Llista de roques ígnies
En aquesta llista de roques ígnies s'enumeren alfabèticament un total de 211 roques ígnies, entre les quals n'hi ha tant de volcàniques com de plutòniques. Per a fer la llista de roques s'han agafat les diferents llistes relacionades amb les roques ígnies de Mindat i s'han filtrat les roques llistades allà tenint en compte la presència de les diferents roques en classificacions genèriques o concretes i en la seva acceptació en la classificació de les roques ígnies. El filtre s'ha dut a terme a partir de les roques que apareixien en els diagrames per a classificar les roques ígnies: QAPF (tant per a volcàniques com per a plutòniques); diagrames de peridotites; diagrames de melilities; roques ultramàfiques, etc. A les roques que apareixen en aquests diagrames s'hi han afegit les principals varietats i noms mnemònics (els principals que apareixien a la llista de Mindat). També s'han afegit les principals roques monomineràliques, formades majoritàriament per un sol mineral (biotitita, cromitita, etc.); les roques formades per processos específics (diatectita, eutectita, etc.). Les principals roques de la llista són aquelles que apareixen en els diagrames (aproximadament el 75% de la llista); les altres corresponen als diferents tipus citats anteriorment. A la llista, a cada nom de roca s'afegeix una descripció sintètica, així com una imatge, diagrames i els minerals que la formen.
Els diagrames utilitzats són principalment el diagrama TAS i aquells proposats per Streckeisen. En els diferents diagrames, els camps amb color corresponen al camp que ocupa la roca en qüestió segons la seva composició química o mineralògica. Els diagrames QAPF (romboèdrics) on s'empra el color groc corresponen a les roques plutòniques, mentre que als que s'utilitza el color vermell corresponen a les roques volcàniques. Els diagrames on s'utilitza el color verd o marró són els corresponents a la classificació de les roques ultramàfiques; aquells pintats en aiguamarina corresponen a la classificació de les carbonatites i a la classificació de les roques piroclàstiques; els diagrames pintats de blau marí corresponen a la classificació de les melilitites; els de color taronja corresponen a la classificació de les melilitolites; finalment, els diagrames on s'usa el color rosa corresponen a diagrames TAS. Vegeu-ne alguns exemples:[a]
- Diagrama QAPF de roques volcàniques
- Diagrama QAPF de roques plutòniques
- Diagrama triangular per a roques ultramàfiques (verd)
- Diagrama triangular per a roques ultramàfiques (marró)
- Diagrama triangular per a roques piroclàstiques
- Diagrama triangular per a carbonatites
- Diagrama triangular per a melilitites
- Diagrama triangular per a melilitolites
- Diagrama TAS
| Índex A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z |
| Referències • Enllaços externs |
A
[modifica]| Nom de la roca | Descripció | Minerals esencials | Minerals no esencials | Imatge | Diagrama 1 | Diagrama 2 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Afrikandita | L'afrikandita és una melilitolita amb més d'un 10% de contingut modal de perovskita.[1] | Mel·lilita, perovskita | Mica, olivina, piroxè, titanomagnetita | |||
| Aglomerat | «Aglomerat» és el terme utilitzat per a descriure les roques piroclàstiques[2] on més del 75% de material piroclàstic supera els 64 mm de diàmetre i d'aquests, el 50% és arrodonit.[3][4] | |||||
| Alvikita | L'alvikita és una varietat de carbonatita[5] càlcica de gra fi a mitjà.[6] | Calcita | ||||
| Amfibololita | «Amfibololita» és un terme general emprat a França per a referir-se a les roques ígnies de gra mig a groller constituïdes gairebé exclusivament per amfíbol. No s'ha de confondre amb el terme «amfibolita», utilitzat en petrologia metamòrfica.[7] | Amfíbol | ||||
| Amneïta | L'amneïta és un nom mnemònic per a aquelles roques formades per amfíbol i nefelina.[8][9] | Amfíbol, nefelina | ||||
| Analcimita | L'analcimita o analcitita és una foidita consistent majoritàriament d'analcima. El seu contingut en minerals màfics és inferior al 10%.[9][10] | Analcima | Olivina, augita titànica | |||
| Analcimita basanítica | L'analcimita basanítica és una roca analcimítica amb foids (principalment analcima) que constitueixen el 60-90% dels minerals clars. També presenta plagiòclasi, en quantitats més elevades que el feldespat alcalí.[9][11] | Analcima | Plagiòclasi | |||
| Anam-aegisodita | «Anam-aegisodita» és el nom mnemònic suggerit per a les roques constituïdes d'analcima, amfíbol, egirina i sodalita.[12] | Amfíbol, analcima egirina, sodalita | ||||
| Anatectita | «Anatectita» és el nom que reben les roques formades a partir de la fosa i recristal·lització de roques de l'escorça.[13] | |||||
| Andesilabradorita | «Andesilabradorita» és el nom, usat a França, per a referir-se a les roques transicionals entre l'andesita i la labradorita.[14] | |||||
| Andesita | «Andesita» és el nom que reben les roques andesítiques amb uns valors de SiO₂ entre el 57 i el 63% i uns valors de Na₂O+K₂O inferiors al 6%.[9][15] | Plagiòclasi | Hornblenda, biotita, piroxè | |||
| Andesita basàltica | «Andesita basàltica» és el nom que reben les roques andesítiques amb uns valors de SiO₂ entre el 52 i el 57% i uns valors de Na₂O+K₂O inferiors al 5%.[9][16] | Plagiòclasi | ||||
| Anortosita | «Anortosita» o «plagioclasita» és el nom que reben les roques cristal·lines de gra groller formades principalment per plagiòclasi i petites quantitats de piroxè.[9][17] | Plagiòclasi, piroxè | ||||
| Anortosita amb foids | «Anortosita» amb foids és el nom que reben aquelles anortosites amb un contingut en foids de fins al 10% en quantitat modal.[9][18] | Plagiòclasi | Cancrinita, sodalita, nefelina | |||
| Apatitolita | «Apatitolita» és el nom que reben les roques magmàtiques constituïdes essencialment d'apatita.[19] | Apatita | Ilmenita | |||
| Aplita | Les aplites, o granits aplitics, són roques granítiques de gra fi constituïdes per quars i feldespat.[9][20] | Quars, feldespat, plagiòclasi | ||||
| Avezacita | Nom local que rep una varietat d'hornblendita amb piroxè i olivina que es troba formant dics i consisteix en fenocristalls d'hornblenda en una massa hornblèndica, augita i ilmenita.[21] | Hornblenda, piroxè | Olivina |
B
[modifica]| Nom de la roca | Descripció | Minerals esencials | Minerals no esencials | Imatge | Diagrama 1 | Diagrama 2 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Barneïta | «Barneïta» és el nom mnemònic suggerit per a referir-se a aquelles roques formades per barkevikita i nefelina.[22] | Barkevikita, nefelina | ||||
| Basalt | El basalt és una roca formada per plagiòclasi càlcica, piroxens, olivina (en major o menor grau), foids i quars.[9][23] | Plagiòclasi càlcica, piroxè | Feldespatoides, olivina, quars | |||
| Basaltoide | Basaltoide és el terme emprat en petrologia per a referir-se a totes aquelles roques que temptativament han estat identificades com a basalt.[24] | |||||
| Basanita | La basanita és una roca tefrítica amb entre un 10 i un 60% de foids (minerals fèlsics), més d'un 10% d'olivina i un ràtio feldespat alcalí/feldespat total inferior a 0,1. No s'ha de confondre amb la bassanita, un mineral.[9][25] | Foids, olivina | Feldespat | |||
| Basanita fonolítica | «Basanita fonolítica» és el terme emprat per a referir-se a aquelles roques tefrítiques amb un percentatge de fèlsics (essencialment foids) entre el 10 i el 60%, més d'un 10% d'olivina i un ratio feldespat alcalí/feldespat total inferior a entre 0,1 i 0,5.[9][26] | Foids, olivina | Feldespat | |||
| Benmoreïta | La benmoreïta és una traquiandesita sòdica on Na₂O-2>K₂O.[27][28] | |||||
| Bineïta | «Bineïta» és el terme emprat per a referir-se a aquelles roques constituïdes per biotita i nefelina. El nom prové dels termes «biotita» i «nefelina».[29] | Biotita, nefelina | ||||
| Biotitita | La biotitita és una roca ígnia[30] composta essencialment de biotita.[31] | Biotita | ||||
| Boninita | La boninita és una roca andesítica[32] rica en magnesi amb uns constinguts de SiO₂ que varien entre el 52 i el 62%; uns continguts de MgO superiors al 18% i uns continguts en TiO₂ inferiors al 0,5%.[33] | |||||
| Borengita | La borengita és una roca afanítica ultrapotàssica[34] formadora de dics. Presenta les concentracions més elevades de K₂O (més del 14% en pes) entre les roques alcalines.[35] | Feldespat, fluorita, sericita | Apatita, pirita | |||
| Bretxa de cendra | «Bretxa de cendra» és el terme emprat per a referir-se a una tefra on, com a mínim, hi ha un 25% de cada una de les divisions de fragment principal (en aquest cas cendra).[36] | Variable | ||||
| Bretxa piroclàstica | El terme «bretxa piroclàstica» es refereix a aquelles roques piroclàstiques en les quals més del 75% de fragments piroclàstics superen els 64 mm de diàmetre i com a mínim el 50% són angulars.[4][37] | Variable | ||||
| Bretxa-tuf | Roca piroclàstica on, com a mínim, hi ha un 25% de cada una de les divisions de fragment principal (en aquest cas lapil·li).[4][38] | Variable |
C
[modifica]| Nom de la roca | Descripció | Minerals esencials | Minerals no esencials | Imatge | Diagrama 1 | Diagrama 2 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Camptonita | La camptonita és un lampròfir amb major contingut de plagiòclasi que de feldespat potàssic i amb més quantitat de feldespats que de feldespatoides.[4][39] | Plagiòclasi, feldespatoides | Amfíbol, mica, feldespat potàssic | |||
| Cantalita | «Cantalita» és un terme obsolet emprat antigament en diferents contextos. Inicialment va ser definit com una roca extremadament rica en sílice; més tard per a descriure diferents composicions de les traquites tefrítiques.[40] | |||||
| Carbonatita | El terme «carbonatita» s'aplica per a descriure qualsevol roca ígnia amb un contingut modal de més del 50% de carbonats primaris.[4][41] | Ankerita, calcita, dolomita, siderita, gregoryïta, nyerereïta | ||||
| Carbonatita calcítica | Les carbonatites calcítiques o calciocarbonatites són carbonatites on més del 90% de carbonats són calcita.[4][42] | Calcita | ||||
| Carbonatita dolomítica | Les carbonatites dolomítiques o beforsites[43] són carbonatites on més del 90% de carbonats són dolomita.[4][44] | Dolomita | ||||
| Cromitita | El terme «cromitita» s'aplica a aquelles roques ígnies formades per un 90%, com a mínim, de cromita.[45] | Cromita | Olivina | |||
| Clinopiroxenita | El terme «clinopiroxenita» s'aplica a aquelles piroxenites amb un contingut superior al 90% en clinopiroxens.[46][47] | Clinopiroxè | Olivina | |||
| Clinopiroxenita olivínica | La clinopiroxenita olivínica és una piroxenita olivínica dominada principalment per clinopiroxè.[47][48] | Clinopiroxè, olivina | ||||
| Cúmul | «Cúmul» és el terme general per a qualsevol roca ígnia composta de cristalls que s'han acumulat a conseqüència de la força de la gravetat en un magma.[49] | Variable |
D
[modifica]| Nom de la roca | Descripció | Minerals esencials | Minerals no esencials | Imatge | Diagrama 1 | Diagrama 2 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dacita | La dacita és una roca dacítica amb minerals fèlsics. Presenta un contingut modal de quars superior al 20%, i una ràtio feldespat alcalí/plagiòclasi inferior al 0,5.[9][50] | Plagiòclasi, quars | Hornblenda, feldespat alcalí, augita | |||
| Dacitoide | «Dacitoide» és el terme emprat per a descriure les roques identificades temptativament com a dacites, amb un contingut modal de quars superior al 20%, i un ratio feldespat alcalí/plagiòclasi inferior al 0,5.[9][51] | Plagiòclasi, quars | Hornblenda, feldespat alcalí, augita | |||
| Diaschistita | «Diaschistita» és el terme emprat per a descriure una roca que constitueix una intrusió menor respecte a la intrusió principal.[52] | Variable | Variable | |||
| Diatectita | «Diatectita» és el terme emprat per a referir-se a les roques formades per diatèxia, per exemple, a partir d'una roca preexistent que ha patit una fusió parcial o completa.[53] | Variable | Variable | |||
| Diorita | Roca diorítica amb un contingut modal de quars inferior al 5%, i un contingut modal de feldespat alcalí inferior al 10% segons el diagrama QAPF.[9][54] | Plagiòclasi | Hornblenda, biotita, quars | |||
| Diorita amb foids | «Diorita amb foids» o «foidodiorita» és el nom que reben les dorites amb un contingut modal superior al 10% de foids i entre un 10 i un 35% de feldespat alcalí en el diagrama QAPF.[9][55] | Feldespat alcalí, plagiòclasi | Cancrinita, sodalita, nefelina | |||
| Dioritoide | El terme «dioritoide» és emprat per a descriure una roca cistal·lina de gra groller classificable dins els camps de les diorites o monzodiorites.[9][56] | Plagiòclasi | Hornblenda, biotita | |||
| Dissogenita | «Dissogenita» és el terme emprat per a les roques ígnies amb dues famílies de minerals. Aquesta textura pot ser indicativa d'una assimilació de magmes o d'una roca per part d'un magma.[57] | Variable | Variable | |||
| Dolerita o diabassa | La «dolerita» i el sinònim, «diabassa», són els termes emprats per a definir les roques màfiques i intrusives de gra mig. El terme pot incloure el microgabre, el basalt, l'andesita, la microdiorita i altres tipus de roca.[58] | Plagiòclasi, piroxè | Hornblenda, quars, feldespat alcalí | |||
| Dunita | La dunita és una peridotita amb un contingut d'olivina superior al 90% modal.[47][59] | Olivina | Magnetita, piroxè, cromita (accessori) |
E
[modifica]| Nom de la roca | Descripció | Minerals esencials | Minerals no esencials | Imatge | Diagrama 1 | Diagrama 2 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Epidiorita | «Epidiorita» és el terme emprat per a referir-se als dics formats per amfibolita fibrosa, plagiòclasi, clorita, ilmenita i magnetita.[9][60] | Amfíbol, clorita, plagiòclasi, ilmenita, magnetita | ||||
| Escòria | «Escòria» és el nom que rep qualsevol roca ígnia de color fosc, vidriosa, i altament vesicular que no pot ser classificada d'altra manera.[61] | Material amorf no cristal·litzat | ||||
| Espessaritita | «Espessaritita» és el nom que reben els lampròfirs amb més plagiòclasi que feldespat potàssic i amb l'hornblenda com a mineral màfic dominant. No s'ha de confondre amb l'espessartina (granat).[4][62] | Hornblenda, plagiòclasi | feldespat potàssic, mica | |||
| Espinel·lita | «Espinel·lita» és el nom que reben les roques ígnies o l'espinel·la és el mineral predominant.[63] | Espinel·la | ||||
| Eudialitita | L'eudialitita és una roca plutònica i melanocràtica consistent essencialment d'eudialita amb quantitats variables de microclina, arfvedsonita i egirina.[64] | Eudialita | Microclina, arfvedsonita, egirina | |||
| Eutectita | «Eutectita» és el nom emprat per a referir-se a aquelles roques ígnies formades a partir de la cristal·lització de líquids residuals.[65] |
F
[modifica]| Nom de la roca | Descripció | Minerals esencials | Minerals no esencials | Imatge | Diagrama 1 | Diagrama 2 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Fergusita | Les fergusites són roques plutòniques consistents d'un 70% de pseudoleucita (feldespat alcalí, nefelina, kalsilita i quantitats menors d'analcima) i un 30% de piroxè. És una varietat de foidolita.[9][66] | Pseudoleucita, piroxè | ||||
| Ferrocarbonatita | Les ferrocarbonatites són carbonatites on el carbonat principal és dolomita fèrrica, ankerita o siderita.[4][67] | Ankerita, dolomita, siderita | ||||
| Foidita | Les foidites o feldespatoidites són roques que contenen menys d'un 90% de màfics i més del 90% dels seus minerals fèlsics són foids.[9][68] | |||||
| Foidita basanítica |
Les foidites basanítiques són foiditoides amb els foids comprenent entre un 60 i un 90% dels minerals fèlsics, i la ràtio feldespat alcalí/feldespattotal inferior al 0,5. L'olivina es troba en quantitats superiors al 10%.[9][69] |
Feldespat, olivina | ||||
| Foidita fonolítica | Les foidites fonolítiques són roques foidítiques amb els foids comprenent entre un 60 i un 90% dels minerals fèlsics i la ràtio feldespat alcalí/feldespattotal superior al 0,5.[9][70] | |||||
| Foidita tefrítica | Les foidites tefrítiques són roques foidítiques amb els foids comprenent entre un 60 i un 90% dels minerals fèlsics i la ràtio feldespat alcalí/feldespattotal inferior al 0,5. Presenten menys d'un 10% d'olivina.[9][71] | |||||
| Foiditoide | Un foiditoide és qualsevol roca temptativament identificada com a foidita.[9][72] | |||||
| Foidolita | Les foidolites són roques foidilítiques en les quals més del 60% de minerals fèlsics són foids.[9][73] | feldespatoid | Hornblenda, biotita | |||
| Fonolita | Les fonolites són roques fonolítiques amb els foids comprenent entre un 60 i un 90% dels minerals fèlsics i la ràtio feldespat alcalí/feldespattotal superior al 0,9.[9][74] | Feldespat alcalí | Haüyna, nefelina | |||
| Fonolita amb haüyina | Fonolites amb la haüyna com a foid dominant.[9][75] | Feldespat alcalí, haüyna | ||||
| Fonolita tefrítica |
Les fonolites tefrítiques són roques tefrítiques amb els foids comprenent entre un 10 i un 60% dels minerals fèlsics i la ràtio feldespat alcalí/feldespattotal inferior al 0,1. Contenen menys d'un 10% d'olivina.[9][76] |
Plagiòclasi, feldespatoides | ||||
| Basanita fonolítica | Les basanites fonolítiques són roques ígnies volcàniques constituïdes per plagiòclasi, feldespatoides, olivina (contingut superior al 10%; tret que la diferencia de la tefrita fonolítica), augita, i, de vegades, sanidina en quantitats menors.[9] | Plagiòclasi, feldespatoides | ||||
| Fonolitoide | Els fonolitoids són mafites temptativament identificades com a tefrita, amb els foids comprenent entre un 10 i un 60% dels minerals fèlsics i la ràtio feldespat alcalí/feldespattotal superior al 0,5. Presenten menys d'un 10% d'olivina.[9][77] | Feldespat alcalí |
G
[modifica]| Nom de la roca | Descripció | Minerals esencials | Minerals no esencials | Imatge | Diagrama 1 | Diagrama 2 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Gabre | «Gabre» és el nom que reben els gabroids compostos d'entre un 10 i un 90% de plagiòclasi càlcica i més d'un 5% de clinopiroxè.[9][78] | Plagiòclasi, màfics | Hornblenda, biotita | |||
| Gabre amb foids | «Gabre amb foids» o «foidogabre» és el nom que reben els gabres amb un contingut modal de més del 10% de foids.[9][79] | Plagiòclasi càlcica, felspatoides | Cancrinita, nefelina, sodalita | |||
| Gabre hornblèndic | «Gabre hornblèndic» és el nom que reben els gabres amb plagiòclasi i hornblenda i menys d'un 5% en piroxens.[9][80] | Plagiòclasi, hornblenda | Piroxè | |||
| Gabroid | «Gabroid» és el terme que comprèn les roques ígnies cristal·lines de gra groller amb més d'un 90% de màfics,i plagiòclasi càlcica dominant.[9][81] | Plagiòclasi, màfics | Amfíbol, biotita | |||
| Gabronorita | La gabronorita és un gabroid amb menys d'un 5% d'olivina i quantitats aproximadament iguals de clino i ortopiroxè.[9][82] | Plagiòclasi, ortopiroxè, clinopiroxè | Hornblenda, biotita | |||
| Granit | «Granit» és el terme emprat per a designar aquells granitoids amb una ratio feldespat alcalí/feldespat total entre 0,35 i 0,9 amb quantitats modals de quars entre el 20 i el 60%. Aquest terme comprèn tant els sienogranits com els monzogranits.[9][83] | Feldespat alcalí, plagiòclasi, quars | Hornblenda, biotita, moscovita | |||
| Granitoide | «Granitoide» és el terme emprat per a descriure les roques ígnies cristal·lines de gra groller compostes principalment de quars, feldespat alcalí i plagiòclasi.[9][84] | Quars | Plagiòclasi, feldespat alcalí | |||
| Granodiorita | «Granodiorita» és la denominació que reben aquells granitoids amb una ràtio feldespat alcalí/feldespattotal entre 0,1-0,35 i entre un 20 i un 60% de quars modal.[9][85] | Feldespat alcalí, plagiòclasi, quars | Andesina, oligòclasi |
H
[modifica]| Nom de la roca | Descripció | Minerals esencials | Minerals no esencials | Imatge | Diagrama 1 | Diagrama 2 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Harzburgita | «Harzbutgita» és el nom que reben les peridotites amb continguts modals inferiors al 5% d'hornblenda, superiors al 5% d'ortopiroxè i inferiors al 5% de clinopiroxè.[47][86] | Ortopiroxè | Hornblenda, clinopiroxè, cromita (accessori) | |||
| Haüynita | Les haüynites són foidites constituïdes essencialment d'haüyna i amb un contingut modal en màfics inferior al 10%.[9][87] | Haüyna | ||||
| Haüynita basanítica | «Haüynita basanítica» és el nom que reben les roques haüynítiques amb foids (principalment haüyna) com a constituents d'entre el 60 i el 90% dels minerals clars, i amb plagiòclasi més abundant que feldespat alcalí.[9][88] | Plagiòclasi, haüyna | ||||
| Haüynita fonolítica | «Haüynita fonolítica» és el nom que reben les roques haüynítiques amb foids (principalment haüyna) com a constituents d'entre el 60 i el 90% dels minerals clars, i amb plagiòclasi menys abundant que feldespat alcalí.[9][89] | Feldespat alcalí, haüyna | ||||
| Hawaiïta | La hawaiïta és un traquibasalt sòdic amb Na₂O-2>K₂O.[90] | |||||
| Hialoclastita | Hialoclastita, com el nom indica, és una bretxa volcànica composta gairebé totalment de vidre volcànic.[91] | Vidre (material amorf) | ||||
| Hornblendita | El terme «hornblendita» comprèn les roques ultramàfiques compostes principalment per hornblenda.[92] | Hornblenda | Piroxè | |||
| Hornblendita olivínica | Hornblendita amb un contingut modal d'olivina que oscil·la entre e 5 i el 50%.[93] També pot anomenar-se «aerginita».[94] | Hornblenda, olivina | ||||
| Hornblendita piroxènica | Hornblendita amb un contingut modal de piroxè que oscil·la entre e 5 i el 50%.[95] | Hornblenda, piroxè | Olivina | |||
| Hornblendita amb olivina i piroxè | Hornblendita amb un contingut modal de piroxè i olivina que, sumats, oscil·len entre el 5 i el 50%.[96] | Hornblenda, olivina, piroxè |
I
[modifica]| Nom de la roca | Descripció | Minerals esencials | Minerals no esencials | Imatge | Diagrama 1 | Diagrama 2 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Ijolita | «Ijolita» és el terme emprat per a descriure una nefelinolita amb una quantitat modal de nefelina i piroxè que oscil·la entre el 30 i el 70%.[9][97] | Nefelina, piroxè | Hornblenda, biotita | |||
| Ilmenitita | «Ilmenitita» és el terme emprat per a descriure aquelles roques ígnies constituïdes gairebé només per ilmenita.[98] | Ilmenita | Apatita |
K
[modifica]| Nom de la roca | Descripció | Minerals esencials | Minerals no esencials | Imatge | Diagrama 1 | Diagrama 2 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Kalsilitita | «Kalsilitita» és el nom que reben les roques de gra fi amb com a mínim un 10% modal de kalsilita i sense leucita o mel·lilita.[99] | Kalsilita | Olivina, piroxè | |||
| Kamafugita | «Kamafugita» és el terme que reben les roques que es troben entre mig de la serie ultrapotàssica formada per la kalsilitita i la leucitita.[100] | Leucita, kalsilita, flogopita, olivina, clinopiroxè | ||||
| Kersantita | «Kersantita» és el nom que reben els lampròfirs amb més quantitat de plagiòclasi que de feldespat potàssic i biotita com a mineral màfic dominant.[4][101] | Plagiòclasi, biotita | feldespat potàssic, amfíbol, mica | |||
| Kimberlita | Les kimberlites són roques ultramàfiques riques en megacristalls. Acostumen a formar-se en xemeneies volcàniques i són riques en olivina, flogopita, carbonat, pirop, piroxens i òxids.[102] | Flogopita, olivina, piroxè, carbonat | Monticlellita, perovskita, pirop | |||
| Komatiïta | Les komatiïtes són aquelles roques picrítiques definides químicament amb un contingut inferior a l'1% de Na₂O+K₂O i TiO₂; o per a aquelles roques amb textura spinifex en cristalls d'olivina esquelètica.[103] | Olivina | Piroxè | |||
| Kugdita | «Kudgita» és el terme emprat per a descriure aquelles melilitolites amb un contingut d'olivina superior al 10%.[104] | Mel·lilita, olivina |
L
[modifica]| Nom de la roca | Descripció | Minerals esencials | Minerals no esencials | Imatge | Diagrama 1 | Diagrama 2 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Labradorita (de Senft) | Aquest és un terme antic emprat com a nom per a alguns gabres, basalts, etc. També era emprat tant a Rússia com a França per als basalts amb fenocristalls de labradorita.[105] | Labradorita | ||||
| Lamprofir | Els lampròfirs són un grup de roques ígnies hipabissals caracteritzades per la presència de fenocristalls de silicats hidratats primaris i una manca de fenocristalls fèlsics. Sovint es troben en dics.[106] | Amfíbol, feldespat potàssic, plagiòclasi, feldespatoides, miques | ||||
| Lamproïta | «Lamproïta» és el terme emprat per a referir-se al grup (poc definit) de roques potàssiques a ultramàfiques, volcàniques o piroclàstiques que solen trobar-se en dics o xemeneies volcàniques.[107] | Richterita, sanidina, leucita, flogopita, olivina, diòpsid, enstatita | ||||
| Lapil·listone | Roca piroclàstica on més del 75% dels fragments piroclàstics són lapil·li.[4][108] | Variable | Variable | |||
| Lapil·listone de calciocarbonatita | Lapil·listone amb els lapil·li de composició calcio-carbonatada cimentats per calcita.[109] | Calcita | ||||
| Lapil·li-cendra | «Lapil·li-cendra» és el terme utilitzat per a les tefres en les quals entre un 25 i un 75% dels fragments piroclàstics són lapil·li (entre 64 i 2 mm).[110] | Variable | Variable | |||
| Lapil·li-tefra | «Lapil·li-tefra» és el nom emprat per a les tefres en les quals més del 75% dels fragments piroclàstics són lapil·li (entre 64 i 2 mm).[111] | Variable | Variable | |||
| Lapil·li-tuf | «Lapil·li-tuf» o «tuf lapíl·lic» és la denominació que reben les roques piroclàstiques amb entre un 25 i un 75% de fragments piroclàstics classificats com a lapil·li (entre 64 i 2 mm).[4][112] | Variable | Variable | |||
| Latita | Les latites són roques traquítiques amb entre un 0 i un 5% de fèlsics. La ratio feldespat alcalí/feldespat total oscil·la entre 0,35 i 0,65.[9][113] | Feldespat | ||||
| Latita amb foids | Les latites amb foids o foidolatites són roques traquítiques amb entre un 0 i un 10% de fèlsics. La ratio feldespat alcalí/feldespat total oscil·la entre 0,35 i 0,65.[9][114] | |||||
| Leucitita | «Leucitita» és el nom que reben aquelles foidites en les quals els foids (principalment leucita) constitueixen entre un 60 i un 90% dels minerals clars.[9][115] | Leucita, nefelina, clinopiroxè | Nefelina | |||
| Leucitita basanítica | «Leucitita basanítica» és el nom que reben aquelles leucitites en les quals els foids (principalment leucita) constitueixen entre un 60 i un 90% dels minerals clars i presenten una quantitat modal de plagiòclasi superior a la de feldespat alcalí.[9][116] | Plagiòclasi, leucita | ||||
| Leucitita fonolítica | «Leucitita fonolítica» és el nom que reben aquelles leucitites en les quals els foids (principalment leucita) constitueixen entre un 60 i un 90% dels minerals clars i presenten una quantitat modal de plagiòclasi inferior a la de feldespat alcalí.[9][117] | feldespat alcalí, leucita | ||||
| Leucitita tefrítica | «Leucitita tefrítica» és el nom que reben aquelles leucitites en les quals els foids (principalment leucita) constitueixen entre un 60 i un 90% dels minerals clars i presenten una quantitat modal de plagiòclasi superior a la de feldespat alcalí.[9][118] | Plagiòclasi, leucita | ||||
| Leucitolita | El terme «leucitolita» és utilitzat per a referir-se a aquelles foidolites on la leucita és el foid més abundant.[9][119] | Leucita | ||||
| Lherzolita | Les lherzolites són peridotites amb un contingut d'hornblenda inferior al 5%, i un contingut d'ortopiroxè i clinopiroxè superior al 5% (cada mineral).[47][120] | Clinopiroxè, ortopiroxè | Hornblenda, cromita (accessori) |
M
[modifica]| Nom de la roca | Descripció | Minerals esencials | Minerals no esencials | Imatge | Diagrama 1 | Diagrama 2 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Magnesiocarbonatita | Les magnesiocarbonatites són carbonatites definides sobre la seva composició química. En aquest cas, la ràtio MgO/CaO/(FeO+Fe₂O3+MnO) es troba en una àrea definida (vegeu diagrama 1).[4][121] | |||||
| Magnetitita | «Magnetitita» és el nom que reben aquelles roques ígnies amb un contingut de magnetita superior al 90%.[122] | Magnetita | Piroxè | |||
| Meimechita | Les meimechites són roques picrítiques definides químicament. Presenten quantitats inferiors a l'1% de (Na₂O+K₂O) i superiors a l'1% de TiO₂.[123] | Magnetita, olivina, piroxè | ||||
| Melilitita | Les melilitites són roques melilítiques de gra fi amb menys d'un 10% d'olivina.[4][124] | Mel·lilita | Olivina, piroxè | |||
| Melilitita amb olivina | Les melilitites olivíniques són roques melilítiques de gra fi amb més d'un 10% d'olivina.[4] | Mel·lilita, olivina | Piroxè | |||
| Melilitolita | Les melilitolites són roques plutòniques de gra groller amb més d'un 10% modal de mel·lilita i en les quals la mel·lilita supera als foids en quantitat.[4][125] | Mel·lilita | ||||
| Melilitolita de piroxè i olivina | Roques melilitolítiques amb més contingut de piroxè que d'olivina.[4][126] | Mel·lilita, piroxè, olivina | ||||
| Melilitolita d'olivina i piroxè | Roques melilitolítiques amb més contingut d'olivina. que de piroxè.[4][126] | Mel·lilita, olivina, piroxè | ||||
| Melilitolita olivínica | Roques melilitolítiques amb important presència d'olivina.[4][126] | Mel·lilita, olivina | piroxè | |||
| Melilitolita piroxènica | Roques melilitolítiques amb important presència de piroxè.[4][126] | Mel·lilita, piroxè | olivina | |||
| Micaïta | «Micaïta» és el nom que reben aquelles roques formades fonamentalment per mica.[127] | Miques | ||||
| Monchiquita | És el nom que reben els lampròfirs amb feldespatoides i sense feldespat.[4][128] | Feldspatoid | Amfíbol, mica | |||
| Monzodiorita | Les monzodiorites són roques diorítiques amb un contingut modal inferior al 5% de quars i entre un 10 i un 35% de feldespat alcalí.[9][129] | Feldespat alcalí, plagiòclasi | Hornblenda, biotita, quars | |||
| Monzodiorita amb foids | La monzodiorita amb foids és una roca diorítica amb un contingut màxim de foids del 10% i entre un 10 i 35% de feldespat alcalí en el diagrama QAPF.[9][130] | Feldespat alcalí, plagiòclasi | Cancrinita, nefelina, sodalita | |||
| Monzogabre | El monzogabre és un gabroid amb menys d'un 5% de minerals fèlsics (quars) i entre un 10 i un 35% de feldespat potàssic.[9][131] | feldespat potàssic, plagiòclasi, màfics | Hornblenda, biotita | |||
| Monzogabre amb foids | El monzogabre amb foids, és un monzogabre amb més d'un 10% de foids.[9][132] | Plagiòclasi càlcica, feldespat alcalí, feldespatoides | Hornblenda, biotita | |||
| Monzogranit | Els monzogranits són granits amb una ratio feldespat alcalí/feldespat total que oscil·la entre 0,35 i 0,65.[9][133] | Feldespat alcalí, plagiòclasi, quars | Hornblenda, biotita, moscovita | |||
| Monzonita o monzosienita | La monzonita o monzosienita[134] és una roca ígnia de gra groller (plutònica) que presenta quantitats similars de plagiòclasi i feldespat alcalí.[9][135] | Feldespat alcalí, plagiòclasi | Amfíbol, piroxè, quars | |||
| Monzonita amb foids | La monzonita amb foids és una monzonita sense quars i amb un contingut màxim de foids del 10%.[9] | Feldespat alcalí, plagiòclasi, feldespatoide | Hornblenda, biotita | |||
| Mugearita | La mugearita és un traquibasalt sòdic amb Na₂O-2>K₂O. | Feldespat alcalí, olivina, augita | Magnetita |
N
[modifica]| Nom de la roca | Descripció | Minerals esencials | Minerals no esencials | Imatge | Diagrama 1 | Diagrama 2 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Natrocarbonatita | Ls natrocarbonatites són carbonatites compostes essencialment per carbonats de sodi +/- potassi +/- calci.[136] També s'anomenen «lengaïtes».[137] | Gregoriïta, nyerereïta | ||||
| Nefelinita | La nefelinita és una foidita constituïda majoritàriament per nefelina amb menys d'un 10% de minerals màfics.[9][138] | Nefelina | ||||
| Nefelinita basanítica | Les nefelinites basanítiques sín roques nefelinítiques amb foids (majoritàriament nefelina) que constitueixen entre el 60 i el 90% dels constituents fèlsics. També presenta més plagioclasi que feldespat alcalí.[9][139] | Nefelina, plagioclasi | ||||
| Nefelinolita | Les nefelinolites són foidolites en les quals la nefelina és el foid més abundant. Un exemple de nefelinolita serien les ijolites.[9][140] | Nefelina | ||||
| Norita | Les norites són gabres en els quals el principals minerals màfics són ortopiroxens.[9][141] | Plagioclasi, ortopiroxè | Hornblenda, biotita | |||
| Noseanita | Les noseanites són foiditites formades essencialment per noseana i amb un contingut inferior al 10% de minerals màfics.[9][142] | Amfíbol, noseana | ||||
| Noseanolita | Les noseanolites són foidolites en les quals la noseana és el foid més abundant.[9][143] | Noseana | Hornblenda, biotita |
O
[modifica]| Nom de la roca | Descripció | Minerals esencials | Minerals no esencials | Imatge | Diagrama 1 | Diagrama 2 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Obsidiana | L'obsidiana és una roca ígnia vítria que presenta un alt contingut en sílice i fractura concoïdal. És una mescla de grans criptocristal·lins de silicats en suspensió en un líquid super-refredat (un vidre).[144] | Vidre | ||||
| Okaïta | Les okaïtes[145] són melilitolites amb més d'un 10% d'haüyna però amb més mel·lilita que haüyna. També pot anomenar-se «melilitolita haüynica».[146] | Haüyna, mel·lilita | ||||
| Ofiolita | «Ofiolita» és el terme originàriament aplicat a les roques consistents principalment de serpentina, posteriorment es va aplicar a les peridotites de tipus alpí. Actualment s'usa per a definir l'associació de roques bàsiques a ultrabàsiques que representen l'escorça oceànica.[147] | |||||
| Ortopiroxenita | Les ortopiroxenites són piroxenites dominades mineralògicament per qualsevol ortopiroxè.[47][148] | Ortopiroxè | Olivina | |||
| Ortopiroxenita olivínica | Les ortopiroxenites olivíniques són piroxenites olivíniques dominades mineralògicament per qualsevol ortopiroxè.[47][149] | Ortopiroxè, olivina |
P
[modifica]| Nom de la roca | Descripció | Minerals esencials | Minerals no esencials | Imatge | Diagrama 1 | Diagrama 2 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Pegmatita | Les pegmatites són roques de gra excepcionalment groller; habitualment es troben en dics irregulars, lents o vetes, especialment als marges dels batòlits. La seva composició és variable tot i que habitualment és granítica.[150] | |||||
| Pegmatoide | «Pegmatoide» és el terme proposat per a referir-se tant a les pegmatites amb feldespatoids com a les pegmatites sense textura gràfica.[151] | |||||
| Peridotita | «Peridotita» és el nom que reben aquelles roques ultramàfiques que continguin més d'un 40% d'olivina.[47][152] | Olivina | Piroxè, cromita (accessòria) | |||
| Peridotita hornblèndica | S'anomenen «peridotites hornblèndiques» aquelles peridotites amb un contingut d'hornblenda superior al 5%.[47][153] | Hornblenca, olivina | Piroxè, cromita (accessòria) | |||
| Peridotita hornblendico-piroxènica | Les peridotites hornblendico-piroxèniques són peridotites amb més d'un 5% i més d'un 5% de piroxè.[47][154] | Hornblenda, olivina, piroxè | Cromita | |||
| Peridotita piroxènica | S'anomenen «peridotites piroxèniques» aquelles peridotites amb un contingut d'hornblenda inferior al 5% i amb un contingut de piroxè superior al 5%.[47][155] | Hornblenda, olivina, piroxè | Cromita (accessòria) | |||
| Picrita | Les roques picrítiques es defineixen químicament com a roques que contenen entre un 1 i un 2% de Na₂O+K₂O.[156] | Olivina, piroxè | ||||
| Picrobasalt | Els picrobasalts són roques ultramàfiques de gra fi amb continguts de SiO₂ entre el 41 i el 45% i de Na₂O+K₂O entre el 2 i el 3%.[157] | Olivina, piroxè | ||||
| Piroxenita | «Piroxenita» és el terme emprat per a referir-se a les roques ultramàfiques amb més d'un 60% de piroxè. El terme emprat sensu stricto es refereix a les roques amb més d'un 90% de piroxè.[47][158] | Olivina, piroxè | ||||
| Piroxenita hornblèndica | Les piroxenites hornblèndiques són aquelles piroxenites amb més d'un 5% d'hornblenda.[47][159] | Piroxè, olivina | Hornblenda | |||
| Piroxenita olivínica | Les piroxenites hornblèndiques són aquelles piroxenites amb menys d'un 5% d'hornblenda i més d'un 5% d'olivina.[47][160] | Olivina, piroxè | ||||
| Pòrfir | El terme «pòrfir» és un nom basat en la textura de la roca; s'empra per a qualsevol roca amb fenocristalls grossos en una matriu fina. S'utilitza majoritàriament per a roques com ara riolites, granits.[161] | Feldespat, biotita, quars | ||||
| Pumicita | És una roca d'origen volcànic, provinent de magmes silícics o intermedis, d'aspecte vitri vesicular, de baixa densitat i molt porosa, que es troba en abundància a les zones on s'han produït explosions volcàniques, especialment de les anomenades piroclàstiques. |
Q
[modifica]| Nom de la roca | Descripció | Minerals esencials | Minerals no esencials | Imatge | Diagrama 1 | Diagrama 2 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Quarsoanortosita | «Quarsoanortosita» és el nom que reben aquelles anortosites riques en quars.[9][162] | Plagiòclasi, quars | Hornblenda, biotita | |||
| Quarsodiorita | Les quarsodiorites són roques diorítiques amb entre un 0 i un 10% de quars i entre un 10 i un 35% de feldespat alcalí en el diagrama QAPF.[9][163] | Plagiòclasi, quars | Feldespat alcalí | |||
| Quarsogabre | Els quarsogabres són gabres amb una quantitat de quars superior al 5% dels minerals fèlsics.[9][164] | Plagiòclasi, màfics, quars | Hornblenda, biotita | |||
| Quarsolatita | Les quarsolatites són roques traquítiques amb una quantitat de quars entre el 5 i el 20% dels minerals fèlsics i una ràtio feldespat alcalí/feldespattotal entre el 0,35 i el 0,65.[9][165] | Quars, feldespat alcalí | ||||
| Quarsolita |
Les quarsolites (o silexites) són roques on el quars representa més d'un 90% dels minerals fèlsics i els minerals màfics representen menys del 90% dels constituents de la roca.[9][166] |
Quars | Feldespat alcalí, plagiòclasi | |||
| Quarsomonzodiorita | La quarsomonzodiorita és una roca amb entre un 5 i un 20% de quars i entre un 10 i un 35% de feldespat alcalí en el diagrama QAPF.[9][167] | Quars, feldespat alcalí, plagiòclasi | Hornblenda, biotita | |||
| Quarsomonzogabre | Un gabre en el qual els minerals fèlsics estan constituïts per més d'un 5% de quars i entre un 10 i un 35% de feldespat alcalí.[9][168] | Feldespat alcalí, plagiòclasi, quars | Hornblenda, biotita | |||
| Quarsomonzonita | Les quarsomonzonites són sienitoids amb entre un 5 i un 20% de quars i quantitats subiguals de feldespat alcalí i plagiòclasi (entre el 35 i el 65% dels feldespats són plagiòclasi) en el diagrama QAPF. No presenta foids.[9][169] | Feldespat, quars | Hornblenda, biotita | |||
| Quarsosienita | Les quarsosienites són sienites amb uns continguts de quars entre el 5 i el 20% en el diagrama QAPF i sense foids.[9][170] | Feldespat alcalí, quars | Hornblenda, biotita | |||
| Quarsosienita de feldespat alcalí | Les quarsosienites de feldespat alcalí són sienites de feldespat alcalí amb uns continguts de quars entre el 5 i el 20% en el diagrama QAPF i sense foids.[9][171] | Feldespat alcalí, quars | Hornblenda, biotita | |||
| Quarsotraquita | Les quarsotraquites són roques traquítiques amb quantitats de quars oscil·lant entre el 5 i el 20% dels fèlsics i amb una ràtio feldespat alcalí/feldespat total entre 0,65 i 0,9.[9][172] | Feldespat alcalí, quars | ||||
| Quarsotraquita de feldespat alcalí | Les quarsotraquites de feldespat alcalí són roques traquítiques amb quantitats de quars oscil·lant entre el 5 i el 20% dels fèlsics i amb una ràtio feldespat alcalí/feldespat superior a 0,9.[9][173] | Feldespat alcalí, quars |
R
[modifica]| Nom de la roca | Descripció | Minerals esencials | Minerals no esencials | Imatge | Diagrama 1 | Diagrama 2 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Riodacita | Les riodacites són roques intermèdies entre les riolites i les dacites; contenen més d'un 10% de quars i quantitats subiguals de plagiòclasi i feldespat alcalí.[9][174] | Feldespat alcalí, plagiòclasi, quars | Hornblenda, augita | |||
| Riolita | Les riolites són roques ígnies amb més d'un 20% de minerals fèlsics i entre un 40 i un 90% de quars, feldespat alcalí o plagiòclasi.[9][175] | Feldespat alcalí, plagioclasi, quars | ||||
| Riolita de feldespat alcalí | Les riolites de feldespat alcalí són riolitoides amb menys d'un 10% de plagiòclasi respecte el feldespat total.[9][176] | Feldespat alcalí, quars | ||||
| Riolita pantel·lerítica | Les riolites pantel·lerítiques són riolites peralcalines del camp R en el diagrama TAS en el qual l'Al₂O₃ <1.33.[177][9] També pot ser anomenada «pantel·lerita».[178] | Feldespat alcalí, quars | Piroxè alcalí, amfíbol, plagiòclasi | |||
| Riolitoide | S'anomenen riolitoides aquelles felsites (roques volcàniques àcides) que s'identifiquen com a riolites, amb els minerals fèlsics superiors al 20% i el quars i el feldespat alcalí (o plagiòclasi) constitueixen entre el 40 i el 100% de la roca.[9][179] | Feldespat alcalí, quars |
S
[modifica]| Nom de la roca | Descripció | Minerals esencials | Minerals no esencials | Imatge | Diagrama 1 | Diagrama 2 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Sannaïta | Les sannaïtes són lampròfirs amb major contingut de plagiòclasi que de feldespat potàssic i més quantitat de feldespats que de feldespatoides.[180] | Plagiòclasi | Amfíbol, feldespat potàssic, feldespatoides, miques | |||
| Shonkinita | Les shonkinites són roques ígnies de gra groller amb quantitats abundants d'augita, una mica d'olivina, biotita o hornblenda, i feldespat alcalí i foids (generalment nefelina). Actualment es defineixen modalment com una varietat melanocràtica de la sienita amb foids (tal com és descrita en el diagrama QAPF).[9][181] | Feldespat alcalí, feldespatoide | Hornblenda, nefelina, biotita, olivina | |||
| Shoshonita | La shoshonita és una varietat de traquiandesita basàltica potàssica.[182] | Ortòclasi, olivina, augita | ||||
| Sienita | Les sienites són granitoids amb una ràtio feldespat alcalí/plagiòclasi que oscil·la entre 0,35 i 0.1 i menys d'un 5% de quars.[9][183] | Feldespat alcalí | Hornblenda, biotita | |||
| Sienita amb foids | Les sienites amb foids són roques foidosienítiques on el feldespat alcalí és superior al 90% del total de feldespats.[9][184] | Feldespat alcalí, quars | ||||
| Sienita de feldespat alcalí | Les sienites de feldespat alcalí són roques sienítiques en les quals la plagiòclasi representa menys del 10% dels feldespats totals.[9][185] | Feldespat alcalí | Hornblenda, biotita | |||
| Sienitoide | Els sienitoides són roques ígnies fèlsiques i de gra groller amb una ràtio feldespat alcalí/plagiòclasi que oscil·la entre 0,9 i 0,35 i una quantitat modal de quars entre el 0 i el 20%.[9][186] | Feldespat alcalí | Hornblenda, biotita | |||
| Sienogranit | Els sienogranits són granits amb una ràtio feldespat alcalí/feldespat total que oscil·la entre 0,9 i 0,65.[9][187] | Feldespat alcalí, plagiòclasi, quars | Hornblenda, biotita, moscovita | |||
| Silicocarbonatita | Les silicocarbonatites són carbonatites amb un contingut de sílice superior al 20%.[4][188] | |||||
| Sodalitita | Les sodalitites són foidites formades essencialment per sodalita amb menys d'un 10% d'olivina i altres màfics.[9][189] | Sodalita | Olivina | |||
| Sodalitolita | Les sodalitolites són foidolites on la sodalita és el foide més abundant.[9][190] | Sodalita | Hornblenda, biotita | |||
| Sövita | Les sovites són calcio-carbonatites de gra groller.[4][191] |
T
[modifica]| Nom de la roca | Descripció | Minerals esencials | Minerals no esencials | Imatge | Diagrama 1 | Diagrama 2 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Tefra |
Les tefres són sediments piroclàstics unimodals ben ordenats, compostos per més del 75% de fragments piroclàstics.[192] |
Variable | Variable | |||
| Tefra amb blocs | Les tefres amb blocs són tefres on la mida mitjana de més del 75% dels fragments piroclàstics excedeix de 64 mm i més del 75% d'aquests fragments són angulars.[193] | Variable | Variable | |||
| Tefra amb bombes | Les tefres amb blocs són tefres on la mida mitjana de més del 75% dels fragments piroclàstics exedeix de 64 mm i menys del 25% d'aquests fragments són angulars.[194] | Variable | Variable | |||
| Tefrita | Les tefrites són roques tefrítiques amb una quantitat de fèlsics que oscil·la entre el 10 i el 60% i una ràtio feldespat alcalí/feldespat total inferior a 0,1. També contenen menys d'un 10% d'olivina.[9][195] | Plagiòclasi, feldespatoides | ||||
| Tefrita fonolítica | Les tefrites fonolítiques són roques tefrítiques amb una quantitat de fèlsics que oscil·la entre el 10 i el 60% i una ràtio feldespat alcalí/feldespattotal inferior a 0,5. També contenen menys d'un 10% d'olivina.[9][196] | Plagiòclasi, feldespatoides | Feldespat alcalí | |||
| Tefritoide | Els tefritoids són mafites temptativament identificades com a tefrites, amb fèlsics que comprenen entre el 10 i el 60% i amb una ràtio feldespat alcalí/feldespattotal inferior a 0,5. També contenen menys d'un 10% d'olivina.[9][197] | Plagiòclasi, feldespatoides | ||||
| Tonalita | Les tonalites són granitoids: roques ígnies de gra groller compostes principalment per quars (20-60%), feldespat alcalí i plagiòclasi. En les tonalites, la plagiòclasi representa més del 90% del feldespattotal.[9][198] | Plagiòclasi, quars | Amfíbol, piroxè | |||
| Tuf | Els tufs - impròpiament anomenats «tova»- són roques piroclàstiques en les quals la mida de més del 75% dels fragments piroclàstics és menor a 64 mm i menys del 25% dels fragments són lapil·li.[199] | Variable | Variable | |||
| Traquiandesita | Les traquiandesites són un tipus de roca alcalina o bàsica que es troben en un punt intermedi entre l'andesita i les fonolites basàltiques. Són molt difícils de definir sense l'ajuda del diagrama TAS.[200] | |||||
| Traquiandesita basàltica | Les traquiandesites basàltiques són roques ígnies alcalines/bàsiques que es troben en un punt intermedi entre l'andesita i la fonolita. Són molt difícils de definir sense l'ajuda del diagrama TAS.[201] | |||||
| Traquibasalt |
Els traquibasalts són roques ígnies alcalines/bàsiques que es troben en un punt intermedi entre el basalt i la tefrita. Són molt difícils de definir sense l'ajuda del diagrama TAS.[202] |
|||||
| Traquidacita | Les traquidacites són punts intermedis entre les fonolites i les dacites. Són similars a les traquites però presenten una quantitat de quars superior al 20%.[203] | Quars | ||||
| Traquita | Les traquites són roques traquítiques amb una quantitat de quars que oscil·la entre el 0 i el 5% i una ràtio feldespat alcalí/feldespat total entre el 0,65 i el 0,9.[9][204] | Feldespat alcalí, plagiòclasi | ||||
| Traquita amb foids | Les traquites amb foids són roques traquítiques amb una quantitat de foids que oscil·la entre el 0 i el 10% i una ràtio feldespat alcalí/feldespa total entre el 0,65 i el 0,9.[9][205] | Feldespat alcalí | ||||
| Traquita de feldespat alcalí | Les traquites de feldespat alcalí són traquitoids on la plagiòclasi és inferior al 10% del feldespat total.[9][206] | Feldespat alcalí | Plagiòclasi | |||
| Traquita de feldespat alcalí amb foids | Les traquites de feldespat alcalí amb foids són roques traquítiques on els foids representen entre el 0 i el 10% dels minerals fèlsics. I la ràtio feldespat alcalí/feldespat total és superior al 0,9.[9][207] | Feldespat alcalí | ||||
| Traquitoide | Els traquitoides són roques que temptativament han estat identificades com a traquites. El quars i els foids representen menys d'un 20 i un 10% respectivament de tots els fèlsics, i la ràtio plagiòclasi/feldespat alcalí és inferior a 2.[9][208] | |||||
| Troctolita | Les troctolites són gabroids amb menys d'un 5% de piroxè.[9] | Plagiòclasi, olivina | Hornblenda, biotita | |||
| Turjaïta | Les turjaïtes o melilitolites nefelíniques, són melilitolites amb més d'un 10% de nefelina però amb més mel·lilita que nefelina.[209] | Nefelina, mel·lilita |
U
[modifica]| Nom de la roca | Descripció | Minerals esencials | Minerals no esencials | Imatge | Diagrama 1 | Diagrama 2 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Ultramelilitolita | «Ultramelilitolita» és el nom que reben aquelles melilitolites amb més d'un 65% de mel·lilita.[210] | Mel·lilita | ||||
| Uncompahgrita | El terme «uncompahgrita» s'empra per a melilitolites de gra groller amb un contingut superior al 10% de piroxè.[211] | Mel·lilita, piroxè |
V
[modifica]| Nom de la roca | Descripció | Minerals esencials | Minerals no esencials | Imatge | Diagrama 1 | Diagrama 2 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Vogesita | La vogegesita és un lampròfir amb més plagiòclasi que feldespat potàssic i més feldespats que feldespatoides.[4][212] | Hornblenda, plagiòclasi | Amfíbol, feldespat potàssic, feldespatoides, mica |
W
[modifica]| Nom de la roca | Descripció | Minerals esencials | Minerals no esencials | Imatge | Diagrama 1 | Diagrama 2 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Websterita | Les websterites són piroxenites amb una quantitat modal de clinopiroxè i ortopiroxè superior al 5% (cadascun).[47][213] | Clinopiroxè, ortopiroxè | Olivina | |||
| Websterita olivínica | És el terme amb el qual s'anomenen les piroxenites amb menys d'un 5% de clinopiroxè i entre un 5 i un 50% d'olivina.[47][214] | Olivina, clinopiroxè, ortopiroxè | ||||
| Wehrlita | «Wehrlita» és el nom que reben les peridotites amb un contingut inferior al 5% d'hornblenda i ortopiroxè (cadascun) i més d'un 5% de clinopiroxè.[47][215] | Clinopiroxè | Hornblenda, ortopiroxè, cromita (accessori) |
Y
[modifica]| Nom de la roca | Descripció | Minerals esencials | Minerals no esencials | Imatge | Diagrama 1 | Diagrama 2 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Yatalita | Les yatalites són roques pegmatítiques,[216] màfiques i uralititzades de gra groller compostes per actinolita, albita, microclina i quars.[217] | Actinolita, albita, microclina, quars |
Vegeu també
[modifica]Notes
[modifica]- ↑ Abreviatures per a noms de minerals per als diagrames presents en aquest article: Q: quars; A: feldespat alcalí; P: plagiòclasi; F: feldespatoide; Ol: olivina; Opx: ortopiroxè; Cpx: clinopiroxè; Px: piroxè; Hbl: hornblenda; CaO: òxid de calci; MgO: òxid de magnesi; FeO i Fe₂O₂: òxids de ferro (II) i (III) respectivament; MnO: òxid de manganès; Mel: melilita; SiO₂: sílice; Na₂O: òxid de sodi; K₂O: òxid de potassi
Referències
[modifica]- ↑ «Afrikandite: Afrikandite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2017].
- ↑ «agglomerate | rock» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Encyclopædia Britannica.
- ↑ «Agglomerate: Agglomerate mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2017].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 Le Bas, M. J. «A. L.» (en anglès). The IUGS systematics of igneous rocks. Journal of the Geological Society, 1991, p. 825-833.
- ↑ Bas, M. J. Le «Sovite and alvikite; two chemically distinct calciocarbonatites C1 and C2» (en anglès). South African Journal of Geology. GeoScienceWorld, 102, 2, 01-06-1999, p. 109–121. ISSN: 1012-0750.
- ↑ «Alvikite: Alvikite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2017].
- ↑ «Amphibololite: Amphibololite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2017].
- ↑ «Amneite: Amneite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2017].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 Maitre, R. W. Le; Streckeisen, A.; Zanettin, B.; Bas, M. J. Le; Bonin, B.. R. W. Le Maitre. Igneous Rocks: A Classification and Glossary of Terms: Recommendations of the International Union of Geological Sciences Subcommission on the Systematics of Igneous Rocks (en anglès). Cambridge University Press, 2005-01-13. ISBN 9781139439398.
- ↑ «Analcimite: Analcimite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2017].
- ↑ «Basanitic-analcimite: Basanitic-analcimite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2017].
- ↑ «Anam-aegisodite: Anam-aegisodite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2017].
- ↑ «Anatectite: Anatectite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2017].
- ↑ «Andesilabradorite: Andesilabradorite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2017].
- ↑ «Andesite: Andesite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2017].
- ↑ «Basaltic-andesite: Basaltic-andesite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2017].
- ↑ «Anorthosite: Anorthosite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2017].
- ↑ «Foid-bearing-anorthosite: Foid-bearing-anorthosite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2017].
- ↑ «Apatitolite: Apatitolite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2017].
- ↑ «Aplitic granite: Aplitic granite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Avezacite: Avezacite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 març 2017].
- ↑ «Barneite: Barneite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2017].
- ↑ «Basalt: Basalt mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ «Basaltoid: Basaltoid mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ «Basanite: Basanite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ «Phonolitic-basanite: Phonolitic-basanite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ «Benmoreite: Benmoreite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ «A Dictionary of Earth Sciences» (en anglès). Oxford Reference. Michael Allaby.
- ↑ «Bineite: Bineite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ Morel, S. W. «Biotitite in the Basement Complex of Southern Nyasaland» (en anglès). Geological Magazine. Cambridge University Press, 92, 3, 6-1955, p. 241–254. DOI: 10.1017/S0016756800063585. ISSN: 1469-5081.
- ↑ «Biotitite: Biotitite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ Bloomer, Sherman H.; Hawkins, James W. «Petrology and geochemistry of boninite series volcanic rocks from the Mariana trench» (en anglès). Contributions to Mineralogy and Petrology. Springer, 97, 3, 01-11-1987, p. 361–377. DOI: 10.1007/BF00371999. ISSN: 0010-7999.
- ↑ «Boninite: Boninite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ «Borengite | Atlas of magmatic rocks» (en anglès). [Consulta: 17 novembre 2017].
- ↑ «Borengite: Borengite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ «Ash-breccia: Ash-breccia mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ «Pyroclastic-breccia: Pyroclastic-breccia mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ «Tuff-breccia: Tuff-breccia mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ «Camptonite: Camptonite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ «Cantalite: Cantalite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ «Carbonatite: Carbonatite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ «Calcite-carbonatite: Calcite-carbonatite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ «Beforsite: Beforsite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ «Dolomite-carbonatite: Dolomite-carbonatite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ «Chromitite: Chromitite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ «Clinopyroxenite: Clinopyroxenite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 A, Streckeisen. Classification of the Common Igneous Rocks by Means of Their Chemical Composition (en anglès), 1976.
- ↑ «Olivine-clinopyroxenite: Olivine-clinopyroxenite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ «Cumulate: Cumulate mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ «Dacite: Dacite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ «Dacitoid: Dacitoid mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ «Diaschistite: Diaschistite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ «Diatectite: Diatectite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ «Diorite: Diorite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ «Foid-bearing-monzodiorite: Foid-bearing-monzodiorite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ «Dioritoid: Dioritoid mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ «Dissogenite: Dissogenite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ «Dolerite: Dolerite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ «Dunite: Dunite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ «Epidiorite (of Gümbel): Epidiorite (of Gümbel) mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2017].
- ↑ «Scoria: Scoria mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2017].
- ↑ «Spessartite: Spessartite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2017].
- ↑ «Spinellite: Spinellite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2017].
- ↑ «Eudialytite: Eudialytite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2017].
- ↑ «Eutectite: Eutectite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2017].
- ↑ «Fergusite: Fergusite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Ferrocarbonatite: Ferrocarbonatite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Foidite: Foidite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Basanitic-foidite: Basanitic-foidite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Phonolitic-foidite: Phonolitic-foidite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Tephritic-foidite: Tephritic-foidite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Foiditoid: Foiditoid mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Foidolite: Foidolite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Phonolite: Phonolite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Haüyne-phonolite: Haüyne-phonolite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Phonolitic-tephrite: Phonolitic-tephrite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Phonolitoid: Phonolitoid mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Gabbro: Gabbro mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 març 2017].
- ↑ «Foid-bearing-gabbro: Foid-bearing-gabbro mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 març 2017].
- ↑ «Hornblende-gabbro: Hornblende-gabbro mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 març 2017].
- ↑ «Gabbroid: Gabbroid mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 març 2017].
- ↑ «Gabbronorite: Gabbronorite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 març 2017].
- ↑ «Granite: Granite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 març 2017].
- ↑ «Granitoid: Granitoid mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 març 2017].
- ↑ «Granodiorite: Granodiorite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 març 2017].
- ↑ «Harzburgite: Harzburgite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 març 2017].
- ↑ «Haüynite: Haüynite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 març 2017].
- ↑ «Basanitic-haüynite: Basanitic-haüynite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 març 2017].
- ↑ «Phonolitic-haüynite: Phonolitic-haüynite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 març 2017].
- ↑ «Hawaiite: Hawaiite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 març 2017].
- ↑ «Hyaloclastite: Hyaloclastite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 març 2017].
- ↑ «Hornblendite: Hornblendite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 març 2017].
- ↑ «Olivine-hornblendite: Olivine-hornblendite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 març 2017].
- ↑ «Argeinite: Argeinite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 març 2017].
- ↑ «Pyroxene-hornblendite: Pyroxene-hornblendite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 març 2017].
- ↑ «Olivine-pyroxene-hornblendite: Olivine-pyroxene-hornblendite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 març 2017].
- ↑ «Ijolite: Ijolite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 març 2017].
- ↑ «Ilmenitite: Ilmenitite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 març 2017].
- ↑ «Kalsilitite: Kalsilitite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 març 2017].
- ↑ «Kamafugite: Kamafugite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 març 2017].
- ↑ «Kersantite: Kersantite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 març 2017].
- ↑ «Kimberlite: Kimberlite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 març 2017].
- ↑ «Komatiite: Komatiite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 març 2017].
- ↑ «Kugdite: Kugdite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 març 2017].
- ↑ «Labradorite (of Senft): Labradorite (of Senft) mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 març 2017].
- ↑ «Lamprophyre: Lamprophyre mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 març 2017].
- ↑ «Lamproite: Lamproite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 març 2017].
- ↑ «Lapillistone: Lapillistone mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 març 2017].
- ↑ «Calciocarbonatite lapillistone: Calciocarbonatite lapillistone mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 març 2017].
- ↑ «Lapilli-ash: Lapilli-ash mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2017].
- ↑ «Lapilli-tephra: Lapilli-tephra mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2017].
- ↑ «Lapilli-tuff: Lapilli-tuff mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2017].
- ↑ «Latite: Latite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2017].
- ↑ «Foid-bearing-latite: Foid-bearing-latite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2017].
- ↑ «Leucitite: Leucitite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2017].
- ↑ «Basanitic-leucitite: Basanitic-leucitite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2017].
- ↑ «Phonolitic-leucitite: Phonolitic-leucitite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2017].
- ↑ «Tephritic-leucitite: Tephritic-leucitite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2017].
- ↑ «Leucitolite: Leucitolite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2017].
- ↑ «Lherzolite: Lherzolite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2017].
- ↑ «Magnesiocarbonatite: Magnesiocarbonatite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2017].
- ↑ «Magnetitite: Magnetitite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2017].
- ↑ «Meimechite: Meimechite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2017].
- ↑ «Melilitite: Melilitite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2017].
- ↑ «Melilitolite: Melilitolite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2017].
- 1 2 3 4 I., Thum,. «Classification of Igneous Rocks - flow chart» (en anglès). Arxivat de l'original el 2008-05-10. [Consulta: 17 desembre 2017].
- ↑ «Micaite: Micaite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2017].
- ↑ «Monchiquite: Monchiquite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2017].
- ↑ «Monzodiorite: Monzodiorite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2017].
- ↑ «Foid-bearing-monzodiorite: Foid-bearing-monzodiorite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juny 2017].
- ↑ «Monzogabbro: Monzogabbro mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 maig 2017].
- ↑ «Foid-bearing-monzogabbro: Foid-bearing-monzogabbro mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 maig 2017].
- ↑ «Monzogranite: Monzogranite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 maig 2017].
- ↑ «Monzosyenite: Monzosyenite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 maig 2017].
- ↑ «Monzonite: Monzonite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 maig 2017].
- ↑ «Natrocarbonatite: Natrocarbonatite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
- ↑ «Lengaite: Lengaite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
- ↑ «Nephelinite: Nephelinite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
- ↑ «Basanitic-nephelinite: Basanitic-nephelinite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
- ↑ «Nephelinolite: Nephelinolite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
- ↑ «Norite: Norite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
- ↑ «Noseanite: Noseanite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
- ↑ «Noseanolite: Noseanolite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
- ↑ «Obsidian: Obsidian mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
- ↑ «Okaite: Okaite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
- ↑ «Haüyne melilitolite: Haüyne melilitolite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
- ↑ «Ophiolite: Ophiolite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
- ↑ «Orthopyroxenite: Orthopyroxenite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
- ↑ «Olivine-orthopyroxenite: Olivine-orthopyroxenite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
- ↑ «Pegmatite: Pegmatite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 juny 2017].
- ↑ «Pegmatoid: Pegmatoid mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 juny 2017].
- ↑ «Peridotite: Peridotite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 juny 2017].
- ↑ «Hornblende-peridotite: Hornblende-peridotite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 juny 2017].
- ↑ «Pyroxene-hornblende-peridotite: Pyroxene-hornblende-peridotite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Pyroxene-peridotite: Pyroxene-peridotite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 juny 2017].
- ↑ «Picrite: Picrite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 juny 2017].
- ↑ «Picrobasalt: Picrobasalt mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 juny 2017].
- ↑ «Pyroxenite: Pyroxenite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 juny 2017].
- ↑ «Hornblende-pyroxenite: Hornblende-pyroxenite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 juny 2017].
- ↑ «Olivine-pyroxenite: Olivine-pyroxenite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 juny 2017].
- ↑ «Porphyry: Porphyry mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 juny 2017].
- ↑ «Quartz-anorthosite: Quartz-anorthosite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Quartz-diorite: Quartz-diorite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Quartz-gabbro: Quartz-gabbro mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Quartz-latite: Quartz-latite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Quartzolite: Quartzolite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Quartz-monzodiorite: Quartz-monzodiorite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Quartz-monzogabbro: Quartz-monzogabbro mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Quartz-monzonite: Quartz-monzonite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Quartz-syenite: Quartz-syenite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Quartz-alkali-feldspar-syenite: Quartz-alkali-feldspar-syenite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Quartz-trachyte: Quartz-trachyte mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Quartz-alkali-feldspar-trachyte: Quartz-alkali-feldspar-trachyte mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Rhyodacite: Rhyodacite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
- ↑ «Rhyolite: Rhyolite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
- ↑ «Alkali-feldspar-rhyolite: Alkali-feldspar-rhyolite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
- ↑ «Pantelleritic rhyolite: Pantelleritic rhyolite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
- ↑ White, John Charles; Ren, Minghua; Parker, Don F. «Variation in Mineralogy, Temperature, and Oxygen Fugacity in a Suite of Strongly Peralkaline Lavas and Tuffs, Pantelleria, Italy» (en anglès). The Canadian Mineralogist. GeoScienceWorld, 43, 4, 01-08-2005, p. 1331–1347. DOI: 10.2113/gscanmin.43.4.1331. ISSN: 0008-4476.
- ↑ «Rhyolitoid: Rhyolitoid mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
- ↑ «Sannaite: Sannaite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juny 2017].
- ↑ «Shonkinite: Shonkinite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juny 2017].
- ↑ «Shoshonite: Shoshonite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juny 2017].
- ↑ «Syenite: Syenite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juny 2017].
- ↑ «Foid-syenite: Foid-syenite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juny 2017].
- ↑ «Alkali-feldspar-syenite: Alkali-feldspar-syenite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juny 2017].
- ↑ «Syenitoid: Syenitoid mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juny 2017].
- ↑ «Syenogranite: Syenogranite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juny 2017].
- ↑ «Silicocarbonatite: Silicocarbonatite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juny 2017].
- ↑ «Sodalitite: Sodalitite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juny 2017].
- ↑ «Sodalitolite: Sodalitolite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juny 2017].
- ↑ «Sövite: Sövite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juny 2017].
- ↑ «Tephra: Tephra mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Block-tephra: Block-tephra mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Bomb-tephra: Bomb-tephra mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Tephrite: Tephrite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Phonolitic-tephrite: Phonolitic-tephrite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Tephritoid: Tephritoid mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Tonalite: Tonalite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Tuff: Tuff mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Trachyandesite: Trachyandesite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Basaltic-trachyandesite: Basaltic-trachyandesite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Trachybasalt: Trachybasalt mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Trachydacite: Trachydacite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Trachyte: Trachyte mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Foid-bearing-trachyte: Foid-bearing-trachyte mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Alkali-feldspar-trachyte: Alkali-feldspar-trachyte mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Foid-bearing-alkali-feldspar-trachyte: Foid-bearing-alkali-feldspar-trachyte mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Trachytoid: Trachytoid mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Turjaite: Turjaite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Ultramelilitolite: Ultramelilitolite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 març 2017].
- ↑ «Uncompahgrite: Uncompahgrite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 març 2017].
- ↑ «Vogesite: Vogesite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 març 2017].
- ↑ «Websterite: Websterite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 març 2017].
- ↑ «Olivine-websterite: Olivine-websterite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 març 2017].
- ↑ «Wehrlite: Wehrlite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 març 2017].
- ↑ «Definition of YATALITE» (en anglès). [Consulta: 17 novembre 2017].
- ↑ «Yatalite: Yatalite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 març 2017].








































































































































































