Amaltea (mitologia): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
afegeixo dades i referència
Línia 1: Línia 1:
Segons la [[mitologia grega]], '''Amaltea''' ('Αμαλθεια, 'tendra') va ser la nodrissa de [[Zeus]]. De vegades, se la representa com una [[nimfa]] que dóna a Zeus llet de cabra, i en canvi altres vegades Amaltea és la [[cabra (animal)|cabra]] mateixa.
Segons la [[mitologia grega]], '''Amaltea''' ('Αμαλθεια, 'tendra') va ser la nodrissa de [[Zeus]], quan aquest déu era nadó. El crià en secret per evitar que [[Cronos]] el trobés i el devorés, i va reunir al seu voltant els [[Curets]], que amb les seves danses sorolloses i els seus cants ofegaven els plors del nen. Es deia que Amaltea havia penjat l'infant d'un arbre perquè el seu pare no el trobés "ni al cel, ni a la terra, ni al mar". De vegades, se la representa com una [[nimfa]] que dóna a Zeus llet de cabra, i en canvi altres vegades Amaltea és la [[cabra (animal)|cabra]] mateixa.


La nimfa Amaltea era filla de [[Melisseu]] (o bé d'[[Oceà (mitologia)|Oceà]]). La cabra Amaltea era filla del Sol i vivia en una cova a [[Creta]]. Es va trencar una de les banyes i la nimfa Amaltea la va omplir de flors i fruites i la va oferir a Zeus. D'altres diuen que va ser [[Zeus]] mateix qui va trencar la banya, llavors la va regalar a Amaltea dient-li que aquell corn sempre li proporcionaria tot el que desitgés. Amaltea el va donar al seu germà [[Aqueloo]], que n'havia trencat el seu lluitant amb [[Heracles]] per obtenir la mà de [[Deianira]]. Aquesta banya seria coneguda des de llavors com el ''[[corn de l'abundància]]'' o ''cornucòpia''.
La nimfa Amaltea era filla de [[Melisseu]] (o bé d'[[Oceà (mitologia)|Oceà]]). La cabra Amaltea era filla d'[[Hèlios]], el Sol i vivia en una cova a [[Creta]]. Quan Amaltea és una nimfa, la cabra es diu simplement ''Aix'' (cabra). Com a cabra, tenia un aspecte terrorífic, i els [[Titans]] s'espantaven tant en veure-la que [[Gea]], la Terra, l'havia amagat en una cova de les muntanyes de Creta. Es va trencar una de les banyes i la nimfa Amaltea la va omplir de flors i fruites i la va oferir a Zeus. D'altres diuen que va ser [[Zeus]] mateix qui va trencar la banya, llavors la va regalar a Amaltea dient-li que aquell corn sempre li proporcionaria tot el que desitgés. Amaltea va donar la banya al seu germà [[Aqueloo]], que havia trencat el seu corn lluitant amb [[Heracles]] per obtenir la mà de [[Deianira]]. Aquesta banya seria coneguda des de llavors com el '''''[[corn de l'abundància]]''''' o '''''cornucòpia'''''.


Segons l'antiga mitologia, aquest corn va tenir nombrosos propietaris. Va esdevenir el símbol de l'abundància i de riqueses inesgotables i l'atribut de nombrosos déus: [[Hades]], [[Gea]], [[Demèter]], [[Cíbele]], [[Hermes]] i de rius com el [[Nil]], que fertilitzava la terra. El terme ''corn d'Amaltea'' s'aplicava a una comarca fèrtil.
Segons l'antiga mitologia, aquest corn va tenir nombrosos propietaris. Va esdevenir el símbol de l'abundància i de riqueses inesgotables i l'atribut de nombrosos déus: [[Hades]], [[Gea]], [[Demèter]], [[Cíbele]], [[Hermes]] i de rius com el [[Nil]], que fertilitzava la terra. El terme '''''corn d'Amaltea''''' s'aplicava a una comarca fèrtil.


Quan Zeus lluità amb els Titans, es va fer una cuirassa amb la pell d'aquesta cabra, l'[[ègida]], i a la cabra mateixa la va posar al cel, convertint-la en la constel·lació de [[Capricorn]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=26|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>
Quan Amaltea es va morir, [[Zeus]] la va convertir en la constel·lació de [[Capricorn]] i de la seva pell Zeus es va fer l'[[ègida]].


== Referències ==
== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
* Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849).
* Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849).
* Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854).
* Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854).
Línia 15: Línia 18:
{{commonscat}}
{{commonscat}}
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Amaltea Mitologia}}

[[Categoria:Criatures de la mitologia grega]]
[[Categoria:Criatures de la mitologia grega]]

Revisió del 09:57, 27 abr 2016

Segons la mitologia grega, Amaltea ('Αμαλθεια, 'tendra') va ser la nodrissa de Zeus, quan aquest déu era nadó. El crià en secret per evitar que Cronos el trobés i el devorés, i va reunir al seu voltant els Curets, que amb les seves danses sorolloses i els seus cants ofegaven els plors del nen. Es deia que Amaltea havia penjat l'infant d'un arbre perquè el seu pare no el trobés "ni al cel, ni a la terra, ni al mar". De vegades, se la representa com una nimfa que dóna a Zeus llet de cabra, i en canvi altres vegades Amaltea és la cabra mateixa.

La nimfa Amaltea era filla de Melisseu (o bé d'Oceà). La cabra Amaltea era filla d'Hèlios, el Sol i vivia en una cova a Creta. Quan Amaltea és una nimfa, la cabra es diu simplement Aix (cabra). Com a cabra, tenia un aspecte terrorífic, i els Titans s'espantaven tant en veure-la que Gea, la Terra, l'havia amagat en una cova de les muntanyes de Creta. Es va trencar una de les banyes i la nimfa Amaltea la va omplir de flors i fruites i la va oferir a Zeus. D'altres diuen que va ser Zeus mateix qui va trencar la banya, llavors la va regalar a Amaltea dient-li que aquell corn sempre li proporcionaria tot el que desitgés. Amaltea va donar la banya al seu germà Aqueloo, que havia trencat el seu corn lluitant amb Heracles per obtenir la mà de Deianira. Aquesta banya seria coneguda des de llavors com el corn de l'abundància o cornucòpia.

Segons l'antiga mitologia, aquest corn va tenir nombrosos propietaris. Va esdevenir el símbol de l'abundància i de riqueses inesgotables i l'atribut de nombrosos déus: Hades, Gea, Demèter, Cíbele, Hermes i de rius com el Nil, que fertilitzava la terra. El terme corn d'Amaltea s'aplicava a una comarca fèrtil.

Quan Zeus lluità amb els Titans, es va fer una cuirassa amb la pell d'aquesta cabra, l'ègida, i a la cabra mateixa la va posar al cel, convertint-la en la constel·lació de Capricorn.[1]

Referències

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 26. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia

  • Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849).
  • Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854).


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amaltea