concubina a Agamèmnon, que es va enamorar d'ella. Cassandra era verge, encara que havia tingut molts pretendents, però li hauria donat a Agamèmnon dos bessons, Telèdam i Pèlops. Però de tornada a Micenes, va morir, amb ell, a mans de la seua esposa Clitemnestra i de l'amant d'aquesta, Egist. En algunes tradicions, la única raó de la mort d'Agamèmnon és l'amor que sent per Cassandra. La seva suposada tomba era a Amicles o a Micenes.

Cassandra és anomenada de vegades Alexandra. Amb aquest nom, Licòfron la va fer el personatge principal d'un poema profètic, Alexandra, un monòleg iàmbic de 1.474 versos, escrit en el moment en què els romans van començar a intervenir en els assumptes de Grècia. Licòfron imagia Príam, que descontent dels dons profètics de Cassandra i per por que els troians se'n burlin, la fa tancar custodiada per un vigilant encarregat de transmetre les seves paraules. El poema reprodueix les profecies de la noia.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 90-91. ISBN 9788496061972. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cassandra Modifica l'enllaç a Wikidata