Llista de roques ígnies

Afegeix enllaços
Article de qualitat
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En aquesta llista de roques ígnies s'enumeren alfabèticament un total de 211 roques ígnies, entre les quals n'hi ha tant de volcàniques com de plutòniques. Per a fer la llista de roques s'han agafat les diferents llistes relacionades amb les roques ígnies de Mindat i s'han filtrat les roques llistades allà tenint en compte la presència de les diferents roques en classificacions genèriques o concretes i en la seva acceptació en la classificació de les roques ígnies. El filtre s'ha dut a terme a partir de les roques que apareixien en els diagrames per a classificar les roques ígnies: QAPF (tant per a volcàniques com per a plutòniques); diagrames de peridotites; diagrames de melilities; roques ultramàfiques, etc. A les roques que apareixen en aquests diagrames s'hi han afegit les principals varietats i noms mnemònics (els principals que apareixien a la llista de Mindat). També s'han afegit les principals roques monomineràliques, formades majoritàriament per un sol mineral (biotitita, cromitita, etc.); les roques formades per processos específics (diatectita, eutectita, etc.). Les principals roques de la llista són aquelles que apareixen en els diagrames (aproximadament el 75% de la llista); les altres corresponen als diferents tipus citats anteriorment. A la llista, a cada nom de roca s'afegeix una descripció sintètica, així com una imatge, diagrames i els minerals que la formen.

Els diagrames utilitzats són principalment el diagrama TAS i aquells proposats per Streckeisen. En els diferents diagrames, els camps amb color corresponen al camp que ocupa la roca en qüestió segons la seva composició química o mineralògica. Els diagrames QAPF (romboèdrics) on s'empra el color groc corresponen a les roques plutòniques, mentre que als que s'utilitza el color vermell corresponen a les roques volcàniques. Els diagrames on s'utilitza el color verd o marró són els corresponents a la classificació de les roques ultramàfiques; aquells pintats en aiguamarina corresponen a la classificació de les carbonatites i a la classificació de les roques piroclàstiques; els diagrames pintats de blau marí corresponen a la classificació de les melilitites; els de color taronja corresponen a la classificació de les melilitolites; finalment, els diagrames on s'usa el color rosa corresponen a diagrames TAS. Vegeu-ne alguns exemples:[a]

  • Diagrama QAPF de roques volcàniques
    Diagrama QAPF de roques volcàniques
  • Diagrama QAPF de roques plutòniques
    Diagrama QAPF de roques plutòniques
  • Diagrama triangular per a roques ultramàfiques (verd)
    Diagrama triangular per a roques ultramàfiques (verd)
  • Diagrama triangular per a roques ultramàfiques (marró)
    Diagrama triangular per a roques ultramàfiques (marró)
  • Diagrama triangular per a roques piroclàstiques
    Diagrama triangular per a roques piroclàstiques
  • Diagrama triangular per a carbonatites
    Diagrama triangular per a carbonatites
  • Diagrama triangular per a melilitites
    Diagrama triangular per a melilitites
  • Diagrama triangular per a melilitolites
    Diagrama triangular per a melilitolites
  • Diagrama TAS
    Diagrama TAS
Índex A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Referències • Enllaços externs

A[modifica]

Nom de la roca Descripció Minerals esencials Minerals no esencials Imatge Diagrama 1 Diagrama 2
Afrikandita L'afrikandita és una melilitolita amb més d'un 10% de contingut modal de perovskita.[1] Mel·lilita, perovskita Mica, olivina, piroxè, titanomagnetita
Aglomerat «Aglomerat» és el terme utilitzat per a descriure les roques piroclàstiques[2] on més del 75% de material piroclàstic supera els 64 mm de diàmetre i d'aquests, el 50% és arrodonit.[3][4]
Alvikita L'alvikita és una varietat de carbonatita[5] càlcica de gra fi a mitjà.[6] Calcita
Amfibololita «Amfibololita» és un terme general emprat a França per a referir-se a les roques ígnies de gra mig a groller constituïdes gairebé exclusivament per amfíbol. No s'ha de confondre amb el terme «amfibolita», utilitzat en petrologia metamòrfica.[7] Amfíbol
Amneïta L'amneïta és un nom mnemònic per a aquelles roques formades per amfíbol i nefelina.[8][9] Amfíbol, nefelina
Analcimita L'analcimita o analcitita és una foidita consistent majoritàriament d'analcima. El seu contingut en minerals màfics és inferior al 10%.[9][10] Analcima Olivina, augita titànica
Analcimita basanítica L'analcimita basanítica és una roca analcimítica amb foids (principalment analcima) que constitueixen el 60-90% dels minerals clars. També presenta plagiòclasi, en quantitats més elevades que el feldespat alcalí.[9][11] Analcima Plagiòclasi
Anam-aegisodita «Anam-aegisodita» és el nom mnemònic suggerit per a les roques constituïdes d'analcima, amfíbol, egirina i sodalita.[12] Amfíbol, analcima egirina, sodalita
Anatectita «Anatectita» és el nom que reben les roques formades a partir de la fosa i recristal·lització de roques de l'escorça.[13]
Andesilabradorita «Andesilabradorita» és el nom, usat a França, per a referir-se a les roques transicionals entre l'andesita i la labradorita.[14]
Andesita «Andesita» és el nom que reben les roques andesítiques amb uns valors de SiO₂ entre el 57 i el 63% i uns valors de Na₂O+K₂O inferiors al 6%.[9][15] Plagiòclasi Hornblenda, biotita, piroxè
Andesita basàltica «Andesita basàltica» és el nom que reben les roques andesítiques amb uns valors de SiO₂ entre el 52 i el 57% i uns valors de Na₂O+K₂O inferiors al 5%.[9][16] Plagiòclasi
Anortosita «Anortosita» o «plagioclasita» és el nom que reben les roques cristal·lines de gra groller formades principalment per plagiòclasi i petites quantitats de piroxè.[9][17] Plagiòclasi, piroxè
Anortosita amb foids «Anortosita» amb foids és el nom que reben aquelles anortosites amb un contingut en foids de fins al 10% en quantitat modal.[9][18] Plagiòclasi Cancrinita, sodalita, nefelina
Apatitolita «Apatitolita» és el nom que reben les roques magmàtiques constituïdes essencialment d'apatita.[19] Apatita Ilmenita
Aplita Les aplites, o granits aplitics, són roques granítiques de gra fi constituïdes per quars i feldespat.[9][20] Quars, feldespat, plagiòclasi
Avezacita Nom local que rep una varietat d'hornblendita amb piroxè i olivina que es troba formant dics i consisteix en fenocristalls d'hornblenda en una massa hornblèndica, augita i ilmenita.[21] Hornblenda, piroxè Olivina

B[modifica]

Nom de la roca Descripció Minerals esencials Minerals no esencials Imatge Diagrama 1 Diagrama 2
Barneïta «Barneïta» és el nom mnemònic suggerit per a referir-se a aquelles roques formades per barkevikita i nefelina.[22] Barkevikita, nefelina
Basalt El basalt és una roca formada per plagiòclasi càlcica, piroxens, olivina (en major o menor grau), foids i quars.[9][23] Plagiòclasi càlcica, piroxè Feldespatoides, olivina, quars
Basaltoide Basaltoide és el terme emprat en petrologia per a referir-se a totes aquelles roques que temptativament han estat identificades com a basalt.[24]
Basanita La basanita és una roca tefrítica amb entre un 10 i un 60% de foids (minerals fèlsics), més d'un 10% d'olivina i un ràtio feldespat alcalí/feldespat total inferior a 0,1. No s'ha de confondre amb la bassanita, un mineral.[9][25] Foids, olivina Feldespat
Basanita fonolítica «Basanita fonolítica» és el terme emprat per a referir-se a aquelles roques tefrítiques amb un percentatge de fèlsics (essencialment foids) entre el 10 i el 60%, més d'un 10% d'olivina i un ratio feldespat alcalí/feldespat total inferior a entre 0,1 i 0,5.[9][26] Foids, olivina Feldespat
Benmoreïta La benmoreïta és una traquiandesita sòdica on Na₂O-2>K₂O.[27][28]
Bineïta «Bineïta» és el terme emprat per a referir-se a aquelles roques constituïdes per biotita i nefelina. El nom prové dels termes «biotita» i «nefelina».[29] Biotita, nefelina
Biotitita La biotitita és una roca ígnia[30] composta essencialment de biotita.[31] Biotita
Boninita La boninita és una roca andesítica[32] rica en magnesi amb uns constinguts de SiO₂ que varien entre el 52 i el 62%; uns continguts de MgO superiors al 18% i uns continguts en TiO₂ inferiors al 0,5%.[33]
Borengita La borengita és una roca afanítica ultrapotàssica[34] formadora de dics. Presenta les concentracions més elevades de K₂O (més del 14% en pes) entre les roques alcalines.[35] Feldespat, fluorita, sericita Apatita, pirita
Bretxa de cendra «Bretxa de cendra» és el terme emprat per a referir-se a una tefra on, com a mínim, hi ha un 25% de cada una de les divisions de fragment principal (en aquest cas cendra).[36] Variable
Bretxa piroclàstica El terme «bretxa piroclàstica» es refereix a aquelles roques piroclàstiques en les quals més del 75% de fragments piroclàstics superen els 64 mm de diàmetre i com a mínim el 50% són angulars.[4][37] Variable
Bretxa-tuf Roca piroclàstica on, com a mínim, hi ha un 25% de cada una de les divisions de fragment principal (en aquest cas lapil·li).[4][38] Variable

C[modifica]

Nom de la roca Descripció Minerals esencials Minerals no esencials Imatge Diagrama 1 Diagrama 2
Camptonita La camptonita és un lampròfir amb major contingut de plagiòclasi que de feldespat potàssic i amb més quantitat de feldespats que de feldespatoides.[4][39] Plagiòclasi, feldespatoides Amfíbol, mica, feldespat potàssic
Cantalita «Cantalita» és un terme obsolet emprat antigament en diferents contextos. Inicialment va ser definit com una roca extremadament rica en sílice; més tard per a descriure diferents composicions de les traquites tefrítiques.[40]
Carbonatita El terme «carbonatita» s'aplica per a descriure qualsevol roca ígnia amb un contingut modal de més del 50% de carbonats primaris.[4][41] Ankerita, calcita, dolomita, siderita, gregoryïta, nyerereïta
Carbonatita calcítica Les carbonatites calcítiques o calciocarbonatites són carbonatites on més del 90% de carbonats són calcita.[4][42] Calcita
Carbonatita dolomítica Les carbonatites dolomítiques o beforsites[43] són carbonatites on més del 90% de carbonats són dolomita.[4][44] Dolomita
Cromitita El terme «cromitita» s'aplica a aquelles roques ígnies formades per un 90%, com a mínim, de cromita.[45] Cromita Olivina
Clinopiroxenita El terme «clinopiroxenita» s'aplica a aquelles piroxenites amb un contingut superior al 90% en clinopiroxens.[46][47] Clinopiroxè Olivina
Clinopiroxenita olivínica La clinopiroxenita olivínica és una piroxenita olivínica dominada principalment per clinopiroxè.[47][48] Clinopiroxè, olivina
Cúmul «Cúmul» és el terme general per a qualsevol roca ígnia composta de cristalls que s'han acumulat a conseqüència de la força de la gravetat en un magma.[49] Variable

D[modifica]

Nom de la roca Descripció Minerals esencials Minerals no esencials Imatge Diagrama 1 Diagrama 2
Dacita La dacita és una roca dacítica amb minerals fèlsics. Presenta un contingut modal de quars superior al 20%, i una ràtio feldespat alcalí/plagiòclasi inferior al 0,5.[9][50] Plagiòclasi, quars Hornblenda, feldespat alcalí, augita
Dacitoide «Dacitoide» és el terme emprat per a descriure les roques identificades temptativament com a dacites, amb un contingut modal de quars superior al 20%, i un ratio feldespat alcalí/plagiòclasi inferior al 0,5.[9][51] Plagiòclasi, quars Hornblenda, feldespat alcalí, augita
Diaschistita «Diaschistita» és el terme emprat per a descriure una roca que constitueix una intrusió menor respecte a la intrusió principal.[52] Variable Variable
Diatectita «Diatectita» és el terme emprat per a referir-se a les roques formades per diatèxia, per exemple, a partir d'una roca preexistent que ha patit una fusió parcial o completa.[53] Variable Variable
Diorita Roca diorítica amb un contingut modal de quars inferior al 5%, i un contingut modal de feldespat alcalí inferior al 10% segons el diagrama QAPF.[9][54] Plagiòclasi Hornblenda, biotita, quars
Diorita amb foids «Diorita amb foids» o «foidodiorita» és el nom que reben les dorites amb un contingut modal superior al 10% de foids i entre un 10 i un 35% de feldespat alcalí en el diagrama QAPF.[9][55] Feldespat alcalí, plagiòclasi Cancrinita, sodalita, nefelina
Dioritoide El terme «dioritoide» és emprat per a descriure una roca cistal·lina de gra groller classificable dins els camps de les diorites o monzodiorites.[9][56] Plagiòclasi Hornblenda, biotita
Dissogenita «Dissogenita» és el terme emprat per a les roques ígnies amb dues famílies de minerals. Aquesta textura pot ser indicativa d'una assimilació de magmes o d'una roca per part d'un magma.[57] Variable Variable
Dolerita o diabassa La «dolerita» i el sinònim, «diabassa», són els termes emprats per a definir les roques màfiques i intrusives de gra mig. El terme pot incloure el microgabre, el basalt, l'andesita, la microdiorita i altres tipus de roca.[58] Plagiòclasi, piroxè Hornblenda, quars, feldespat alcalí
Dunita La dunita és una peridotita amb un contingut d'olivina superior al 90% modal.[47][59] Olivina Magnetita, piroxè, cromita (accessori)

E[modifica]

Nom de la roca Descripció Minerals esencials Minerals no esencials Imatge Diagrama 1 Diagrama 2
Epidiorita «Epidiorita» és el terme emprat per a referir-se als dics formats per amfibolita fibrosa, plagiòclasi, clorita, ilmenita i magnetita.[9][60] Amfíbol, clorita, plagiòclasi, ilmenita, magnetita
Escòria «Escòria» és el nom que rep qualsevol roca ígnia de color fosc, vidriosa, i altament vesicular que no pot ser classificada d'altra manera.[61] Material amorf no cristal·litzat
Espessaritita «Espessaritita» és el nom que reben els lampròfirs amb més plagiòclasi que feldespat potàssic i amb l'hornblenda com a mineral màfic dominant. No s'ha de confondre amb l'espessartina (granat).[4][62] Hornblenda, plagiòclasi feldespat potàssic, mica
Espinel·lita «Espinel·lita» és el nom que reben les roques ígnies o l'espinel·la és el mineral predominant.[63] Espinel·la
Eudialitita L'eudialitita és una roca plutònica i melanocràtica consistent essencialment d'eudialita amb quantitats variables de microclina, arfvedsonita i egirina.[64] Eudialita Microclina, arfvedsonita, egirina
Eutectita «Eutectita» és el nom emprat per a referir-se a aquelles roques ígnies formades a partir de la cristal·lització de líquids residuals.[65]

F[modifica]

Nom de la roca Descripció Minerals esencials Minerals no esencials Imatge Diagrama 1 Diagrama 2
Fergusita Les fergusites són roques plutòniques consistents d'un 70% de pseudoleucita (feldespat alcalí, nefelina, kalsilita i quantitats menors d'analcima) i un 30% de piroxè. És una varietat de foidolita.[9][66] Pseudoleucita, piroxè
Ferrocarbonatita Les ferrocarbonatites són carbonatites on el carbonat principal és dolomita fèrrica, ankerita o siderita.[4][67] Ankerita, dolomita, siderita
Foidita Les foidites o feldespatoidites són roques que contenen menys d'un 90% de màfics i més del 90% dels seus minerals fèlsics són foids.[9][68]
Foidita basanítica

Les foidites basanítiques són foiditoides amb els foids comprenent entre un 60 i un 90% dels minerals fèlsics, i la ràtio feldespat alcalí/feldespattotal inferior al 0,5. L'olivina es troba en quantitats superiors al 10%.[9][69]

Feldespat, olivina
Foidita fonolítica Les foidites fonolítiques són roques foidítiques amb els foids comprenent entre un 60 i un 90% dels minerals fèlsics i la ràtio feldespat alcalí/feldespattotal superior al 0,5.[9][70]
Foidita tefrítica Les foidites tefrítiques són roques foidítiques amb els foids comprenent entre un 60 i un 90% dels minerals fèlsics i la ràtio feldespat alcalí/feldespattotal inferior al 0,5. Presenten menys d'un 10% d'olivina.[9][71]
Foiditoide Un foiditoide és qualsevol roca temptativament identificada com a foidita.[9][72]
Foidolita Les foidolites són roques foidilítiques en les quals més del 60% de minerals fèlsics són foids.[9][73] feldespatoid Hornblenda, biotita
Fonolita Les fonolites són roques fonolítiques amb els foids comprenent entre un 60 i un 90% dels minerals fèlsics i la ràtio feldespat alcalí/feldespattotal superior al 0,9.[9][74] Feldespat alcalí Haüyna, nefelina
Fonolita amb haüyina Fonolites amb la haüyna com a foid dominant.[9][75] Feldespat alcalí, haüyna
Fonolita tefrítica

Les fonolites tefrítiques són roques tefrítiques amb els foids comprenent entre un 10 i un 60% dels minerals fèlsics i la ràtio feldespat alcalí/feldespattotal inferior al 0,1. Contenen menys d'un 10% d'olivina.[9][76]

Plagiòclasi, feldespatoides
Basanita fonolítica Les basanites fonolítiques són roques ígnies volcàniques constituïdes per plagiòclasi, feldespatoides, olivina (contingut superior al 10%; tret que la diferencia de la tefrita fonolítica), augita, i, de vegades, sanidina en quantitats menors.[9] Plagiòclasi, feldespatoides
Fonolitoide Els fonolitoids són mafites temptativament identificades com a tefrita, amb els foids comprenent entre un 10 i un 60% dels minerals fèlsics i la ràtio feldespat alcalí/feldespattotal superior al 0,5. Presenten menys d'un 10% d'olivina.[9][77] Feldespat alcalí

G[modifica]

Nom de la roca Descripció Minerals esencials Minerals no esencials Imatge Diagrama 1 Diagrama 2
Gabre «Gabre» és el nom que reben els gabroids compostos d'entre un 10 i un 90% de plagiòclasi càlcica i més d'un 5% de clinopiroxè.[9][78] Plagiòclasi, màfics Hornblenda, biotita
Gabre amb foids «Gabre amb foids» o «foidogabre» és el nom que reben els gabres amb un contingut modal de més del 10% de foids.[9][79] Plagiòclasi càlcica, felspatoides Cancrinita, nefelina, sodalita
Gabre hornblèndic «Gabre hornblèndic» és el nom que reben els gabres amb plagiòclasi i hornblenda i menys d'un 5% en piroxens.[9][80] Plagiòclasi, hornblenda Piroxè
Gabroid «Gabroid» és el terme que comprèn les roques ígnies cristal·lines de gra groller amb més d'un 90% de màfics,i plagiòclasi càlcica dominant.[9][81] Plagiòclasi, màfics Amfíbol, biotita
Gabronorita La gabronorita és un gabroid amb menys d'un 5% d'olivina i quantitats aproximadament iguals de clino i ortopiroxè.[9][82] Plagiòclasi, ortopiroxè, clinopiroxè Hornblenda, biotita
Granit «Granit» és el terme emprat per a designar aquells granitoids amb una ratio feldespat alcalí/feldespat total entre 0,35 i 0,9 amb quantitats modals de quars entre el 20 i el 60%. Aquest terme comprèn tant els sienogranits com els monzogranits.[9][83] Feldespat alcalí, plagiòclasi, quars Hornblenda, biotita, moscovita
Granitoide «Granitoide» és el terme emprat per a descriure les roques ígnies cristal·lines de gra groller compostes principalment de quars, feldespat alcalí i plagiòclasi.[9][84] Quars Plagiòclasi, feldespat alcalí
Granodiorita «Granodiorita» és la denominació que reben aquells granitoids amb una ràtio feldespat alcalí/feldespattotal entre 0,1-0,35 i entre un 20 i un 60% de quars modal.[9][85] Feldespat alcalí, plagiòclasi, quars Andesina, oligòclasi

H[modifica]

Nom de la roca Descripció Minerals esencials Minerals no esencials Imatge Diagrama 1 Diagrama 2
Harzburgita «Harzbutgita» és el nom que reben les peridotites amb continguts modals inferiors al 5% d'hornblenda, superiors al 5% d'ortopiroxè i inferiors al 5% de clinopiroxè.[47][86] Ortopiroxè Hornblenda, clinopiroxè, cromita (accessori)
Haüynita Les haüynites són foidites constituïdes essencialment d'haüyna i amb un contingut modal en màfics inferior al 10%.[9][87] Haüyna
Haüynita basanítica «Haüynita basanítica» és el nom que reben les roques haüynítiques amb foids (principalment haüyna) com a constituents d'entre el 60 i el 90% dels minerals clars, i amb plagiòclasi més abundant que feldespat alcalí.[9][88] Plagiòclasi, haüyna
Haüynita fonolítica «Haüynita fonolítica» és el nom que reben les roques haüynítiques amb foids (principalment haüyna) com a constituents d'entre el 60 i el 90% dels minerals clars, i amb plagiòclasi menys abundant que feldespat alcalí.[9][89] Feldespat alcalí, haüyna
Hawaiïta La hawaiïta és un traquibasalt sòdic amb Na₂O-2>K₂O.[90]
Hialoclastita Hialoclastita, com el nom indica, és una bretxa volcànica composta gairebé totalment de vidre volcànic.[91] Vidre (material amorf)
Hornblendita El terme «hornblendita» comprèn les roques ultramàfiques compostes principalment per hornblenda.[92] Hornblenda Piroxè
Hornblendita olivínica Hornblendita amb un contingut modal d'olivina que oscil·la entre e 5 i el 50%.[93] També pot anomenar-se «aerginita».[94] Hornblenda, olivina
Hornblendita piroxènica Hornblendita amb un contingut modal de piroxè que oscil·la entre e 5 i el 50%.[95] Hornblenda, piroxè Olivina
Hornblendita amb olivina i piroxè Hornblendita amb un contingut modal de piroxè i olivina que, sumats, oscil·len entre el 5 i el 50%.[96] Hornblenda, olivina, piroxè

I[modifica]

Nom de la roca Descripció Minerals esencials Minerals no esencials Imatge Diagrama 1 Diagrama 2
Ijolita «Ijolita» és el terme emprat per a descriure una nefelinolita amb una quantitat modal de nefelina i piroxè que oscil·la entre el 30 i el 70%.[9][97] Nefelina, piroxè Hornblenda, biotita
Ilmenitita «Ilmenitita» és el terme emprat per a descriure aquelles roques ígnies constituïdes gairebé només per ilmenita.[98] Ilmenita Apatita

K[modifica]

Nom de la roca Descripció Minerals esencials Minerals no esencials Imatge Diagrama 1 Diagrama 2
Kalsilitita «Kalsilitita» és el nom que reben les roques de gra fi amb com a mínim un 10% modal de kalsilita i sense leucita o mel·lilita.[99] Kalsilita Olivina, piroxè
Kamafugita «Kamafugita» és el terme que reben les roques que es troben entre mig de la serie ultrapotàssica formada per la kalsilitita i la leucitita.[100] Leucita, kalsilita, flogopita, olivina, clinopiroxè
Kersantita «Kersantita» és el nom que reben els lampròfirs amb més quantitat de plagiòclasi que de feldespat potàssic i biotita com a mineral màfic dominant.[4][101] Plagiòclasi, biotita feldespat potàssic, amfíbol, mica
Kimberlita Les kimberlites són roques ultramàfiques riques en megacristalls. Acostumen a formar-se en xemeneies volcàniques i són riques en olivina, flogopita, carbonat, pirop, piroxens i òxids.[102] Flogopita, olivina, piroxè, carbonat Monticlellita, perovskita, pirop
Komatiïta Les komatiïtes són aquelles roques picrítiques definides químicament amb un contingut inferior a l'1% de Na₂O+K₂O i TiO₂; o per a aquelles roques amb textura spinifex en cristalls d'olivina esquelètica.[103] Olivina Piroxè
Kugdita «Kudgita» és el terme emprat per a descriure aquelles melilitolites amb un contingut d'olivina superior al 10%.[104] Mel·lilita, olivina

L[modifica]

Nom de la roca Descripció Minerals esencials Minerals no esencials Imatge Diagrama 1 Diagrama 2
Labradorita (de Senft) Aquest és un terme antic emprat com a nom per a alguns gabres, basalts, etc. També era emprat tant a Rússia com a França per als basalts amb fenocristalls de labradorita.[105] Labradorita
Lamprofir Els lampròfirs són un grup de roques ígnies hipabissals caracteritzades per la presència de fenocristalls de silicats hidratats primaris i una manca de fenocristalls fèlsics. Sovint es troben en dics.[106] Amfíbol, feldespat potàssic, plagiòclasi, feldespatoides, miques
Lamproïta «Lamproïta» és el terme emprat per a referir-se al grup (poc definit) de roques potàssiques a ultramàfiques, volcàniques o piroclàstiques que solen trobar-se en dics o xemeneies volcàniques.[107] Richterita, sanidina, leucita, flogopita, olivina, diòpsid, enstatita
Lapil·listone Roca piroclàstica on més del 75% dels fragments piroclàstics són lapil·li.[4][108] Variable Variable
Lapil·listone de calciocarbonatita Lapil·listone amb els lapil·li de composició calcio-carbonatada cimentats per calcita.[109] Calcita
Lapil·li-cendra «Lapil·li-cendra» és el terme utilitzat per a les tefres en les quals entre un 25 i un 75% dels fragments piroclàstics són lapil·li (entre 64 i 2 mm).[110] Variable Variable
Lapil·li-tefra «Lapil·li-tefra» és el nom emprat per a les tefres en les quals més del 75% dels fragments piroclàstics són lapil·li (entre 64 i 2 mm).[111] Variable Variable
Lapil·li-tuf «Lapil·li-tuf» o «tuf lapíl·lic» és la denominació que reben les roques piroclàstiques amb entre un 25 i un 75% de fragments piroclàstics classificats com a lapil·li (entre 64 i 2 mm).[4][112] Variable Variable
Latita Les latites són roques traquítiques amb entre un 0 i un 5% de fèlsics. La ratio feldespat alcalí/feldespat total oscil·la entre 0,35 i 0,65.[9][113] Feldespat
Latita amb foids Les latites amb foids o foidolatites són roques traquítiques amb entre un 0 i un 10% de fèlsics. La ratio feldespat alcalí/feldespat total oscil·la entre 0,35 i 0,65.[9][114]
Leucitita «Leucitita» és el nom que reben aquelles foidites en les quals els foids (principalment leucita) constitueixen entre un 60 i un 90% dels minerals clars.[9][115] Leucita, nefelina, clinopiroxè Nefelina
Leucitita basanítica «Leucitita basanítica» és el nom que reben aquelles leucitites en les quals els foids (principalment leucita) constitueixen entre un 60 i un 90% dels minerals clars i presenten una quantitat modal de plagiòclasi superior a la de feldespat alcalí.[9][116] Plagiòclasi, leucita
Leucitita fonolítica «Leucitita fonolítica» és el nom que reben aquelles leucitites en les quals els foids (principalment leucita) constitueixen entre un 60 i un 90% dels minerals clars i presenten una quantitat modal de plagiòclasi inferior a la de feldespat alcalí.[9][117] feldespat alcalí, leucita
Leucitita tefrítica «Leucitita tefrítica» és el nom que reben aquelles leucitites en les quals els foids (principalment leucita) constitueixen entre un 60 i un 90% dels minerals clars i presenten una quantitat modal de plagiòclasi superior a la de feldespat alcalí.[9][118] Plagiòclasi, leucita
Leucitolita El terme «leucitolita» és utilitzat per a referir-se a aquelles foidolites on la leucita és el foid més abundant.[9][119] Leucita
Lherzolita Les lherzolites són peridotites amb un contingut d'hornblenda inferior al 5%, i un contingut d'ortopiroxè i clinopiroxè superior al 5% (cada mineral).[47][120] Clinopiroxè, ortopiroxè Hornblenda, cromita (accessori)

M[modifica]

Nom de la roca Descripció Minerals esencials Minerals no esencials Imatge Diagrama 1 Diagrama 2
Magnesiocarbonatita Les magnesiocarbonatites són carbonatites definides sobre la seva composició química. En aquest cas, la ràtio MgO/CaO/(FeO+Fe₂O3+MnO) es troba en una àrea definida (vegeu diagrama 1).[4][121]
Magnetitita «Magnetitita» és el nom que reben aquelles roques ígnies amb un contingut de magnetita superior al 90%.[122] Magnetita Piroxè
Meimechita Les meimechites són roques picrítiques definides químicament. Presenten quantitats inferiors a l'1% de (Na₂O+K₂O) i superiors a l'1% de TiO₂.[123] Magnetita, olivina, piroxè
Melilitita Les melilitites són roques melilítiques de gra fi amb menys d'un 10% d'olivina.[4][124] Mel·lilita Olivina, piroxè
Melilitita amb olivina Les melilitites olivíniques són roques melilítiques de gra fi amb més d'un 10% d'olivina.[4] Mel·lilita, olivina Piroxè
Melilitolita Les melilitolites són roques plutòniques de gra groller amb més d'un 10% modal de mel·lilita i en les quals la mel·lilita supera als foids en quantitat.[4][125] Mel·lilita
Melilitolita de piroxè i olivina Roques melilitolítiques amb més contingut de piroxè que d'olivina.[4][126] Mel·lilita, piroxè, olivina
Melilitolita d'olivina i piroxè Roques melilitolítiques amb més contingut d'olivina. que de piroxè.[4][126] Mel·lilita, olivina, piroxè
Melilitolita olivínica Roques melilitolítiques amb important presència d'olivina.[4][126] Mel·lilita, olivina piroxè
Melilitolita piroxènica Roques melilitolítiques amb important presència de piroxè.[4][126] Mel·lilita, piroxè olivina
Micaïta «Micaïta» és el nom que reben aquelles roques formades fonamentalment per mica.[127] Miques
Monchiquita És el nom que reben els lampròfirs amb feldespatoides i sense feldespat.[4][128] Feldspatoid Amfíbol, mica
Monzodiorita Les monzodiorites són roques diorítiques amb un contingut modal inferior al 5% de quars i entre un 10 i un 35% de feldespat alcalí.[9][129] Feldespat alcalí, plagiòclasi Hornblenda, biotita, quars
Monzodiorita amb foids La monzodiorita amb foids és una roca diorítica amb un contingut màxim de foids del 10% i entre un 10 i 35% de feldespat alcalí en el diagrama QAPF.[9][130] Feldespat alcalí, plagiòclasi Cancrinita, nefelina, sodalita
Monzogabre El monzogabre és un gabroid amb menys d'un 5% de minerals fèlsics (quars) i entre un 10 i un 35% de feldespat potàssic.[9][131] feldespat potàssic, plagiòclasi, màfics Hornblenda, biotita
Monzogabre amb foids El monzogabre amb foids, és un monzogabre amb més d'un 10% de foids.[9][132] Plagiòclasi càlcica, feldespat alcalí, feldespatoides Hornblenda, biotita
Monzogranit Els monzogranits són granits amb una ratio feldespat alcalí/feldespat total que oscil·la entre 0,35 i 0,65.[9][133] Feldespat alcalí, plagiòclasi, quars Hornblenda, biotita, moscovita
Monzonita o monzosienita La monzonita o monzosienita[134] és una roca ígnia de gra groller (plutònica) que presenta quantitats similars de plagiòclasi i feldespat alcalí.[9][135] Feldespat alcalí, plagiòclasi Amfíbol, piroxè, quars
Monzonita amb foids La monzonita amb foids és una monzonita sense quars i amb un contingut màxim de foids del 10%.[9] Feldespat alcalí, plagiòclasi, feldespatoide Hornblenda, biotita
Mugearita La mugearita és un traquibasalt sòdic amb Na₂O-2>K₂O. Feldespat alcalí, olivina, augita Magnetita

N[modifica]

Nom de la roca Descripció Minerals esencials Minerals no esencials Imatge Diagrama 1 Diagrama 2
Natrocarbonatita Ls natrocarbonatites són carbonatites compostes essencialment per carbonats de sodi +/- potassi +/- calci.[136] També s'anomenen «lengaïtes».[137] Gregoriïta, nyerereïta
Nefelinita La nefelinita és una foidita constituïda majoritàriament per nefelina amb menys d'un 10% de minerals màfics.[9][138] Nefelina
Nefelinita basanítica Les nefelinites basanítiques sín roques nefelinítiques amb foids (majoritàriament nefelina) que constitueixen entre el 60 i el 90% dels constituents fèlsics. També presenta més plagioclasi que feldespat alcalí.[9][139] Nefelina, plagioclasi
Nefelinolita Les nefelinolites són foidolites en les quals la nefelina és el foid més abundant. Un exemple de nefelinolita serien les ijolites.[9][140] Nefelina
Norita Les norites són gabres en els quals el principals minerals màfics són ortopiroxens.[9][141] Plagioclasi, ortopiroxè Hornblenda, biotita
Noseanita Les noseanites són foiditites formades essencialment per noseana i amb un contingut inferior al 10% de minerals màfics.[9][142] Amfíbol, noseana
Noseanolita Les noseanolites són foidolites en les quals la noseana és el foid més abundant.[9][143] Noseana Hornblenda, biotita

O[modifica]

Nom de la roca Descripció Minerals esencials Minerals no esencials Imatge Diagrama 1 Diagrama 2
Obsidiana L'obsidiana és una roca ígnia vítria que presenta un alt contingut en sílice i fractura concoïdal. És una mescla de grans criptocristal·lins de silicats en suspensió en un líquid super-refredat (un vidre).[144] Vidre
Okaïta Les okaïtes[145] són melilitolites amb més d'un 10% d'haüyna però amb més mel·lilita que haüyna. També pot anomenar-se «melilitolita haüynica».[146] Haüyna, mel·lilita
Ofiolita «Ofiolita» és el terme originalment aplicat a les roques consistents principalment de serpentina, posteriorment es va aplicar a les peridotites de tipus alpí. Actualment s'usa per a definir l'associació de roques bàsiques a ultrabàsiques que representen l'escorça oceànica.[147]
Ortopiroxenita Les ortopiroxenites són piroxenites dominades mineralògicament per qualsevol ortopiroxè.[47][148] Ortopiroxè Olivina
Ortopiroxenita olivínica Les ortopiroxenites olivíniques són piroxenites olivíniques dominades mineralògicament per qualsevol ortopiroxè.[47][149] Ortopiroxè, olivina

P[modifica]

Nom de la roca Descripció Minerals esencials Minerals no esencials Imatge Diagrama 1 Diagrama 2
Pegmatita Les pegmatites són roques de gra excepcionalment groller; habitualment es troben en dics irregulars, lents o vetes, especialment als marges dels batòlits. La seva composició és variable tot i que habitualment és granítica.[150]
Pegmatoide «Pegmatoide» és el terme proposat per a referir-se tant a les pegmatites amb feldespatoids com a les pegmatites sense textura gràfica.[151]
Peridotita «Peridotita» és el nom que reben aquelles roques ultramàfiques que continguin més d'un 40% d'olivina.[47][152] Olivina Piroxè, cromita (accessòria)
Peridotita hornblèndica S'anomenen «peridotites hornblèndiques» aquelles peridotites amb un contingut d'hornblenda superior al 5%.[47][153] Hornblenca, olivina Piroxè, cromita (accessòria)
Peridotita hornblendico-piroxènica Les peridotites hornblendico-piroxèniques són peridotites amb més d'un 5% i més d'un 5% de piroxè.[47][154] Hornblenda, olivina, piroxè Cromita
Peridotita piroxènica S'anomenen «peridotites piroxèniques» aquelles peridotites amb un contingut d'hornblenda inferior al 5% i amb un contingut de piroxè superior al 5%.[47][155] Hornblenda, olivina, piroxè Cromita (accessòria)
Picrita Les roques picrítiques es defineixen químicament com a roques que contenen entre un 1 i un 2% de Na₂O+K₂O.[156] Olivina, piroxè
Picrobasalt Els picrobasalts són roques ultramàfiques de gra fi amb continguts de SiO₂ entre el 41 i el 45% i de Na₂O+K₂O entre el 2 i el 3%.[157] Olivina, piroxè
Piroxenita «Piroxenita» és el terme emprat per a referir-se a les roques ultramàfiques amb més d'un 60% de piroxè. El terme emprat sensu stricto es refereix a les roques amb més d'un 90% de piroxè.[47][158] Olivina, piroxè
Piroxenita hornblèndica Les piroxenites hornblèndiques són aquelles piroxenites amb més d'un 5% d'hornblenda.[47][159] Piroxè, olivina Hornblenda
Piroxenita olivínica Les piroxenites hornblèndiques són aquelles piroxenites amb menys d'un 5% d'hornblenda i més d'un 5% d'olivina.[47][160] Olivina, piroxè
Pòrfir El terme «pòrfir» és un nom basat en la textura de la roca; s'empra per a qualsevol roca amb fenocristalls grossos en una matriu fina. S'utilitza majoritàriament per a roques com ara riolites, granits.[161] Feldespat, biotita, quars
Pumicita És una roca d'origen volcànic, provinent de magmes silícics o intermedis, d'aspecte vitri vesicular, de baixa densitat i molt porosa, que es troba en abundància a les zones on s'han produït explosions volcàniques, especialment de les anomenades piroclàstiques.

Q[modifica]

Nom de la roca Descripció Minerals esencials Minerals no esencials Imatge Diagrama 1 Diagrama 2
Quarsoanortosita «Quarsoanortosita» és el nom que reben aquelles anortosites riques en quars.[9][162] Plagiòclasi, quars Hornblenda, biotita
Quarsodiorita Les quarsodiorites són roques diorítiques amb entre un 0 i un 10% de quars i entre un 10 i un 35% de feldespat alcalí en el diagrama QAPF.[9][163] Plagiòclasi, quars Feldespat alcalí
Quarsogabre Els quarsogabres són gabres amb una quantitat de quars superior al 5% dels minerals fèlsics.[9][164] Plagiòclasi, màfics, quars Hornblenda, biotita
Quarsolatita Les quarsolatites són roques traquítiques amb una quantitat de quars entre el 5 i el 20% dels minerals fèlsics i una ràtio feldespat alcalí/feldespattotal entre el 0,35 i el 0,65.[9][165] Quars, feldespat alcalí
Quarsolita

Les quarsolites (o silexites) són roques on el quars representa més d'un 90% dels minerals fèlsics i els minerals màfics representen menys del 90% dels constituents de la roca.[9][166]

Quars Feldespat alcalí, plagiòclasi
Quarsomonzodiorita La quarsomonzodiorita és una roca amb entre un 5 i un 20% de quars i entre un 10 i un 35% de feldespat alcalí en el diagrama QAPF.[9][167] Quars, feldespat alcalí, plagiòclasi Hornblenda, biotita
Quarsomonzogabre Un gabre en el qual els minerals fèlsics estan constituïts per més d'un 5% de quars i entre un 10 i un 35% de feldespat alcalí.[9][168] Feldespat alcalí, plagiòclasi, quars Hornblenda, biotita
Quarsomonzonita Les quarsomonzonites són sienitoids amb entre un 5 i un 20% de quars i quantitats subiguals de feldespat alcalí i plagiòclasi (entre el 35 i el 65% dels feldespats són plagiòclasi) en el diagrama QAPF. No presenta foids.[9][169] Feldespat, quars Hornblenda, biotita
Quarsosienita Les quarsosienites són sienites amb uns continguts de quars entre el 5 i el 20% en el diagrama QAPF i sense foids.[9][170] Feldespat alcalí, quars Hornblenda, biotita
Quarsosienita de feldespat alcalí Les quarsosienites de feldespat alcalí són sienites de feldespat alcalí amb uns continguts de quars entre el 5 i el 20% en el diagrama QAPF i sense foids.[9][171] Feldespat alcalí, quars Hornblenda, biotita
Quarsotraquita Les quarsotraquites són roques traquítiques amb quantitats de quars oscil·lant entre el 5 i el 20% dels fèlsics i amb una ràtio feldespat alcalí/feldespat total entre 0,65 i 0,9.[9][172] Feldespat alcalí, quars
Quarsotraquita de feldespat alcalí Les quarsotraquites de feldespat alcalí són roques traquítiques amb quantitats de quars oscil·lant entre el 5 i el 20% dels fèlsics i amb una ràtio feldespat alcalí/feldespat superior a 0,9.[9][173] Feldespat alcalí, quars

R[modifica]

Nom de la roca Descripció Minerals esencials Minerals no esencials Imatge Diagrama 1 Diagrama 2
Riodacita Les riodacites són roques intermèdies entre les riolites i les dacites; contenen més d'un 10% de quars i quantitats subiguals de plagiòclasi i feldespat alcalí.[9][174] Feldespat alcalí, plagiòclasi, quars Hornblenda, augita
Riolita Les riolites són roques ígnies amb més d'un 20% de minerals fèlsics i entre un 40 i un 90% de quars, feldespat alcalí o plagiòclasi.[9][175] Feldespat alcalí, plagioclasi, quars
Riolita de feldespat alcalí Les riolites de feldespat alcalí són riolitoides amb menys d'un 10% de plagiòclasi respecte el feldespat total.[9][176] Feldespat alcalí, quars
Riolita pantel·lerítica Les riolites pantel·lerítiques són riolites peralcalines del camp R en el diagrama TAS en el qual l'Al₂O₃ <1.33.[177][9] També pot ser anomenada «pantel·lerita».[178] Feldespat alcalí, quars Piroxè alcalí, amfíbol, plagiòclasi
Riolitoide S'anomenen riolitoides aquelles felsites (roques volcàniques àcides) que s'identifiquen com a riolites, amb els minerals fèlsics superiors al 20% i el quars i el feldespat alcalí (o plagiòclasi) constitueixen entre el 40 i el 100% de la roca.[9][179] Feldespat alcalí, quars

S[modifica]

Nom de la roca Descripció Minerals esencials Minerals no esencials Imatge Diagrama 1 Diagrama 2
Sannaïta Les sannaïtes són lampròfirs amb major contingut de plagiòclasi que de feldespat potàssic i més quantitat de feldespats que de feldespatoides.[180] Plagiòclasi Amfíbol, feldespat potàssic, feldespatoides, miques
Shonkinita Les shonkinites són roques ígnies de gra groller amb quantitats abundants d'augita, una mica d'olivina, biotita o hornblenda, i feldespat alcalí i foids (generalment nefelina). Actualment es defineixen modalment com una varietat melanocràtica de la sienita amb foids (tal com és descrita en el diagrama QAPF).[9][181] Feldespat alcalí, feldespatoide Hornblenda, nefelina, biotita, olivina
Shoshonita La shoshonita és una varietat de traquiandesita basàltica potàssica.[182] Ortòclasi, olivina, augita
Sienita Les sienites són granitoids amb una ràtio feldespat alcalí/plagiòclasi que oscil·la entre 0,35 i 0.1 i menys d'un 5% de quars.[9][183] Feldespat alcalí Hornblenda, biotita
Sienita amb foids Les sienites amb foids són roques foidosienítiques on el feldespat alcalí és superior al 90% del total de feldespats.[9][184] Feldespat alcalí, quars
Sienita de feldespat alcalí Les sienites de feldespat alcalí són roques sienítiques en les quals la plagiòclasi representa menys del 10% dels feldespats totals.[9][185] Feldespat alcalí Hornblenda, biotita
Sienitoide Els sienitoides són roques ígnies fèlsiques i de gra groller amb una ràtio feldespat alcalí/plagiòclasi que oscil·la entre 0,9 i 0,35 i una quantitat modal de quars entre el 0 i el 20%.[9][186] Feldespat alcalí Hornblenda, biotita
Sienogranit Els sienogranits són granits amb una ràtio feldespat alcalí/feldespat total que oscil·la entre 0,9 i 0,65.[9][187] Feldespat alcalí, plagiòclasi, quars Hornblenda, biotita, moscovita
Silicocarbonatita Les silicocarbonatites són carbonatites amb un contingut de sílice superior al 20%.[4][188]
Sodalitita Les sodalitites són foidites formades essencialment per sodalita amb menys d'un 10% d'olivina i altres màfics.[9][189] Sodalita Olivina
Sodalitolita Les sodalitolites són foidolites on la sodalita és el foide més abundant.[9][190] Sodalita Hornblenda, biotita
Sövita Les sovites són calcio-carbonatites de gra groller.[4][191]

T[modifica]

Nom de la roca Descripció Minerals esencials Minerals no esencials Imatge Diagrama 1 Diagrama 2
Tefra

Les tefres són sediments piroclàstics unimodals ben ordenats, compostos per més del 75% de fragments piroclàstics.[192]

Variable Variable
Tefra amb blocs Les tefres amb blocs són tefres on la mida mitjana de més del 75% dels fragments piroclàstics excedeix de 64 mm i més del 75% d'aquests fragments són angulars.[193] Variable Variable
Tefra amb bombes Les tefres amb blocs són tefres on la mida mitjana de més del 75% dels fragments piroclàstics exedeix de 64 mm i menys del 25% d'aquests fragments són angulars.[194] Variable Variable
Tefrita Les tefrites són roques tefrítiques amb una quantitat de fèlsics que oscil·la entre el 10 i el 60% i una ràtio feldespat alcalí/feldespat total inferior a 0,1. També contenen menys d'un 10% d'olivina.[9][195] Plagiòclasi, feldespatoides
Tefrita fonolítica Les tefrites fonolítiques són roques tefrítiques amb una quantitat de fèlsics que oscil·la entre el 10 i el 60% i una ràtio feldespat alcalí/feldespattotal inferior a 0,5. També contenen menys d'un 10% d'olivina.[9][196] Plagiòclasi, feldespatoides Feldespat alcalí
Tefritoide Els tefritoids són mafites temptativament identificades com a tefrites, amb fèlsics que comprenen entre el 10 i el 60% i amb una ràtio feldespat alcalí/feldespattotal inferior a 0,5. També contenen menys d'un 10% d'olivina.[9][197] Plagiòclasi, feldespatoides
Tonalita Les tonalites són granitoids: roques ígnies de gra groller compostes principalment per quars (20-60%), feldespat alcalí i plagiòclasi. En les tonalites, la plagiòclasi representa més del 90% del feldespattotal.[9][198] Plagiòclasi, quars Amfíbol, piroxè
Tuf Els tufs - impròpiament anomenats «tova»- són roques piroclàstiques en les quals la mida de més del 75% dels fragments piroclàstics és menor a 64 mm i menys del 25% dels fragments són lapil·li.[199] Variable Variable
Traquiandesita Les traquiandesites són un tipus de roca alcalina o bàsica que es troben en un punt intermedi entre l'andesita i les fonolites basàltiques. Són molt difícils de definir sense l'ajuda del diagrama TAS.[200]
Traquiandesita basàltica Les traquiandesites basàltiques són roques ígnies alcalines/bàsiques que es troben en un punt intermedi entre l'andesita i la fonolita. Són molt difícils de definir sense l'ajuda del diagrama TAS.[201]
Traquibasalt

Els traquibasalts són roques ígnies alcalines/bàsiques que es troben en un punt intermedi entre el basalt i la tefrita. Són molt difícils de definir sense l'ajuda del diagrama TAS.[202]

Traquidacita Les traquidacites són punts intermedis entre les fonolites i les dacites. Són similars a les traquites però presenten una quantitat de quars superior al 20%.[203] Quars
Traquita Les traquites són roques traquítiques amb una quantitat de quars que oscil·la entre el 0 i el 5% i una ràtio feldespat alcalí/feldespat total entre el 0,65 i el 0,9.[9][204] Feldespat alcalí, plagiòclasi
Traquita amb foids Les traquites amb foids són roques traquítiques amb una quantitat de foids que oscil·la entre el 0 i el 10% i una ràtio feldespat alcalí/feldespa total entre el 0,65 i el 0,9.[9][205] Feldespat alcalí
Traquita de feldespat alcalí Les traquites de feldespat alcalí són traquitoids on la plagiòclasi és inferior al 10% del feldespat total.[9][206] Feldespat alcalí Plagiòclasi
Traquita de feldespat alcalí amb foids Les traquites de feldespat alcalí amb foids són roques traquítiques on els foids representen entre el 0 i el 10% dels minerals fèlsics. I la ràtio feldespat alcalí/feldespat total és superior al 0,9.[9][207] Feldespat alcalí
Traquitoide Els traquitoides són roques que temptativament han estat identificades com a traquites. El quars i els foids representen menys d'un 20 i un 10% respectivament de tots els fèlsics, i la ràtio plagiòclasi/feldespat alcalí és inferior a 2.[9][208]
Troctolita Les troctolites són gabroids amb menys d'un 5% de piroxè.[9] Plagiòclasi, olivina Hornblenda, biotita
Turjaïta Les turjaïtes o melilitolites nefelíniques, són melilitolites amb més d'un 10% de nefelina però amb més mel·lilita que nefelina.[209] Nefelina, mel·lilita

U[modifica]

Nom de la roca Descripció Minerals esencials Minerals no esencials Imatge Diagrama 1 Diagrama 2
Ultramelilitolita «Ultramelilitolita» és el nom que reben aquelles melilitolites amb més d'un 65% de mel·lilita.[210] Mel·lilita
Uncompahgrita El terme «uncompahgrita» s'empra per a melilitolites de gra groller amb un contingut superior al 10% de piroxè.[211] Mel·lilita, piroxè

V[modifica]

Nom de la roca Descripció Minerals esencials Minerals no esencials Imatge Diagrama 1 Diagrama 2
Vogesita La vogegesita és un lampròfir amb més plagiòclasi que feldespat potàssic i més feldespats que feldespatoides.[4][212] Hornblenda, plagiòclasi Amfíbol, feldespat potàssic, feldespatoides, mica

W[modifica]

Nom de la roca Descripció Minerals esencials Minerals no esencials Imatge Diagrama 1 Diagrama 2
Websterita Les websterites són piroxenites amb una quantitat modal de clinopiroxè i ortopiroxè superior al 5% (cadascun).[47][213] Clinopiroxè, ortopiroxè Olivina
Websterita olivínica És el terme amb el qual s'anomenen les piroxenites amb menys d'un 5% de clinopiroxè i entre un 5 i un 50% d'olivina.[47][214] Olivina, clinopiroxè, ortopiroxè
Wehrlita «Wehrlita» és el nom que reben les peridotites amb un contingut inferior al 5% d'hornblenda i ortopiroxè (cadascun) i més d'un 5% de clinopiroxè.[47][215] Clinopiroxè Hornblenda, ortopiroxè, cromita (accessori)

Y[modifica]

Nom de la roca Descripció Minerals esencials Minerals no esencials Imatge Diagrama 1 Diagrama 2
Yatalita Les yatalites són roques pegmatítiques,[216] màfiques i uralititzades de gra groller compostes per actinolita, albita, microclina i quars.[217] Actinolita, albita, microclina, quars

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. ↑ Abreviatures per a noms de minerals per als diagrames presents en aquest article: Q: quars; A: feldespat alcalí; P: plagiòclasi; F: feldespatoide; Ol: olivina; Opx: ortopiroxè; Cpx: clinopiroxè; Px: piroxè; Hbl: hornblenda; CaO: òxid de calci; MgO: òxid de magnesi; FeO i Fe₂O₂: òxids de ferro (II) i (III) respectivament; MnO: òxid de manganès; Mel: melilita; SiO₂: sílice; Na₂O: òxid de sodi; K₂O: òxid de potassi

Referències[modifica]

  1. ↑ «Afrikandite: Afrikandite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2017].
  2. ↑ «agglomerate | rock» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Encyclopædia Britannica.
  3. ↑ «Agglomerate: Agglomerate mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2017].
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 4,20 4,21 4,22 4,23 Le Bas, M. J. «A. L.» (en anglès). The IUGS systematics of igneous rocks. Journal of the Geological Society, 1991, pàg. 825-833.
  5. ↑ Bas, M. J. Le «Sovite and alvikite; two chemically distinct calciocarbonatites C1 and C2» (en anglès). South African Journal of Geology. GeoScienceWorld, 102, 2, 01-06-1999, pàg. 109–121. ISSN: 1012-0750.
  6. ↑ «Alvikite: Alvikite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2017].
  7. ↑ «Amphibololite: Amphibololite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2017].
  8. ↑ «Amneite: Amneite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2017].
  9. ↑ 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 9,13 9,14 9,15 9,16 9,17 9,18 9,19 9,20 9,21 9,22 9,23 9,24 9,25 9,26 9,27 9,28 9,29 9,30 9,31 9,32 9,33 9,34 9,35 9,36 9,37 9,38 9,39 9,40 9,41 9,42 9,43 9,44 9,45 9,46 9,47 9,48 9,49 9,50 9,51 9,52 9,53 9,54 9,55 9,56 9,57 9,58 9,59 9,60 9,61 9,62 9,63 9,64 9,65 9,66 9,67 9,68 9,69 9,70 9,71 9,72 9,73 9,74 9,75 9,76 9,77 9,78 9,79 9,80 9,81 9,82 9,83 9,84 9,85 9,86 9,87 9,88 9,89 9,90 9,91 9,92 9,93 9,94 9,95 Maitre, R. W. Le; Streckeisen, A.; Zanettin, B.; Bas, M. J. Le; Bonin, B.. R. W. Le Maitre. Igneous Rocks: A Classification and Glossary of Terms: Recommendations of the International Union of Geological Sciences Subcommission on the Systematics of Igneous Rocks (en anglès). Cambridge University Press, 2005-01-13. ISBN 9781139439398. 
  10. ↑ «Analcimite: Analcimite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2017].
  11. ↑ «Basanitic-analcimite: Basanitic-analcimite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2017].
  12. ↑ «Anam-aegisodite: Anam-aegisodite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2017].
  13. ↑ «Anatectite: Anatectite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2017].
  14. ↑ «Andesilabradorite: Andesilabradorite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2017].
  15. ↑ «Andesite: Andesite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2017].
  16. ↑ «Basaltic-andesite: Basaltic-andesite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2017].
  17. ↑ «Anorthosite: Anorthosite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2017].
  18. ↑ «Foid-bearing-anorthosite: Foid-bearing-anorthosite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2017].
  19. ↑ «Apatitolite: Apatitolite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2017].
  20. ↑ «Aplitic granite: Aplitic granite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  21. ↑ «Avezacite: Avezacite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 març 2017].
  22. ↑ «Barneite: Barneite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2017].
  23. ↑ «Basalt: Basalt mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
  24. ↑ «Basaltoid: Basaltoid mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
  25. ↑ «Basanite: Basanite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
  26. ↑ «Phonolitic-basanite: Phonolitic-basanite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
  27. ↑ «Benmoreite: Benmoreite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
  28. ↑ «A Dictionary of Earth Sciences» (en anglès). Oxford Reference. Michael Allaby.
  29. ↑ «Bineite: Bineite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
  30. ↑ Morel, S. W. «Biotitite in the Basement Complex of Southern Nyasaland» (en anglès). Geological Magazine. Cambridge University Press, 92, 3, 1955/06, pàg. 241–254. DOI: 10.1017/S0016756800063585. ISSN: 1469-5081.
  31. ↑ «Biotitite: Biotitite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
  32. ↑ Bloomer, Sherman H.; Hawkins, James W. «Petrology and geochemistry of boninite series volcanic rocks from the Mariana trench» (en anglès). Contributions to Mineralogy and Petrology. Springer, 97, 3, 01-11-1987, pàg. 361–377. DOI: 10.1007/BF00371999. ISSN: 0010-7999.
  33. ↑ «Boninite: Boninite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
  34. ↑ «Borengite | Atlas of magmatic rocks» (en anglès). [Consulta: 17 novembre 2017].
  35. ↑ «Borengite: Borengite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
  36. ↑ «Ash-breccia: Ash-breccia mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
  37. ↑ «Pyroclastic-breccia: Pyroclastic-breccia mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
  38. ↑ «Tuff-breccia: Tuff-breccia mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
  39. ↑ «Camptonite: Camptonite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
  40. ↑ «Cantalite: Cantalite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
  41. ↑ «Carbonatite: Carbonatite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
  42. ↑ «Calcite-carbonatite: Calcite-carbonatite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
  43. ↑ «Beforsite: Beforsite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
  44. ↑ «Dolomite-carbonatite: Dolomite-carbonatite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
  45. ↑ «Chromitite: Chromitite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
  46. ↑ «Clinopyroxenite: Clinopyroxenite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
  47. ↑ 47,00 47,01 47,02 47,03 47,04 47,05 47,06 47,07 47,08 47,09 47,10 47,11 47,12 47,13 47,14 47,15 47,16 A, Streckeisen. Classification of the Common Igneous Rocks by Means of Their Chemical Composition (en anglès). 1a edició, 1976. 
  48. ↑ «Olivine-clinopyroxenite: Olivine-clinopyroxenite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
  49. ↑ «Cumulate: Cumulate mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
  50. ↑ «Dacite: Dacite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
  51. ↑ «Dacitoid: Dacitoid mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
  52. ↑ «Diaschistite: Diaschistite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
  53. ↑ «Diatectite: Diatectite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
  54. ↑ «Diorite: Diorite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
  55. ↑ «Foid-bearing-monzodiorite: Foid-bearing-monzodiorite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
  56. ↑ «Dioritoid: Dioritoid mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
  57. ↑ «Dissogenite: Dissogenite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
  58. ↑ «Dolerite: Dolerite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
  59. ↑ «Dunite: Dunite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2017].
  60. ↑ «Epidiorite (of Gümbel): Epidiorite (of Gümbel) mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2017].
  61. ↑ «Scoria: Scoria mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2017].
  62. ↑ «Spessartite: Spessartite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2017].
  63. ↑ «Spinellite: Spinellite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2017].
  64. ↑ «Eudialytite: Eudialytite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2017].
  65. ↑ «Eutectite: Eutectite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2017].
  66. ↑ «Fergusite: Fergusite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  67. ↑ «Ferrocarbonatite: Ferrocarbonatite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  68. ↑ «Foidite: Foidite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  69. ↑ «Basanitic-foidite: Basanitic-foidite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  70. ↑ «Phonolitic-foidite: Phonolitic-foidite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  71. ↑ «Tephritic-foidite: Tephritic-foidite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  72. ↑ «Foiditoid: Foiditoid mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  73. ↑ «Foidolite: Foidolite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  74. ↑ «Phonolite: Phonolite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  75. ↑ «Haüyne-phonolite: Haüyne-phonolite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  76. ↑ «Phonolitic-tephrite: Phonolitic-tephrite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  77. ↑ «Phonolitoid: Phonolitoid mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  78. ↑ «Gabbro: Gabbro mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 març 2017].
  79. ↑ «Foid-bearing-gabbro: Foid-bearing-gabbro mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 març 2017].
  80. ↑ «Hornblende-gabbro: Hornblende-gabbro mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 març 2017].
  81. ↑ «Gabbroid: Gabbroid mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 març 2017].
  82. ↑ «Gabbronorite: Gabbronorite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 març 2017].
  83. ↑ «Granite: Granite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 març 2017].
  84. ↑ «Granitoid: Granitoid mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 març 2017].
  85. ↑ «Granodiorite: Granodiorite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 març 2017].
  86. ↑ «Harzburgite: Harzburgite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 març 2017].
  87. ↑ «Haüynite: Haüynite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 març 2017].
  88. ↑ «Basanitic-haüynite: Basanitic-haüynite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 març 2017].
  89. ↑ «Phonolitic-haüynite: Phonolitic-haüynite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 març 2017].
  90. ↑ «Hawaiite: Hawaiite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 març 2017].
  91. ↑ «Hyaloclastite: Hyaloclastite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 març 2017].
  92. ↑ «Hornblendite: Hornblendite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 març 2017].
  93. ↑ «Olivine-hornblendite: Olivine-hornblendite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 març 2017].
  94. ↑ «Argeinite: Argeinite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 març 2017].
  95. ↑ «Pyroxene-hornblendite: Pyroxene-hornblendite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 març 2017].
  96. ↑ «Olivine-pyroxene-hornblendite: Olivine-pyroxene-hornblendite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 març 2017].
  97. ↑ «Ijolite: Ijolite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 març 2017].
  98. ↑ «Ilmenitite: Ilmenitite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 març 2017].
  99. ↑ «Kalsilitite: Kalsilitite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 març 2017].
  100. ↑ «Kamafugite: Kamafugite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 març 2017].
  101. ↑ «Kersantite: Kersantite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 març 2017].
  102. ↑ «Kimberlite: Kimberlite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 març 2017].
  103. ↑ «Komatiite: Komatiite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 març 2017].
  104. ↑ «Kugdite: Kugdite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 març 2017].
  105. ↑ «Labradorite (of Senft): Labradorite (of Senft) mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 març 2017].
  106. ↑ «Lamprophyre: Lamprophyre mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 març 2017].
  107. ↑ «Lamproite: Lamproite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 març 2017].
  108. ↑ «Lapillistone: Lapillistone mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 març 2017].
  109. ↑ «Calciocarbonatite lapillistone: Calciocarbonatite lapillistone mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 març 2017].
  110. ↑ «Lapilli-ash: Lapilli-ash mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2017].
  111. ↑ «Lapilli-tephra: Lapilli-tephra mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2017].
  112. ↑ «Lapilli-tuff: Lapilli-tuff mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2017].
  113. ↑ «Latite: Latite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2017].
  114. ↑ «Foid-bearing-latite: Foid-bearing-latite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2017].
  115. ↑ «Leucitite: Leucitite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2017].
  116. ↑ «Basanitic-leucitite: Basanitic-leucitite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2017].
  117. ↑ «Phonolitic-leucitite: Phonolitic-leucitite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2017].
  118. ↑ «Tephritic-leucitite: Tephritic-leucitite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2017].
  119. ↑ «Leucitolite: Leucitolite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2017].
  120. ↑ «Lherzolite: Lherzolite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2017].
  121. ↑ «Magnesiocarbonatite: Magnesiocarbonatite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2017].
  122. ↑ «Magnetitite: Magnetitite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2017].
  123. ↑ «Meimechite: Meimechite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2017].
  124. ↑ «Melilitite: Melilitite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2017].
  125. ↑ «Melilitolite: Melilitolite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2017].
  126. ↑ 126,0 126,1 126,2 126,3 I., Thum,. «Classification of Igneous Rocks - flow chart» (en anglès). Arxivat de l'original el 2008-05-10. [Consulta: 17 desembre 2017].
  127. ↑ «Micaite: Micaite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2017].
  128. ↑ «Monchiquite: Monchiquite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2017].
  129. ↑ «Monzodiorite: Monzodiorite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2017].
  130. ↑ «Foid-bearing-monzodiorite: Foid-bearing-monzodiorite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juny 2017].
  131. ↑ «Monzogabbro: Monzogabbro mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 maig 2017].
  132. ↑ «Foid-bearing-monzogabbro: Foid-bearing-monzogabbro mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 maig 2017].
  133. ↑ «Monzogranite: Monzogranite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 maig 2017].
  134. ↑ «Monzosyenite: Monzosyenite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 maig 2017].
  135. ↑ «Monzonite: Monzonite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 maig 2017].
  136. ↑ «Natrocarbonatite: Natrocarbonatite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
  137. ↑ «Lengaite: Lengaite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
  138. ↑ «Nephelinite: Nephelinite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
  139. ↑ «Basanitic-nephelinite: Basanitic-nephelinite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
  140. ↑ «Nephelinolite: Nephelinolite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
  141. ↑ «Norite: Norite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
  142. ↑ «Noseanite: Noseanite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
  143. ↑ «Noseanolite: Noseanolite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
  144. ↑ «Obsidian: Obsidian mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
  145. ↑ «Okaite: Okaite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
  146. ↑ «Haüyne melilitolite: Haüyne melilitolite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
  147. ↑ «Ophiolite: Ophiolite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
  148. ↑ «Orthopyroxenite: Orthopyroxenite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
  149. ↑ «Olivine-orthopyroxenite: Olivine-orthopyroxenite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
  150. ↑ «Pegmatite: Pegmatite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 juny 2017].
  151. ↑ «Pegmatoid: Pegmatoid mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 juny 2017].
  152. ↑ «Peridotite: Peridotite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 juny 2017].
  153. ↑ «Hornblende-peridotite: Hornblende-peridotite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 juny 2017].
  154. ↑ «Pyroxene-hornblende-peridotite: Pyroxene-hornblende-peridotite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  155. ↑ «Pyroxene-peridotite: Pyroxene-peridotite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 juny 2017].
  156. ↑ «Picrite: Picrite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 juny 2017].
  157. ↑ «Picrobasalt: Picrobasalt mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 juny 2017].
  158. ↑ «Pyroxenite: Pyroxenite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 juny 2017].
  159. ↑ «Hornblende-pyroxenite: Hornblende-pyroxenite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 juny 2017].
  160. ↑ «Olivine-pyroxenite: Olivine-pyroxenite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 juny 2017].
  161. ↑ «Porphyry: Porphyry mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 juny 2017].
  162. ↑ «Quartz-anorthosite: Quartz-anorthosite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  163. ↑ «Quartz-diorite: Quartz-diorite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  164. ↑ «Quartz-gabbro: Quartz-gabbro mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  165. ↑ «Quartz-latite: Quartz-latite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  166. ↑ «Quartzolite: Quartzolite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  167. ↑ «Quartz-monzodiorite: Quartz-monzodiorite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  168. ↑ «Quartz-monzogabbro: Quartz-monzogabbro mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  169. ↑ «Quartz-monzonite: Quartz-monzonite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  170. ↑ «Quartz-syenite: Quartz-syenite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  171. ↑ «Quartz-alkali-feldspar-syenite: Quartz-alkali-feldspar-syenite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  172. ↑ «Quartz-trachyte: Quartz-trachyte mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  173. ↑ «Quartz-alkali-feldspar-trachyte: Quartz-alkali-feldspar-trachyte mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  174. ↑ «Rhyodacite: Rhyodacite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
  175. ↑ «Rhyolite: Rhyolite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
  176. ↑ «Alkali-feldspar-rhyolite: Alkali-feldspar-rhyolite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
  177. ↑ «Pantelleritic rhyolite: Pantelleritic rhyolite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
  178. ↑ White, John Charles; Ren, Minghua; Parker, Don F. «Variation in Mineralogy, Temperature, and Oxygen Fugacity in a Suite of Strongly Peralkaline Lavas and Tuffs, Pantelleria, Italy» (en anglès). The Canadian Mineralogist. GeoScienceWorld, 43, 4, 01-08-2005, pàg. 1331–1347. DOI: 10.2113/gscanmin.43.4.1331. ISSN: 0008-4476.
  179. ↑ «Rhyolitoid: Rhyolitoid mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2017].
  180. ↑ «Sannaite: Sannaite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juny 2017].
  181. ↑ «Shonkinite: Shonkinite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juny 2017].
  182. ↑ «Shoshonite: Shoshonite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juny 2017].
  183. ↑ «Syenite: Syenite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juny 2017].
  184. ↑ «Foid-syenite: Foid-syenite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juny 2017].
  185. ↑ «Alkali-feldspar-syenite: Alkali-feldspar-syenite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juny 2017].
  186. ↑ «Syenitoid: Syenitoid mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juny 2017].
  187. ↑ «Syenogranite: Syenogranite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juny 2017].
  188. ↑ «Silicocarbonatite: Silicocarbonatite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juny 2017].
  189. ↑ «Sodalitite: Sodalitite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juny 2017].
  190. ↑ «Sodalitolite: Sodalitolite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juny 2017].
  191. ↑ «Sövite: Sövite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juny 2017].
  192. ↑ «Tephra: Tephra mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  193. ↑ «Block-tephra: Block-tephra mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  194. ↑ «Bomb-tephra: Bomb-tephra mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  195. ↑ «Tephrite: Tephrite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  196. ↑ «Phonolitic-tephrite: Phonolitic-tephrite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  197. ↑ «Tephritoid: Tephritoid mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  198. ↑ «Tonalite: Tonalite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  199. ↑ «Tuff: Tuff mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  200. ↑ «Trachyandesite: Trachyandesite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  201. ↑ «Basaltic-trachyandesite: Basaltic-trachyandesite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  202. ↑ «Trachybasalt: Trachybasalt mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  203. ↑ «Trachydacite: Trachydacite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  204. ↑ «Trachyte: Trachyte mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  205. ↑ «Foid-bearing-trachyte: Foid-bearing-trachyte mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  206. ↑ «Alkali-feldspar-trachyte: Alkali-feldspar-trachyte mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  207. ↑ «Foid-bearing-alkali-feldspar-trachyte: Foid-bearing-alkali-feldspar-trachyte mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  208. ↑ «Trachytoid: Trachytoid mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  209. ↑ «Turjaite: Turjaite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
  210. ↑ «Ultramelilitolite: Ultramelilitolite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 març 2017].
  211. ↑ «Uncompahgrite: Uncompahgrite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 març 2017].
  212. ↑ «Vogesite: Vogesite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 març 2017].
  213. ↑ «Websterite: Websterite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 març 2017].
  214. ↑ «Olivine-websterite: Olivine-websterite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 març 2017].
  215. ↑ «Wehrlite: Wehrlite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 març 2017].
  216. ↑ «Definition of YATALITE» (en anglès). [Consulta: 17 novembre 2017].
  217. ↑ «Yatalite: Yatalite mineral information and data.» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 març 2017].

Enllaços externs[modifica]

Llista de roques ígnies a Mindat

Vegeu també[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_de_roques_ígnies&oldid=32247319»