Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Departament de Justícia)
Jump to navigation Jump to search

Infotaula d'organitzacióDepartament de Justícia de la Generalitat de Catalunya
Dades bàsiques
Tipus entitat departament de la Generalitat de Catalunya i ministeri de Justícia
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Afiliacions Govern de Catalunya

Web Lloc web oficial
Facebook: justiciacat Twitter: justiciacat
Casal de Sant Jordi
Casal de Sant Jordi (Barcelona)2.jpg
Dades (Edifici)
Tipus edifici
Arquitecte Francesc Folguera i Grassi
41° 23′ 22″ N, 2° 10′ 16″ E / 41.38944444°N,2.17111111°E / 41.38944444; 2.17111111
Bé cultural d'interès local
Identificador 40335
Modifica dades a Wikidata

El conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya és el màxim representant del Departament de Justícia. L'actual consellera de Justícia és Ester Capella i Farré, des del 29 de maig de 2018.

Funcions[modifica]

Correspon al Departament de Justícia les funcions:[1]

  • Les funcions relacionades amb l'Administració de justícia a Catalunya i la seva modernització.
  • Els serveis penitenciaris, la rehabilitació i la justícia juvenil.
  • La conservació, l'actualització i el desenvolupament del dret civil de Catalunya.
  • Les associacions, les fundacions, els col·legis professionals i les acadèmies.
  • Els notaris i registradors.
  • La promoció i desenvolupament dels mitjans alternatius de resolució de conflictes.
  • Els afers religiosos.
  • La memòria democràtica, el foment de la pau i els drets humans polítics i civils.
  • La regulació i supervisió dels grups d'interès.
  • Qualsevol altra que li atribueixin les lleis i altres disposicions.

Resta adscrit al departament el Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada i el Centre d'Història Contemporània.

Institut de Medicina Legal de Catalunya[modifica]

L'Institut de Medicina Legal de Catalunya és un òrgan tècnic al servei de l'administració de justícia, adscrit al Departament de Justícia i depenent de la Direcció General de Relacions amb l'Administració de Justícia,[2] amb seu a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat.[3] L'Institut té una doble missió d'auxiliar els jutjats, tribunals, fiscalies, etc. mitjançant la pràctica de proves pericials mèdiques previstes en la normativa[4] i de realitzar docència i investigació relacionades amb la medicina legal i forense.[5]

El servei de clínica medicoforense desenvolupa funcions de realització de peritacions medicolegals, control periòdic de lesionats i valoracions de danys corporals que siguin objecte d'actuacions processals així com de l'assistència o vigilància facultativa de detinguts.[6] Depenent d'aquest servei es troba la secció de psiquiatria i la unitat de psicologia composta per psicòlegs i no per metges. Els psicòlegs forenses en aquest cas tindrien funcions d'auxiliar als metges forenses en les exploracions psicològiques, auxiliar als òrgans judicials en referència a temes psicològics i emetre dictàmens pericials sol·licitats per metges forenses, fiscalia o per jutjats i tribunals.[4]

Centre d'Iniciatives per a la Reinserció[modifica]

Logotip del CIRE

El Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), creat per la Llei 5/1989, de 12 de maig, és l'empresa pública del Departament de Justícia que té com a objectiu fonamental la reinserció sociolaboral de les persones privades de llibertat, a través de la formació en oficis i el treball productiu.[7]

Llista de consellers[modifica]

# Legislatura Nom Inici mandat Fi mandat Partit polític
Conselleria de Justícia i Dret (1931-1939)
1 1931/1932 Silver - replace this image male.svg Pere Comas i Calvet 28 d'abril de 1931 24 de gener de 1933 Esquerra Republicana de Catalunya
1932/1933
2 Silver - replace this image male.svg Pere Corominas i Montanya 24 de gener de 1933 3 de gener de 1934
3 1934/1939 Silver - replace this image male.svg Joan Lluhí i Vallescà 3 de gener de 1934 6 d'octubre de 1934[a] Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra
1 de març de 1936[b] 26 de maig de 1936
- Silver - replace this image male.svg Pere Comas i Calvet 26 de maig de 1936 31 de juliol de 1936 Esquerra Republicana de Catalunya
4 Silver - replace this image male.svg Josep Quero i Molares 31 de juliol de 1936 26 de setembre de 1936
5 Silver - replace this image male.svg Andreu Nin i Pérez 26 de setembre de 1936 17 de desembre de 1936 Partit Obrer d'Unificació Marxista
6 Silver - replace this image male.svg Rafael Vidiella i Franch 17 de desembre de 1936 3 d'abril de 1937 Unió General de Treballadors
7 Silver - replace this image male.svg Joan Comorera i Soler 3 d'abril de 1937 5 de maig de 1937
- Silver - replace this image male.svg Rafael Vidiella i Franch 5 de maig de 1937 29 de juny de 1937
Conselleria de Justícia (1980-2002)
8 I Silver - replace this image male.svg Ignasi de Gispert i Jordà 8 de maig de 1980 24 d'agost de 1982 Unió Democràtica de Catalunya[c]
9 Silver - replace this image male.svg Agustí Bassols i Parés 24 d'agost de 1982 9 de maig de 1986
II
10 Joaquim xicoy.jpg Joaquim Xicoy i Bassegoda 9 de maig de 1986 4 de juliol de 1988
- III Silver - replace this image male.svg Agustí Bassols i Parés 4 de juliol de 1988 22 de desembre de 1992
IV
11 Antoni Isac i Aguilar.jpg Antoni Isac i Aguilar 22 de desembre de 1992 1 de febrer de 1995
12 Núria de Gispert a 2014.jpg Núria de Gispert i Català 1 de febrer de 1995 5 de febrer de 2001
V
VI
13 Josep-Delfí Guàrdia i Canela 5 de febrer de 2001 4 de novembre de 2002
Conselleria de Justícia i Interior (2002-2003)
- VI Núria de Gispert a 2014.jpg Núria de Gispert i Català 4 de novembre de 2002 17 de desembre de 2003 Unió Democràtica de Catalunya[c]
Departament de Justícia (2003-actualitat)
14 VII Josep Maria Vallès i Casadevall cropped.png Josep Maria Vallès i Casadevall 17 de desembre de 2003 29 de novembre de 2006 Ciutadans pel Canvi[d]
15 VIII Montserrat Tura.JPG Montserrat Tura i Camafreita 29 de novembre de 2006 29 de desembre de 2010 Partit dels Socialistes de Catalunya
16 IX Pilar Fernández Bozal retrat oficial 2010.jpg Pilar Fernández i Bozal 29 de desembre de 2010 27 de desembre de 2012 Independent[c]
17 X Germà Gordó retrat oficial 2012.jpg Germà Gordó i Aubarell 27 de desembre de 2012 14 de gener de 2016 Convergència Democràtica de Catalunya[c]
18 XI Retrat oficial del Conseller de Justícia, Carles Mundó.jpg Carles Mundó i Blanch 14 de gener de 2016 28 d'octubre de 2017[e] Esquerra Republicana de Catalunya[f]
19 XII Ester Capella retrat oficial 2018.jpg Ester Capella i Farré 29 de maig de 2018 En el càrrec Esquerra Republicana de Catalunya[9]

Notes[modifica]

  1. Suspensió del govern arran dels fets del sis d'octubre.
  2. Restitució del govern.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 A proposta de Convergència i Unió
  4. A proposta del Partit dels Socialistes de Catalunya.
  5. Destituït arran de l'aplicació de l'article 155 pel Govern d'Espanya.[8]
  6. A proposta de Junts pel Sí

Referències[modifica]

  1. «DECRET 1/2018, de 19 de maig, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 21-05-2018. [Consulta: 21 maig 2018].
  2. «Institut de Medicina Legal de Catalunya». Gencat.cat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 gener 2013].
  3. «Cataluña.-El Instituto de Medicina Legal de Catalunya se muda a la Ciudad de la Justicia de L'Hospitalet (Barcelona)» (en castellà). El economista. Ecoprensa, S.A, 22-12-2008. [Consulta: 23 gener 2013].
  4. 4,0 4,1 Diversos Autors. Temari Específic Cos de Psicòlegs Generalitat de Catalunya. Barcelona: Adams, 2010. ISBN 978-84-9943-483-4. 
  5. «L'Institut de Medicina Legal estudia els casos de mort sobtada per evitar que es repeteixin en una família». 324.cat. CCRTV, 06-07-2012. [Consulta: 29 gener 2013].
  6. «DECRET 302/2001, de 20 de novembre, pel qual es crea l’Institut de Medicina Legal de Catalunya». DOGC. Generalitat de Catalunya, 27-11-2011. [Consulta: 29 gener 2013].
  7. «Web del CIRE». Gencat, 21-07-2014. [Consulta: 21 juliol 2014].
  8. Ugart, Daniel S.; Serra, Ot; F. Fornells, Mariona «Rajoy cessa Puigdemont i el Govern i anuncia eleccions autonòmiques per al 21 de desembre». Ara.cat, 27-10-2017 [Consulta: 22 maig 2018].
  9. «Quim Torra nomena els consellers del nou govern de la Generalitat». Vilaweb, 19-05-2018. [Consulta: 22 maig 2018].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya Modifica l'enllaç a Wikidata