Joan Oliver i Sallarès

Joan Oliver i Sallarès, que emprà com a poeta el pseudònim Pere Quart, (Sabadell 1899 - Barcelona 1986) és considerat un dels poetes i dramaturgs més importants de la literatura catalana.

Cap al compromís polític

Neix l'any 1899 en el si d'una destacada família de la burgesia industrial sabadellenca. Fou el quart d'onze germans, dels quals en fou l'únic supervivent. D'aquí pren el pseudònim amb el qual signarà l'obra poètica: Pere Quart. Estudià Dret. L'any 1919 formà el Grup de Sabadell o Colla de Sabadell amb el novel·lista Francesc Trabal i el poeta i crític Armand Obiols. En aquest grup es combina la influència de l'avantguardisme amb l'humorisme més local i el gust pel rigor i l'obra ben feta d'herència noucentiste.

La Guerra Civil i l'Exili

Durant la Guerra Civil es compromet políticament amb el bàndol republicà. És nomenat president de l'Associació d'Escriptors Catalans i cap de publicacions de la Conselleria de Cultura de la Generalitat. A més és cofundador i cap de publicacions de la Institució de les Lletres Catalanes i autor de la lletra de l'himne de l'exèrcit popular català. Tot això significa una ruptura definitiva amb el seu passat burgès i el naixement d'un fort compromís polític, ètic i social. En aquest context creà "Oda a Barcelona" (de clara tendència nacionalista i revolucionària) i l'obra teatral "La fam" (on es plantegen els problemes de la revolució). Al final de la guerra, la Generalitat Republicana li encomanarà la tasca d'evacuar els intel·lectuals. Acabada la guerra s'exiliarà primer a França, s'embarcarà cap a Buenos Aires i s'establirà definitivament a Santiago de Xile, on viurà vuit anys. Durant l'exili, va continuar la seva tasca d'intel·lectual compromès amb el seu temps i amb el seu país. Col·laborà amb "Catalunya" (editada a Buenos Aires) i dirigí "Germanor" (editada a Xile). Fundà amb Xavier Benguerel la col·lecció "El pi de les tres branques".

Resistència, "vacances pagades" i la transició

El 1948 tornà a Barcelona, on el franquisme es caracteritza per l'autoritarisme i la repressió. Fou empresonat tres mesos a la presó Model de Barcelona. Tres anys més tard rebé el Premi del President de la República Francesa als jocs florals de París per la traducció al català d'El misantrop de Molière. Va traduir i adaptar obres de diversos autors, com per exemple Anton Txèkhov. El 1960 aparegué la seva obra més emblemàtica Vacances pagades. És un obra escèptica, sarcàstica, on es mostra el seu gran compromís amb la realitat social i política del país. Joan Oliver fa una crítica àcida al capitalisme, a la societat de consum i al règim franquista. Amb la mort del dictador i l'entrada de la democràcia es mostrà especialment disgustat amb la classe política dominant, denunciant la traïció que significava la transició. L'any 1982 rebutjà la Creu de Sant Jordi. Esdevingué un personatge incòmode per als polítics, a qui calia arraconar. Res de tot això, emperò, impedí que fos considerat un dels cinc millors poetes catalans del segle XX.

Alguns dels seus poemes han estat musicats per cantautors com Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Raimon i Ovidi Montllor, la qual cosa ha donat major projecció popular a la seva figura. L'any 1986 morí a Barcelona i fou enterrat a la seva ciutat natal, Sabadell.

Obres

• Teatre
  • Gairebé un acte o Joan, Joana i Joanet (1929)
  • Cataclisme (1935)
  • El 30 d'abril (1935)
  • Allò que tal vegada s'esdevingué (1936)
• Cambrera nova. (1937)
  • La fam (1938, estrenada al Teatre Poliorama de Barcelona)
  • L'amor deixa el camí ral (1947)
  • Quasi un paradís (1951)
  • La barca d'Amílcar (1958)
  • Ball robat (1958)
  • Primera representació (1959)
• Poesia:
  • Una tragèdia a Lil·liput.
  • Bestiari (1937)
  • "Oda a Barcelona" (1936)
  • Saló de tardor (1947)
  • Terra de naufragis (1956)
  • La gran pietat (1960)
  • Vacances pagades (1959)
  • Circumstanciès (1968)
  • Quatre mil mots (1977)
  • Poesia empírica (1981)
  • Refugi de versos (1987, obra pòstuma)
• Traduccions:
  • Pigmalió, original de Bernard Shaw.
  • Tot esperant Godot. Original de Samuel Beckett.
  • El criat de dos amos. Original de Carlo Goldoni.
  • L'opera de tres rals. Original de Bertolt Brecht.
  • Un barret de palla d'Itàlia. Original d'Eugène Labiche.
  • Anònim venecià. Original de Giuseppe Berto.
  • Ubú, rei. Original d'Alfred Jarry.
  • El Misantrop. Original de Molière.
  • El Tartuf. Original de Molière.
  • El banyut imaginari. Original de Molière.
  • L'hort dels cirerers. Original d'Anton Txèkhov

Articles relacionats

• Casal Pere Quart.

Bibliografia

• CRUELLS, Bartomeu. En el centenari de Joan Oliver i Francesc Trabal. Sabadell: Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2000. (Quadern de les idees, les arts i les lletres, número 124, pàgina 6)
• CUSCÓ I AYMAMÍ, Joan. Joan Oliver "Pere Quart". Semblança, perfil i qüestionari. Sabadell: Revista Quadern, 1978. (Revista Quadern, número 1, pàgina 3)
• RODA, Frederic. Una lectura de Pere Quart. Sabadell: Quadern de les Idees, les Arts i les Lletres, , 2000. (Quadern de les idees, les arts i les lletres, número 125, pàgines 8-10).
• SERRANO, David. Entrevista a Jaume Aulet: Joan Oliver, un lúcid escèptic. Sabadell: Quadern de les Idees, les Arts i les Lletres, ,2000. (Quadern de les idees, les arts i les lletres, número 124, pàgines 7-10)
• SERRANO I BLANQUER, David. L'estilet antiburgès d'Oliver. Sabadell: Quadern de les Idees, les Arts i les Lletres, 1998. (Quadern de les idees, les arts i les lletres. Número 116, pàgines 102-103).

Enllaços externs

• LletrA. «Joan Oliver i Sallarès». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.
• (català) Auca de Joan Oliver